# Els 100 noms més freqüents de l’esperanto, amb famílies

Source: https://esperantopedia.org/ca/aprendre/100-substantius/
Language: ca
Updated: 2026-11-08

> Els 100 noms més freqüents de l’esperanto de 822.296 frases de Tatoeba, amb significats, famílies de paraules i exemples. Són el 5,2 % de les paraules.

Els noms més freqüents de l’esperanto són *homo* «persona», *tempo* «temps», *libro* «llibre», *infano* «infant», *jaro* «any» i *lingvo* «llengua». Els 100 noms més freqüents de la nostra [llista de 1.000 paraules habituals](https://esperantopedia.org/ca/aprendre/1000-paraules/) representen el **5,2 % de totes les paraules** d’un corpus de 5,8 milions de paraules de frases quotidianes en esperanto, i només els deu primers ja en són l’1,3 %. Tots els noms acaben en *-o*, de manera que els reconeixeràs d’un cop d’ull, i la taula següent mostra dues o tres paraules més formades a partir de la mateixa arrel.

## Tot nom acaba en -o, amb -j al plural i -n a l’objecte

Afegeix *-j* quan n’hi ha més d’un i *-n* per a l’objecte directe. Si un nom necessita totes dues terminacions, l’ordre és sempre *-j* i després *-n*. No hi ha excepcions; mira [noms i adjectius](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/noms-i-adjectius/) i [l’acusatiu](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/acusatiu/).

| Forma | Terminació | Exemple | Català |
|---|---|---|---|
| un | *-o* | *La libro estas sur la tablo.* | «El llibre és sobre la taula.» |
| diversos | *-oj* | *La libroj estas sur la tablo.* | «Els llibres són sobre la taula.» |
| un, com a objecte | *-on* | *Mi legas la libron.* | «Llegeixo el llibre.» |
| diversos, com a objecte | *-ojn* | *Mi legas la librojn.* | «Llegeixo els llibres.» |

L’esperanto només té l’[article *la*](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/article/), «el, la, els, les», i no canvia mai: *la libro*, *la libroj*, *la librojn*. No hi ha cap paraula per a «un, una»: *libro* vol dir «un llibre» o simplement «llibre».

## Noms de persones: -in- forma el femení

L’esperanto no té gènere gramatical. La majoria de paraules per a persones, com *homo*, *infano*, *amiko*, *persono*, *instruisto*, *kuracisto* i *studento*, no diuen res sobre el sexe. Unes quantes arrels són masculines pel seu significat, i el sufix *-in-* en forma el femení. Sis parelles d’aquestes són entre els 100 noms més freqüents; els números són les posicions de la llista.

| Masculí pel significat | Femení amb *-in-* |
|---|---|
| *patro* «pare» (133) | *patrino* «mare» (173) |
| *frato* «germà» (221) | *fratino* «germana» (261) |
| *filo* «fill» (237) | *filino* «filla» (342) |
| *knabo* «noi» (218) | *knabino* «noia» (228) |
| *edzo* «marit» (402) | *edzino* «esposa» (230) |
| *viro* «home» (156) | *virino* «dona» (174) |

El prefix *ge-* nomena els dos sexes alhora: *gepatroj* «pares (pare i mare)», *gefratoj* «germans i germanes», *gefiloj* «fills i filles», *geedzoj* «marit i muller». Mira [sufixos](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/sufixos/) i [prefixos](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/prefixos/).

## Els 10 noms per començar

Aquesta és una tria nostra, no una llista oficial. Sis dels deu són entre els 20 noms més freqüents de la taula. *Nomo*, *akvo*, *demando* i *familio* apareixen més avall, però un principiant els necessita en la primera conversa.

| Nom | Català | Per què primer | Exemple |
|---|---|---|---|
| *nomo* | nom | Presentar-se | *Mia nomo estas Anna.* – «Em dic Anna.» |
| *amiko* | amic | Parlar de la gent que coneixes | *Mi havas bonan amikon.* – «Tinc un bon amic.» |
| *familio* | família | Parlar de casa | *Ĉu vi havas grandan familion?* – «Tens una família gran?» |
| *lingvo* | llengua | Dir quina llengua parles i aprens | *Kiun lingvon vi parolas?* – «Quina llengua parles?» |
| *tago* | dia | Salutacions, dates i plans | *Kiu tago estas hodiaŭ?* – «Quin dia és avui?» |
| *tempo* | temps | Plans, invitacions i preguntes educades | *Ĉu vi havas tempon?* – «Tens temps?» |
| *akvo* | aigua | Menjar, beure i el primer que es demana | *Unu glason da akvo, bonvolu.* – «Un got d’aigua, si us plau.» |
| *mono* | diners | Compres i preus | *Kiom da mono vi bezonas?* – «Quants diners necessites?» |
| *demando* | pregunta | Preguntar i comprovar | *Ĉu vi komprenas la demandon?* – «Entens la pregunta?» |
| *vorto* | paraula | Aprendre paraules noves | *Kion signifas tiu vorto?* – «Què vol dir aquesta paraula?» |

## Els 100 noms més freqüents de l’esperanto

La *posició* és el lloc del nom entre les 1.000 paraules de la llista; així, *homo*, a la 55, és el primer nom: les 54 paraules anteriors són 38 paraules gramaticals, 12 verbs i 4 adverbis. La columna *Família* mostra dues o tres paraules formades a partir de la mateixa arrel (menys quan ReVo, el Reta Vortaro, en recull menys); els significats són abreujats de ReVo. Els exemples són nostres. *Esperanto* i *Dio* s’escriuen amb majúscula per costum. Cerca qualsevol nom al [diccionari](https://esperantopedia.org/ca/diccionari/).

| Posició | Nom | Català | Família | Exemple |
|---|---|---|---|---|
| 55 | *homo* | persona, ésser humà | *homa* «humà», *homaro* «humanitat (el conjunt dels humans)», *homeco* «humanitat (qualitat)» | *Ĉiu homo bezonas amikojn.* – «Totes les persones necessiten amics.» |
| 78 | *tempo* | temps | *libertempo* «temps lliure», *nuntempo* «l’actualitat», *longtempe* «durant molt de temps» | *Mi ne havas tempon hodiaŭ.* – «Avui no tinc temps.» |
| 88 | *libro* | llibre | *librejo* «llibreria», *libreto* «llibret», *taglibro* «diari» | *Ŝi legas interesan libron.* – «Ella llegeix un llibre interessant.» |
| 89 | *infano* | infant, nen o nena | *infana* «infantil», *infaneco* «infantesa», *infaneto* «nen petit» | *La infanoj ludas en la parko.* – «Els nens juguen al parc.» |
| 90 | *jaro* | any | *jardeko* «dècada», *jarcento* «segle», *Novjaro* «Cap d’Any» | *La jaro havas dek du monatojn.* – «L’any té dotze mesos.» |
| 91 | *lingvo* | llengua | *lingva* «de la llengua», *lingvisto* «lingüista», *gestolingvo* «llengua de signes» | *Esperanto estas facila lingvo.* – «L’esperanto és una llengua fàcil.» |
| 95 | *vivo* | vida | *vivi* «viure», *viva* «viu», *viveco* «vitalitat» | *La vivo estas bela.* – «La vida és bella.» |
| 96 | *tago* | dia | *tage* «de dia», *ĉiutaga* «diari», *naskiĝtago* «aniversari» | *Hodiaŭ estas bela tago.* – «Avui és un dia preciós.» |
| 103 | *domo* | casa | *dometo* «caseta», *domego* «mansió», *stacidomo* «estació» | *Nia domo havas ruĝan pordon.* – «La nostra casa té una porta vermella.» |
| 113 | *mono* | diners | *monujo* «moneder», *monero* «moneda», *poŝmono* «diners de butxaca» | *Mi ne havas sufiĉe da mono.* – «No tinc prou diners.» |
| 114 | *afero* | cosa, assumpte | *aferisto* «home o dona de negocis», *amafero* «afer amorós», *afereca* «propi dels negocis» | *Tio ne estas mia afero.* – «Això no és assumpte meu.» |
| 116 | *amiko* | amic | *amika* «amistós», *amikino* «amiga», *amikeco* «amistat» | *Mia amiko loĝas en Berlino.* – «El meu amic viu a Berlín.» |
| 125 | *laboro* | feina, treball | *labori* «treballar», *laboristo* «obrer», *kunlabori* «col·laborar» | *Mi serĉas novan laboron.* – «Busco una feina nova.» |
| 133 | *patro* | pare | *patrino* «mare», *bopatro* «sogre», *prapatro* «avantpassat» | *Mia patro laboras en banko.* – «El meu pare treballa en un banc.» |
| 138 | *aŭto* | cotxe | *aŭtejo* «garatge», *aŭtisto* «conductor», *ŝarĝaŭto* «camió» | *Ni veturas per aŭto.* – «Anem en cotxe.» |
| 141 | *vorto* | paraula | *vortaro* «diccionari», *pasvorto* «contrasenya», *vorta* «de paraules» | *Kiel oni diras tiun vorton en Esperanto?* – «Com es diu aquesta paraula en esperanto?» |
| 147 | *horo* | hora | *horaro* «horari», *duonhoro* «mitja hora», *kvaronhoro* «quart d’hora» | *La filmo daŭras du horojn.* – «La pel·lícula dura dues hores.» |
| 154 | *mondo* | món | *tutmonda* «mundial», *mondoparto* «continent», *mondmilito* «guerra mundial» | *Esperanto estas parolata en la tuta mondo.* – «L’esperanto es parla arreu del món.» |
| 155 | *problemo* | problema | *problema* «problemàtic» | *Ne estas problemo!* – «No hi ha problema!» |
| 156 | *viro* | home | *vira* «masculí», *vireco* «virilitat», *virkato* «gat mascle» | *Tiu viro estas kuracisto.* – «Aquest home és metge.» |
| 157 | *hundo* | gos | *hundino* «gossa», *hundido* «cadell», *hundejo* «gossera» | *La hundo dormas sub la tablo.* – «El gos dorm sota la taula.» |
| 165 | *lando* | país, terra | *eksterlando* «estranger», *tutlanda* «de tot el país», *landnomo* «nom de país» | *Kiu estas la plej granda lando en la mondo?* – «Quin és el país més gran del món?» |
| 173 | *patrino* | mare | *bopatrino* «sogra», *prapatrino* «avantpassada», *duonpatrino* «madrastra» | *Mia patrino kuiras vespermanĝon.* – «La meva mare prepara el sopar.» |
| 174 | *virino* | dona | *virina* «femení», *virineco* «feminitat», *virinismo* «feminisme» | *Tiu virino parolas kvar lingvojn.* – «Aquesta dona parla quatre llengües.» |
| 175 | *ĉambro* | habitació | *dormoĉambro* «dormitori», *banĉambro* «bany», *klasĉambro* «aula» | *Mia ĉambro estas malgranda, sed bela.* – «La meva habitació és petita, però bonica.» |
| 181 | *akvo* | aigua | *akva* «aquós», *akvumi* «regar», *marakvo* «aigua de mar» | *Mi trinkas glason da akvo.* – «Bec un got d’aigua.» |
| 184 | *lernejo* | escola | *lerni* «aprendre», *lernanto* «alumne», *mezlernejo* «institut» | *Mia filino iras al la lernejo.* – «La meva filla va a l’escola.» |
| 189 | *urbo* | ciutat | *urbano* «ciutadà», *urbestro* «alcalde», *ĉefurbo* «capital» | *Parizo estas bela urbo.* – «París és una ciutat bonica.» |
| 196 | *frazo* | frase | *frazaro* «recull de frases», *frapfrazo* «eslògan», *frazlibro* «llibre de frases» | *Ĉi tiu frazo estas tro longa.* – «Aquesta frase és massa llarga.» |
| 199 | *nomo* | nom | *nomi* «anomenar», *nomiĝi* «dir-se», *familinomo* «cognom» | *Kio estas via nomo?* – «Quin és el teu nom?» |
| 201 | *demando* | pregunta | *demandi* «preguntar», *demandaro* «qüestionari», *demandosigno* «signe d’interrogació» | *Mi havas demandon pri la leciono.* – «Tinc una pregunta sobre la lliçó.» |
| 202 | *kato* | gat | *katino* «gata», *katido* «gatet», *virkato* «gat mascle» | *Nia kato ŝatas dormi sur la lito.* – «Al nostre gat li agrada dormir al llit.» |
| 208 | *Dio* | Déu, déu | *dia* «diví», *diino* «deessa», *sendia* «sense Déu» | *Ŝi preĝas al Dio.* – «Ella resa a Déu.» |
| 217 | *pordo* | porta | *pordego* «portal», *pordisto* «porter», *dompordo* «porta principal» | *Bonvolu fermi la pordon.* – «Tanca la porta, si us plau.» |
| 218 | *knabo* | noi | *knabino* «noia», *ŝipknabo* «grumet» | *La knabo havas ruĝan pilkon.* – «El noi té una pilota vermella.» |
| 221 | *frato* | germà | *fratino* «germana», *gefratoj* «germans i germanes», *frateco* «germanor» | *Mia frato estas pli aĝa ol mi.* – «El meu germà és més gran que jo.» |
| 223 | *okulo* | ull | *okula* «de l’ull», *okulisto* «oculista», *okulvitroj* «ulleres» | *Ŝi havas bluajn okulojn.* – «Té els ulls blaus.» |
| 225 | *mano* | mà | *dekstramana* «dretà», *maldekstramana* «esquerrà», *manpleno* «grapat» | *Li tenas libron en la mano.* – «Té un llibre a la mà.» |
| 226 | *vero* | veritat | *vera* «veritable», *vere* «de debò», *malvera* «fals» | *Ĉu tio estas la vero?* – «És això la veritat?» |
| 228 | *knabino* | noia | *knabo* «noi» | *La knabino legas fabelon.* – «La noia llegeix un conte.» |
| 230 | *edzino* | esposa | *edzo* «marit», *geedzoj* «parella casada», *edziniĝi* «casar-se (una dona)» | *Lia edzino laboras en hospitalo.* – «La seva dona treballa en un hospital.» |
| 232 | *ideo* | idea | *idearo* «conjunt d’idees», *samideano* «persona de les mateixes idees» | *Tio estas bona ideo!* – «Això és una bona idea!» |
| 233 | *instruisto* | professor | *instrui* «ensenyar», *instruado* «ensenyament», *instruejo* «centre d’ensenyament» | *Nia instruisto parolas tre klare.* – «El nostre professor parla molt clar.» |
| 234 | *loko* | lloc | *loka* «local», *loki* «posar», *translokiĝi* «traslladar-se» | *Ĉi tiu loko estas tre trankvila.* – «Aquest lloc és molt tranquil.» |
| 237 | *filo* | fill | *bofilo* «gendre», *gefiloj* «fills i filles», *duonfilo* «fillastre» | *Mia filo studas en la universitato.* – «El meu fill estudia a la universitat.» |
| 238 | *persono* | persona | *persona* «personal», *personaro* «plantilla de personal», *personeco* «personalitat» | *En la ĉambro estas dek personoj.* – «A l’habitació hi ha deu persones.» |
| 241 | *gepatro* | pare o mare | *patro* «pare», *patrino* «mare», *bogepatroj* «sogres» | *Miaj gepatroj loĝas en vilaĝo.* – «Els meus pares viuen en un poble.» |
| 242 | *vojo* | camí | *vojeto* «sender», *fervojo* «ferrocarril», *aŭtovojo* «autopista» | *Ĉu vi konas la vojon al la stacidomo?* – «Saps el camí cap a l’estació?» |
| 254 | *eraro* | error | *erari* «equivocar-se», *erara* «equivocat», *senerara* «sense errors» | *En ĉi tiu frazo estas eraro.* – «Hi ha un error en aquesta frase.» |
| 255 | *amo* | amor | *ami* «estimar», *amanto* «amant», *malamo* «odi» | *Amo estas pli forta ol timo.* – «L’amor és més fort que la por.» |
| 257 | *letero* | carta | *retletero* «correu electrònic», *novaĵletero* «butlletí», *leteri* «escriure una carta a» | *Mi skribas leteron al mia avino.* – «Escric una carta a la meva àvia.» |
| 261 | *fratino* | germana | *frato* «germà», *fratina* «de germana», *fratineco* «germanor entre dones» | *Mia fratino ludas pianon.* – «La meva germana toca el piano.» |
| 262 | *arbo* | arbre | *arba* «d’arbres», *arbeto* «arbust», *arbaro* «bosc» | *Sur la arbo sidas birdo.* – «Un ocell està assegut a l’arbre.» |
| 269 | *nokto* | nit | *nokte* «de nit», *noktiĝi* «fer-se de nit», *tranokti* «passar la nit» | *Dum la nokto la urbo estas silenta.* – «De nit la ciutat és silenciosa.» |
| 273 | *semajno* | setmana | *semajna* «setmanal», *semajnfino* «cap de setmana» | *La semajno havas sep tagojn.* – «La setmana té set dies.» |
| 276 | *fojo* | vegada | *foje* «de tant en tant», *unuafoje* «per primera vegada», *ĉiufoje* «cada vegada» | *Mi vidis tiun filmon du fojojn.* – «He vist aquesta pel·lícula dues vegades.» |
| 281 | *familio* | família | *familia* «familiar», *familiano* «membre de la família», *familiestro* «cap de família» | *Nia familio estas malgranda.* – «La nostra família és petita.» |
| 284 | *Esperanto* | esperanto (la llengua) | *esperanta* «de l’esperanto», *esperantisto* «esperantista», *esperante* «en esperanto» | *Mi parolas Esperanton ĉiutage.* – «Parlo esperanto cada dia.» |
| 292 | *kafo* | cafè | *kafejo* «cafeteria», *kafumi* «prendre un cafè amb altres», *kafkruĉo* «cafetera» | *Ĉu vi volas kafon aŭ teon?* – «Vols cafè o te?» |
| 294 | *kuracisto* | metge | *kuraci* «tractar (un malalt)», *bestkuracisto* «veterinari», *infankuracisto* «pediatre» | *Li iris al la kuracisto, ĉar li estis malsana.* – «Va anar al metge perquè estava malalt.» |
| 298 | *helpo* | ajuda | *helpi* «ajudar», *helpanto* «ajudant», *malhelpi* «destorbar» | *Mi bezonas vian helpon.* – «Necessito la teva ajuda.» |
| 299 | *tablo* | taula | *tableto* «tauleta», *skribtablo* «escriptori», *labortablo* «taula de treball» | *La libro estas sur la tablo.* – «El llibre és sobre la taula.» |
| 301 | *fenestro* | finestra | *fenestreto* «finestreta», *montrofenestro* «aparador» | *El mia fenestro mi vidas la maron.* – «Des de la meva finestra veig el mar.» |
| 305 | *filmo* | pel·lícula | *filmi* «filmar», *filmeto* «vídeo curt», *desegnofilmo* «dibuixos animats» | *Ni rigardas interesan filmon.* – «Mirem una pel·lícula interessant.» |
| 307 | *trajno* | tren | *trajni* «anar en tren», *rapidtrajno* «tren exprés», *eltrajniĝi* «baixar del tren» | *La trajno al Varsovio foriras je la kvina.* – «El tren cap a Varsòvia surt a les cinc.» |
| 310 | *koro* | cor | *kora* «cordial», *bonkora* «de bon cor», *senkora* «sense cor» | *Mia koro batas rapide.* – «El meu cor batega de pressa.» |
| 312 | *tero* | terra, sòl | *tera* «terrenal», *terpomo* «patata», *alteriĝi* «aterrar» | *La infanoj sidas sur la tero.* – «Els nens seuen a terra.» |
| 317 | *sinjoro* | senyor | *sinjorino* «senyora», *gesinjoroj* «senyores i senyors» | *Pardonu, sinjoro, kie estas la stacidomo?* – «Perdoni, senyor, on és l’estació?» |
| 323 | *opinio* | opinió | *opinii* «opinar», *miaopinie* «segons la meva opinió», *samopinii* «compartir opinió» | *Kia estas via opinio pri tiu libro?* – «Quina és la teva opinió sobre aquest llibre?» |
| 328 | *morto* | mort | *morti* «morir», *morta* «mortal», *mortinto* «persona morta» | *Li ne timas la morton.* – «No té por de la mort.» |
| 331 | *minuto* | minut | *minute* «durant un minut», *ĉiuminute* «cada minut», *lumminuto* «minut llum» | *Atendu minuton, bonvolu.* – «Espera un minut, si us plau.» |
| 332 | *strato* | carrer | *ĉefstrato* «carrer major», *sakstrato* «carrer sense sortida», *stratangulo* «cantonada» | *Mi loĝas en trankvila strato.* – «Visc en un carrer tranquil.» |
| 335 | *floro* | flor | *flori* «florir», *florejo* «parterre», *sunfloro* «gira-sol» | *Ŝi donis al mi ruĝan floron.* – «Em va donar una flor vermella.» |
| 342 | *filino* | filla | *filo* «fill», *bofilino* «nora», *duonfilino* «fillastra» | *Nia filino lernas naĝi.* – «La nostra filla aprèn a nedar.» |
| 344 | *monato* | mes | *monata* «mensual», *mielmonato* «lluna de mel» | *Septembro estas la naŭa monato.* – «Setembre és el novè mes.» |
| 345 | *kapo* | cap | *kapdoloro* «mal de cap», *kapkuseno* «coixí», *kapjesi* «assentir amb el cap» | *Mi havas doloron en la kapo.* – «Tinc mal al cap.» |
| 351 | *muziko* | música | *muzika* «musical», *muzikisto* «músic», *muzikilo* «instrument musical» | *Ŝi aŭskultas muzikon ĉiuvespere.* – «Cada vespre escolta música.» |
| 352 | *ĝardeno* | jardí | *ĝardenisto* «jardiner», *infanĝardeno* «parvulari», *bestoĝardeno* «zoològic» | *En nia ĝardeno kreskas pomarbo.* – «Al nostre jardí creix un pomer.» |
| 354 | *besto* | animal | *bestaro* «fauna», *dombesto* «animal domèstic», *rabobesto* «depredador» | *Kiun beston vi plej ŝatas?* – «Quin animal t’agrada més?» |
| 355 | *festo* | celebració, festa | *festi* «celebrar», *festa* «festiu» | *Ĉiuj amikoj venis al la festo.* – «Tots els amics van venir a la festa.» |
| 357 | *historio* | història | *historia* «històric», *historiisto* «historiador», *prahistorio* «prehistòria» | *Mi ŝatas legi pri la historio de Eŭropo.* – «M’agrada llegir sobre la història d’Europa.» |
| 358 | *ĉielo* | cel | *ĉielarko* «arc de Sant Martí», *ĉielblua* «blau cel», *ĉielskrapanto* «gratacels» | *La ĉielo estas hodiaŭ tre blua.* – «Avui el cel és molt blau.» |
| 363 | *manĝaĵo* | menjar | *manĝi* «menjar», *manĝo* «àpat», *matenmanĝo* «esmorzar» | *Ĉi tiu manĝaĵo estas tre bongusta.* – «Aquest menjar és molt bo.» |
| 367 | *rivero* | riu | *rivereto* «rierol», *riverego* «riu gran» | *La rivero fluas tra la urbo.* – «El riu travessa la ciutat.» |
| 368 | *respondo* | resposta | *respondi* «respondre», *respondeci* «ser responsable», *respondeco* «responsabilitat» | *Via respondo estas ĝusta.* – «La teva resposta és correcta.» |
| 371 | *maniero* | manera | *sammaniere* «de la mateixa manera», *alimaniere* «d’una altra manera», *vivmaniero* «estil de vida» | *Ĉiu havas sian manieron lerni.* – «Cadascú té la seva manera d’aprendre.» |
| 374 | *studento* | estudiant (universitari) | *studi* «estudiar», *studado* «estudi (l’acció)», *kunstudento* «company d’estudis» | *Mi estas studento en Vieno.* – «Soc estudiant a Viena.» |
| 376 | *milito* | guerra | *militi* «fer la guerra», *milita* «de guerra», *militisto* «soldat» | *Nenio estas pli malbona ol milito.* – «Res no és pitjor que la guerra.» |
| 378 | *birdo* | ocell | *birdido* «pollet», *birdaro* «estol d’ocells», *kortobirdo* «au de corral» | *La birdoj kantas en la arbo.* – «Els ocells canten a l’arbre.» |
| 380 | *situacio* | situació | *situacia* «de la situació» | *La situacio estas tre malfacila.* – «La situació és molt difícil.» |
| 381 | *vetero* | temps (atmosfèric) | *misvetero* «mal temps», *veterprognozo* «previsió del temps» | *Kia estas la vetero hodiaŭ?* – «Quin temps fa avui?» |
| 383 | *suno* | sol | *sunsubiro* «posta de sol», *sunleviĝo* «sortida del sol», *sunumi* «prendre el sol» | *La suno brilas, kaj ni iras al la maro.* – «El sol brilla i anem al mar.» |
| 389 | *arbaro* | bosc | *arbo* «arbre», *pluvarbaro* «selva tropical», *praarbaro* «bosc verge» | *Ni promenas tra la arbaro.* – «Passegem pel bosc.» |
| 391 | *momento* | moment | *momenta* «momentani», *momente* «en un moment», *lastmomente* «a l’últim moment» | *Atendu momenton, mi tuj revenos.* – «Espera un moment, tornaré de seguida.» |
| 392 | *danko* | gràcies | *danki* «agrair», *dankema* «agraït», *sendanka* «ingrat» | *Mil dankojn por via helpo!* – «Mil gràcies per la teva ajuda!» |
| 396 | *parto* | part | *parte* «en part», *partopreni* «participar», *plejparte* «en la major part» | *Ĉi tiu parto de la urbo estas tre malnova.* – «Aquesta part de la ciutat és molt antiga.» |
| 398 | *plano* | pla | *plani* «planificar», *laborplano* «pla de treball» | *Kio estas via plano por morgaŭ?* – «Quin és el teu pla per a demà?» |
| 402 | *edzo* | marit | *edzino* «esposa», *geedzoj* «parella casada», *edziĝi* «casar-se (un home)» | *Ŝia edzo estas inĝeniero.* – «El seu marit és enginyer.» |
| 405 | *celo* | objectiu, meta, finalitat | *celi* «tenir com a objectiu», *sencela* «sense sentit», *vivcelo* «finalitat de la vida» | *Mia celo estas lerni Esperanton.* – «El meu objectiu és aprendre esperanto.» |
| 411 | *vizaĝo* | cara | *vizaĝesprimo* «expressió facial», *vizaĝalvizaĝe* «cara a cara» | *Li lavis sian vizaĝon.* – «Es va rentar la cara.» |

La majoria de famílies fan servir un sufix o un prefix sobre l’arrel: *dom·et·o* «caseta» és «casa + petit» i *bo·patr·o* «sogre» és «parent polític + pare». Unes altres uneixen dues arrels: *dormo·ĉambro* «dormitori». La mateixa arrel també dona paraules d’altres classes, com el verb *vivi* i l’adjectiu *viva* al costat de *vivo*. Les regles són a [formació de paraules](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/formacio-de-paraules/).

### Per a qui parla català

Molts d’aquests noms et seran coneguts perquè l’esperanto pren arrels de les llengües romàniques: *familio* «família», *muziko* «música», *historio* «història», *situacio* «situació», *opinio* «opinió», *momento* «moment», *minuto* «minut», *plano* «pla», *festo* «festa», *fenestro* «finestra», *tablo* «taula», *floro* «flor», *koro* «cor», *arbo* «arbre», *akvo* «aigua», *ĝardeno* «jardí». Compte només amb la pronunciació de les lletres amb accent circumflex: *ĉ* sona com el *tx* de *cotxe* (*ĉambro*), *ĝ* com el *tj* de *mitjà* o el *tg* de *metge* (*ĝardeno*), i *ŭ* és una *u* semiconsonant com la de *pau* (*aŭto*, que sona com «auto»).

## Noms formats a partir de verbs i adjectius

Una arrel no té classe de paraula pròpia; la terminació la decideix. Per això vuit dels 100 noms comparteixen arrel amb un dels [100 verbs més freqüents](https://esperantopedia.org/ca/aprendre/100-verbs/):

| Nom | Verb de la mateixa arrel |
|---|---|
| *vivo* «vida» (95) | *vivi* «viure» (129) |
| *laboro* «feina, treball» (125) | *labori* «treballar» (126) |
| *demando* «pregunta» (201) | *demandi* «preguntar» (188) |
| *amo* «amor» (255) | *ami* «estimar» (145) |
| *helpo* «ajuda» (298) | *helpi* «ajudar» (110) |
| *opinio* «opinió» (323) | *opinii* «opinar» (170) |
| *morto* «mort» (328) | *morti* «morir» (182) |
| *respondo* «resposta» (368) | *respondi* «respondre» (271) |

Unes quantes parelles més són més avall a la llista: *nomo* i *nomi* «anomenar» (372), *eraro* i *erari* «equivocar-se» (633), *danko* i *danki* «agrair» (635), *celo* i *celi* «apuntar» (706), *plano* i *plani* «planificar» (721).

Aquestes terminacions formen noms nous a partir de verbs i adjectius:

| Terminació | Què anomena | Exemples | Català |
|---|---|---|---|
| *-o* sobre una arrel verbal | l’acció mateixa | *labori* → *laboro* | «treballar» → «feina, treball» |
| *-ado* | una acció que continua o es repeteix | *skribi* → *skribado* | «escriure» → «escriptura (el procés)» |
| *-aĵo* | una cosa concreta lligada a una acció o a una qualitat | *skribi* → *skribaĵo*; *manĝi* → *manĝaĵo*; *nova* → *novaĵo* | «un escrit»; «menjar»; «notícia» |
| *-eco* | la qualitat o l’estat que descriu un adjectiu | *bela* → *beleco*; *libera* → *libereco* | «bonic» → «bellesa»; «lliure» → «llibertat» |
| *-ulo* | una persona amb aquesta qualitat | *riĉa* → *riĉulo*; *blinda* → *blindulo* | «ric» → «persona rica»; «cec» → «persona cega» |

PMEG dona una regla pràctica: *-eco* anomena sempre una qualitat o un estat, mentre que *-aĵo* sol anomenar una cosa concreta. Així, *beleco* és «ser bonic» i *belaĵo* és «una cosa bonica». Tots els sufixos són a [sufixos](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/sufixos/).

## Com ho hem comptat

Ho vam comptar el 8 d’octubre de 2026 al nostre fitxer [esperanto-1000-common-words.csv](/downloads/esperanto-1000-common-words-ca.csv). Prové de 822.296 frases de Tatoeba amb 5.831.657 paraules. S’hi han tret el plural *-j* i l’acusatiu *-n*, de manera que *libro*, *libroj* i *libron* compten junts sota *libro*; el mètode és a la pàgina de [paraules habituals](https://esperantopedia.org/ca/aprendre/1000-paraules/).

- **359 de les 1.000 entrades són noms** (35,9 %). Els seus valors `per_million` sumen 86.593 per milió, de manera que els noms són el **8,7 % de totes les paraules** del corpus. Els verbs en són el 17,6 %.
- **8 de les 100 paraules més freqüents són noms**, i 62 de les 300 primeres.
- **Els 100 noms més freqüents** ocupen les posicions 55 a 411 de la llista. Els seus valors `per_million` sumen 52.217, que és el **5,2 % de totes les paraules** i el 60,3 % de totes les aparicions de noms que cobreix la llista.
- **Els 10, 20 i 50 primers noms** representen l’1,3 %, el 2,2 % i el 3,8 % de totes les paraules. Només *homo* en representa el 0,2 %.

La classe de paraula es dedueix de la terminació: una entrada acabada en *-o* es compta com a nom, tret de paraules gramaticals com *kio* i *tio*, que es compten com a correlatius. Un nom derivat es compta a part, així que *patro* i *patrino* són dos noms. Els noms escrits amb majúscula (*Maria*, *Parizo*) s’han deixat de banda, tret d’*Esperanto* i *Dio*. Tatoeba conté frases curtes, escrites i sovint traduïdes; amb novel·les o conversa s’obtindria un altre ordre, com mostra la llista de [vocabulari](https://esperantopedia.org/ca/aprendre/100-paraules/).

## Preguntes freqüents

### Quins són els noms més freqüents en esperanto?

A la nostra llista, els deu noms més freqüents són *homo*, *tempo*, *libro*, *infano*, *jaro*, *lingvo*, *vivo*, *tago*, *domo* i *mono*. Junts representen l’1,3 % de totes les paraules del corpus de Tatoeba.

### Quants noms en esperanto cal saber?

Els 20 noms més freqüents cobreixen el 2,2 % de totes les paraules del nostre corpus, els 50 més freqüents el 3,8 % i els 100 més freqüents el 5,2 %. En total, els noms són el 8,7 % de les paraules, perquè les mateixes poques paraules gramaticals i verbs tornen a cada frase: només les paraules gramaticals ja són el 44,4 %. Per a les altres classes de paraules, mira la [llista de 1.000 paraules](https://esperantopedia.org/ca/aprendre/1000-paraules/).

### Com es forma el plural d’un nom en esperanto?

Afegeix *-j* al nom: *libro* → *libroj*. Per a l’objecte, afegeix-hi *-n* al darrere: *librojn*. Tots els noms segueixen aquesta regla, i l’article *la* no canvia.

### Els noms en esperanto tenen gènere?

No. L’esperanto no té gènere gramatical. La majoria de paraules per a persones, com *amiko* «amic o amiga», no diuen res sobre el sexe, i el sufix *-in-* forma el femení de les arrels que són masculines pel seu significat: *patro* «pare» → *patrino* «mare».

### Com es forma un nom a partir d’un verb o d’un adjectiu en esperanto?

Canvia la terminació: *labori* «treballar» → *laboro* «feina». Per a una acció que continua afegeix *-ad-* (*skribado*), per a una cosa concreta *-aĵ-* (*manĝaĵo*), per a una qualitat *-ec-* (*beleco*) i per a una persona amb una qualitat *-ul-* (*riĉulo*). Mira [sufixos](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/sufixos/).

## Fonts

- Esperantopedia: [1000 paraules més habituals de l’esperanto](/downloads/esperanto-1000-common-words-ca.csv) (CSV, posició, classe de paraula, significat en anglès, freqüència per milió), comptades el 8 d’octubre de 2026; mètode a [aquesta pàgina](https://esperantopedia.org/ca/aprendre/1000-paraules/)
- [Tatoeba: descàrregues](https://tatoeba.org/en/downloads) – frases en esperanto, descarregades el 7 d’octubre de 2026; llicència [CC BY 2.0 FR](https://creativecommons.org/licenses/by/2.0/fr/)
- [Reta Vortaro](https://reta-vortaro.de/) (ReVo): articles com [domo](https://reta-vortaro.de/revo/art/dom.html), [patro](https://reta-vortaro.de/revo/art/patr.html), [knabo](https://reta-vortaro.de/revo/art/knab.html), [studi](https://reta-vortaro.de/revo/art/stud.html) i [skribi](https://reta-vortaro.de/revo/art/skrib.html), consultats el 8 d’octubre de 2026; els significats de les paraules de la família estan abreujats a partir de ReVo
- PMEG: [Bazaj reguloj por O-vortoj](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/o-vortoj/bazaj_reguloj.html), [Seksa signifo de O-vortoj](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/o-vortoj/seksa_signifo.html), i les pàgines dels sufixos [AD](https://bertilow.com/pmeg/vortfarado/afiksoj/sufiksoj/ad.html), [AĴ](https://bertilow.com/pmeg/vortfarado/afiksoj/sufiksoj/ajh.html) i [EC](https://bertilow.com/pmeg/vortfarado/afiksoj/sufiksoj/ec.html)
- [Wiktionary: Esperanto lemmas](https://en.wiktionary.org/wiki/Category:Esperanto_lemmas) (CC BY-SA 4.0) i [ESPDIC](http://www.denisowski.org/Esperanto/ESPDIC/espdic_readme.html) de Paul Denisowski (CC BY 3.0), les fonts dels significats en anglès de la llista