# Lliçó 4 d’esperanto: el present i les aficions

Source: https://esperantopedia.org/ca/aprendre/curs/llico-04/
Language: ca
Updated: 2026-11-08

> Els verbs de l’esperanto acaben en -as en present per a tothom: mi laboras, ili laboras. Parla de feina i d’aficions amb ŝati, voli, povi i devi.

En aquesta lliçó aprendràs com funcionen els verbs de l’esperanto. El present acaba en *-as* per a totes les persones, i la forma del diccionari, l’infinitiu, acaba en *-i*. Amb cinc verbs útils –*ŝati* «agradar», *voli* «voler», *povi* «poder», *devi* «haver de» i *preferi* «preferir»– podràs parlar de la teva feina, dels teus estudis i del que t’agrada fer.

## Diàleg

L’Ana i en Tomo s’escriuen missatges una tarda entre setmana.

| Esperanto | Català |
|---|---|
| **Tomo:** Ana, kion vi faras nun? | Ana, què fas ara? |
| **Ana:** Mi studas. Mi estas en la biblioteko. | Estudio. Soc a la biblioteca. |
| **Tomo:** Kaj kio estas via fako? | I quina carrera fas? |
| **Ana:** Biologio. Mi volas esti biologo. Kaj vi? Ĉu vi laboras hodiaŭ? | Biologia. Vull ser biòloga. I tu? Avui treballes? |
| **Tomo:** Jes, mi laboras hejme. Mi estas programisto. | Sí, treballo des de casa. Soc programador. |
| **Ana:** Ĉu la laboro estas interesa? | La feina és interessant? |
| **Tomo:** Jes, ĝi estas interesa. Sed vespere mi preferas kuiri. | Sí, és interessant. Però al vespre prefereixo cuinar. |
| **Ana:** Vi kuiras? Bonege! Mi ne povas kuiri. | Cuines? Fantàstic! Jo no sé cuinar. |
| **Tomo:** Kaj kion vi ŝatas fari libertempe? | I què t’agrada fer en el temps lliure? |
| **Ana:** Mi ŝatas kanti. Mi kantas en koruso. | M’agrada cantar. Canto en una coral. |
| **Tomo:** Mi ne kantas bone, sed mi ŝatas aŭskulti. | Jo no canto bé, però m’agrada escoltar. |
| **Ana:** Do vi kuiras, kaj mi kantas. Perfekte! | Doncs tu cuines i jo canto. Perfecte! |
| **Tomo:** Ha ha! Nun mi devas labori. Ĝis vespere! | Ha, ha! Ara he de treballar. Fins al vespre! |
| **Ana:** Ĝis! Kaj mi devas studi. | Fins ara! I jo he d’estudiar. |

Aquí apareixen dues paraules petites abans de la seva lliçó. *Ĉu* converteix una frase en una pregunta de sí o no (lliçó 7). *Kion* és *kio* «què» amb la terminació de complement directe *-n* (lliçó 5). Fixa’t també que l’Ana diu *Mi volas esti biologo*, tot i que en català seria «biòloga»: les paraules de professió serveixen per a tothom.

## Paraules noves

| Esperanto | Català | Notes |
|---|---|---|
| *fari* | fer | *kion vi faras?* «què fas?» |
| *studi* | estudiar | *studento* «estudiant» |
| *labori* | treballar | *laboro* «feina, treball» |
| *kuiri* | cuinar | |
| *kanti* | cantar | *kanto* «cançó» |
| *aŭskulti* | escoltar | |
| *ŝati* | agradar, apreciar | *Mi ŝatas kanti.* «M’agrada cantar.» |
| *voli* | voler | *Mi volas esti biologo.* |
| *povi* | poder | |
| *devi* | haver de | |
| *preferi* | preferir, estimar-se més | |
| *biblioteko* | biblioteca | |
| *fako* | especialitat, carrera, departament | |
| *biologio* | biologia | *biologo* «biòleg, biòloga» |
| *programisto* | programador, programadora | *-ist-* = professió (lliçó 10) |
| *koruso* | coral, cor | també *ĥoro* (lliçó 1) |
| *interesa* | interessant | |
| *perfekte* | perfectament; perfecte! | |
| *bonege* | fantàstic!, molt bé! | *bone* + *-eg-* «molt» (lliçó 10) |
| *hejme* | a casa | de *hejmo* «casa, llar» |
| *vespere* | al vespre | de *vespero* «vespre» |
| *libertempe* | en el temps lliure | de *libera tempo* «temps lliure» |
| *hodiaŭ* | avui | |
| *do* | doncs, així doncs | |
| *ĉu* | (fa una pregunta de sí o no) | lliçó 7 |

:::match Verbs
kuiri = cuinar
kanti = cantar
labori = treballar
aŭskulti = escoltar
studi = estudiar
voli = voler
:::

*-ist-* indica una professió o una ocupació, com el català «-ista» de «dentista» o «taxista»: *programisto* és qui programa per guanyar-se la vida.
instru·ist·o = mestre, professor
kuir·ist·o = cuiner

## Gramàtica

### El present: *-as* per a tothom

Tots els verbs en present acaben en *-as*, sigui quina sigui la persona. En català cada verb té sis formes («treballo, treballes, treballa, treballem, treballeu, treballen»); en esperanto, una de sola. No hi ha verbs irregulars, ni tan sols *esti* «ser, estar». Tot el sistema és a la pàgina dels [verbs](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/verbs/).

| Esperanto | Català |
|---|---|
| *mi laboras* | treballo, estic treballant |
| *vi laboras* | treballes, treballeu |
| *li / ŝi laboras* | ell / ella treballa |
| *ni laboras* | treballem |
| *ili laboras* | treballen |

*Mi laboras* vol dir tant «treballo» com «estic treballant»: l’esperanto no necessita una forma continuada a part. I com que el verb no indica la persona, el pronom no es pot ometre: «treballo» és *mi laboras*.

### L’infinitiu: *-i*

L’infinitiu acaba en *-i*: *labori* «treballar», *kuiri* «cuinar», *esti* «ser, estar». Els diccionaris recullen els verbs en aquesta forma. Per obtenir el present, canvia *-i* per *-as*: *kanti* → *kantas*. On el català té tres conjugacions, l’esperanto en té una de sola.

### Verb + infinitiu

Darrere de *ŝati, voli, povi, devi* i *preferi*, el segon verb es queda en infinitiu, com en català: «vull aprendre».

| Esperanto | Català |
|---|---|
| *Mi ŝatas kanti.* | M’agrada cantar. |
| *Mi volas esti biologo.* | Vull ser biòleg. |
| *Mi ne povas kuiri.* | No puc cuinar. No sé cuinar. |
| *Mi devas labori.* | He de treballar. |
| *Vespere mi preferas kuiri.* | Al vespre prefereixo cuinar. |

Compte amb *ŝati*: funciona al revés que «agradar». En català, la cosa que agrada és el subjecte («m’agrada el cafè»); en esperanto, el subjecte és la persona: *Mi ŝatas kanti*, literalment «jo aprecio cantar». Per dir «no», posa *ne* davant del verb que negues: *Mi ne povas kuiri*.

:::ending -i o -as?
- i as
? M’agrada cantar.
= Mi ŝat[as] kant[i].
? L’Ana vol ser biòloga.
= Ana vol[as] est[i] biologo.
? No puc cuinar.
= Mi ne pov[as] kuir[i].
? Hem de treballar.
= Ni dev[as] labor[i].
? Al vespre en Tomo prefereix cuinar.
= Vespere Tomo prefer[as] kuir[i].
:::

### Adverbis de temps i de lloc amb *-e*

La terminació *-e* converteix una paraula en adverbi, és a dir, una paraula que diu com, quan o on. *Vespero* «vespre» dona *vespere* «al vespre», i *hejmo* «casa» dona *hejme* «a casa». Allà on el català necessita una preposició i sovint un article («al vespre», «a casa»), l’esperanto només canvia la terminació. La pàgina dels [adverbis](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/adverbis/) en té molts més.

| Substantiu | Adverbi |
|---|---|
| *mateno* – matí | *matene* – al matí |
| *vespero* – vespre | *vespere* – al vespre |
| *hejmo* – casa, llar | *hejme* – a casa |
| *libera tempo* – temps lliure | *libertempe* – en el temps lliure |

:::write Del substantiu a l’adverbi
? *vespero* «vespre» → «al vespre»
= vespere
? *mateno* «matí» → «al matí»
= matene
? *hejmo* «casa» → «a casa»
= hejme
? *tago* «dia» → «de dia»
= tage
:::

## Pràctica

:::quiz Exercicis de la lliçó 4
? Quina terminació indica el present?
- -is
- -as *
- -i
? Tradueix: «Jo treballo.»
= Mi laboras
? Omple amb el verb *kanti*: *Ŝi ___ en koruso.*
= kantas
? Tradueix: «Jo vull cantar.»
= Mi volas kanti
? Què vol dir *Mi devas studi*?
- «He d’estudiar.» *
- «Vaig estudiar.»
- «Vull estudiar.»
? Quina paraula és l’infinitiu (la forma del diccionari)?
- *kuiras*
- *kuiri* *
- *kuiro*
? Tradueix: «A nosaltres ens agrada cuinar.»
= Ni ŝatas kuiri
? Omple: *Ili ne ___ kanti.* («Ells no poden cantar.»)
= povas
? Tradueix: «En Tomo treballa a casa.»
= {Tomo} {laboras} {hejme}
:::

:::guess Endevina què vol dir
? Què vol dir *bonega*?
= excel·lent
- bo
- dolent
? Què vol dir *ŝategi*?
= agradar molt
- agradar
- no agradar
? Què vol dir *grandega*?
= enorme
- gran
- petit
:::

## Racó cultural

L’esperanto té la seva pròpia escena musical. El segell discogràfic **Vinilkosmo**, fundat el 1990 per Floréal Martorell a prop de Tolosa de Llenguadoc, a França, publica rock, folk, pop, metal i hip-hop en esperanto. Entre els noms més coneguts hi ha el grup de rock suec Persone (format el 1986), el grup de folk frisó Kajto i el cantant francès JoMo. Troba més grups, pel·lícules i ràdio a la pàgina de [música i cinema](https://esperantopedia.org/ca/sobre-lesperanto/musica-i-cinema/).

## Preguntes freqüents

### Com es diu «estic treballant» en esperanto?

Simplement *Mi laboras*. La forma en *-as* vol dir tant «treballo» com «estic treballant». El context indica quina de les dues vols dir.

### Hi ha verbs irregulars en esperanto?

No. Tots els verbs segueixen les mateixes terminacions, *esti* «ser, estar» inclòs: *estas, estis, estos*. Aprendràs el passat i el futur a la [lliçó 6](https://esperantopedia.org/ca/aprendre/curs/llico-06/).

### Quina diferència hi ha entre *ŝati* i *ami*?

*Ŝati* vol dir «agradar» o «apreciar»: *Mi ŝatas kafon* – «M’agrada el cafè». *Ami* vol dir «estimar»: *Mi amas vin* – «T’estimo». Fixa’t que *kafon* no porta article, encara que en català diem «el cafè».

## Fonts

- [Fundamento de Esperanto – gramàtica en anglès (regla 6, verbs)](https://www.akademio-de-esperanto.org/fundamento/gramatiko_angla.html)
- [PMEG: Verboj (verbs)](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/verboj/index.html)
- [PMEG: I-verboj (l’infinitiu)](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/verboj/neutrala.html)
- [PMEG: AS (el present)](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/verboj/reala/nun-tempo.html)
- [PMEG: Bazaj reguloj por E-vortoj (adverbis com hejme, matene, tage)](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/e-vortoj/bazaj_reguloj.html)
- [Wikipedia (en anglès): Vinilkosmo](https://en.wikipedia.org/wiki/Vinilkosmo)
- [Vikipedio: Persone](https://eo.wikipedia.org/wiki/Persone) i [JoMo](https://eo.wikipedia.org/wiki/JoMo); [Wikipedia (en anglès): Kajto](https://en.wikipedia.org/wiki/Kajto)