# Textos d’exemple en esperanto amb traducció al català

Source: https://esperantopedia.org/ca/aprendre/textos-en-esperanto/
Language: ca
Updated: 2026-11-08

> Set textos en esperanto amb traducció al català, d’un diàleg per a principiants al parenostre de Zamenhof del 1887 i l’himne La Espero, tots comentats.

L’esperanto s’escriu amb l’alfabet llatí, exactament com sona, i la majoria de les arrels venen de llengües europees; per això paraules com *familio*, *harmonio* i *karaktero* són fàcils d’endevinar si saps català («família», «harmonia», «caràcter»). El que fa que un text «sembli esperanto» són les terminacions regulars: *-o* per als substantius, *-a* per als adjectius, *-as* per als verbs en present, *-n* per a l’objecte. A continuació hi ha set textos breus, ordenats de fàcil a més difícil. Cinc provenen de fonts de domini públic o oficials (quatre dels llibres de Zamenhof del 1887–1905 i un de la Declaració Universal dels Drets Humans); dos s’han escrit per a aquesta pàgina.

Cada text té una traducció al català i una breu nota sobre la seva gramàtica.

## Què cal mirar en qualsevol text en esperanto

| Què veus | Què vol dir | Exemple |
|---|---|---|
| *-o* | substantiu | *patro* – «pare» |
| *-a* | adjectiu | *nova* – «nou» |
| *-e* | adverbi | *ĝentile* – «amablement» |
| *-as, -is, -os* | verb: present, passat, futur | *venis* – «va venir» |
| *-us, -u* | verb: «seria», ordre o desig | *estus* – «seria» |
| *-j* | plural | *homoj* – «persones» |
| *-n* | objecte directe o direcció | *Mi lernas Esperanton.* – «Aprenc esperanto.» |
| *ĉ ĝ ĥ ĵ ŝ ŭ* | lletres amb so propi | *ĉielo* – «cel» |

Tot el sistema cap en una sola pàgina: mira la [visió general de la gramàtica](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/).

## Els set textos d’un cop d’ull

| # | Text | Font | Nivell |
|---|---|---|---|
| 1 | Una primera conversa | Escrit per a aquesta pàgina (2026) | Principiant |
| 2 | Frases de l’*Ekzercaro* | Zamenhof, *Fundamento de Esperanto* (1905) | Principiant |
| 3 | Un dia de la vida moderna | Escrit per a aquesta pàgina (2026) | Elemental |
| 4 | El parenostre, *Patro nia* | Zamenhof, *Unua Libro* (1887) | Elemental |
| 5 | Article 1 de la Declaració Universal dels Drets Humans | Traducció a l’esperanto del text de l’ONU del 1948 | Intermedi |
| 6 | El conte *La feino* | Zamenhof, *Fundamento de Esperanto* (1905) | Intermedi |
| 7 | L’himne *La Espero* | Zamenhof, imprès per primera vegada el 1890 | Avançat (poesia) |

Els nivells són una orientació pròpia, no una qualificació oficial.

## 1. Una primera conversa

Dues persones que aprenen es coneixen en línia. Escrit per a aquesta pàgina.

<blockquote lang="eo"><p>— Saluton! Mi estas Ana. Kiel vi nomiĝas?<br>— Saluton, Ana! Mi nomiĝas Marko. Mi loĝas en Kanado.<br>— Ĉu vi jam longe lernas Esperanton?<br>— Ne, nur tri monatojn. Kaj vi?<br>— Mi lernas ĝin jam unu jaron, kaj mi tre ŝatas ĝin. Ĝis revido, Marko!</p></blockquote>

**Català:** «Hola! Soc l’Ana. Com et dius?» – «Hola, Ana! Em dic Marko. Visc al Canadà.» – «Fa molt que aprens esperanto?» – «No, només tres mesos. I tu?» – «Ja fa un any que l’aprenc, i m’agrada molt. Adeu, Marko!»

**En què fixar-se.** *Ĉu* al principi converteix una afirmació en una pregunta de sí o no. *Esperanton* acaba en *-n* perquè és l’objecte, i *tri monatojn* i *unu jaron* porten *-n* perquè expressen durada ([l’acusatiu](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/acusatiu/#4-mesura-quant-de-temps-quina-dist%C3%A0ncia-quant)). Igual que en català («ja fa un any que l’aprenc»), l’esperanto fa servir simplement el present *lernas*, sense cap temps especial per a l’acció que dura des d’abans.

## 2. Frases de l’Ekzercaro (1905)

L’*Ekzercaro* és la secció d’exercicis del *Fundamento de Esperanto* (1905), la base obligatòria de la llengua. Aquestes cinc frases són una selecció del seu § 20; són exemples independents, no una història.

<blockquote lang="eo"><p>Hieraŭ mi renkontis vian filon, kaj li ĝentile salutis min. ― Hodiaŭ estas sabato, kaj morgaŭ estos dimanĉo. ― Se mi estus sana, mi estus feliĉa. ― Karaj infanoj, estu ĉiam honestaj! ― Ni estu gajaj, ni uzu bone la vivon, ĉar la vivo ne estas longa.</p></blockquote>

**Català:** Ahir vaig trobar el teu fill, i em va saludar amablement. – Avui és dissabte, i demà serà diumenge. – Si fos sa, seria feliç. – Estimats nens, sigueu sempre honestos! – Siguem alegres, aprofitem bé la vida, perquè la vida no és llarga.

**En què fixar-se.** Cinc frases, cinc terminacions verbals: *renkontis* (passat *-is*), *estas* (present *-as*), *estos* (futur *-os*), *estus* (condicional *-us*) i *estu* (volitiu *-u*, per a ordres i per a «anem a…»). Fins i tot *esti* «ser, estar» segueix el model, perquè l’esperanto no té verbs irregulars ([verbs](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/verbs/)). *Ĝentile* «amablement» és l’adverbi de *ĝentila* «amable».

## 3. Un dia de la vida moderna

Una jornada laboral qualsevol, escrita per a aquesta pàgina.

<blockquote lang="eo"><p>Ĉiun matenon mi veturas al la laborejo per biciklo. Survoje mi aŭskultas podkaston en Esperanto. En la oficejo mi respondas al retmesaĝoj kaj partoprenas en retaj kunsidoj kun kolegoj el tri landoj. Vespere mi kuiras kun mia edzino, kaj poste ni spektas filmon. Antaŭ ol enlitiĝi, mi lernas dek novajn vortojn per aplikaĵo en mia poŝtelefono.</p></blockquote>

**Català:** Cada matí vaig a la feina amb bicicleta. De camí escolto un pòdcast en esperanto. A l’oficina responc correus electrònics i participo en reunions en línia amb col·legues de tres països. Al vespre cuino amb la meva dona, i després mirem una pel·lícula. Abans d’anar a dormir, aprenc deu paraules noves amb una aplicació al mòbil.

**En què fixar-se.** L’esperanto anomena les coses modernes combinant arrels antigues: *ret·mesaĝ·o* «missatge de la xarxa» (correu electrònic), *poŝ·telefon·o* «telèfon de butxaca» (mòbil), *labor·ej·o* «lloc de treball» i *en·lit·iĝ·i* «ficar-se al llit» ([formació de paraules](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/formacio-de-paraules/)). *Ĉiun matenon* «cada matí» porta *-n* perquè indica quan passa alguna cosa. *Per* vol dir «mitjançant»: *per biciklo*, *per aplikaĵo*.

## 4. Patro nia – el parenostre (1887)

*Patro nia* és el primer text d’exemple del primer manual de Zamenhof, l’*Unua Libro* (1887). A l’original, cada paraula s’imprimia amb comes entre les seves parts –*Patr,o ni,a*– perquè un lector que no havia estudiat mai la llengua pogués buscar cada part a la llista de paraules del llibre. El text de sota és la redacció de Zamenhof del 1887 amb l’ortografia d’avui.

<blockquote lang="eo"><p>Patro nia, kiu estas en la ĉielo, sankta estu Via nomo, venu reĝeco Via, estu volo Via, kiel en la ĉielo, tiel ankaŭ sur la tero. Panon nian ĉiutagan donu al ni hodiaŭ kaj pardonu al ni ŝuldojn niajn kiel ni ankaŭ pardonas al niaj ŝuldantoj; ne konduku nin en tenton, sed liberigu nin de la malvera, ĉar Via estas la regado, la forto kaj la gloro eterne. Amen!</p></blockquote>

**Català (traducció literal de l’esperanto; no és el text litúrgic):** Pare nostre, que ets al cel, sant sigui el teu nom, vingui el teu regne, sigui la teva voluntat, com al cel, així també a la terra. El nostre pa de cada dia dona’ns avui, i perdona’ns els nostres deutes, com nosaltres també perdonem els nostres deutors; no ens condueixis a la temptació, sinó allibera’ns del mal (literalment «el fals»), perquè teu és el govern, la força i la glòria eternament. Amén!

**En què fixar-se.** El possessiu pot anar darrere del seu substantiu –*Patro nia*, *volo Via*– perquè la gramàtica la porten les terminacions, no la posició ([ordre de les paraules](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/ordre-de-les-paraules/)). A *Panon nian ĉiutagan* les tres paraules porten *-n*: els adjectius i els possessius concorden amb el seu substantiu. *Ŝuld·ant·oj* «deutors» és un participi que vol dir «els qui deuen». Les versions posteriors, com la de la Unió Catòlica Internacional d’Esperantistes (IKUE), substitueixen *malvera* per *malbono* «mal».

## 5. Article 1 de la Declaració Universal dels Drets Humans

Les Nacions Unides van adoptar la Declaració Universal dels Drets Humans el 1948. Aquest és el seu primer article en esperanto.

<blockquote lang="eo"><p>Ĉiuj homoj estas denaske liberaj kaj egalaj laŭ digno kaj rajtoj. Ili posedas racion kaj konsciencon, kaj devus konduti unu al alia en spirito de frateco.</p></blockquote>

**Català (text oficial de l’ONU):** Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres.

**En què fixar-se.** El text en esperanto té 26 paraules, enfront de les 30 de l’anglès, perquè una sola paraula pot fer la feina d’una locució: *de·nask·e* «des del naixement» uneix una preposició, una arrel i la terminació de l’adverbi. *Frat·ec·o* «fraternitat» afegeix el sufix *-ec-* (qualitat) a *frato* «germà». *Devus* és el condicional de *devi* «haver de» –literalment «hauria de»–, aquí amb el sentit de «ha de» o «caldria» ([condicional](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/verbs/#condicional-us)).

## 6. El conte La feino (1905)

*La feino* «La fada» és el primer relat de l’*Ekzercaro* (§ 11). És la versió de Zamenhof del conte conegut en anglès com a «Diamonds and Toads», en què una noia bondadosa és recompensada amb roses, perles i diamants que li cauen de la boca. Aquest és l’inici.

<blockquote lang="eo"><p>Unu vidvino havis du filinojn. La pli maljuna estis tiel simila al la patrino per sia karaktero kaj vizaĝo, ke ĉiu, kiu ŝin vidis, povis pensi, ke li vidas la patrinon; ili ambaŭ estis tiel malagrablaj kaj tiel fieraj, ke oni ne povis vivi kun ili. La pli juna filino, kiu estis la plena portreto de sia patro laŭ sia boneco kaj honesteco, estis krom tio unu el la plej belaj knabinoj, kiujn oni povis trovi.</p></blockquote>

**Català:** Una vídua tenia dues filles. La gran s’assemblava tant a la mare pel caràcter i pel rostre que tothom qui la veia podia pensar que veia la mare; totes dues eren tan desagradables i tan orgulloses que no es podia viure amb elles. La filla petita, que era el retrat exacte del seu pare per la bondat i l’honestedat, era a més una de les noies més belles que es podien trobar.

**En què fixar-se.** Les frases llargues es mantenen unides amb *ke* «que» i amb paraules relatives: *ĉiu, kiu* «tothom qui» i *kiujn* «les quals», que porta *-j* i *-n* perquè és un objecte en plural ([correlatius](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/correlatius/#correlatius-que-enllacen-oracions)). *La pli maljuna* «la gran» i *la plej belaj* «les més belles» mostren la comparació amb *pli* i *plej*. A *povis pensi, ke li vidas* el segon verb es queda en present: l’esperanto manté el temps del pensament original, mentre que el català i l’anglès adapten el verb subordinat al passat («veia», «was seeing»).

## 7. La Espero, l’himne de l’esperanto

*La Espero* «L’esperança» és un poema de Zamenhof, imprès per primera vegada sense títol el 1890 en un manual per a parlants de rus. Cantat sobre una marxa de Félicien Menu de Ménil del 1909, funciona com a himne no oficial de l’esperanto ([bandera i símbols](https://esperantopedia.org/ca/sobre-lesperanto/bandera-i-simbols/)). Aquests són els seus vuit primers versos.

<blockquote lang="eo"><p>En la mondon venis nova sento,<br>tra la mondo iras forta voko;<br>per flugiloj de facila vento<br>nun de loko flugu ĝi al loko.<br>Ne al glavo sangon soifanta<br>ĝi la homan tiras familion:<br>al la mond’ eterne militanta<br>ĝi promesas sanktan harmonion.</p></blockquote>

**Català:** Al món ha vingut un sentiment nou, / pel món va una veu poderosa; / sobre les ales d’un vent lleuger / voli ara de lloc en lloc. / No cap a l’espasa assedegada de sang / atrau la família humana: / a un món eternament en guerra / promet una santa harmonia.

**En què fixar-se.** *En la mondon* porta *-n* perquè significa moviment cap a l’interior del món, mentre que *tra la mondo* «pel món» no la necessita ([direcció](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/acusatiu/#2-direcci%C3%B3-cap-a-on)). La poesia altera l’ordre habitual: a *glavo sangon soifanta* l’objecte *sangon* va abans del participi *soifanta* «assedegat», i *ĝi la homan tiras familion* separa l’adjectiu del seu substantiu. *Mond’* perd la *-o* final per ajustar-se al ritme, cosa que permet la regla 16 del *Fundamento*. Més endavant, el poema anomena els parlants *la esperantoj*, «els qui esperen» –la paraula que hi ha al darrere del pseudònim de Zamenhof, *Doktoro Esperanto*, que es va convertir en el nom de la llengua.

## On trobar més textos en esperanto

- **El *Fundamento de Esperanto*.** L’Acadèmia d’Esperanto en publica el text complet en línia i gratuïtament, amb les 42 seccions de l’*Ekzercaro*.
- **Vikifontaro** (Wikisource en esperanto) reuneix textos de domini públic, entre ells *La Espero*.
- **Project Gutenberg** ofereix llibres en esperanto gratuïts, entre ells l’antologia de Zamenhof *Fundamenta Krestomatio* (1903).
- **Vikipedio**, la Wikipedia en esperanto, ofereix pràctica de lectura sobre qualsevol tema.
- **El nostre curs.** El [curs de 12 lliçons](https://esperantopedia.org/ca/aprendre/curs/) es construeix al voltant de diàlegs, i els [recursos gratuïts](https://esperantopedia.org/ca/aprendre/recursos-gratuits/) enumeren lectures graduades i pòdcasts.

## Preguntes freqüents

### Com és l’esperanto?

L’esperanto fa servir l’alfabet llatí més sis lletres amb accent (ĉ, ĝ, ĥ, ĵ, ŝ, ŭ), i s’escriu exactament com es pronuncia. Moltes arrels resulten familiars als parlants de llengües europees, i les terminacions regulars marquen la categoria de cada paraula: *-o* per als substantius, *-a* per als adjectius, *-as* per als verbs en present.

### Quin va ser el primer text publicat en esperanto?

El parenostre, *Patro nia*, va ser el primer text d’exemple de l’*Unua Libro* de Zamenhof del 1887 (el text 4 de dalt). El mateix llibre també contenia versicles del Gènesi, una carta model i tres poemes.

### Puc entendre l’esperanto sense aprendre’l?

En part. Els lectors de llengües europees reconeixen moltes arrels, com *familio*, *portreto* i *harmonio* («família», «retrat», «harmonia»), però les terminacions, els correlatius i paraules petites com *ĉu* i *ke* demanen una mica d’estudi. El [diccionari](https://esperantopedia.org/ca/diccionari/) mostra el significat de cada part d’una paraula.

### Aquests textos són lliures d’usar?

Els textos de Zamenhof són de domini públic: va morir el 1917. Els textos escrits per a aquesta pàgina es publiquen amb llicència CC BY-SA 4.0, com la resta del web.

### Com puc llegir aquests textos en veu alta?

Cada lletra té un sol so, i l’accent cau sempre en la penúltima síl·laba: *Es·pe·RAN·to*, *fa·mi·LI·o*. Si parles català, ja tens a l’abast gairebé tots els sons: *ĉ* sona com la *tx* de «txec», *ŝ* com la *x* de «caixa», *ĝ* com el *tg* de «metge» o el *tj* de «platja» i *ŭ* com la *u* de «pau». Mira [l’alfabet i la pronunciació](https://esperantopedia.org/ca/aprendre/alfabet/).

## Fonts

- Akademio de Esperanto: [Fundamento de Esperanto – Ekzercaro](https://www.akademio-de-esperanto.org/fundamento/ekzercaro.html) (§ 11 *La feino*, § 20)
- Zamenhof, *Unua Libro* (1887), pàgina 19: [escaneig a Wikimedia Commons](https://commons.wikimedia.org/wiki/File:UnuaLibro_pa%C4%9Do19_PatroNia.png)
- Vikipedio: [Patro nia](https://eo.wikipedia.org/wiki/Patro_nia) (el text del 1887 i la versió de l’IKUE)
- F. V. Lorenc, *Úplná učebnice mezinárodní řeči dra. Esperanta* (1890), el mateix text del 1887: [Project Gutenberg](https://www.gutenberg.org/ebooks/24575)
- Wikipedia (en): [Unua Libro](https://en.wikipedia.org/wiki/Unua_Libro) (contingut del llibre)
- Vikifontaro: [La Espero](https://eo.wikisource.org/wiki/La_Espero_(Zamenhof))
- Vikipedio: [La Espero](https://eo.wikipedia.org/wiki/La_Espero) (imprès per primera vegada el 1890); Wikipedia (en): [La Espero](https://en.wikipedia.org/wiki/La_Espero) (marxa de Menu de Ménil, 1909)
- Vikipedio: [Universala Deklaracio de Homaj Rajtoj](https://eo.wikipedia.org/wiki/Universala_Deklaracio_de_Homaj_Rajtoj) i Omniglot: [Esperanto](https://www.omniglot.com/writing/esperanto.htm) (article 1 en esperanto i en anglès)
- PMEG: [Verb forms in indirect speech](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/subfrazoj/nerekta_parolo/verboformoj.html) i [-n for measure](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/rolmontriloj/n/mezuro.html)
- Reta Vortaro (ReVo): entrades *retmesaĝo*, *aplikaĵo*, *podkasto*
- Project Gutenberg: [Fundamenta Krestomatio](https://www.gutenberg.org/ebooks/8224)