# Els 100 verbs més freqüents en esperanto (amb exemples)

Source: https://esperantopedia.org/ca/aprendre/100-verbs/
Language: ca
Updated: 2026-11-08

> Els 100 verbs més freqüents de l’esperanto, de 822.296 frases de Tatoeba, amb significat, transitivitat i exemple. Els verbs són el 17,6 % de les paraules.

Els verbs més freqüents de l’esperanto són *esti* «ser, estar», *povi* «poder», *havi* «tenir», *fari* «fer», *diri* «dir» i *voli* «voler». Els 100 verbs més freqüents de la nostra [llista de 1.000 paraules habituals](https://esperantopedia.org/ca/aprendre/1000-paraules/) representen el **14,2 % de totes les paraules** d’un corpus de 5,8 milions de paraules de frases quotidianes en esperanto, i només els deu primers ja en fan el 8,1 %. Tots els verbs tenen les mateixes terminacions per a totes les persones; per això una sola lliçó breu sobre les [terminacions verbals](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/verbs/) obre la taula sencera.

## Sis terminacions, una sola forma per a cada persona

Tots els verbs de sota apareixen en infinitiu, acabat en *-i*. Per fer-los servir, canvia la *-i* per una terminació; és la mateixa per a «jo», «tu», «ell», «nosaltres» i «ells».

| Terminació | Ús | Exemple | En català |
|---|---|---|---|
| *-i* | infinitiu | *iri* | «anar» |
| *-as* | present | *Mi iras. Ili iras.* | «Vaig. Ells van.» |
| *-is* | passat | *Mi iris.* | «Vaig anar.» |
| *-os* | futur | *Ni iros.* | «Anirem.» |
| *-us* | condicional | *Ŝi irus.* | «Aniria.» |
| *-u* | ordre, desig | *Iru!* | «Ves-hi!» |

No hi ha verbs irregulars, ni tan sols *esti*: *mi estas, vi estas, ili estas*. Els temps compostos i els participis, a la pàgina dels [verbs](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/verbs/).

## Els 10 verbs que cal aprendre primer

És una tria nostra, no una llista oficial. Vuit dels deu són entre els deu verbs més freqüents de la taula. Els altres dos d’aquest top deu, *devi* i *ŝati*, venen just després: *devi* funciona com *povi* i *voli*, i *ŝati* s’usa de la mateixa manera (*Mi ŝatas legi.* – «M’agrada llegir.»). Hi hem afegit *kompreni* i *paroli* perquè un principiant els necessita ja en la primera conversa.

| Verb | En català | Per què primer | Exemple |
|---|---|---|---|
| *esti* | ser, estar | Identitat, lloc i estat; de llarg el verb més freqüent (el 4,1 % de totes les paraules) | *Mi estas studento.* – «Soc estudiant.» |
| *havi* | tenir | Possessió i família | *Mi havas fraton.* – «Tinc un germà.» |
| *voli* | voler | Desitjos i comandes a botigues i cafeteries | *Mi volas manĝi.* – «Vull menjar.» |
| *povi* | poder | Capacitat, permís i preguntes educades | *Ĉu mi povas sidi ĉi tie?* – «Puc seure aquí?» |
| *iri* | anar | Moviment i indicacions per arribar a un lloc | *Ni iras al la parko.* – «Anem al parc.» |
| *fari* | fer | Forma la pregunta *Kion vi faras?* | *Ŝi faras kukon.* – «Ella fa un pastís.» |
| *diri* | dir | Et permet preguntar com es diu una paraula | *Kiel oni diras „dankon” angle?* – «Com es diu *dankon* en anglès?» |
| *scii* | saber (un fet) | Respondre i no respondre preguntes | *Ĉu vi scias, kie estas la banko?* – «Saps on és el banc?» |
| *kompreni* | entendre | Dir si segueixes la conversa | *Ĉu vi komprenas min?* – «M’entens?» |
| *paroli* | parlar | Preguntar qui parla què | *Ĉu vi parolas Esperanton?* – «Parles esperanto?» |

## Els 100 verbs més freqüents de l’esperanto

El *lloc* és la posició del verb entre les 1.000 paraules de la llista; per això *esti*, al número 3, ve just després de *la* i *mi*. La columna *Transitiu?* segueix les etiquetes de ReVo, el Reta Vortaro: **T** vol dir transitiu (el verb pot portar un complement directe amb *-n*), **I** vol dir intransitiu, **T/I** vol dir que ReVo marca els dos usos i **–** que ReVo no dona cap etiqueta. Els exemples són nostres; pots consultar qualsevol verb al [diccionari](https://esperantopedia.org/ca/diccionari/).

| Lloc | Verb | En català | Transitiu? | Exemple |
|---|---|---|---|---|
| 3 | *esti* | ser, estar | I | *La kato estas en la ĝardeno.* – «El gat és al jardí.» |
| 19 | *povi* | poder | T | *Mi povas veni morgaŭ.* – «Puc venir demà.» |
| 21 | *havi* | tenir | T | *Ŝi havas tri katojn.* – «Ella té tres gats.» |
| 27 | *fari* | fer | T | *Kion vi faras?* – «Què fas?» |
| 30 | *diri* | dir | T | *Li diris nenion.* – «Ell no va dir res.» |
| 31 | *voli* | voler | T | *Mi volas kafon.* – «Vull cafè.» |
| 35 | *scii* | saber (un fet) | T | *Mi ne scias la respondon.* – «No sé la resposta.» |
| 39 | *devi* | haver de, deure | T | *Ni devas iri hejmen.* – «Hem d’anar a casa.» |
| 40 | *iri* | anar | I | *Ŝi iras al la lernejo.* – «Ella va a l’escola.» |
| 47 | *ŝati* | apreciar, agradar-li | T | *Mi ŝatas muzikon.* – «M’agrada la música.» |
| 50 | *paroli* | parlar | T/I | *Ŝi parolas tri lingvojn.* – «Ella parla tres llengües.» |
| 52 | *vidi* | veure | T | *Mi vidas hundon en la ĝardeno.* – «Veig un gos al jardí.» |
| 61 | *veni* | venir | I | *Mia amiko venos morgaŭ.* – «El meu amic vindrà demà.» |
| 67 | *kredi* | creure | T/I | *Mi kredas vin.* – «Et crec.» |
| 80 | *pensi* | pensar | T/I | *Mi pensas pri vi.* – «Penso en tu.» |
| 83 | *manĝi* | menjar | T | *Ni manĝas pomojn.* – «Mengem pomes.» |
| 84 | *bezoni* | necessitar | T | *Mi bezonas helpon.* – «Necessito ajuda.» |
| 97 | *okazi* | passar, tenir lloc | I | *Kio okazis?* – «Què ha passat?» |
| 99 | *trovi* | trobar | T | *Mi trovis mian ŝlosilon.* – «He trobat la meva clau.» |
| 101 | *doni* | donar | T | *Li donas floron al ŝi.* – «Ell li dona una flor.» |
| 110 | *helpi* | ajudar | T/I | *Ĉu vi povas helpi min?* – «Em pots ajudar?» |
| 111 | *aĉeti* | comprar | T | *Ŝi aĉetis novan libron.* – «Ella va comprar un llibre nou.» |
| 112 | *resti* | quedar-se, romandre | I | *Mi restas hejme hodiaŭ.* – «Avui em quedo a casa.» |
| 120 | *peti* | demanar, sol·licitar | T/I | *Li petis panon.* – «Ell va demanar pa.» |
| 121 | *kompreni* | entendre | T | *Mi ne komprenas la demandon.* – «No entenc la pregunta.» |
| 124 | *bonvoli* | tenir la bondat de (*bonvolu*: «si us plau») | I | *Bonvolu atendi minuton.* – «Espera un moment, si us plau.» |
| 126 | *labori* | treballar | I | *Li laboras en banko.* – «Ell treballa en un banc.» |
| 129 | *vivi* | viure, ser viu | I | *La avo ankoraŭ vivas.* – «L’avi encara és viu.» |
| 131 | *atendi* | esperar (que algú o alguna cosa arribi) | T | *Mi atendas la buson.* – «Espero l’autobús.» |
| 135 | *rigardi* | mirar | T | *Ni rigardas filmon.* – «Mirem una pel·lícula.» |
| 136 | *provi* | provar, intentar | T | *Provu denove!* – «Prova-ho de nou!» |
| 137 | *lerni* | aprendre | T | *Mi lernas Esperanton.* – «Aprenc esperanto.» |
| 140 | *legi* | llegir | T | *Ŝi legas gazeton.* – «Ella llegeix un diari.» |
| 144 | *aŭdi* | sentir (amb l’oïda) | T | *Mi aŭdas muzikon.* – «Sento música.» |
| 145 | *ami* | estimar | T | *Li amas sian familion.* – «Ell estima la seva família.» |
| 146 | *loĝi* | viure, residir | T/I | *Ni loĝas en malgranda urbo.* – «Vivim en una ciutat petita.» |
| 148 | *deziri* | desitjar | T | *Mi deziras al vi feliĉon.* – «Et desitjo felicitat.» |
| 151 | *senti* | sentir | T | *Li sentis doloron en la piedo.* – «Va sentir dolor al peu.» |
| 160 | *lasi* | deixar | T | *Lasu min paroli!* – «Deixa’m parlar!» |
| 161 | *koni* | conèixer (una persona o un lloc) | T | *Ĉu vi konas tiun viron?* – «Coneixes aquell home?» |
| 163 | *ŝajni* | semblar | I | *Ŝajnas, ke pluvos.* – «Sembla que plourà.» |
| 166 | *uzi* | usar, fer servir | T | *Mi uzas komputilon.* – «Faig servir un ordinador.» |
| 169 | *preni* | agafar | T | *Li prenis sian ĉapelon.* – «Va agafar el seu barret.» |
| 170 | *opinii* | opinar, ser d’opinió | T | *Kion vi opinias pri tio?* – «Què en penses, d’això?» |
| 172 | *ludi* | jugar | T/I | *La infanoj ludas en la ĝardeno.* – «Els nens juguen al jardí.» |
| 177 | *alveni* | arribar | I | *La trajno alvenis je la tria.* – «El tren va arribar a les tres.» |
| 179 | *ekzisti* | existir | I | *Tiu vorto ne ekzistas.* – «Aquesta paraula no existeix.» |
| 182 | *morti* | morir | I | *La floroj mortis.* – «Les flors van morir.» |
| 183 | *skribi* | escriure | T | *Mi skribas leteron.* – «Escric una carta.» |
| 186 | *sukcesi* | tenir èxit, aconseguir | I | *Mi sukcesis trovi la hotelon.* – «Vaig aconseguir trobar l’hotel.» |
| 188 | *demandi* | preguntar | T | *Li demandis, kie estas la stacidomo.* – «Va preguntar on és l’estació.» |
| 190 | *foriri* | marxar, anar-se’n | I | *Ŝi foriris sen vorto.* – «Va marxar sense dir res.» |
| 191 | *forgesi* | oblidar | T/I | *Mi forgesis lian nomon.* – «Vaig oblidar el seu nom.» |
| 192 | *trinki* | beure | T | *Li trinkas akvon.* – «Ell beu aigua.» |
| 194 | *rajti* | tenir dret a, poder (amb permís) | I | *Ĉu mi rajtas eniri?* – «Puc entrar?» |
| 200 | *aspekti* | tenir aspecte de, semblar | I | *Ŝi aspektas feliĉa.* – «Té aspecte de feliç.» |
| 203 | *iĝi* | esdevenir, fer-se | I | *Li iĝis kuracisto.* – «Es va fer metge.» |
| 204 | *viziti* | visitar | T | *Ni vizitos la avinon dimanĉe.* – «Diumenge visitarem l’àvia.» |
| 205 | *kapabli* | ser capaç de | T | *Ŝi kapablas solvi tiun problemon.* – «Ella és capaç de resoldre aquest problema.» |
| 206 | *perdi* | perdre | T | *Mi perdis mian ombrelon.* – «Vaig perdre el paraigua.» |
| 207 | *ricevi* | rebre | T | *Ŝi ricevis leteron de amiko.* – «Ella va rebre una carta d’un amic.» |
| 209 | *reveni* | tornar | I | *Li revenos je la sesa.* – «Tornarà a les sis.» |
| 212 | *timi* | témer, tenir por de | T | *La infano timas la hundon.* – «El nen té por del gos.» |
| 215 | *dormi* | dormir | I | *La bebo dormas.* – «El bebè dorm.» |
| 219 | *ĉesi* | aturar-se, cessar | I | *La pluvo ĉesis.* – «La pluja ha parat.» |
| 220 | *plaĉi* | agradar | I | *Tiu libro plaĉas al mi.* – «M’agrada aquest llibre.» |
| 222 | *esperi* | esperar (tenir esperança) | T/I | *Mi esperas, ke vi venos.* – «Espero que vinguis.» |
| 224 | *komenci* | començar | T | *Ni komencas la lecionon.* – «Comencem la lliçó.» |
| 231 | *renkonti* | trobar-se amb, conèixer | T | *Mi renkontis ŝin en la urbo.* – «Em vaig trobar amb ella a la ciutat.» |
| 236 | *necesi* | ser necessari | – | *Ne necesas rapidi.* – «No cal afanyar-se.» |
| 239 | *serĉi* | buscar | T | *Mi serĉas mian telefonon.* – «Busco el meu telèfon.» |
| 240 | *studi* | estudiar | T | *Ŝi studas medicinon.* – «Ella estudia medicina.» |
| 243 | *meti* | posar | T | *Metu la libron sur la tablon.* – «Posa el llibre sobre la taula.» |
| 244 | *montri* | mostrar | T | *Ŝi montris al ni la vojon.* – «Ella ens va mostrar el camí.» |
| 249 | *memori* | recordar | T/I | *Mi memoras tiun tagon.* – «Recordo aquell dia.» |
| 250 | *ebli* | ser possible | – | *Ĉu eblas pagi per karto?* – «Es pot pagar amb targeta?» |
| 258 | *atingi* | assolir, arribar a | T/I | *Ni atingis la supron de la monto.* – «Vam arribar al cim de la muntanya.» |
| 259 | *troviĝi* | trobar-se, ser situat | I | *La banko troviĝas apud la stacidomo.* – «El banc és al costat de l’estació.» |
| 260 | *aŭskulti* | escoltar | T | *Ni aŭskultas radion.* – «Escoltem la ràdio.» |
| 264 | *scipovi* | saber (fer alguna cosa) | T | *Ŝi scipovas naĝi.* – «Ella sap nedar.» |
| 267 | *decidi* | decidir | T | *Ni decidis resti hejme.* – «Vam decidir quedar-nos a casa.» |
| 270 | *eliri* | sortir | T/I | *Li eliris el la ĉambro.* – «Va sortir de l’habitació.» |
| 271 | *respondi* | respondre | T/I | *Ŝi respondis al mia letero.* – «Va respondre la meva carta.» |
| 282 | *fariĝi* | esdevenir, tornar-se | I | *La vetero fariĝis malvarma.* – «El temps s’ha tornat fred.» |
| 287 | *sidi* | seure, estar assegut | I | *La kato sidas sur la seĝo.* – «El gat és assegut a la cadira.» |
| 288 | *pagi* | pagar | T | *Mi pagis dek eŭrojn.* – «Vaig pagar deu euros.» |
| 289 | *eniri* | entrar | T/I | *Bonvolu eniri.* – «Passa, si us plau.» |
| 291 | *ŝanĝi* | canviar | T | *Mi ŝanĝis mian opinion.* – «Vaig canviar d’opinió.» |
| 302 | *gravi* | importar, ser important | I | *Tio ne gravas.* – «No importa.» |
| 308 | *rakonti* | contar, explicar | T | *La avino rakontas fabelon.* – «L’àvia explica un conte.» |
| 309 | *forlasi* | deixar, abandonar | T | *Li forlasis la urbon.* – «Va deixar la ciutat.» |
| 311 | *akcepti* | acceptar | T | *Ŝi akceptis la donacon.* – «Ella va acceptar el regal.» |
| 313 | *kanti* | cantar | T | *Ŝi kantas belan kanton.* – «Ella canta una cançó bonica.» |
| 314 | *pasigi* | passar (el temps) | T | *Ni pasigis la feriojn ĉe la maro.* – «Vam passar les vacances al mar.» |
| 316 | *sendi* | enviar | T | *Mi sendis mesaĝon al li.* – «Li vaig enviar un missatge.» |
| 319 | *malfermi* | obrir | T | *Bonvolu malfermi la fenestron.* – «Obre la finestra, si us plau.» |
| 320 | *manki* | faltar | I | *Al mi mankas tempo.* – «Em falta temps.» |
| 321 | *naĝi* | nedar | I | *Ni naĝas en la maro.* – «Nedem al mar.» |
| 325 | *igi* | fer, fer que | T | *Tio igis ŝin ridi.* – «Allò la va fer riure.» |
| 326 | *mortigi* | matar | T | *La malvarmo mortigis la florojn.* – «El fred va matar les flors.» |

Dels 100 verbs, 57 duen la marca T, 27 la I i 14 la T/I, i ReVo no dona cap etiqueta per a *necesi* ni *ebli*. Tres observacions sobre les etiquetes:

- **Els verbs modals compten com a transitius.** Després de *povi*, *voli* i *devi*, l’infinitiu és el complement directe (PMEG), i ReVo ho diu explícitament per a *devi*. Dels tres, només *voli* també admet un complement nominal corrent: *Mi volas kafon.*
- **Els verbs amb sufix segueixen el sufix.** ReVo no etiqueta *troviĝi* ni *fariĝi*; nosaltres hi posem I perquè un verb amb *-iĝ-* no porta mai complement directe. *Pasigi*, *igi* i *mortigi*, amb *-ig-*, sempre en porten.
- **Els compostos poden diferir de la base.** *Alveni*, *reveni* i *foriri* són *veni* i *iri* amb una preposició o un prefix (mira els [prefixos](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/prefixos/)) i continuen sent intransitius. ReVo etiqueta *eliri* i *eniri* com a T/I, perquè el lloc pot ser un complement directe (*eniri la ĉambron*, un exemple de ReVo) o anar darrere d’una preposició (*eniri en la ĉambron*).

## Parelles com komenci i komenciĝi

En català, «començar», «acabar» i «canviar» funcionen amb complement o sense: *Hem començat la lliçó* i *La lliçó ha començat*. L’esperanto ho desdobla: *komenci* porta complement directe i *komenciĝi* no. A continuació tens sis parelles de la llista. La regla completa, amb més de 30 parelles, és a [-ig- i -iĝ-](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/transitivitat/).

| Parella (lloc) | Canvi | Exemple |
|---|---|---|
| *komenci* (224) → *komenciĝi* (534) | T → I | *Ni komencis la lecionon.* – «Vam començar la lliçó.» / *La leciono komenciĝis.* – «La lliçó va començar.» |
| *fini* (339) → *finiĝi* (467) | T → I | *Ŝi finis la laboron.* – «Ella va acabar la feina.» / *La laboro finiĝis.* – «La feina va acabar.» |
| *trovi* (99) → *troviĝi* (259) | T → I | *Mi trovis la libron.* – «Vaig trobar el llibre.» / *La libro troviĝas sur la breto.* – «El llibre és al prestatge.» |
| *fari* (27) → *fariĝi* (282) | T → I | *Mi faris teon.* – «Vaig fer te.» / *La teo fariĝis malvarma.* – «El te s’ha refredat.» |
| *ŝanĝi* (291) → *ŝanĝiĝi* (637) | T → I | *Mi ŝanĝis la planon.* – «Vaig canviar el pla.» / *La plano ŝanĝiĝis.* – «El pla va canviar.» |
| *morti* (182) → *mortigi* (326) | I → T | *La floroj mortis.* – «Les flors van morir.» / *La malvarmo mortigis la florojn.* – «El fred va matar les flors.» |

*La leciono komencis* sol és un error; digues *La leciono komenciĝis*. Els dos sufixos també són verbs: *iĝi* «esdevenir» i *igi* «fer que», com a *Tio igis ŝin ridi.* – «Allò la va fer riure.»

## Esti, havi, povi, voli i devi amb un infinitiu

Quan darrere hi ha un segon verb, aquest es queda en infinitiu, sense preposició (no hi ha cap «a» ni «de» com en «haver de» o «començar a»).

| Verb | Amb un infinitiu | Exemple |
|---|---|---|
| *esti* | L’infinitiu pot fer de subjecte | *Paroli Esperanton estas agrable.* – «Parlar esperanto és agradable.» |
| *havi* | No s’usa per a l’obligació; «haver de» és *devi* | *Mi devas iri.* – «He d’anar.» |
| *povi* | Capacitat o permís | *Ŝi povas legi.* – «Ella sap llegir.» |
| *voli* | Desig | *Mi volas dormi.* – «Vull dormir.» |
| *devi* | Necessitat | *Ni devas atendi.* – «Hem d’esperar.» |

Amb *povi*, *voli* i *devi*, qui pot, vol o ha de fer una cosa és també qui l’acompleix (PMEG). Si l’acció la fa una altra persona, cal una oració amb *ke*: *Mi volas, ke vi venu.* – «Vull que vinguis.» Molts altres verbs de la taula també admeten un infinitiu: *ŝati*, *bezoni*, *deziri*, *provi*, *komenci*, *lerni*, *decidi*, *scipovi* i *sukcesi*.

## Un verb català, dos d’esperanto

Els parlants de català reconeixen de seguida molts d’aquests verbs: *kompreni* «comprendre», *viziti* «visitar», *decidi* «decidir», *respondi* «respondre», *dormi* «dormir», *kanti* «cantar» o *pagi* «pagar». La dificultat són els casos en què el català fa servir un sol verb i l’esperanto en distingeix dos:

| Verb català | Esperanto | Exemple |
|---|---|---|
| esperar | *atendi* (esperar que arribi algú o alguna cosa), *esperi* (tenir esperança) | *Mi atendas la buson.* – «Espero l’autobús.» / *Mi esperas, ke vi venos.* – «Espero que vinguis.» |
| saber | *scii* (saber un fet), *scipovi* (saber fer alguna cosa) | *Mi scias la respondon.* – «Sé la resposta.» / *Ŝi scipovas naĝi.* – «Ella sap nedar.» |
| conèixer | *koni* (una persona o un lloc), *scii* (un fet) | *Ĉu vi konas tiun viron?* – «Coneixes aquell home?» |
| deixar | *lasi* (permetre, no endur-se), *forlasi* (abandonar) | *Lasu min paroli!* – «Deixa’m parlar!» / *Li forlasis la urbon.* – «Va deixar la ciutat.» |
| ser / estar | *esti* (un sol verb per als dos usos) | *Mi estas hejme.* – «Soc a casa.» / *La kafo estas varma.* – «El cafè és calent.» |

A més, tot el que en català és «tenir» i «haver de» s’expressa amb dos verbs diferents en esperanto: *havi* per a la possessió (*Mi havas tempon* – «Tinc temps») i *devi* per a l’obligació (*Mi devas iri* – «He d’anar»). Cap dels dos no porta preposició.

## Com ho hem comptat

Ho vam comptar el 8 d’octubre de 2026 al nostre fitxer [esperanto-1000-common-words.csv](/downloads/esperanto-1000-common-words-ca.csv). Prové de 822.296 frases de Tatoeba amb 5.831.657 paraules, i cada forma verbal compta sota el seu infinitiu; el mètode és a la pàgina de les [paraules freqüents](https://esperantopedia.org/ca/aprendre/1000-paraules/).

- **313 de les 1.000 entrades són verbs** (el 31,3 %). Els seus valors de `per_million` sumen 175.641 per milió, de manera que els verbs són el **17,6 % de totes les paraules** del corpus.
- **19 de les 100 paraules més freqüents són verbs**, i 88 de les primeres 300.
- **Els 100 verbs més freqüents** ocupen els llocs del 3 al 326 de la llista. Els seus valors de `per_million` sumen 141.900, és a dir, el **14,2 % de totes les paraules** i el 80,8 % de totes les aparicions de verbs que cobreix la llista.
- **Els 10, 20 i 50 primers verbs** representen el 8,1 %, el 9,7 % i el 12,1 % de totes les paraules. Només *esti* ja fa el 4,1 %.

Les classes de paraules es dedueixen de les terminacions: una entrada acabada en *-i* compta com a verb, i una forma derivada es compta per separat, així que *komenci* i *komenciĝi* són dos verbs. Tatoeba conté frases curtes, escrites i sovint traduïdes; una novel·la o la llengua parlada donarien un altre ordre, com mostra la llista de [100 paraules](https://esperantopedia.org/ca/aprendre/100-paraules/).

## Preguntes freqüents

### Quins són els verbs més freqüents en esperanto?

A la nostra llista, els deu verbs més freqüents són *esti*, *povi*, *havi*, *fari*, *diri*, *voli*, *scii*, *devi*, *iri* i *ŝati*. Junts representen el 8,1 % de totes les paraules del corpus de Tatoeba; només *esti* ja en fa el 4,1 %.

### Quants verbs d’esperanto cal saber?

Els 20 verbs més freqüents cobreixen el 9,7 % de totes les paraules del nostre corpus, els 50 més freqüents el 12,1 % i els 100 més freqüents el 14,2 %. Tots els verbs porten les mateixes terminacions, de manera que cada verb nou només et costa l’arrel. Per a les altres classes de paraules, mira la [llista de 1.000 paraules](https://esperantopedia.org/ca/aprendre/1000-paraules/).

### Hi ha verbs irregulars en esperanto?

No. Tots els verbs, també *esti* «ser, estar», fan servir les terminacions *-i*, *-as*, *-is*, *-os*, *-us* i *-u*, i la forma no canvia segons la persona ni el nombre: *mi iras, ili iras*. Res a veure amb les llargues taules de conjugació del català.

### Com sé si un verb d’esperanto porta complement directe?

Consulta’l a ReVo, que marca els verbs com a transitius, intransitius o tots dos. També pots preguntar «què?» o «a qui?» darrere del verb. Un verb amb *-ig-* sempre porta complement directe, i un verb amb *-iĝ-* no en porta mai; mira [-ig- i -iĝ-](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/transitivitat/).

### Com es diu «haver de» en esperanto?

Fes servir *devi*: *Mi devas iri.* – «He d’anar.» El verb *havi* vol dir «posseir, tenir» (*Mi havas libron*) i no s’usa per a l’obligació.

## Fonts

- Esperantopedia: [les 1.000 paraules més freqüents de l’esperanto](/downloads/esperanto-1000-common-words-ca.csv) (CSV, lloc, categoria gramatical, significat en anglès, freqüència per milió), comptades el 8 d’octubre de 2026; mètode a [aquesta pàgina](https://esperantopedia.org/ca/aprendre/1000-paraules/)
- [Tatoeba: descàrregues](https://tatoeba.org/en/downloads) – frases en esperanto, descarregades el 7 d’octubre de 2026; llicència [CC BY 2.0 FR](https://creativecommons.org/licenses/by/2.0/fr/)
- [Reta Vortaro](https://reta-vortaro.de/) (ReVo): [abreviatures *tr*, *ntr*, *x*](https://reta-vortaro.de/revo/dok/mallongigoj.html); articles com [esti](https://reta-vortaro.de/revo/art/est.html), [povi](https://reta-vortaro.de/revo/art/pov.html), [devi](https://reta-vortaro.de/revo/art/dev.html), [paroli](https://reta-vortaro.de/revo/art/parol.html), [komenci](https://reta-vortaro.de/revo/art/komenc.html) i [troviĝi](https://reta-vortaro.de/revo/art/trov.html), consultats el 8 d’octubre de 2026
- PMEG: [I-verboj kune kun povi, devi kaj voli](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/i-verboj/aliaj_frazroloj/kun_povi_devi_voli.html), [I-verboj kiel subjekto](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/i-verboj/subjekto.html), [I-verboj kune kun aliaj verboj](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/i-verboj/aliaj_frazroloj/kun_aliaj_verboj.html), [IĜ-verboj](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/verboj_frazroloj/igh.html)
- [Wiktionary: Esperanto lemmas](https://en.wiktionary.org/wiki/Category:Esperanto_lemmas) (CC BY-SA 4.0) i [ESPDIC](http://www.denisowski.org/Esperanto/ESPDIC/espdic_readme.html) de Paul Denisowski (CC BY 3.0), les fonts dels significats en anglès de la llista