# Lliçó 1 d’esperanto: salutacions i alfabet

Source: https://esperantopedia.org/ca/aprendre/curs/llico-01/
Language: ca
Updated: 2026-11-08

> Saluda en esperanto, presenta’t amb Mi estas… i llegeix qualsevol paraula en veu alta: una lletra, un so i l’accent a la penúltima síl·laba.

En aquesta primera lliçó aprendràs a llegir l’esperanto en veu alta, a saludar, a acomiadar-te i a presentar-te. Coneixeràs els pronoms personals *mi, vi, li, ŝi* i el verb *estas* –«soc, ets, és, som…»–, que és igual per a totes les persones. Si no has sentit mai l’esperanto, llegeix primer les cinc regles de pronunciació de l’apartat de gramàtica i després torna al diàleg.

## Diàleg

L’Ana viu a São Paulo, al Brasil. En Tomo viu a Cracòvia, a Polònia. Tots dos acaben d’entrar en un grup de conversa en esperanto per internet que porta en Juma, de Kenya.

| Esperanto | Català |
|---|---|
| **Juma:** Saluton al ĉiuj! Mi estas Juma. Mi estas el Kenjo. | Hola a tothom! Soc en Juma. Soc de Kenya. |
| **Ana:** Saluton, Juma! Mi estas Ana. Mi estas el Brazilo. | Hola, Juma! Soc l’Ana. Soc del Brasil. |
| **Tomo:** Bonan tagon! Mi estas Tomo. Mi estas el Pollando. | Bon dia! Soc en Tomo. Soc de Polònia. |
| **Juma:** Bonvenon, Ana kaj Tomo! Kiel vi fartas? | Benvinguts, Ana i Tomo! Com esteu? |
| **Ana:** Bone, dankon. Kaj vi? | Bé, gràcies. I tu? |
| **Juma:** Tre bone, dankon! | Molt bé, gràcies! |
| **Tomo:** Mi fartas bone, sed mi estas iom nervoza. Mi estas komencanto. | Estic bé, però estic una mica nerviós. Soc principiant. |
| **Ana:** Ankaŭ mi estas komencanto! | Jo també soc principiant! |
| **Juma:** Ne gravas. Ĉi tie ni ĉiuj estas amikoj. | No passa res. Aquí tots som amics. |
| **Tomo:** Dankon, Juma. Saluton, Ana! | Gràcies, Juma. Hola, Ana! |
| **Ana:** Saluton, Tomo! Ĝis lundo? | Hola, Tomo! Fins dilluns? |
| **Juma:** Jes, ĝis lundo! Ĝis revido, amikoj! | Sí, fins dilluns! A reveure, amics! |
| **Tomo:** Ĝis revido! | A reveure! |

Llegeix cada línia en veu alta dues vegades. Accentua la penúltima síl·laba: sa-LU-ton, bon-VE-non, ko-men-CAN-to. Fixa’t també que *vi* serveix per a diverses persones (en Juma pregunta *Kiel vi fartas?* a l’Ana i en Tomo alhora: «Com esteu?») i per a una de sola (l’Ana respon *Kaj vi?* a en Juma: «I tu?»).

Els noms sovint conserven la seva grafia i el seu so: *Juma* és un nom suahili que es diu més o menys «DJU-ma», amb el so de la *tg* de «metge», tot i que en esperanto la lletra *j* sona com la *i* de «iogurt».

## Paraules noves

| Esperanto | Català | Notes |
|---|---|---|
| *saluton* | hola | salutació per a qualsevol hora del dia |
| *bonan tagon* | bon dia | més formal que *saluton* |
| *bonvenon* | benvingut, benvinguda | |
| *ĝis revido* | a reveure | literalment «fins a tornar-nos a veure»; en curt: *ĝis!* |
| *mi* | jo | pronom |
| *vi* | tu, vostè, vosaltres, vostès | una persona o més |
| *li* | ell | pronom |
| *ŝi* | ella | pronom |
| *ni* | nosaltres | pronom |
| *estas* | soc, ets, és, som, sou, són | present d’*esti* «ser, estar» |
| *farti* | estar (de salut), trobar-se | *Kiel vi fartas?* «Com estàs?» |
| *el* | de (procedència), fora de | *el Brazilo* «del Brasil»; no és l’article «el»! |
| *al* | a | *Saluton al ĉiuj!* «Hola a tothom!»; no és la contracció «al» |
| *ĉiuj* | tots, totes, tothom | *ni ĉiuj* «tots nosaltres» |
| *nervoza* | nerviós, nerviosa | |
| *kaj* | i | rima amb «mai» |
| *sed* | però | no té res a veure amb la «set» (en castellà, «sed») |
| *kiel* | com | paraula interrogativa (lliçó 7) |
| *bone* | bé | adverbi |
| *tre* | molt | davant d’un adjectiu o d’un adverbi: *tre bone* «molt bé» |
| *iom* | una mica | |
| *dankon* | gràcies | |
| *ankaŭ* | també | *ankaŭ mi* «jo també» |
| *jes* | sí | |
| *komencanto* | principiant | de *komenci* «començar» |
| *amiko* | amic | plural *amikoj* (lliçó 2) |
| *ĉi tie* | aquí | |
| *ne gravas* | no importa, no passa res | literalment «no és important» |

*-ant-* indica algú que està fent alguna cosa: *komencanto* és «el qui comença», un principiant. Fins i tot el nom de la llengua es forma així: *Esperanto* vol dir «el qui té esperança». Funciona com el català «-ant» de «parlant» o «estudiant».
vojaĝ·ant·o = viatger
parol·ant·o = parlant

## Gramàtica

### La pronunciació en cinc regles

L’ortografia de l’esperanto és fonètica: amb aquestes cinc regles pots llegir en veu alta qualsevol paraula. La taula completa de les lletres és a la pàgina de l’[alfabet i la pronunciació](https://esperantopedia.org/ca/aprendre/alfabet/).

1. **Una lletra, un so.** Es pronuncia cada lletra i no n’hi ha cap de muda. Això inclou la *h*, que en català no sona: *hodiaŭ* «avui» es llegeix amb una *h* aspirada. I la *r* sona sempre, també al final de la paraula, on el català sovint la fa muda («cantar», «fer»).
2. **Cinc vocals pures.** *a, e, i, o, u* sonen com en català, però sempre amb el mateix timbre, també quan són àtones. En català oriental la *a* i la *e* àtones es redueixen a una vocal neutra i la *o* àtona sona *u*; en esperanto, no: *komencanto* és ko-men-CAN-to, amb totes les vocals ben clares, mai «ku-mən-CAN-tu». La *e* i la *o* poden sonar obertes o tancades, com et surti de manera natural; l’important és no reduir-les mai.
3. **Algunes consonants són diferents del català.** Aprèn la taula de sota; les més traïdores són *c, g, h, j, s, v* i *z*.
4. **L’accent va a la penúltima vocal.** *SA-lu-ton* és incorrecte; es diu *sa-LU-ton*. La mateixa regla val per a totes les paraules: *BO-ne, es-pe-RAN-to, KI-el*. En català moltes paraules són agudes, com «també» o «cafè»; en esperanto no n’hi ha cap: *kafo* «cafè» es diu KA-fo. Per això l’esperanto no fa servir mai accents gràfics com «à» o «é».
5. **aj, ej, oj, uj, aŭ, eŭ són una sola síl·laba cadascun.** Sonen com els diftongs catalans de «mai», «rei», «boira», «fui», «pau» i «neu». *Kaj* sona com «cai» i *ankaŭ* és *AN-kaŭ*.

Paraules del diàleg: la síl·laba tònica va marcada

| Lletra | Sona com | Exemple |
|---|---|---|
| *c* | *ts* de «gats», mai com la *c* de «casa» ni com la de «cel» | *komencanto* – «principiant» |
| *ĉ* | *tx* de «cotxe» | *ĉi tie* – «aquí» |
| *g* | *g* de «gos», sempre forta, també davant de *e* i *i*: *gi* es llegeix «gui» | *gravas* – «importa» |
| *ĝ* | *tg* de «metge» o *tj* de «platja» | *ĝis* – «fins a» |
| *ĥ* | *j* castellana de «jamón» o *ch* alemanya de «Bach» (lletra rara) | *ĥoro* – «cor» (de cantaires) |
| *j* | *i* de «iogurt» o de «mai», no pas com la *j* de «jove» | *jes* – «sí» |
| *ĵ* | *j* de «jove» o *g* de «gent», com es pronuncien en català central | *ĵurnalo* – «diari» |
| *r* | *r* simple de «cara» o vibrant de «carro»; sona sempre, també al final | *revido* – «retrobament» |
| *s* | *s* de «sol», sempre sorda, mai com la *s* de «casa» | *estas* – «és» |
| *ŝ* | *x* de «caixa» | *ŝi* – «ella» |
| *ŭ* | *u* de «pau» (només darrere de *a* o *e*) | *ankaŭ* – «també» |

Les altres lletres (*b, d, f, k, l, m, n, p, t*) sonen com en català. Tres més demanen atenció: la *h* sempre sona, com a l’anglès *hat*; la *v* es fa amb les dents de dalt sobre el llavi de baix, com en molts parlars valencians i balears, i no s’ha de confondre amb la *b*: *vi* «tu» no sona «bi»; i la *z* és sempre sonora, com la de «zona». L’alfabet no té *q*, *w*, *x* ni *y*, ni dígrafs com *ny*, *ll* o *ix*.

### Els pronoms personals

L’esperanto té set pronoms personals bàsics (*oni* «hom, la gent» arriba a la lliçó 10). No canvien mai per cortesia: *vi* és «tu», «vostè», «vosaltres» i «vostès», per a un amic, per a un desconegut o per a tot un grup. Mira el capítol complet sobre els [pronoms](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/pronoms/).

| Esperanto | Català |
|---|---|
| *mi* | jo |
| *vi* | tu, vostè, vosaltres, vostès |
| *li* | ell |
| *ŝi* | ella |
| *ĝi* | ell, ella (un animal o una cosa) |
| *ni* | nosaltres |
| *ili* | ells, elles |

:::match Pronoms personals
mi = jo
vi = tu
li = ell
ŝi = ella
ni = nosaltres
ili = ells
:::

### Una sola forma verbal per a tothom: *estas*

El verb «ser, estar» és *esti*. En present és *estas* per a totes les persones: no cal recordar «soc, ets, és, som, sou, són». Passa el mateix amb tots els verbs de l’esperanto, com veuràs a la lliçó 4 i a la pàgina dels [verbs](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/verbs/).

| Esperanto | Català |
|---|---|
| *Mi estas Ana.* | Soc l’Ana. |
| *Vi estas komencanto.* | Ets principiant. |
| *Li estas el Pollando.* | Ell és de Polònia. |
| *Ŝi estas el Brazilo.* | Ella és del Brasil. |
| *Ni estas amikoj.* | Som amics. |
| *Ili estas el Kenjo.* | Són de Kenya. |

Com que el verb no canvia, en esperanto **el pronom no es pot ometre**. En català diem «Soc de Kenya», perquè «soc» ja indica qui parla; en esperanto *estas* no ho indica, i per això cal dir *Mi estas el Kenjo*.

No hi ha cap paraula per a «un» o «una»: *Mi estas komencanto* vol dir «Soc principiant» o «Soc un principiant». Tampoc no hi ha article davant dels noms de persona: «l’Ana» és simplement *Ana* i «en Tomo» és *Tomo*. L’esperanto només té una paraula per a «el, la, els, les», *la*, que veuràs a la lliçó 2.

:::order Construeix la frase
? Jo soc principiant.
= Mi estas komencanto.
- vi
? Ella és del Brasil.
= Ŝi estas el Brazilo.
- li
? Nosaltres som amics.
= Ni estas amikoj.
- vi
? Com estàs?
= Kiel vi fartas?
= Kiel fartas vi?
- bone
:::

### Salutacions per a cada situació

| Esperanto | Català | Quan |
|---|---|---|
| *Saluton!* | Hola! | a qualsevol hora |
| *Bonan matenon!* | Bon dia! | al matí |
| *Bonan tagon!* | Bon dia! Bona tarda! | durant el dia, una mica formal |
| *Bonan vesperon!* | Bon vespre! | al vespre |
| *Bonan nokton!* | Bona nit! | en anar a dormir |
| *Ĝis revido!* / *Ĝis!* | A reveure! / Fins aviat! | en marxar |
| *Ĝis lundo!* | Fins dilluns! | *ĝis* + un moment |

En català totes dues es diuen «bon dia», però l’esperanto distingeix *Bonan matenon!* (de *mateno* «matí»), que es diu al matí, de *Bonan tagon!* (de *tago* «dia»), que serveix durant tot el dia.

La *-n* del final de *saluton* i de *bonan tagon* no és decorativa: totes dues expressions són formes curtes de frases senceres, *bonan tagon* de «et desitjo un bon dia» i *saluton* de «et dono una salutació». Aprendràs aquesta terminació a la [lliçó 5](https://esperantopedia.org/ca/aprendre/curs/llico-05/). Per a més salutacions, mira [les salutacions en esperanto](https://esperantopedia.org/ca/frases/salutacions/).

:::write Salutacions
? «Bon dia!» al matí (*mateno* = «matí»)
= Bonan matenon
! bona mateno | bonan mateno | bona matenon → Totes dues paraules acaben en -n: *bonan matenon*, forma curta de «et desitjo un bon matí».
? «Bon vespre!»
= Bonan vesperon
! bona vespero | bonan vespero | bona vesperon → Totes dues paraules acaben en -n: *bonan vesperon*.
? «Bona nit!» (en anar a dormir)
= Bonan nokton
! bona nokto | bonan nokto | bona nokton → Totes dues paraules acaben en -n: *bonan nokton*.
? «A reveure!»
= Ĝis revido | Ĝis la revido | Ĝis | Ĝis baldaŭ | Adiaŭ
:::

## Pràctica

:::quiz Exercicis de la lliçó 1
? Com es pronuncia la *c* de *komencanto*?
- com la *c* de «casa»
- com la *s* de «sol»
- com la *ts* de «gats» *
? Quina síl·laba és tònica a *saluton*?
- SA
- LU *
- TON
? Quina paraula vol dir «ella»?
- li
- ŝi *
- ĝi
? Tradueix: «Jo soc l’Ana.»
= Mi estas Ana
? Tradueix: «Nosaltres som del Brasil.»
= Ni estas el Brazilo
? Quina és una bona resposta a *Kiel vi fartas?*
- *Bone, dankon.* *
- *Bonan nokton.*
- *Mi estas el Kenjo.*
? Tradueix: «Com estàs?»
= Kiel {vi} {fartas}
? Omple el verb: *Ili ___ el Pollando.* («Són de Polònia.»)
= estas
? Tradueix: «Jo també!»
= Ankaŭ mi | Mi ankaŭ
:::

:::guess Endevina què vol dir
? Què vol dir *reveni*?
= tornar
- venir
- anar
:::

## Racó cultural

L’esperanto té data d’aniversari: el **26 de juliol de 1887**. Aquell dia l’oftalmòleg Ludwik Zamenhof va publicar a Varsòvia el primer manual de la llengua, escrit en rus i signat *Doktoro Esperanto* – «el Doctor Que-té-esperança». Aviat la gent va començar a anomenar *Esperanto* la llengua mateixa, pel pseudònim. L’arrel *esper-* és la d’«esperança», però compte: *esperi* vol dir «esperar» només en el sentit de tenir esperança; per a «esperar algú» l’esperanto fa servir *atendi*, que veuràs a la lliçó 11. Llegeix la [història de l’esperanto](https://esperantopedia.org/ca/sobre-lesperanto/historia/) per saber què va passar després.

## Preguntes freqüents

### Puc escriure ĉ, ĝ i ŝ amb un teclat normal?

Sí. La solució més habitual és el [sistema x](https://esperantopedia.org/ca/aprendre/alfabet/): escriu *cx* per a *ĉ*, *gx* per a *ĝ*, *sx* per a *ŝ* i *ux* per a *ŭ*. Els exercicis d’aquest curs ho converteixen automàticament mentre escrius.

### *Vi* és formal o informal?

Totes dues coses. *Vi* vol dir «tu», «vostè», «vosaltres» i «vostès»: per a una persona o per a moltes, per a un amic o per a un desconegut. En teoria existeix una forma informal del singular, *ci*, però gairebé no s’usa mai.

### Com es diu «Em dic…» en esperanto?

La manera més senzilla és *Mi estas Ana* – «Soc l’Ana». També sentiràs *Mi nomiĝas Ana* – «Em dic Ana» – i *Mia nomo estas Ana* – «El meu nom és Ana».

## Fonts

- [PMEG: Bazaj elparolaj reguloj (pronunciació i accent)](https://bertilow.com/pmeg/skribo_elparolo/elparolo/bazaj_reguloj.html)
- [PMEG: Literoj (l’alfabet)](https://bertilow.com/pmeg/skribo_elparolo/skribo/literoj.html)
- [PMEG: Personaj pronomoj (pronoms personals, vi i ci)](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/pronomoj/personaj.html)
- [PMEG: Mallongigitaj frazoj (Saluton!, Bonan tagon!)](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/frazospecoj/mallongigitaj_frazoj.html)
- [Fundamento de Esperanto – gramàtica en anglès (1905)](https://www.akademio-de-esperanto.org/fundamento/gramatiko_angla.html)
- [Viquipèdia: Unua Libro](https://ca.wikipedia.org/wiki/Unua_Libro)
- [Viquipèdia: Ludwik Lejzer Zamenhof](https://ca.wikipedia.org/wiki/Ludwik_Lejzer_Zamenhof)