# Els adjectius més freqüents de l’esperanto, amb contraris

Source: https://esperantopedia.org/ca/aprendre/120-adjectius/
Language: ca
Updated: 2026-11-08

> Els 120 adjectius entre les 1.000 paraules més freqüents de l’esperanto, amb significats, contraris i exemples. Els adjectius són el 3,2 % de les paraules.

Els adjectius més freqüents de l’esperanto són *bona* «bo», *alia* «altre», *granda* «gran», *multa* «molt», *bela* «bonic» i *nova* «nou». La nostra [llista de 1.000 paraules habituals](https://esperantopedia.org/ca/aprendre/1000-paraules/) conté **120 adjectius**, tots mostrats més avall. Junts representen el **3,2 % de totes les paraules** d’un corpus de 5,8 milions de paraules de frases quotidianes en esperanto, i els deu més freqüents en són l’1,2 %. Un adjectiu acaba en *-a* i copia la *-j* i la *-n* del seu nom, de manera que una sola lliçó breu sobre [noms i adjectius](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/noms-i-adjectius/) els cobreix tots 120.

## Una terminació, dues terminacions de concordança

Tots els adjectius de la llista acaben en *-a*, tret d’*ambaŭ* «tots dos». Afegeix *-j* al plural i *-n* a l’objecte, sempre en aquest ordre.

| | Singular | Plural |
|---|---|---|
| **Subjecte** | *nova libro* | *novaj libroj* |
| **Objecte (-n)** | *novan libron* | *novajn librojn* |

- **Després d’*esti* no hi ha -n:** *La libro estas nova.* – «El llibre és nou.» *La libroj estas novaj.* – «Els llibres són nous.»
- **L’ordre és lliure.** *Nova libro* i *libro nova* són tots dos correctes; PMEG observa que un adjectiu darrere del nom sovint queda ressaltat.
- **Sense nom.** Els noms de llengües deixen caure la paraula *lingvo*: *Ŝi parolas la francan.* – «Parla francès.» Els adjectius de quantitat sovint van sols: *Multaj scias tion.* – «Molta gent ho sap.»
- ***Ambaŭ* és l’excepció.** No pren ni *-j* ni *-n*, i no es combina amb *la*: *ambaŭ knabinoj* – «totes dues noies», *Mi vidis ambaŭ knabinojn.* – «Vaig veure totes dues noies.»

### Per a qui parla català

En català l’adjectiu concorda en gènere i en nombre (*bo, bona, bons, bones*), i les formes canvien segons el nom. En esperanto només n’hi ha una: *bona* serveix per a *bo*, *bona* i, amb *-j*, per a *bons* i *bones*. Molts adjectius et resultaran familiars: *kara* «car» (també «estimat»), *libera* «lliure», *pura* «pur», *simpla* «simple», *perfekta* «perfecte», *serioza* «seriós», *utila* «útil», *natura* «natural», *necesa* «necessari», *internacia* «internacional», *moderna* «modern», *antikva* «antic», *komuna* «comú». I compte amb la pronunciació: *ĉ* sona com el *tx* de *cotxe* (*ĉarma*, *ĉefa*), *ŝ* com la *x* de *caixa* (*freŝa*), *ĝ* com el *tj* de *mitjà* (*ĝusta*, *saĝa*) i *ŭ* com la *u* de *pau* (*eŭropa*, *ambaŭ*).

## Els 10 adjectius per començar

Aquesta és una tria nostra, no una llista oficial. Sis dels deu són els sis adjectius més freqüents de tots: *bona*, *alia*, *granda*, *multa*, *bela* i *nova*. Els quatre següents en freqüència, *tuta* «sencer», *kelka* «algun», *sola* «sol» i *unua* «primer», funcionen com a paraules petites de quantitat i d’ordre i venen just després. En el seu lloc agafem els contraris *malbona* i *malgranda*, més *feliĉa* i *malfacila*, perquè un principiant els necessita en les primeres converses.

| Adjectiu | Català | Contrari | Per què primer |
|---|---|---|---|
| *bona* | bo | *malbona* | L’adjectiu més freqüent, una paraula de cada 500: *Bonan tagon!* – «Bon dia!» |
| *malbona* | dolent | *bona* | La primera paraula amb *mal-* que trobes |
| *granda* | gran | *malgranda* | Mida; *grandega* «enorme» també és a la llista |
| *malgranda* | petit | *granda* | Completa la parella de la mida |
| *nova* | nou | *malnova* | Coses i notícies; *malnova* vol dir «vell» |
| *bela* | bonic | *malbela* | Compliments |
| *multa* | molt, molts | *malmulta* | Quantitat: *multan dankon* – «moltes gràcies» |
| *alia* | altre | *sama* | Demanar una altra cosa |
| *feliĉa* | feliç | *malfeliĉa* | Bons desitjos: *Feliĉan naskiĝtagon!* – «Per molts anys!» |
| *malfacila* | difícil | *facila* | Parlar d’aprendre; *facila* «fàcil» no costa cap arrel més |

## Els 120 adjectius més freqüents de l’esperanto

La *posició* és el lloc de l’adjectiu entre les 1.000 paraules de la llista; així, *bona*, a la 57, és el primer adjectiu que apareix. La columna *Contrari* mostra la paraula que faries servir per al sentit oposat: la paraula amb *mal-* si [ReVo](https://reta-vortaro.de/), el Reta Vortaro, la recull amb el sentit contrari pur; si no, una paraula independent que ReVo defineix en oposició a aquesta o que dona com a antònim, i **–** quan no hem trobat cap parella natural. Les paraules rares de sentit estret, com *malpropra* o *malpreta*, s’han deixat de banda. Els exemples són nostres; cerca qualsevol adjectiu al [diccionari](https://esperantopedia.org/ca/diccionari/).

| Posició | Adjectiu | Català | Contrari | Exemple |
|---|---|---|---|---|
| 57 | *bona* | bo | *malbona* «dolent» | *Ŝi estas bona instruistino.* – «Ella és una bona professora.» |
| 63 | *alia* | altre | *sama* «mateix» | *Mi volas alian libron.* – «Vull un altre llibre.» |
| 81 | *granda* | gran | *malgranda* «petit» | *Ili havas grandan domon.* – «Tenen una casa gran.» |
| 82 | *multa* | molt, molts | *malmulta* «poc» | *En la ĉambro estas multaj homoj.* – «A l’habitació hi ha molta gent.» |
| 117 | *bela* | bonic | *malbela* «lleig» | *Kia bela tago!* – «Quin dia tan bonic!» |
| 118 | *nova* | nou | *malnova* «vell (de coses)» | *Mi havas novan telefonon.* – «Tinc un telèfon nou.» |
| 123 | *tuta* | sencer, tot | – | *Mi legis la tutan libron.* – «Vaig llegir tot el llibre.» |
| 143 | *kelka* | algun, uns quants | – | *Kelkaj infanoj ludas ekstere.* – «Alguns nens juguen fora.» |
| 152 | *sola* | sol, únic | – | *Li loĝas sola.* – «Viu sol.» |
| 180 | *unua* | primer | *lasta* «últim» | *Ĉi tio estas mia unua vizito.* – «Aquesta és la meva primera visita.» |
| 185 | *franca* | francès | – | *Ŝi parolas la francan.* – «Parla francès.» |
| 193 | *angla* | anglès | – | *Tio estas angla vorto.* – «Aquesta és una paraula anglesa.» |
| 229 | *malbona* | dolent | *bona* «bo» | *Hodiaŭ la vetero estas malbona.* – «Avui fa mal temps.» |
| 247 | *juna* | jove | *maljuna* «vell (de persones)» | *Mia fratino estas ankoraŭ juna.* – «La meva germana encara és jove.» |
| 248 | *lasta* | últim | *unua* «primer» | *Ĉu tio estas la lasta trajno?* – «És aquest l’últim tren?» |
| 251 | *grava* | important | *malgrava* «poc important» | *Ĉi tiu letero estas tre grava.* – «Aquesta carta és molt important.» |
| 252 | *longa* | llarg | *mallonga* «curt» | *Ĝi estas longa rivero.* – «És un riu llarg.» |
| 253 | *feliĉa* | feliç | *malfeliĉa* «infeliç» | *La infanoj estas feliĉaj.* – «Els nens són feliços.» |
| 268 | *malgranda* | petit | *granda* «gran» | *Mi havas malgrandan hundon.* – «Tinc un gos petit.» |
| 274 | *propra* | propi | – | *Ŝi havas sian propran ĉambron.* – «Ella té la seva pròpia habitació.» |
| 277 | *sama* | mateix | *malsama* «diferent» | *Ni havas la saman nomon.* – «Tenim el mateix nom.» |
| 278 | *vera* | veritable | *malvera* «fals» | *Tio estas vera rakonto.* – «Aquesta és una història veritable.» |
| 286 | *ambaŭ* | tots dos | – | *Ambaŭ knabinoj ŝatas muzikon.* – «A totes dues noies els agrada la música.» |
| 290 | *alta* | alt | *malalta* «baix» | *La monto estas tre alta.* – «La muntanya és molt alta.» |
| 300 | *ruĝa* | vermell | – | *Ŝi portas ruĝan robon.* – «Porta un vestit vermell.» |
| 306 | *malnova* | vell (de coses) | *nova* «nou» | *Ni loĝas en malnova domo.* – «Vivim en una casa vella.» |
| 318 | *blanka* | blanc | *nigra* «negre» | *La neĝo estas blanka.* – «La neu és blanca.» |
| 343 | *verda* | verd | – | *La herbo estas verda.* – «L’herba és verda.» |
| 346 | *dua* | segon | – | *Mi loĝas en la dua etaĝo.* – «Visc al segon pis.» |
| 375 | *forta* | fort | *malforta* «feble» | *Li estas forta viro.* – «És un home fort.» |
| 379 | *nigra* | negre | *blanka* «blanc» | *Mi havas nigran katon.* – «Tinc un gat negre.» |
| 386 | *plia* | addicional, més | *malplia* «menor» | *Ĉu vi bezonas pliajn informojn?* – «Necessites més informació?» |
| 388 | *malfacila* | difícil | *facila* «fàcil» | *Tiu demando estas tro malfacila.* – «Aquesta pregunta és massa difícil.» |
| 394 | *plena* | ple | *malplena* «buit» | *La glaso estas plena.* – «El got és ple.» |
| 400 | *germana* | alemany | – | *Li havas germanan aŭton.* – «Té un cotxe alemany.» |
| 403 | *maljuna* | vell (de persones) | *juna* «jove» | *Mia avo estas maljuna.* – «El meu avi és vell.» |
| 410 | *japana* | japonès | – | *Ni manĝis japanan manĝaĵon.* – «Vam menjar plats japonesos.» |
| 415 | *certa* | cert, segur | *malcerta* «incert» | *Mi estas certa pri tio.* – «N’estic segur.» |
| 436 | *blua* | blau | – | *La ĉielo estas blua.* – «El cel és blau.» |
| 441 | *riĉa* | ric | *malriĉa* «pobre» | *Li estas riĉa, sed ne feliĉa.* – «És ric, però no és feliç.» |
| 451 | *interesa* | interessant | *enuiga* «avorrit» | *Tio estas interesa libro.* – «Aquest és un llibre interessant.» |
| 453 | *stulta* | ximple, neci | *inteligenta* «intel·ligent» | *Tio estis stulta demando.* – «Va ser una pregunta ximple.» |
| 454 | *stranga* | estrany | *normala* «normal» | *Mi aŭdis strangan bruon.* – «Vaig sentir un soroll estrany.» |
| 457 | *homa* | humà | – | *Tio estas homa eraro.* – «Això és un error humà.» |
| 483 | *venonta* | proper, vinent | *pasinta* «passat» | *Ni vizitos vin la venontan semajnon.* – «La setmana que ve us visitarem.» |
| 490 | *ĝusta* | correcte | *malĝusta* «incorrecte» | *Ĉu tio estas la ĝusta vojo?* – «És aquest el camí correcte?» |
| 513 | *malsana* | malalt | *sana* «sa» | *Mia filo estas malsana.* – «El meu fill està malalt.» |
| 516 | *plura* | diversos | – | *Li havas plurajn amikojn en Berlino.* – «Té diversos amics a Berlín.» |
| 525 | *pasinta* | passat | *venonta* «proper» | *La pasinta semajno estis longa.* – «La setmana passada va ser llarga.» |
| 537 | *laca* | cansat | *vigla* «actiu, viu» | *Mi estas tre laca hodiaŭ.* – «Avui estic molt cansat.» |
| 539 | *eta* | petit, menut | – | *Ni havas etan kuirejon.* – «Tenim una cuina petita.» |
| 541 | *preta* | a punt, llest | – | *La vespermanĝo estas preta.* – «El sopar és a punt.» |
| 547 | *libera* | lliure | *mallibera* «no lliure» | *Ĉu tiu ĉi loko estas libera?* – «Aquest seient és lliure?» |
| 593 | *simpla* | senzill, simple | *malsimpla* «complex» | *Mi serĉas simplan solvon.* – «Busco una solució senzilla.» |
| 599 | *varma* | calent, càlid | *malvarma* «fred» | *La kafo estas varma.* – «El cafè és calent.» |
| 612 | *farita* | fet | – | *La laboro jam estas farita.* – «La feina ja està feta.» |
| 613 | *okupata* | ocupat | – | *Ŝi estas tre okupata hodiaŭ.* – «Avui està molt ocupada.» |
| 617 | *ŝatata* | apreciat, preferit | – | *Ĉi tio estas mia plej ŝatata kanto.* – «Aquesta és la meva cançó preferida.» |
| 619 | *fama* | famós | – | *Ŝi estas fama kantistino.* – «És una cantant famosa.» |
| 621 | *aĝa* | d’edat, vell | *juna* «jove» | *Kiom aĝa vi estas?* – «Quants anys tens?» |
| 623 | *bonega* | excel·lent, magnífic | *malbonega* «pèssim» | *La manĝaĵo estis bonega.* – «El menjar era excel·lent.» |
| 626 | *bruna* | marró | – | *Li havas brunajn okulojn.* – «Té els ulls marrons.» |
| 643 | *malvarma* | fred | *varma* «calent» | *La akvo estas tro malvarma.* – «L’aigua és massa freda.» |
| 644 | *usona* | estatunidenc | – | *Mia amiko estas usona.* – «El meu amic és estatunidenc.» |
| 658 | *malmulta* | poc | *multa* «molt» | *Malmultaj homoj scias tion.* – «Poca gent ho sap.» |
| 667 | *facila* | fàcil, senzill | *malfacila* «difícil» | *Ĉi tiu ekzerco estas facila.* – «Aquest exercici és fàcil.» |
| 668 | *ĉina* | xinès | – | *Mi ŝatas ĉinan teon.* – «M’agrada el te xinès.» |
| 672 | *terura* | terrible | *bonega* «excel·lent» | *La vetero estis terura.* – «El temps era terrible.» |
| 675 | *afabla* | amable | *malafabla* «poc amable» | *La vendisto estas tre afabla.* – «El venedor és molt amable.» |
| 680 | *proksima* | proper | *malproksima* «llunyà» | *La stacidomo estas proksima.* – «L’estació és a prop.» |
| 681 | *malsama* | diferent | *sama* «mateix» | *Ni havas malsamajn opiniojn.* – «Tenim opinions diferents.» |
| 684 | *danĝera* | perillós | *sekura* «segur» | *Tiu strato estas danĝera nokte.* – «Aquest carrer és perillós de nit.» |
| 704 | *malfermita* | obert | *fermita* «tancat» | *La pordo estas malfermita.* – «La porta és oberta.» |
| 705 | *inteligenta* | intel·ligent | *stulta* «ximple» | *Ŝi estas tre inteligenta knabino.* – «És una noia molt intel·ligent.» |
| 728 | *flava* | groc | – | *Mi ŝatas flavajn florojn.* – «M’agraden les flors grogues.» |
| 732 | *rusa* | rus | – | *Li legas rusan libron.* – «Llegeix un llibre rus.» |
| 741 | *mallonga* | curt | *longa* «llarg» | *Mi skribis mallongan leteron.* – «Vaig escriure una carta curta.» |
| 743 | *fremda* | estranger, estrany | – | *Ŝi lernas fremdan lingvon.* – «Aprèn una llengua estrangera.» |
| 752 | *tria* | tercer | – | *Tio estas mia tria taso da teo.* – «Aquesta és la meva tercera tassa de te.» |
| 756 | *amuza* | divertit | – | *Tiu filmo estas tre amuza.* – «Aquesta pel·lícula és molt divertida.» |
| 759 | *diversa* | divers | – | *Ili vendas diversajn fruktojn.* – «Venen fruites diverses.» |
| 763 | *saĝa* | savi | *malsaĝa* «insensat» | *Mia avino estas saĝa virino.* – «La meva àvia és una dona sàvia.» |
| 764 | *dika* | gruixut, gras | *maldika* «prim» | *La libro estas tre dika.* – «El llibre és molt gruixut.» |
| 768 | *agrabla* | agradable | *malagrabla* «desagradable» | *Ĉi tiu ĉambro estas agrabla.* – «Aquesta habitació és agradable.» |
| 774 | *multekosta* | car | *malmultekosta* «barat» | *Tiu robo estas tro multekosta.* – «Aquest vestit és massa car.» |
| 776 | *pura* | net, pur | *malpura* «brut» | *Mia ĉambro estas pura.* – «La meva habitació és neta.» |
| 784 | *mortinta* | mort | *viva* «viu» | *Mortinta birdo kuŝas en la ĝardeno.* – «Un ocell mort jeu al jardí.» |
| 796 | *konata* | conegut | – | *Tiu kanto estas tre konata.* – «Aquesta cançó és molt coneguda.» |
| 798 | *kioma* | quin (en una sèrie) | – | *Kioma horo estas?* – «Quina hora és?» |
| 802 | *hispana* | espanyol | – | *Mi trinkis hispanan vinon.* – «Vaig beure vi espanyol.» |
| 806 | *freneza* | boig | – | *Tio estas freneza ideo.* – «Això és una idea boja.» |
| 812 | *kontenta* | content, satisfet | *malkontenta* «descontent» | *Ni estas kontentaj pri la rezulto.* – «Estem contents amb el resultat.» |
| 823 | *ĉarma* | encantador | – | *Vi havas ĉarman ĝardenon.* – «Tens un jardí encantador.» |
| 835 | *belega* | magnífic, preciós | – | *La vido estas belega.* – «La vista és magnífica.» |
| 846 | *griza* | gris | – | *Hodiaŭ la ĉielo estas griza.* – «Avui el cel és gris.» |
| 865 | *okupita* | ocupat | – | *Ĉu ĉi tiu seĝo estas okupita?* – «Aquesta cadira està ocupada?» |
| 869 | *bongusta* | saborós, boníssim | – | *La supo estas bongusta.* – «La sopa és saborosa.» |
| 875 | *mirinda* | meravellós | – | *Ĝi estis mirinda vojaĝo.* – «Va ser un viatge meravellós.» |
| 878 | *ĉefa* | principal | – | *Tio estas la ĉefa problemo.* – «Aquest és el problema principal.» |
| 879 | *fermita* | tancat | *malfermita* «obert» | *La vendejo estas fermita hodiaŭ.* – «La botiga avui està tancada.» |
| 887 | *antikva* | antic | *moderna* «modern» | *Ni vizitis antikvan urbon.* – «Vam visitar una ciutat antiga.» |
| 897 | *malriĉa* | pobre | *riĉa* «ric» | *Ili estis malriĉaj, sed feliĉaj.* – «Eren pobres, però feliços.» |
| 898 | *rapida* | ràpid | *malrapida* «lent» | *Ŝi estas rapida kuristino.* – «És una corredora ràpida.» |
| 905 | *sekva* | següent | *antaŭa* «anterior» | *La sekva trajno foriras je la deka.* – «El tren següent surt a les deu.» |
| 919 | *grandega* | enorme | – | *Ni vidis grandegan elefanton.* – «Vam veure un elefant enorme.» |
| 927 | *komuna* | comú, compartit | – | *Ni havas komunan amikon.* – «Tenim un amic en comú.» |
| 930 | *kara* | estimat, car | *malkara* «barat» | *Kara amiko, mi skribas al vi el Parizo.* – «Estimat amic, t’escric des de París.» |
| 942 | *serioza* | seriós | *malserioza* «poc seriós» | *Li estas serioza homo.* – «És una persona seriosa.» |
| 952 | *internacia* | internacional | – | *Esperanto estas internacia lingvo.* – «L’esperanto és una llengua internacional.» |
| 954 | *perfekta* | perfecte, impecable | – | *Neniu estas perfekta.* – «Ningú no és perfecte.» |
| 959 | *malplena* | buit | *plena* «ple» | *La botelo estas malplena.* – «L’ampolla és buida.» |
| 961 | *freŝa* | fresc | *malfreŝa* «passat» | *Mi aĉetis freŝan panon.* – «Vaig comprar pa fresc.» |
| 970 | *sesa* | sisè | – | *Mi leviĝas je la sesa horo.* – «M’aixeco a les sis.» |
| 976 | *utila* | útil | *malutila* «perjudicial» | *Via konsilo estis tre utila.* – «El teu consell va ser molt útil.» |
| 977 | *itala* | italià | – | *Mi ŝatas italan kafon.* – «M’agrada el cafè italià.» |
| 989 | *eŭropa* | europeu | – | *Ŝi vojaĝas tra eŭropaj landoj.* – «Viatja per països europeus.» |
| 991 | *antaŭa* | anterior | *sekva* «següent» | *Ni parolis pri tio en la antaŭa leciono.* – «Vam parlar-ne a la lliçó anterior.» |
| 996 | *natura* | natural | *malnatura* «antinatural» | *Tio estas tute natura.* – «Això és completament natural.» |
| 997 | *necesa* | necessari | – | *La bileto ne estas necesa.* – «El bitllet no és necessari.» |
| 998 | *taŭga* | adequat | *maltaŭga* «inadequat» | *Tiu ĉambro estas taŭga por ni.* – «Aquesta habitació és adequada per a nosaltres.» |

Quatre notes sobre la taula:

- **Contraris.** 71 dels 120 adjectius en tenen: 52 amb *mal-* i 19 amb una paraula independent. Els 49 guions inclouen colors, gentilicis i ordinals, que no tenen contrari, i adjectius com *amuza* o *freneza*, en què cap paraula sola és el revers natural. Per a una negació simple fes servir *ne*: *nekonata* «desconegut», *nenecesa* «innecessari». No són contraris; la diferència s’explica a [contraris en esperanto](https://esperantopedia.org/ca/frases/contraris/).
- **Participis.** Deu entrades són participis usats com a adjectius: *venonta*, *pasinta*, *farita*, *okupata*, *ŝatata*, *mortinta*, *malfermita*, *okupita*, *fermita* i *konata*. Mira [participis](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/participis/).
- ***Okupata* i *okupita*.** Tots dos són participis passius d’*okupi* i tots dos volen dir «ocupat». Zamenhof va escriure que l’ús demana *mi estas okupita* (*Lingvaj Respondoj*, citat a ReVo). PMEG també troba *okupita* la forma més habitual, però diu que qualsevol de les dues serveix per dir que algú està ocupat amb la feina, sense cap diferència pràctica. A la nostra llista *okupata* (613) és la més freqüent de les dues. Un seient ocupat és *okupita*.
- **Colors.** Els vuit colors són *ruĝa*, *blanka*, *verda*, *nigra*, *blua*, *bruna*, *flava* i *griza*; més tonalitats i l’ús de *hel-* i *mal-hel-* són a la pàgina de [colors](https://esperantopedia.org/ca/frases/colors/).

## Contraris: mal- i paraules independents

Tretze adjectius de la llista comencen per *mal-*, i dotze parelles hi són amb les dues paraules: *bona* i *malbona*, *granda* i *malgranda*, *multa* i *malmulta*, *nova* i *malnova*, *juna* i *maljuna*, *longa* i *mallonga*, *sama* i *malsama*, *plena* i *malplena*, *riĉa* i *malriĉa*, *varma* i *malvarma*, *facila* i *malfacila*, *fermita* i *malfermita*. Una sola arrel et dona els dos extrems de l’escala; mira [prefixos](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/prefixos/) i les 74 parelles de la [pàgina de contraris](https://esperantopedia.org/ca/frases/contraris/).

Altres contraris són dues paraules independents, de manera que *mal-* no hi ajuda. Aquestes parelles són a la taula de dalt:

| Parella | Català | Per què les aparellem |
|---|---|---|
| *nigra – blanka* | negre – blanc | ReVo dona *blanka* com a antònim de *nigra* |
| *unua – lasta* | primer – últim | Primer i últim lloc d’una sèrie |
| *venonta – pasinta* | proper – passat | ReVo defineix cadascun en oposició a l’altre |
| *sekva – antaŭa* | següent – anterior | Ordre en una sèrie o en el temps |
| *laca – vigla* | cansat – actiu | ReVo defineix *laca* com a *malvigla* |
| *stulta – inteligenta* | ximple – intel·ligent | ReVo defineix *malinteligenta* com a *stulta* |
| *interesa – enuiga* | interessant – avorrit | ReVo defineix *enui* com a sentir desgrat per falta d’interès |
| *danĝera – sekura* | perillós – segur | *Sekura* vol dir estar en una situació lliure de perill |
| *antikva – moderna* | antic – modern | ReVo defineix *moderna* «en contrast amb l’antic» |
| *alia – sama* | altre – mateix | ReVo defineix *alia* com a *malsama* |
| *terura – bonega* | terrible – excel·lent | ReVo defineix *terura* en un sentit com a *malbonega* |
| *stranga – normala* | estrany – normal | ReVo defineix *stranga* com a insòlit; *nenormala* és entre les paraules relacionades |

## Comparar: pli, plej, ol

Els adjectius no tenen cap terminació de comparatiu. *Pli* vol dir «més», *plej* «el més», *ol* «que» i *tiel … kiel* «tan … com». No hi ha formes irregulars: «millor» és *pli bona* i «pitjor» és *pli malbona*. Les regles completes són a [comparació](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/comparacio/).

| Significat | Patró | Exemple |
|---|---|---|
| més … que | *pli … ol* | *Tiu libro estas pli interesa ol ĉi tiu.* – «Aquell llibre és més interessant que aquest.» |
| el més | *la plej … el* | *Ŝi estas la plej juna el la infanoj.* – «Ella és la més jove dels nens.» |
| menys … que | *malpli … ol* | *Ĉi tiu ekzerco estas malpli malfacila ol la alia.* – «Aquest exercici és menys difícil que l’altre.» |
| tan … com | *tiel … kiel* | *La libro estas tiel dika kiel la vortaro.* – «El llibre és tan gruixut com el diccionari.» |
| molt, massa | *tre*, *tro* | *tre bela*, *tro multekosta* – «molt bonic», «massa car» |

Adjectius com *unua* «primer» o *franca* «francès» anomenen una posició o un origen fix, i per això rarament es comparen. Per canviar la intensitat dins de la paraula, fes servir el sufix *-eg-*: *bona* → *bonega* «excel·lent», *bela* → *belega* «magnífic» i *granda* → *grandega* «enorme» són tots a la llista.

## Adjectius formats a partir d’altres paraules

La terminació *-a* afegeix la idea «que té o que es relaciona amb el que diu l’arrel» (PMEG): *homa* és «relatiu a les persones», *longa* «que té longitud». El sentit exacte depèn de l’arrel i del context, així que consulta al [diccionari](https://esperantopedia.org/ca/diccionari/) les paraules que no coneguis. La majoria d’adjectius que trobaràs són formats a partir d’altres paraules mitjançant la [formació de paraules](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/formacio-de-paraules/).

| Origen | Patró | Exemple | Significat |
|---|---|---|---|
| nom | arrel + *-a* | *danĝero* → *danĝera* (684) | «perill» → «perillós» |
| nom | arrel + *-a* | *homo* → *homa* (457) | «persona» → «humà» |
| nom | arrel + *-a* | *domo* → *doma* | «casa» → «domèstic, de la casa» |
| nom | arrel + *-a* | *somero* → *somera* | «estiu» → «d’estiu» |
| verb | participi | *fermi* → *fermita* (879) | «tancar» → «tancat» |
| verb | participi | *morti* → *mortinta* (784) | «morir» → «mort» |
| verb | sufix *-em-*, *-ebl-*, *-ind-* | *lerni* → *lernema*, *manĝi* → *manĝebla*, *legi* → *leginda* | «amb ganes d’aprendre», «comestible», «digne de ser llegit» |
| adjectiu | prefix *mal-* | *bona* → *malbona* (229) | «bo» → «dolent» |
| adjectiu | sufix *-eg-* | *bela* → *belega* (835) | «bonic» → «magnífic» |
| locució | *inter nacioj* | → *internacia* (952) | «entre nacions» → «internacional» |

## Com ho hem comptat

Ho vam comptar el 8 d’octubre de 2026 al nostre fitxer [esperanto-1000-common-words.csv](/downloads/esperanto-1000-common-words-ca.csv). Prové de 822.296 frases de Tatoeba amb 5.831.657 paraules. Cada forma d’adjectiu es compta sota la seva forma en *-a*, sense el plural *-j* ni l’acusatiu *-n*. El mètode és a la pàgina de [paraules habituals](https://esperantopedia.org/ca/aprendre/1000-paraules/).

- **120 de les 1.000 entrades són adjectius** (12,0 %). Els seus valors `per_million` sumen 31.786 per milió, de manera que els adjectius són el **3,2 % de totes les paraules** del corpus, o el 4,1 % de les paraules que cobreix la llista de 1.000.
- **Els verbs, els noms i els adverbis** de la mateixa llista en representen el 17,6 % (313 entrades), el 8,7 % (359) i el 4,6 % (89). Els adjectius són molts, però cadascun és rar: el més freqüent, *bona*, apareix 1.958 vegades per milió de paraules, mentre que *esti* apareix 40.934 vegades. Mira els [verbs més freqüents](https://esperantopedia.org/ca/aprendre/100-verbs/).
- **Només 4 de les 100 paraules més freqüents són adjectius** (*bona* 57, *alia* 63, *granda* 81, *multa* 82). N’hi ha 25 entre les 300 primeres paraules i 46 entre les 500 primeres.
- **Els 10, 20, 50 i 100 adjectius més freqüents** representen l’1,2 %, l’1,6 %, el 2,4 % i el 3,0 % de totes les paraules, que és el 37 %, el 51 %, el 74 % i el 94 % de totes les aparicions d’adjectius de la llista.

La classe de paraula es dedueix de la terminació: una entrada en *-a* és un adjectiu. Els possessius (*mia*, *via*) i els correlatius *kia*, *tia*, *ia*, *ĉia* i *nenia* es compten en les seves classes pròpies, mentre que *kioma*, que pregunta per un número d’una sèrie, i *ambaŭ* es compten com a adjectius. Cinc grups destaquen:

| Grup | Adjectius | Per milió de paraules | Exemples |
|---|---|---|---|
| Amb *mal-* | 13 | 2.658 | *malbona*, *malgranda*, *malnova* |
| Nacionalitat i regió | 10 | 2.352 | *franca*, *angla*, *germana*, *japana* |
| Colors | 8 | 1.736 | *ruĝa*, *blanka*, *verda*, *nigra* |
| Participis | 10 | 1.370 | *venonta*, *pasinta*, *fermita* |
| Nombres ordinals | 4 | 1.121 | *unua*, *dua*, *tria*, *sesa* |

*Malfermita* és alhora una paraula amb *mal-* i un participi. Tatoeba conté frases curtes, escrites i sovint traduïdes; amb novel·les o conversa s’obtindria un altre ordre, com mostra la llista de [vocabulari](https://esperantopedia.org/ca/aprendre/100-paraules/).

## Preguntes freqüents

### Quins són els adjectius més freqüents en esperanto?

A la nostra llista, els deu més freqüents són *bona*, *alia*, *granda*, *multa*, *bela*, *nova*, *tuta*, *kelka*, *sola* i *unua*. Junts representen l’1,2 % de totes les paraules del corpus de Tatoeba; només *bona* «bo» és aproximadament una paraula de cada 500.

### Com es forma un adjectiu en esperanto?

Posa *-a* darrere d’una arrel: *danĝer-* dona *danĝera* «perillós». Afegeix *-j* al plural i *-n* a l’objecte: *danĝeraj stratoj*, *danĝerajn stratojn*. Mira [noms i adjectius](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/noms-i-adjectius/).

### Com es diu el contrari d’un adjectiu en esperanto?

Posa-hi *mal-* al davant: *granda* «gran» → *malgranda* «petit». Alguns contraris són paraules independents, com *nigra – blanka* «negre – blanc»; mira [contraris](https://esperantopedia.org/ca/frases/contraris/).

### Com es diu «millor» i «el millor» en esperanto?

Fes servir *pli bona* per a «millor» i *la plej bona* per a «el millor». Res no és irregular; els mateixos *pli* i *plej* serveixen amb tots els adjectius ([comparació](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/comparacio/)).

### L’adjectiu va davant o darrere del nom?

Normalment davant, però tots dos ordres són correctes: *granda domo* i *domo granda* volen dir el mateix. Darrere del nom, l’adjectiu sovint queda ressaltat (PMEG).

## Fonts

- Esperantopedia: [1000 paraules més habituals de l’esperanto](/downloads/esperanto-1000-common-words-ca.csv) (CSV, posició, classe de paraula, significat en anglès, freqüència per milió), comptades el 8 d’octubre de 2026; mètode a [aquesta pàgina](https://esperantopedia.org/ca/aprendre/1000-paraules/)
- [Tatoeba: descàrregues](https://tatoeba.org/en/downloads) – frases en esperanto, descarregades el 7 d’octubre de 2026; llicència [CC BY 2.0 FR](https://creativecommons.org/licenses/by/2.0/fr/)
- [Reta Vortaro](https://reta-vortaro.de/) (ReVo), consultat el 8 d’octubre de 2026: articles [bona](https://reta-vortaro.de/revo/art/bon.html), [alia](https://reta-vortaro.de/revo/art/ali.html), [juna](https://reta-vortaro.de/revo/art/jun.html), [nigra](https://reta-vortaro.de/revo/art/nigr.html), [laca](https://reta-vortaro.de/revo/art/lac.html), [vigla](https://reta-vortaro.de/revo/art/vigl.html), [enui](https://reta-vortaro.de/revo/art/enu.html), [sekura](https://reta-vortaro.de/revo/art/sekur.html), [moderna](https://reta-vortaro.de/revo/art/modern.html), [terura](https://reta-vortaro.de/revo/art/terur.html), [kara](https://reta-vortaro.de/revo/art/kar.html), [okupi](https://reta-vortaro.de/revo/art/okup.html), [venonta](https://reta-vortaro.de/revo/art/ven.html), [pasinta](https://reta-vortaro.de/revo/art/pas.html) i [mal-](https://reta-vortaro.de/revo/art/mal.html)
- PMEG: [Bazaj reguloj por A-vortoj](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/a-vortoj/bazaj_reguloj.html), [Uzo de A-vortoj](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/a-vortoj/uzo.html), [Ambaŭ](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/oa-vortecaj_vortetoj/ambau.html), [Kvantaj A-vortoj](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/kvantaj_vortoj/a-vortoj.html), [Specialaj okazoj de participelekto](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/pasivo/participelekto/specialaj_okazoj.html), [MAL](https://bertilow.com/pmeg/vortfarado/afiksoj/prefiksoj/mal.html)
- [Wiktionary: Esperanto lemmas](https://en.wiktionary.org/wiki/Category:Esperanto_lemmas) (CC BY-SA 4.0) i [ESPDIC](http://www.denisowski.org/Esperanto/ESPDIC/espdic_readme.html) de Paul Denisowski (CC BY 3.0), les fonts dels significats en anglès de la llista