# Lliçó 3 d’esperanto: adjectius, colors i negació

Source: https://esperantopedia.org/ca/aprendre/curs/llico-03/
Language: ca
Updated: 2026-11-08

> Els adjectius de l’esperanto acaben en -a i prenen -j amb el plural: bela tago, belaj tagoj. Aprèn 12 colors, el temps, tre «molt» i ne «no».

En aquesta lliçó aprendràs a descriure coses. Els adjectius de l’esperanto acaben en *-a* i afegeixen *-j* quan el substantiu és plural: *bela tago* «un dia bonic», *belaj tagoj* «dies bonics». També aprendràs dotze colors, unes quantes paraules sobre el temps, *tre* «molt» i *ne* «no», i faràs una primera ullada a *mal-*, el prefix que converteix una paraula en el seu contrari.

## Diàleg

És octubre. A Cracòvia ha començat la tardor; a São Paulo és primavera.

| Esperanto | Català |
|---|---|
| **Ana:** Saluton, Tomo! Kia estas la vetero en Krakovo? | Hola, Tomo! Quin temps fa a Cracòvia? |
| **Tomo:** Ne bona. La ĉielo estas griza, kaj la vento estas forta. | No gaire bo. El cel és gris i el vent bufa fort. |
| **Ana:** Ho ne! Ĉi tie la ĉielo estas tute blua. | Oh, no! Aquí el cel és completament blau. |
| **Tomo:** Vere? | De veritat? |
| **Ana:** Jes! En Brazilo nun estas printempo. La tagoj estas longaj kaj varmaj. | Sí! Al Brasil ara és primavera. Els dies són llargs i càlids. |
| **Tomo:** Kaj ĉi tie estas aŭtuno. La tagoj estas mallongaj kaj malvarmaj. | I aquí és tardor. Els dies són curts i freds. |
| **Ana:** Ho, kompatinda Tomo! | Oh, pobre Tomo! |
| **Tomo:** Sed la aŭtuno ankaŭ estas bela. La folioj estas flavaj, oranĝaj kaj ruĝaj. | Però la tardor també és bonica. Les fulles són grogues, taronja i vermelles. |
| **Ana:** Kiel bele! En San-Paŭlo la folioj ĉiam estas verdaj. | Que bonic! A São Paulo les fulles sempre són verdes. |
| **Tomo:** Verdaj folioj kaj blua ĉielo… Mi tre envias vin! | Fulles verdes i cel blau… T’envejo molt! |
| **Ana:** Ha ha! Sed San-Paŭlo ne estas trankvila urbo. Ĝi estas tre granda kaj tre brua. | Ha, ha! Però São Paulo no és una ciutat tranquil·la. És molt gran i molt sorollosa. |
| **Tomo:** Krakovo ne estas tiel granda, sed ĝi estas malnova kaj tre bela. | Cracòvia no és tan gran, però és antiga i molt bonica. |
| **Ana:** Malnovaj urboj estas tre belaj! | Les ciutats antigues són molt boniques! |

*Kia…?* vol dir «quin…?» o «com és…?»: *Kia estas la vetero?* «Quin temps fa?». La tornaràs a trobar a la taula de paraules interrogatives de la lliçó 11. Fixa’t també que el català parla del temps amb el verb «fer» («fa fred», «fa vent»), mentre que l’esperanto descriu les coses amb *esti*: *La vento estas forta* «El vent és fort, bufa fort», *La tagoj estas malvarmaj* «Els dies són freds».

## Paraules noves

| Esperanto | Català | Notes |
|---|---|---|
| *bela* | bonic, bell | adjectiu |
| *bona* | bo | *bone* «bé» |
| *granda* | gran | |
| *longa* | llarg | *mallonga* «curt» |
| *varma* | calent, càlid | *malvarma* «fred» |
| *nova* | nou | *malnova* «vell, antic» (per a coses) |
| *forta* | fort | |
| *trankvila* | tranquil, calmat | |
| *brua* | sorollós | de *bruo* «soroll» |
| *kompatinda* | pobre (que fa pena) | *kompatinda Tomo!* «pobre Tomo!» |
| *envii* | envejar | *Mi envias vin.* «T’envejo.» (*vin*: lliçó 5) |
| *vetero* | temps (el que fa) | el temps del rellotge és *tempo* |
| *ĉielo* | cel | |
| *vento* | vent | |
| *folio* | fulla; full de paper | |
| *urbo* | ciutat, vila | |
| *printempo* | primavera | |
| *aŭtuno* | tardor | |
| *tre* | molt | |
| *tute* | completament, del tot | |
| *ne* | no | |
| *tiel* | tan, així | *ne tiel granda* «no tan gran» |
| *ĉiam* | sempre | |
| *nun* | ara | |
| *en* | a, en, dins de | *en Brazilo* «al Brasil» (lliçó 9) |
| *feliĉa* | feliç, content | |
| *vere* | de veritat, realment | |

*-ind-* vol dir «digne de», «que val la pena»: *kompatinda* és «digne de compassió», és a dir, pobre.
vid·ind·a = que val la pena veure
leg·ind·a = que val la pena llegir

## Gramàtica

### Els adjectius acaben en *-a*

Tots els adjectius de l’esperanto acaben en *-a*: *bela, granda, varma*. Poden anar davant o darrere del substantiu –*bela tago* i *tago bela* volen dir tots dos «un dia bonic»–, però el més habitual és posar-los davant, al revés que en català. I no canvien mai amb el gènere: *bela knabo* «un noi guapo», *bela knabino* «una noia guapa». Els detalls són a la pàgina dels [substantius i els adjectius](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/noms-i-adjectius/).

### Concordança: substantiu plural, adjectiu plural

Quan el substantiu és plural, el seu adjectiu també afegeix *-j*. Això val també darrere d’*estas*: a *La tagoj estas longaj*, l’adjectiu descriu *la tagoj* i per això porta *-j*. En català passa el mateix («els dies són llargs»), però en esperanto només compta el nombre, mai el gènere.

| Singular | Plural |
|---|---|
| *bela tago* – un dia bonic | *belaj tagoj* – dies bonics |
| *la granda urbo* – la ciutat gran | *la grandaj urboj* – les ciutats grans |
| *La folio estas flava.* – La fulla és groga. | *La folioj estas flavaj.* – Les fulles són grogues. |
| *mia malnova foto* – la meva foto vella | *miaj malnovaj fotoj* – les meves fotos velles |

Els pronoms també compten: *Ni estas feliĉaj* –«Som feliços»–, perquè *ni* és plural. Amb *vi*, pensa en quantes persones vols dir: *Vi estas feliĉa* «Ets feliç» (una persona), *Vi estas feliĉaj* «Sou feliços» (diverses).

:::ending Fes-los concordar
- o oj a aj
? dies bonics
= bel[aj] tag[oj]
? Les fulles són grogues.
= La foli[oj] estas flav[aj].
? la meva foto vella
= mia malnov[a] fot[o]
? Nosaltres som feliços.
= Ni estas feliĉ[aj].
? La ciutat és molt sorollosa.
= La urb[o] estas tre bru[a].
:::

### Els colors

Els colors són adjectius normals i, per tant, també concorden: *ruĝa folio*, *ruĝaj folioj*. En català «taronja» o «rosa» sovint no canvien en plural («fulles taronja»); en esperanto sempre concorden: *oranĝaj folioj*. La pàgina dels [colors](https://esperantopedia.org/ca/frases/colors/) en recull més tonalitats.

| Esperanto | Català | Esperanto | Català |
|---|---|---|---|
| *ruĝa* | vermell | *bruna* | marró |
| *oranĝa* | taronja | *griza* | gris |
| *flava* | groc | *nigra* | negre |
| *verda* | verd | *blanka* | blanc |
| *blua* | blau | *roza* | rosa |
| *viola* | violeta, morat | *ora* | daurat |

:::match Els colors
ruĝa = vermell
flava = groc
verda = verd
blua = blau
nigra = negre
blanka = blanc
:::

### *Tre* «molt» i *ne* «no»

*Tre* va davant d’un adjectiu o d’un adverbi: *tre bela* «molt bonic», *tre bone* «molt bé». Compte, perquè el català «molt» també indica quantitat («molta gent», «treballa molt»); per a això l’esperanto té una altra paraula, *multe*, que veuràs més endavant. *Ne* va just davant de la paraula que nega, normalment el verb: *La ĉielo ne estas blua* – «El cel no és blau». *Ne* també és el «no» de les respostes: *Ne, la vetero ne estas bona*. Mira [preguntes i negació](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/preguntes-i-negacio/).

:::order Construeix la frase
? Els dies no són llargs.
= La tagoj ne estas longaj.
- longa
? Les ciutats antigues són molt boniques.
= Malnovaj urboj estas tre belaj.
- bela
? El cel no és gris.
= La ĉielo ne estas griza.
- grizaj
:::

### Una primera ullada a *mal-*

El prefix *mal-* dona el contrari exacte. Amb una arrel i *mal-* t’estalvies d’aprendre una segona paraula. Pots recordar-ho amb el català «malcontent», el contrari de «content». Aprendràs més trucs per formar paraules a la [lliçó 10](https://esperantopedia.org/ca/aprendre/curs/llico-10/).

| Paraula | Contrari amb *mal-* |
|---|---|
| *varma* – calent | *malvarma* – fred |
| *longa* – llarg | *mallonga* – curt |
| *nova* – nou | *malnova* – vell |
| *bona* – bo | *malbona* – dolent |
| *granda* – gran | *malgranda* – petit |

A *mallonga* les dues *l* es pronuncien separades, mal-LON-ga: en esperanto no hi ha la «ll» de «llarg».

:::write Contraris amb mal-
? el contrari de *granda* «gran»
= malgranda
? el contrari de *bona* «bo»
= malbona
? el contrari de *longa* «llarg»
= mallonga
! malonga → Hi ha dues *l*: *mal* + *longa* = *mallonga*.
? el contrari de *varma* «calent»
= malvarma
:::

## Pràctica

:::quiz Exercicis de la lliçó 3
? Tria la forma correcta: *La folioj estas ___.*
- *flava*
- *flavaj* *
- *flavoj*
? Tradueix: «un dia bonic»
= bela tago | tago bela
? Quina paraula vol dir «fred»?
- *varma*
- *malvarma* *
- *malnova*
? Tradueix: «El cel no és blau.»
= La ĉielo ne estas blua
? Quina terminació indica un adjectiu?
- -o
- -a *
- -j
? Tradueix: «fulles verdes»
= {verdaj} {folioj}
? Què vol dir *tre bela*?
- «molt bonic» *
- «tres bonics»
- «no bonic»
? Passa-ho al plural: *granda urbo*
= grandaj urboj
? Tradueix: «Els dies són llargs i càlids.»
= La tagoj estas longaj kaj varmaj
:::

:::guess Endevina què vol dir
? Què vol dir *malamiko*?
= enemic
- amic
- amiga
? Què vol dir *malbone*?
= malament
- bé
- molt
:::

## Racó cultural

El verd és el color de l’esperanto. La bandera de l’esperanto –verda, amb un quadrat blanc que conté una estrella verda de cinc puntes– es va adoptar al primer Congrés Universal d’Esperanto, a Boulogne-sur-Mer (França), el 1905. Tradicionalment el verd representa l’esperança, i les cinc puntes, els cinc continents. Als parlants més entusiastes fins i tot se’ls anomena *verduloj* –«els verds»–; llegeix més sobre la [bandera i els símbols](https://esperantopedia.org/ca/sobre-lesperanto/bandera-i-simbols/).

## Preguntes freqüents

### L’adjectiu va davant o darrere del substantiu?

Tant se val. *Bela tago* i *tago bela* volen dir el mateix, tot i que davant del substantiu és més habitual. Les terminacions indiquen quina paraula és quina, i per això l’ordre és lliure. Així, si per costum del català poses l’adjectiu darrere, també és correcte.

### Els adjectius sempre concorden amb els substantius?

Sí. Un adjectiu pren *-j* amb un substantiu plural i, com veuràs a la [lliçó 5](https://esperantopedia.org/ca/aprendre/curs/llico-05/), *-n* quan el substantiu porta *-n*. Els possessius com *mia* segueixen la mateixa regla. En canvi, no hi ha mai concordança de gènere.

### Com es diu «vell» per a persones?

*Malnova* és per a coses: *malnova urbo* «una ciutat antiga». Per a persones i animals, fes servir *maljuna* «vell», el contrari de *juna* «jove». *Malnova amiko* és «un vell amic», en el sentit d’«un amic de fa molts anys». El català diu «vell» en tots dos casos; l’esperanto els distingeix.

## Fonts

- [Fundamento de Esperanto – gramàtica en anglès (regla 3, adjectius)](https://www.akademio-de-esperanto.org/fundamento/gramatiko_angla.html)
- [PMEG: A-vortoj – bazaj reguloj (adjectius)](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/a-vortoj/bazaj_reguloj.html)
- [PMEG: Nombro ĉe A-vortoj (concordança de nombre)](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/unu-nombro_multe-nombro/uzado/a-vortoj.html)
- [PMEG: Neado (negació)](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/neado.html)
- [PMEG: MAL](https://bertilow.com/pmeg/vortfarado/afiksoj/prefiksoj/mal.html)
- [Wikipedia (en anglès): Esperanto symbols](https://en.wikipedia.org/wiki/Esperanto_symbols)
- [Vikipedio: Esperanto-flago](https://eo.wikipedia.org/wiki/Esperanto-flago)