# Lliçó 6 d’esperanto: el passat, el futur i els dies

Source: https://esperantopedia.org/ca/aprendre/curs/llico-06/
Language: ca
Updated: 2026-11-08

> L’esperanto té tres terminacions de temps: -is per al passat, -as per al present i -os per al futur. Aprèn-les amb ahir, demà i els set dies.

En aquesta lliçó aprendràs a parlar del passat i del futur. L’esperanto té tres terminacions de temps – *-is* per al passat, *-as* per al present i *-os* per al futur – i funcionen igual en tots els verbs. També aprendràs els dies de la setmana, paraules com *hieraŭ* «ahir» i *morgaŭ* «demà», i com es diu «dilluns» quan parles d’un dilluns concret.

## Diàleg

L’Ana té notícies. Truca a en Tomo un dimarts al vespre.

| Esperanto | Català |
|---|---|
| **Ana:** Tomo! Mi havas grandan novaĵon! | Tomo! Tinc una gran notícia! |
| **Tomo:** Kio okazis? | Què ha passat? |
| **Ana:** Hieraŭ mi aĉetis flugbileton. En Julio mi iros al la Universala Kongreso! | Ahir vaig comprar un bitllet d’avió. Al juliol aniré al Congrés Universal! |
| **Tomo:** Vere? Bonege! | De debò? Fantàstic! |
| **Ana:** Kaj vi? Vi ankaŭ venos, ĉu ne? | I tu? Tu també hi vindràs, oi? |
| **Tomo:** Mi ankoraŭ ne decidis. Mi devos peti feriojn. | Encara no ho he decidit. Hauré de demanar vacances. |
| **Ana:** Vi devas veni! Ni finfine renkontiĝos! | Has de venir! Per fi ens trobarem! |
| **Tomo:** Vi pravas. Lundon mi parolos kun mia ĉefo. | Tens raó. Dilluns parlaré amb el meu cap. |
| **Ana:** Bone! Kaj kion vi faris dum la semajnfino? | Molt bé! I què vas fer el cap de setmana? |
| **Tomo:** Sabaton mi vizitis mian avinon. Dimanĉon mi dormis la tutan tagon! | Dissabte vaig visitar la meva àvia. Diumenge vaig dormir tot el dia! |
| **Ana:** Ha ha! Mi ne dormis multe. Mi kantis kun la koruso en du koncertoj. | Ha, ha! Jo no vaig dormir gaire. Vaig cantar amb la coral en dos concerts. |
| **Tomo:** Kaj kion vi faros morgaŭ? | I què faràs demà? |
| **Ana:** Morgaŭ mi havos ekzamenon pri biologio. Hodiaŭ mi devas studi! | Demà tindré un examen de biologia. Avui he d’estudiar! |
| **Tomo:** Bonŝancon! Mi skribos al vi lundon, post la renkontiĝo kun la ĉefo. | Molta sort! T’escriuré dilluns, després de la reunió amb el cap. |

*Ĉu ne?* al final d’una frase funciona com «oi?», «no?» o «veritat?».

## Paraules noves

| Esperanto | Català | Notes |
|---|---|---|
| *hieraŭ* | ahir | es diu hi-E-raŭ; *aŭ* és una sola síl·laba, com «au» a «pau» |
| *hodiaŭ* | avui | es diu ho-DI-aŭ, amb l’accent a la penúltima síl·laba, i no al final com en «avui» |
| *morgaŭ* | demà | es diu MOR-gaŭ |
| *ankoraŭ ne* | encara no | *ankoraŭ* «encara» |
| *finfine* | per fi, finalment | |
| *havi* | tenir | no fa d’auxiliar com «haver»: «he decidit» és només *decidis* |
| *aĉeti* | comprar | |
| *iri* | anar | |
| *okazi* | passar, ocórrer | *Kio okazis?* «Què ha passat?» |
| *decidi* | decidir | |
| *peti* | demanar (alguna cosa) | per fer una pregunta, *demandi* |
| *paroli* | parlar | |
| *viziti* | visitar | |
| *dormi* | dormir | |
| *skribi* | escriure | |
| *renkontiĝi* | trobar-se, veure’s | *renkontiĝo* «trobada, reunió» |
| *pravi* | tenir raó | *Vi pravas.* «Tens raó.» |
| *novaĵo* | notícia | de *nova* «nou» |
| *flugbileto* | bitllet d’avió | *flugi* «volar» + *bileto* «bitllet» |
| *ferioj* | vacances | normalment en plural; *ferio* «dia de festa» |
| *ekzameno* | examen | |
| *semajnfino* | cap de setmana | *semajno* «setmana» + *fino* «final» |
| *dum* | durant | |
| *pri* | sobre, de | *ekzameno pri biologio* «examen de biologia» |
| *post* | després de | *post la renkontiĝo* «després de la reunió» |
| *multe* | molt | *Mi ne dormis multe.* «No vaig dormir gaire.» |
| *tuta* | tot, sencer | *la tutan tagon* «tot el dia» |
| *kongreso* | congrés | *la Universala Kongreso* «el Congrés Universal d’Esperanto» |
| *bonŝancon!* | molta sort! | |

*-aĵ-* indica una cosa concreta: *novaĵo* és «una cosa nova», una notícia.
trink·aĵ·o = beguda
bel·aĵ·o = cosa bonica

## Gramàtica

### Tres temps, tres terminacions

Els verbs en esperanto tenen una terminació per a cada temps, la mateixa per a totes les persones. Canvia *-as* per *-is* per al passat, o per *-os* per al futur. Trobaràs més informació a la pàgina dels [verbs](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/verbs/).

| Infinitiu | Passat *-is* | Present *-as* | Futur *-os* |
|---|---|---|---|
| *esti* – ser, estar | *estis* – era, va ser | *estas* – és, està | *estos* – serà, estarà |
| *labori* – treballar | *laboris* – va treballar | *laboras* – treballa | *laboros* – treballarà |
| *iri* – anar | *iris* – va anar | *iras* – va | *iros* – anirà |
| *havi* – tenir | *havis* – tenia, va tenir | *havas* – té | *havos* – tindrà |

La forma en *-is* correspon alhora a «vaig treballar», «treballava» i «he treballat»: on el català té tres temps de passat, l’esperanto en té un de sol. *Mi jam manĝis* vol dir «Ja he menjat». Tampoc no hi ha cap auxiliar com «anar» o «haver»: «vaig comprar» és només *aĉetis*.

| Esperanto | Català |
|---|---|
| *Hieraŭ mi aĉetis flugbileton.* | Ahir vaig comprar un bitllet d’avió. |
| *Mi ankoraŭ ne decidis.* | Encara no he decidit. |
| *En Julio mi iros al la kongreso.* | Al juliol aniré al congrés. |
| *Morgaŭ mi havos ekzamenon.* | Demà tindré un examen. |

En català sovint fem servir el present per als plans – «Al juliol vaig al congrés» –, però l’esperanto normalment hi posa *-os*: *En Julio mi iros al la kongreso*. I compte amb «vaig»: «vaig al congrés» és present (*mi iras*), però «vaig anar al congrés» és passat (*mi iris*).

:::ending Passat, present o futur?
- is as os
? Ahir vaig comprar un bitllet d’avió.
= Hieraŭ mi aĉet[is] flugbileton.
? Demà tindré un examen.
= Morgaŭ mi hav[os] ekzamenon.
? Ara estudio.
= Nun mi stud[as].
? Diumenge vaig dormir tot el dia.
= Dimanĉon mi dorm[is] la tutan tagon.
? Al juliol aniré al congrés.
= En Julio mi ir[os] al la kongreso.
:::

### Paraules de temps

| Esperanto | Català |
|---|---|
| *antaŭhieraŭ* | abans-d’ahir |
| *hieraŭ* | ahir |
| *hodiaŭ* | avui |
| *morgaŭ* | demà |
| *postmorgaŭ* | demà passat |
| *nun* | ara |
| *baldaŭ* | aviat |
| *jam* | ja |
| *ankoraŭ* | encara; *ankoraŭ ne* – encara no |
| *poste* | després, més tard |

### Els dies de la setmana

Els dies són substantius i s’escriuen amb minúscula, com en català. La pàgina dels [dies i els mesos](https://esperantopedia.org/ca/frases/dies-i-mesos/) també té els mesos i les dates.

| Esperanto | Català |
|---|---|
| *lundo* | dilluns |
| *mardo* | dimarts |
| *merkredo* | dimecres |
| *ĵaŭdo* | dijous |
| *vendredo* | divendres |
| *sabato* | dissabte |
| *dimanĉo* | diumenge |

Aquests noms tenen el mateix origen llatí que els seus equivalents catalans: *lundo* i «dilluns» són el dia de la Lluna, *mardo* i «dimarts» el de Mart, i *dimanĉo* i «diumenge» el del Senyor.

:::match Els dies de la setmana
lundo = dilluns
mardo = dimarts
merkredo = dimecres
ĵaŭdo = dijous
vendredo = divendres
sabato = dissabte
dimanĉo = diumenge
:::

### «Dilluns» i «els dilluns»

Per dir «dilluns» quan parles d’un dilluns concret, com a «Dilluns parlaré amb el cap», fes servir *-n* o *en*: *lundon* o *en lundo*. L’adverbi *lunde* vol dir «els dilluns»: cada dilluns, o algun dilluns. El català fa la mateixa distinció amb l’article: «dilluns» és *lundon*, i «els dilluns», *lunde*. El mateix *-n* indica quant dura una cosa: *la tutan tagon* «tot el dia».

| Esperanto | Català |
|---|---|
| *Lundon mi parolos kun la ĉefo.* | Dilluns parlaré amb el cap. |
| *Sabate mi kantas en koruso.* | Els dissabtes canto en una coral. |
| *Mi dormis la tutan tagon.* | Vaig dormir tot el dia. |

:::write Quan?
? «divendres», un divendres concret (una paraula)
= vendredon
! vendrede → *Vendrede* normalment vol dir «els divendres». Per a un divendres concret, afegeix -n: *vendredon*.
? «els divendres», cada divendres (una paraula)
= vendrede
! vendredon → *Vendredon* és un sol divendres. «Els divendres» és l’adverbi: *vendrede*.
? «tot el dia» (tres paraules)
= la tutan tagon
? «demà passat» (una paraula)
= postmorgaŭ
:::

## Pràctica

:::quiz Exercicis de la lliçó 6
? Quina terminació marca el futur?
- -is
- -as
- -os *
? Tradueix: «Ahir vaig treballar.»
= {Hieraŭ} {mi} {laboris}
? Posa en passat: *Mi dormas.*
= Mi dormis
? Tradueix: «Demà anirem al congrés.»
= {Morgaŭ} {ni} {iros} {al la kongreso}
? Quin dia ve després de *merkredo*?
- *mardo*
- *ĵaŭdo* *
- *vendredo*
? Què vol dir *Lunde mi laboras*?
- «Els dilluns treballo.» *
- «Dilluns vaig treballar.»
- «Dilluns treballaré.»
? Omple amb *esti*: *Hieraŭ la vetero ___ bela.*
= estis
? Tradueix: «Encara no he decidit.»
= Mi ankoraŭ ne decidis
? Tradueix: «Dissabte vaig visitar la meva àvia.»
= Sabaton mi vizitis mian avinon | En sabato mi vizitis mian avinon | Mi vizitis mian avinon sabaton | Mi vizitis mian avinon en sabato
:::

:::guess Endevina què vol dir
? Què vol dir *manĝaĵo*?
= aliment
- menjar (verb)
- beure
? Què vol dir *interesiĝi*?
= interessar-se
- interessant
- interessar
? Què vol dir *malmulte*?
= poc
- molt
- petit
:::

## Racó cultural

La festa esperantista més celebrada és el **Dia de Zamenhof**, el 15 de desembre: l’aniversari del creador de la llengua, nascut el 1859 a Białystok. Des dels anys vint del segle XX és també el Dia del Llibre en Esperanto, quan els parlants compren o regalen un llibre en esperanto, una mica com el Sant Jordi català. Els clubs locals es reuneixen per a conferències, sopars o un pastís d’aniversari. Llegeix-ne més a la pàgina del [Dia de Zamenhof](https://esperantopedia.org/ca/sobre-lesperanto/dia-de-zamenhof/).

## Preguntes freqüents

### Com es diu «he fet» en esperanto?

Normalment amb la forma simple en *-is*: *Mi jam manĝis* – «Ja he menjat». Hi ha formes compostes amb [participis](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/participis/), però poques vegades les necessitaràs; les veuràs breument a la [lliçó 12](https://esperantopedia.org/ca/aprendre/curs/llico-12/).

### Els dies de la setmana s’escriuen amb majúscula en esperanto?

No. Els dies s’escriuen amb minúscula: *lundo, sabato*. Els noms dels mesos tradicionalment s’escrivien amb majúscula – *Julio* –, i la gramàtica de referència PMEG ho recomana, tot i que avui molta gent els escriu amb minúscula. En català, en canvi, tant els dies com els mesos van sempre amb minúscula («juliol»).

### Com es diu «la setmana que ve» i «la setmana passada»?

*La venontan semajnon* és «la setmana que ve», i *la pasintan semajnon*, «la setmana passada». Totes dues porten *-n* perquè diuen quan passa una cosa.

## Fonts

- [Fundamento de Esperanto – gramàtica en anglès (regla 6, els verbs)](https://www.akademio-de-esperanto.org/fundamento/gramatiko_angla.html)
- [PMEG: IS (el passat)](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/verboj/reala/pasinta_tempo.html)
- [PMEG: Venonta tempo – OS-finaĵo (el futur)](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/verboj/reala/venonta_tempo.html)
- [PMEG: N-finaĵo por tempopunkto (lundon)](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/rolmontriloj/n/tempopunkto.html)
- [PMEG: Bazaj reguloj por E-vortoj (lunde, matene)](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/e-vortoj/bazaj_reguloj.html)
- [PMEG: Majuskloj ĉe propraj nomoj (els mesos i els dies de la setmana)](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/propraj_nomoj/majuskloj.html)
- [Wikipedia (en anglès): Zamenhof Day (el Dia de Zamenhof)](https://en.wikipedia.org/wiki/Zamenhof_Day)