# Lliçó 10 d’esperanto: formació de paraules i afixos

Source: https://esperantopedia.org/ca/aprendre/curs/llico-10/
Language: ca
Updated: 2026-11-08

> Una arrel, moltes paraules: de lerni surt lernejo «escola», i malsanulejo vol dir «hospital». Aprèn mal-, -ej-, -ist-, -in-, -et-, -eg-, -ul- i -an-.

En aquesta lliçó aprendràs el truc que fa créixer tan de pressa el vocabulari de l’esperanto: construir paraules amb peces. Una arrel, més un prefix o un sufix, més una terminació, donen una paraula nova que entens sense diccionari: *lern·ej·o* «aprendre + lloc + substantiu» = «escola». Aprendràs vuit dels afixos més útils – *mal-, -ej-, -ist-, -in-, -et-, -eg-, -ul-* i *-an-* – i veuràs com una sola arrel es converteix en tota una família de paraules.

## Diàleg

El congrés organitza una vetllada de jocs. En Juma, que portava el grup en línia de la lliçó 1, presenta un joc de paraules.

| Esperanto | Català |
|---|---|
| **Juma:** Bonvenon al la vortludo! La reguloj estas simplaj: mi diras vorton, kaj vi faras novajn vortojn. | Benvinguts al joc de paraules! Les regles són senzilles: jo dic una paraula i vosaltres en feu de noves. |
| **Juma:** La unua vorto: *granda*. Kio estas la malo? | La primera paraula: *granda* «gran». Quin és el contrari? |
| **Ana:** Malgranda! | Petit! |
| **Juma:** Ĝuste! Kaj tre, tre granda? | Exacte! I molt, molt gran? |
| **Tomo:** Grandega! Kiel la kongresejo! | Enorme! Com la seu del congrés! |
| **Juma:** Bonege. Nun: *lerni*. Kiel ni nomas la lokon, kie oni lernas? | Molt bé. Ara: *lerni* «aprendre». Com anomenem el lloc on s’aprèn? |
| **Keiko:** Lernejo! | Escola! |
| **Juma:** Kaj la personon, kiu instruas tie? | I la persona que hi ensenya? |
| **Ana:** Instruisto – aŭ instruistino, se ŝi estas virino. | Un mestre – o una mestra, si és una dona. |
| **Juma:** Perfekte! Kaj ni ĉiuj ĉi tie, ĉe la kongreso? | Perfecte! I tots nosaltres, aquí al congrés? |
| **Tomo:** Ni estas kongresanoj! | Som congressistes! |
| **Juma:** Jes! Lasta vorto: *domo*. Kaj malgranda domo? | Sí! Última paraula: *domo* «casa». I una casa petita? |
| **Keiko:** Dometo! | Una caseta! |
| **Juma:** Kaj persono, kiu estas juna? | I una persona que és jove? |
| **Ana:** Junulo! Kiel ni! | Un jove! Com nosaltres! |
| **Juma:** Ha ha! Gratulon – vi ĉiuj gajnis! | Ha, ha! Felicitats, heu guanyat tots! |

*Kie* i *kiu* també uneixen dues parts d’una frase: *la lokon, kie oni lernas* – «el lloc on s’aprèn»; *la personon, kiu instruas* – «la persona que ensenya».

## Paraules noves

| Esperanto | Català | Notes |
|---|---|---|
| *vortludo* | joc de paraules | *vorto* «paraula» + *ludo* «joc» |
| *regulo* | regla | |
| *simpla* | senzill, simple | |
| *diri* | dir | |
| *malo* | el contrari | *mal-* usat com a paraula |
| *loko* | lloc | |
| *oni* | hom, la gent (en general) | *kie oni lernas* «on s’aprèn» |
| *instrui* | ensenyar | *lerni* «aprendre» |
| *persono* | persona | |
| *virino* | dona | *viro* «home» |
| *domo* | casa | |
| *juna* | jove | *maljuna* «vell, gran (de persones)» |
| *lasta* | últim, darrer | |
| *gajni* | guanyar | |
| *gratulon!* | felicitats! | |
| *se* | si (condició) | el «sí» de resposta és *jes* |
| *lernejo* | escola | *lern-* + *-ej-* |
| *instruisto* | mestre, professor | *instru-* + *-ist-* |
| *kongresano* | congressista | *kongres-* + *-an-* |
| *dometo* | caseta | *dom-* + *-et-* |
| *grandega* | enorme | *grand-* + *-eg-* |
| *junulo* | jove (persona) | *jun-* + *-ul-* |
| *malsanulejo* | hospital | *mal-* + *san-* + *-ul-* + *-ej-* |

*-an-* vol dir membre o habitant: *kongresano* és qui participa en un congrés, un congressista.
urb·an·o = habitant d’una ciutat
sam·ide·an·o = company d’idees – així s’anomenen entre ells els esperantistes

## Gramàtica

### Com funciona la formació de paraules

Una paraula de l’esperanto es compon d’una arrel, d’afixos opcionals i d’una terminació. La terminació indica la categoria de la paraula – *-o* substantiu, *-a* adjectiu, *-e* adverbi, *-i* verb – i els afixos hi afegeixen significat. El *Fundamento* (regla 11) diu que les paraules noves es formen unint parts que ja existeixen. Trobaràs més informació a la pàgina de [formació de paraules](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/formacio-de-paraules/).

lernejo = escola | lern = aprendre
kongresano = congressista | kongres = congrés
malsanulejo = hospital | san = sa

### Vuit afixos per començar

L’esperanto té 10 prefixos oficials i 31 sufixos. Aquests vuit cobreixen una bona part de les paraules de cada dia. Consulta les llistes completes de [prefixos](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/prefixos/) i [sufixos](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/sufixos/).

| Afix | Significat | Exemples |
|---|---|---|
| *mal-* | el contrari | *granda* → *malgranda* «petit»; *fermi* «tancar» → *malfermi* «obrir» |
| *-ej-* | lloc per a | *lerni* → *lernejo* «escola»; *kafo* → *kafejo* «cafè (local)» |
| *-ist-* | professió, especialista | *instrui* → *instruisto* «mestre»; *programo* → *programisto* «programador» |
| *-in-* | femení | *amiko* → *amikino* «amiga»; *instruisto* → *instruistino* «mestra» |
| *-et-* | petit, més feble | *domo* → *dometo* «caseta»; *ridi* «riure» → *rideti* «somriure» |
| *-eg-* | gran, més fort | *granda* → *grandega* «enorme»; *pluvo* «pluja» → *pluvego* «xàfec» |
| *-ul-* | persona amb aquesta qualitat | *juna* → *junulo* «jove»; *riĉa* «ric» → *riĉulo* «persona rica» |
| *-an-* | membre, habitant | *kongreso* → *kongresano* «congressista»; *urbo* → *urbano* «habitant d’una ciutat» |

Dos avisos per als catalanoparlants. El sufix *-et-* et sonarà: el català també diu «caseta» o «petitet». En esperanto, però, *-et-* funciona amb qualsevol arrel, fins i tot amb verbs (*ridi* «riure» → *rideti* «somriure»), i sempre vol dir el mateix: més petit o més feble. I el «-ista» català no sempre correspon a *-ist-*: un «congressista» és un *kongresano*, un membre del congrés, perquè *-ist-* indica una professió o una dedicació.

:::match Què vol dir l’afix?
mal- = el contrari
-ej- = lloc per a
-ist- = professió
-et- = petit, més feble
-eg- = gran, més fort
-ul- = persona amb aquesta qualitat
:::

### Canvia la terminació i canviaràs la categoria

La mateixa arrel pot ser substantiu, adjectiu, adverbi o verb només canviant-ne la terminació.

| Terminació | Paraula | Significat |
|---|---|---|
| *-o* (substantiu) | *kanto* | cançó |
| *-i* (verb) | *kanti* | cantar |
| *-a* (adjectiu) | *kanta* | del cant, de cançó |
| *-e* (adverbi) | *kante* | cantant, tot cantant |

:::ending Una arrel, quatre terminacions
- o a e i
? una cançó
= kant[o]
? A l’Ana li agrada cantar.
= Ana ŝatas kant[i].
? La feina és interessant.
= La labor[o] estas interes[a].
? En Tomo cuina bé.
= Tomo kuiras bon[e].
? un noi sa
= san[a] knab[o]
:::

### Una arrel, tota una família

Aprèn l’arrel *san-* «sa» i ja entendràs tota una família de paraules. El nostre [diccionari d’esperanto](https://esperantopedia.org/ca/diccionari/) mostra les parts i la família de cada entrada.

| Paraula | Significat |
|---|---|
| *sana* | sa |
| *sano* | salut |
| *malsana* | malalt |
| *malsano* | malaltia |
| *malsanulo* | pacient, malalt |
| *malsanulejo* | hospital |
| *saniĝi* | curar-se, posar-se bo |

El sufix *-iĝ-* de *saniĝi* vol dir «tornar-se»: *saniĝi* és «tornar-se sa, curar-se». Afegit a un verb que porta complement directe, converteix aquest complement en subjecte: *Juma komencas la ludon* «En Juma comença el joc» → *La ludo komenciĝas* «El joc comença». Ja l’has trobat a *renkontiĝi*, *nomiĝi*, *komenciĝi* i *turniĝi*. Sovint correspon a un verb pronominal català: *renkontiĝi* «trobar-se», *nomiĝi* «dir-se», *saniĝi* «curar-se».

### Els afixos poden anar sols

Com que els afixos són arrels de ple dret, poden prendre terminacions i convertir-se en paraules: *malo* «el contrari», *ejo* «un lloc», *eta* «petitó», *ega* «enorme», *ino* «una femella». L’adverbi *ege* «extremadament» és especialment habitual: *ege bona* – «extremadament bo, boníssim».

:::write Construeix una sola paraula
? un lloc per menjar (*manĝi* + *-ej-*)
= manĝejo
? una taula petita (*tablo*)
= tableto
? un cuiner, algú que té per ofici cuinar (*kuiri*)
= kuiristo
! kuirejo → *Kuirejo* és una cuina, el lloc on es cuina. Per a la persona que en fa el seu ofici, fes servir *-ist-*.
? un vent molt fort, una ventada (*vento*)
= ventego
? un membre de la família (*familio*)
= familiano
:::

## Pràctica

:::quiz Exercicis de la lliçó 10
? Què vol dir *malbela*?
- molt bonic
- lleig *
- un lloc bonic
? Quin sufix vol dir «lloc»?
- -ej- *
- -et-
- -eg-
? Tradueix amb una sola paraula: «una mestra»
= instruistino
? Què és una *dometo*?
- una casa gran
- una casa petita *
- una mestressa de casa
? Què vol dir *mal·san·ul·ej·o*?
- hospital *
- metge
- medicament
? Tradueix amb una sola paraula: «enorme, molt gran»
= grandega
? Quina paraula vol dir «participant en un congrés»?
- *kongresisto*
- *kongresano* *
- *kongresejo*
? Tradueix amb una sola paraula: «una persona jove»
= junulo
? Quin és el contrari de *nova*?
= malnova
? Quina paraula designa una professió?
- *lernejo*
- *instruisto* *
- *lernanto*
:::

:::guess Endevina què vol dir
? Què vol dir *maljunulo*?
= un vell, una persona gran
- jove
- vellesa
? Què vol dir *malsani*?
= estar malalt
- malaltia
- malalt
? Què vol dir *koramikino*?
= xicota
- amiga
- cor
:::

## Racó cultural

L’esperanto té literatura pròpia, escrita i traduïda des del 1887. Autors com Kálmán Kalocsay, Julio Baghy i el poeta escocès William Auld van escriure poesia i novel·les originals, i Auld va traduir «El Senyor dels Anells» (1995–1997). Ningú no ha comptat tots els llibres en esperanto; una obra de referència n’estima uns 10.000 títols cap a l’any 2000. Descobreix la [literatura en esperanto](https://esperantopedia.org/ca/sobre-lesperanto/literatura/).

## Preguntes freqüents

### Quants afixos té l’esperanto?

Té 10 prefixos oficials i 31 sufixos oficials, a més de sis sufixos de participi. No cal que els aprenguis tots de cop: els vuit d’aquesta lliçó cobreixen una bona part de la parla de cada dia.

### Puc inventar les meves pròpies paraules?

Sí, dins d’uns límits. Si una combinació és clara i encara no existeix cap paraula habitual per a aquesta idea, la gent l’entendrà. Si ja n’hi ha una de coneguda, fes-la servir: tothom entén *malsanulejo* «hospital» (també es troba *hospitalo*).

### *Malbona* és realment la paraula normal per dir «dolent»?

Sí. *Malbona* «dolent» és la paraula estàndard, igual que *malgranda* «petit». Al principi, les paraules amb *mal-* poden semblar estranyes, però tots els parlants les fan servir. Al català tampoc no li és del tot estrany: pensa en «malcontent», el contrari de «content».

## Fonts

- [Fundamento de Esperanto – gramàtica en anglès (regla 11, paraules compostes)](https://www.akademio-de-esperanto.org/fundamento/gramatiko_angla.html)
- [PMEG: Vortfarado – principoj (principis de la formació de paraules)](https://bertilow.com/pmeg/vortfarado/principoj/index.html)
- [PMEG: Prefiksoj (llista dels deu)](https://bertilow.com/pmeg/vortfarado/afiksoj/prefiksoj/index.html)
- [PMEG: Sufiksoj (llista dels 31)](https://bertilow.com/pmeg/vortfarado/afiksoj/sufiksoj/index.html)
- [PMEG: MAL](https://bertilow.com/pmeg/vortfarado/afiksoj/prefiksoj/mal.html)
- [Universala Vortaro (Fundamento, 1905)](https://www.akademio-de-esperanto.org/fundamento/universala_vortaro.html)
- [Wikipedia (en anglès): William Auld](https://en.wikipedia.org/wiki/William_Auld)
- [Wikipedia (en anglès): Translations of The Lord of the Rings (traduccions d’El Senyor dels Anells)](https://en.wikipedia.org/wiki/Translations_of_The_Lord_of_the_Rings)
- [EBSCO Research Starters: Esperanto](https://www.ebsco.com/research-starters/social-sciences-and-humanities/esperanto)