# Alfabet i pronunciació de l’esperanto: les 28 lletres

Source: https://esperantopedia.org/ca/aprendre/alfabet/
Language: ca
Updated: 2026-11-08

> L’esperanto té 28 lletres i cadascuna té un sol so. Totes les lletres amb nom, AFI, equivalent català i exemple, més la regla de l’accent.

L’alfabet de l’esperanto té **28 lletres**: 5 vocals (a, e, i, o, u) i 23 consonants. Cada lletra té un so bàsic, totes es pronuncien i no hi ha lletres mudes. Sis lletres porten un signe –**ĉ, ĝ, ĥ, ĵ, ŝ, ŭ**– i les lletres q, w, x i y no formen part de l’alfabet.

## Les 28 lletres

Els noms de les lletres segueixen una pauta senzilla: una vocal es diu pel seu so, i una consonant hi afegeix *-o* (*bo, co, ĉo*). Els equivalents catalans són aproximacions; la columna de l’AFI (alfabet fonètic internacional) segueix el PMEG, la gramàtica de referència.

| Lletra | Nom | AFI | Es pronuncia com (català) | Exemple |
|---|---|---|---|---|
| A a | a | [a] | *a* tònica de «pa» | *akvo* – «aigua» |
| B b | bo | [b] | *b* de «bou» | *bona* – «bo» |
| C c | co | [ts] | *ts* de «gats» – mai com *k* ni com *s* | *paco* – «pau» |
| Ĉ ĉ | ĉo | [tʃ] | *tx* de «cotxe» | *ĉokolado* – «xocolata» |
| D d | do | [d] | *d* de «dia» | *domo* – «casa» |
| E e | e | [e] | *e* tancada de «també» | *eta* – «petit» |
| F f | fo | [f] | *f* de «foc» | *familio* – «família» |
| G g | go | [ɡ] | *g* de «gos» – sempre forta | *granda* – «gran» |
| Ĝ ĝ | ĝo | [dʒ] | *tj* de «platja», *tg* de «metge» | *ĝardeno* – «jardí» |
| H h | ho | [h] | *h* aspirada, com la de l’anglès *hat*; en català la *h* és muda | *hundo* – «gos» |
| Ĥ ĥ | ĥo | [x] | *j* castellana de «jamón», *ch* alemanya de «Bach» | *ĥoro* – «cor» (cantaires) |
| I i | i | [i] | *i* de «fi» | *infano* – «infant» |
| J j | jo | [j] | *i* de «iode» i «iogurt» | *jes* – «sí» |
| Ĵ ĵ | ĵo | [ʒ] | *j* de «jove» (en català oriental) | *ĵurnalo* – «diari» |
| K k | ko | [k] | *k* de «kilo» | *kato* – «gat» |
| L l | lo | [l] | *l* de «lent» | *lingvo* – «llengua» |
| M m | mo | [m] | *m* de «mà» | *mano* – «mà» |
| N n | no | [n] | *n* de «nit» | *nokto* – «nit» |
| O o | o | [o] | *o* tancada d’«avió» | *ovo* – «ou» |
| P p | po | [p] | *p* de «pa» | *pano* – «pa» |
| R r | ro | [r] | *r* vibrant, com la de «carro» o la de «cara» | *rozo* – «rosa» |
| S s | so | [s] | *s* de «sol» – mai com la *s* sonora de «casa» | *suno* – «sol» |
| Ŝ ŝ | ŝo | [ʃ] | *x* de «caixa» | *ŝipo* – «vaixell» |
| T t | to | [t] | *t* de «taula» | *tago* – «dia» |
| U u | u | [u] | *u* de «lluna» | *urbo* – «ciutat» |
| Ŭ ŭ | ŭo | [w] | *u* final de «pau» | *aŭto* – «cotxe» |
| V v | vo | [v] | *v* labiodental, com la de «vi» en balear i en valencià estàndard | *vivo* – «vida» |
| Z z | zo | [z] | *z* de «zona» | *zebro* – «zebra» |

Al *Fundamento de Esperanto* de 1905 hi havia paraules clau en anglès, com «make» per a *e* i «not» per a *o*. En la majoria d’accents moderns són vocals lliscades o diferents. Procura que les vocals siguin estables, sense lliscar, com en italià o en castellà; que una vocal sigui llarga o breu no importa (PMEG).

## On cau l’accent?

L’accent cau sempre a la **penúltima vocal** de la paraula. Les lletres *j* i *ŭ* no són vocals i, per tant, no compten.

Cada vocal fa una síl·laba; la tònica va marcada

A *ĉiutage* «cada dia» la *i* i la *u* són síl·labes pròpies, i per això l’accent cau a *ta*. A *Eŭropo* «Europa» i *kiuj* «quins» les parelles *eŭ* i *uj* són una sola síl·laba cada una.

| Paraula | Síl·labes | Significat |
|---|---|---|
| *saluton* | sa-**LU**-ton | «hola» |
| *familio* | fa-mi-**LI**-o | «família» |
| *radio* | ra-**DI**-o | «ràdio» |
| *ankaŭ* | **AN**-kaŭ | «també» |
| *hodiaŭ* | ho-**DI**-aŭ | «avui» |
| *Esperanto* | es-pe-**RAN**-to | «Esperanto» |

Cada *i* i cada *u* al costat d’una altra vocal és una síl·laba completa: per això és *fa-mi-LI-o* i no «fa-MIL-io». Quan en poesia o en cançons es perd la terminació *-o* del nom i se substitueix per un apòstrof, l’accent no es mou: *famili'* es diu fa-mi-**LI**.

## Parelles de vocals (diftongs)

Sis combinacions uneixen una vocal amb *j* o *ŭ* en una sola síl·laba. El PMEG les descriu com una vocal més una semivocal; als manuals sovint es diuen diftongs. El català té sons equivalents a tots sis.

| Parella | Es pronuncia com | Exemple |
|---|---|---|
| aj | *ai* de «mai» | *kaj* – «i» |
| ej | *ei* de «rei» | *plej* – «el més» |
| oj | *oi* de «boira» | *hundoj* – «gossos» |
| uj | *ui* de «fui» | *kiuj* – «quins» |
| aŭ | *au* de «pau» | *aŭto* – «cotxe» |
| eŭ | *eu* de «neu» | *Eŭropo* – «Europa» |

En les paraules corrents la *ŭ* gairebé sempre va darrere de *a* o de *e*, i el 2023 l’Acadèmia d’Esperanto va recomanar mantenir-ho així en les paraules noves. Allà on el català té un so [w] després de consonant (*aigua*, *quatre*), l’esperanto escriu *v*: *akvo* «aigua», *kvar* «quatre»; mai «akŭo».

## Com es pronuncia la *r* de l’esperanto

El PMEG recomana una **r vibrant**, feta a les dents, com la del català, el castellà o l’italià. Una *r* vibrant uvular, com en alguns accents del francès o de l’alemany, és igualment correcta. A la pràctica els parlants fan servir altres sons de *r* i s’entenen igualment. Dues coses importen: mantenir la *r* ben diferenciada de la *l* (*revi* «somiar» i *levi* «alçar») i no deixar-la caure darrere d’una vocal (*parko* «parc» no ha de sonar com *pako* «paquet»).

## Escriure sense ĉ, ĝ, ŝ: el sistema h i el sistema x

Si no pots escriure les lletres accentuades, hi ha dues ortografies de recanvi. El **sistema h** ve del mateix *Fundamento*: s’escriu *ch, gh, hh, jh, sh* i una *u* simple per a *ŭ*. Pot ser ambigu: *flughaveno* «aeroport» és *flug-haven-o*, no *fluĝaveno*. El **sistema x** hi afegeix la *x*, que no és una lletra de l’esperanto: *cx, gx, hx, jx, sx, ux*. No és oficial, però no és ambigu i és molt habitual a internet. L’Acadèmia d’Esperanto va acceptar el 2007 les ortografies de recanvi per a necessitats tècniques.

## Consells per a qui parla català

- Pronuncia totes les vocals senceres, també les àtones. En català central la *a* i la *e* àtones es redueixen a [ə] i la *o* àtona sona *u*; en esperanto no: *banano* és ba-NA-no, no «bə-NÀ-nu».
- La *h* sempre es pronuncia: *hundo* «gos» no és «undo». El català no té aquest so, així que cal practicar-lo.
- La *s* sempre és sorda, també entre vocals. A *kaso* «caixa (de diners)» sona com la *s* de «sol», no com la *s* de «casa». Per a la *s* sonora hi ha la *z*: *rozo* «rosa».
- La *c* és sempre «ts»: *centro* «centre» es diu TSEN-tro, no «SEN-tro».
- La *g* és sempre forta, com a «gos»: *gitaro* «guitarra» porta una *g* de «gat» sense cap *u*, i *geografio* és ge-o-gra-FI-o, no com la *g* de «geografia». Per al so de «gel» hi ha la *ĵ* (o la *ĝ*, si el pronuncies com en valencià).
- La *ĝ* i la *ĵ* són dos sons diferents: *ĝ* és [dʒ] (*tj* de «platja») i *ĵ* és [ʒ] (la *j* de «jove» en català oriental). En valencià, la *j* de «jove» sona [dʒ], és a dir, com la *ĝ*.
- La *j* és sempre una *i* semiconsonant: *jaro* «any» es diu IA-ro, com «iode».
- Molts parlants, sobretot de català central, pronuncien igual la *b* i la *v*. En esperanto són dos sons: *vivo* «vida» té dues *v* labiodentals, i *bovo* «bou» té dues *b*.
- La *d* final no s’ensordeix: a *sed* «però» i *apud* «vora» es pronuncia una *d* de veritat, no una *t*, com passa en català a «fred».
- La *ĥ* (com la *j* castellana de «jamón») és la lletra més rara, i moltes paraules amb *ĥ* tenen una variant amb *k*: *ĥemio* = *kemio* «química».

Següent pas: aprèn les paraules que sentiràs primer a [Frases bàsiques en esperanto](https://esperantopedia.org/ca/frases/basiques/).

## Preguntes freqüents

### Quantes lletres té l’alfabet de l’esperanto?

En té 28: l’alfabet llatí sense q, w, x i y, més sis lletres amb signe: ĉ, ĝ, ĥ, ĵ, ŝ i ŭ.

### L’esperanto es pronuncia tal com s’escriu?

Sí. Cada lletra representa un sol so i totes es pronuncien. Quan coneguis les 28 lletres i la regla de l’accent, podràs llegir en veu alta qualsevol paraula.

### On va l’accent en les paraules de l’esperanto?

Sempre a la penúltima vocal: *ta-BLO* és incorrecte, *TA-blo* «taula» és correcte. Les lletres *j* i *ŭ* no compten com a vocals.

### Per què l’esperanto fa servir lletres com ĉ i ŝ?

Cada so necessita una lletra única. En lloc de parelles de lletres com *ch* o *sh*, l’esperanto usa una lletra amb un signe, de manera que l’ortografia mai no és ambigua.

### Com puc escriure ĉ, ĝ i ŝ?

Al mòbil, afegeix l’esperanto al teclat (Gboard el té a Android i a l’iPhone) i mantén premuda una lletra, per exemple la *c* per obtenir *ĉ*. A l’ordinador, instal·la una disposició de teclat d’esperanto o escriu amb el sistema x (*cx, gx, sx*); el cercador del diccionari i els exercicis del curs el converteixen mentre escrius.

## Fonts

- [PMEG: Literoj (l’alfabet i els noms de les lletres)](https://bertilow.com/pmeg/skribo_elparolo/skribo/literoj.html)
- [PMEG: Bazaj elparolaj reguloj (pronunciació, accent, r, ĥ)](https://bertilow.com/pmeg/skribo_elparolo/elparolo/bazaj_reguloj.html)
- [Fundamento de Esperanto – gramàtica en anglès (1905)](https://www.akademio-de-esperanto.org/fundamento/gramatiko_angla.html)
- [Akademio de Esperanto: Pri apartaj teknikaj bezonoj (2007)](https://www.akademio-de-esperanto.org/decidoj/apartaj_teknikaj_bezonoj.html)
- [Akademio de Esperanto: Deklaro pri la Esperanta litero ŭ (2023)](https://www.akademio-de-esperanto.org/decidoj/pri-la-litero-u.html)
- [Vikipedio: X-sistemo](https://eo.wikipedia.org/wiki/X-sistemo)