# Lliçó 2 d’esperanto: la família, substantius i plural

Source: https://esperantopedia.org/ca/aprendre/curs/llico-02/
Language: ca
Updated: 2026-11-08

> Els substantius de l’esperanto acaben en -o, el plural afegeix -j i l’article la val per a tots. Aprèn la família i a dir «meu», «aquí tens» i «també».

En aquesta lliçó aprendràs com funcionen els substantius de l’esperanto. Tots acaben en *-o*, el plural afegeix *-j* i un sol article, *la*, val per a «el, la, els, les» davant de qualsevol substantiu. També descriuràs la teva família amb *mia* «el meu, la meva», assenyalaràs coses amb *jen* «aquí tens» i afegiràs persones amb *kaj* «i» i *ankaŭ* «també».

## Diàleg

Una setmana després, l’Ana i en Tomo fan una videotrucada. L’Ana li ensenya una foto de la seva família.

| Esperanto | Català |
|---|---|
| **Ana:** Saluton, Tomo! Jen foto de mia familio. | Hola, Tomo! Aquí tens una foto de la meva família. |
| **Tomo:** Saluton! Ho, granda familio! | Hola! Oh, quina família més gran! |
| **Ana:** Jes! Jen miaj gepatroj, Paulo kaj Rita. | Sí! Aquests són els meus pares, en Paulo i la Rita. |
| **Tomo:** Kaj la knabo? | I el noi? |
| **Ana:** La knabo estas mia frato, Pedro. Li estas studento, kiel mi. | El noi és el meu germà, en Pedro. És estudiant, com jo. |
| **Tomo:** Kaj la du knabinoj? | I les dues noies? |
| **Ana:** Ili estas miaj fratinoj, Bia kaj Lara. Ili estas ĝemeloj. | Són les meves germanes, la Bia i la Lara. Són bessones. |
| **Tomo:** Kaj la kato? | I el gat? |
| **Ana:** La kato estas Kafo. Ĝi estas la ĉefo de la familio! | El gat és en Kafo («Cafè»). És el cap de la família! |
| **Tomo:** Ha ha! Jen ankaŭ mia familio: miaj gepatroj, mia fratino Marta kaj mi. | Ha, ha! Aquí tens també la meva família: els meus pares, la meva germana Marta i jo. |
| **Ana:** Kaj la sinjorino? | I la senyora? |
| **Tomo:** Ŝi estas mia avino, Zofia. Ŝi estas la ĉefo de nia familio! | És la meva àvia, la Zofia. És la cap de la nostra família! |
| **Ana:** Ha ha! Kafo kaj Zofia – du ĉefoj! | Ha, ha! En Kafo i la Zofia: dos caps! |

Fixa’t que on el català diu «la meva família» o «els meus pares», amb article, l’esperanto diu només *mia familio*, *miaj gepatroj*: davant d’un possessiu normalment no hi ha *la*. I tampoc no n’hi ha davant dels noms de persona: «en Pedro» és *Pedro*.

## Paraules noves

| Esperanto | Català | Notes |
|---|---|---|
| *familio* | família | substantiu |
| *foto* | foto | substantiu |
| *patro* | pare | *patrino* «mare» |
| *gepatroj* | pares | *ge-* = tots dos sexes |
| *frato* | germà | *fratino* «germana» |
| *avo* | avi | *avino* «àvia», *geavoj* «avis» |
| *knabo* | noi, nen | *knabino* «noia, nena» |
| *studento* | estudiant | per a qualsevol persona |
| *ĝemeloj* | bessons, bessones | singular *ĝemelo* |
| *kato* | gat | |
| *ĉefo* | cap, director | |
| *sinjorino* | senyora | *sinjoro* «senyor» |
| *la* | el, la, els, les | l’únic article |
| *jen* | aquí tens, heus aquí, mira | per assenyalar |
| *de* | de | *foto de mia familio* «foto de la meva família» |
| *mia* | el meu, la meva | *miaj* davant d’un plural |
| *via* | el teu, el vostre | també «el seu» de vostè |
| *nia* | el nostre, la nostra | |
| *du* | dos, dues | els números, a la lliçó 8 |
| *granda* | gran | adjectiu (lliçó 3) |
| *kiel* | com | *kiel mi* «com jo» |
| *ho* | oh | interjecció |

*-in-* forma el femení: *sinjoro* «senyor» → *sinjorino* «senyora». *ge-* reuneix tots dos sexes: *gepatroj* vol dir «pares», és a dir, el pare i la mare.
frat·in·o = germana
ge·frat·o·j = germans i germanes

## Gramàtica

### Els substantius acaben en *-o*

Tots els substantius de l’esperanto acaben en *-o*: *familio, patro, kato, foto*. Pots reconèixer un substantiu d’una ullada, encara que no sàpigues què vol dir. Els substantius no tenen gènere gramatical: en català «la família» és femenina i «el gat» masculí, però en esperanto *la familio* i *la kato* fan servir el mateix *la*. Més informació a la pàgina dels [substantius i els adjectius](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/noms-i-adjectius/).

### El plural: afegeix *-j*

Per fer el plural, afegeix *-j* al substantiu. La terminació *-oj* sona com la «oi» de «noi» o de «boira».

| Singular | Plural | Català |
|---|---|---|
| *frato* | *fratoj* | germans |
| *familio* | *familioj* | famílies |
| *knabino* | *knabinoj* | noies |
| *ĉefo* | *ĉefoj* | caps |

No hi ha plurals irregulars: *infano* «nen, infant» → *infanoj* «nens, infants», *homo* «persona» → *homoj* «persones, gent».

### Un sol article: *la*

*La* vol dir «el, la, els, les» i no canvia mai: *la knabo, la knaboj, la knabino*. En l’ús normal no s’apostrofa ni es contrau: «l’amic» és *la amiko*, «del gat» és *de la kato* i «al pare» és *al la patro*. Fes-lo servir més o menys on el català posa l’article, excepte davant dels possessius i dels noms de persona. Per dir «un» o «una», no posis cap article: *kato* és «un gat», *la kato* és «el gat». Els detalls són a la pàgina de l’[article](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/article/).

### El femení amb *-in-*

Unes quantes paraules per a persones són masculines per defecte: les de la família, com *patro, frato, avo*, i també *knabo* «noi» i *sinjoro* «senyor». El sufix *-in-* en forma el femení: *patrino* «mare», *fratino* «germana». El prefix *ge-* vol dir «tots dos sexes junts»: *gepatroj* «pares», *gefratoj* «germans i germanes». Compte, perquè el català fa servir el masculí plural per a tots dos sexes: si «els meus germans» són nois i noies, en esperanto és *miaj gefratoj*; *miaj fratoj* són només germans nois. La majoria de les altres paraules per a persones, com *studento* o *amiko*, serveixen per a tothom, igual que «estudiant» en català.

| Masculí | Femení | Tots dos |
|---|---|---|
| *patro* – pare | *patrino* – mare | *gepatroj* – pares |
| *frato* – germà | *fratino* – germana | *gefratoj* – germans i germanes |
| *avo* – avi | *avino* – àvia | *geavoj* – avis |
| *knabo* – noi | *knabino* – noia | *geknaboj* – nois i noies |

patrino = mare | patr = pare
gepatroj = pares | patr = pare

:::match Paraules de la família
patrino = mare
frato = germà
fratino = germana
gepatroj = pares
avino = àvia
knabo = noi
:::

### «Meu», «teu», «nostre»: afegeix *-a* al pronom

Els possessius són pronoms amb la terminació d’adjectiu *-a*. Davant d’un substantiu plural afegeixen *-j*, igual que el substantiu: *mia frato* «el meu germà», *miaj fratoj* «els meus germans». Hi ha tres diferències amb el català: normalment no porten article («la meva família» és *mia familio*); no canvien amb el gènere (*mia patro*, *mia patrino*); i diuen clarament de qui és la cosa. «La seva mare» pot ser la d’ell, la d’ella, la d’ells o la de vostè; en esperanto és *lia patrino*, *ŝia patrino*, *ilia patrino* o *via patrino*. Mira la pàgina dels [pronoms](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/pronoms/) per veure totes les formes.

| Pronom | Possessiu | Exemple |
|---|---|---|
| *mi* | *mia* – el meu, la meva | *mia familio* |
| *vi* | *via* – el teu, el vostre, el seu (de vostè) | *via frato* |
| *li* | *lia* – el seu (d’ell) | *lia patrino* |
| *ŝi* | *ŝia* – el seu (d’ella) | *ŝiaj gepatroj* |
| *ĝi* | *ĝia* – el seu (d’un animal o d’una cosa) | *ĝia nomo* |
| *ni* | *nia* – el nostre | *nia avino* |
| *ili* | *ilia* – el seu (d’ells, d’elles) | *ilia kato* |

:::write Passa-ho al plural
? *knabino* «noia»
= knabinoj
? *la kato* «el gat»
= la katoj
? *mia amiko* «el meu amic»
= miaj amikoj
! mia amikoj → *Mia* funciona com un adjectiu, i per això també pren -j: *miaj amikoj*.
? *nia avo* «el nostre avi»
= niaj avoj
! nia avoj → *Nia* també pren -j: *niaj avoj*.
:::

### *Jen*, *kaj*, *ankaŭ*

*Jen* assenyala alguna cosa, com «aquí tens», «heus aquí» o «mira»: *Jen mia frato* – «Aquí tens el meu germà», *Jen la fotoj* – «Aquí tens les fotos». *Kaj* uneix paraules i frases: *Paulo kaj Rita*. *Ankaŭ* vol dir «també» i normalment va just davant de la paraula a què es refereix: *Ankaŭ Marta estas studento* – «La Marta també és estudiant». Darrere d’un nom o d’un pronom també el sentiràs a l’inrevés, amb el mateix sentit: *Marta ankaŭ estas studento*.

:::order Construeix la frase
? Aquí tens els meus pares.
= Jen miaj gepatroj.
- mia
? Aquí tens una foto de la meva família.
= Jen foto de mia familio.
- la
? El gat és el cap de la família.
= La kato estas la ĉefo de la familio.
= La ĉefo de la familio estas la kato.
? La Marta també és estudiant (com en Pedro).
= Ankaŭ Marta estas studento.
= Marta ankaŭ estas studento.
:::

## Pràctica

:::quiz Exercicis de la lliçó 2
? Quin és el plural de *frato*?
= fratoj
? Quina paraula és femenina?
- *patro*
- *fratino* *
- *knabo*
? Tradueix: «els gats»
= la katoj
? Què vol dir *Jen miaj gepatroj*?
- «Aquí tens els meus pares.» *
- «Aquí tens el meu pare.»
- «Aquí tens els meus avis.»
? Omple l’article: *___ familio estas granda.*
= La
? Tradueix: «les meves germanes»
= miaj fratinoj
? Quina frase vol dir «La Marta també és estudiant»?
- *Ankaŭ Marta estas studento.* *
- *Jen Marta, la studento.*
- *Marta estas mia studento.*
? Què vol dir *gepatroj*?
- avis
- pares *
- germans i germanes
? Tradueix: «Aquí tens el meu germà.»
= Jen mia frato | Jen estas mia frato
:::

:::guess Endevina què vol dir
? Què vol dir *amikino*?
= amiga
- amic
- germana
:::

## Racó cultural

Algunes famílies parlen esperanto a casa. Els infants que hi creixen s’anomenen *denaskuloj* –«els de naixement»– i els investigadors calculen que n’hi ha entre 1.000 i 2.000. Alguns són fills de parelles que es van conèixer gràcies a l’esperanto i que no tenen cap altra llengua en comú; més sovint, però, són pares que comparteixen una llengua i decideixen parlar esperanto amb els fills. Llegeix més sobre els [parlants nadius d’esperanto](https://esperantopedia.org/ca/sobre-lesperanto/parlants-nadius/).

## Preguntes freqüents

### L’esperanto té gènere gramatical?

No. Els substantius no tenen gènere i *la* és igual per a tots. Només les paraules per a persones i animals poden indicar el sexe, i *-in-* en forma el femení. Per això tampoc no hi ha concordança de gènere: *mia patro* i *mia patrino* fan servir el mateix *mia*.

### Com es diu «un» o «una» en esperanto?

No es diu. L’esperanto no té article indefinit: *kato* vol dir «un gat» o «gat», i *la kato* vol dir «el gat».

### Per què és *miaj gepatroj* i no *mia gepatroj*?

*Mia* funciona com un adjectiu, i els adjectius prenen *-j* quan el seu substantiu és plural. Practicaràs aquesta concordança a la [lliçó 3](https://esperantopedia.org/ca/aprendre/curs/llico-03/).

## Fonts

- [Fundamento de Esperanto – gramàtica en anglès (regles 1–3)](https://www.akademio-de-esperanto.org/fundamento/gramatiko_angla.html)
- [PMEG: La – bazaj reguloj (l’article)](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/difiniloj/la/bazaj_reguloj.html)
- [PMEG: Nombro – bazaj reguloj (el plural)](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/unu-nombro_multe-nombro/bazaj_reguloj.html)
- [PMEG: Seksa signifo de O-vortoj (substantius masculins, femenins i neutres)](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/o-vortoj/seksa_signifo.html)
- [PMEG: Posedaj pronomoj (possessius)](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/pronomoj/posedaj.html)
- [PMEG: Ankaŭ (posició a la frase)](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/e-vortecaj_vortetoj/ceteraj/ankau.html)
- [Jouko Lindstedt, «Native Esperanto as a test case for natural language», SKY Journal of Linguistics 19 (2006)](https://journal.fi/finjol/article/view/153130/98645)
- [Wikipedia (en anglès): Native Esperanto speakers](https://en.wikipedia.org/wiki/Native_Esperanto_speakers)