# Compres i diners en esperanto: preus, pagar, bancs

Source: https://esperantopedia.org/ca/frases/compres-i-diners/
Language: ca
Updated: 2026-11-08

> Paraules d’esperanto per comprar: aĉeti, vendi, pagi, kosti. Els preus porten -n (kostas dek eŭrojn). A més, bancs, monedes (eŭro, eno) i un diàleg al mercat.

Comprar en esperanto és ***aĉeti***, vendre ***vendi***, pagar ***pagi*** i costar ***kosti***. Una botiga és un ***vendejo*** o una ***butiko***, el preu és el ***prezo*** i els diners són la ***mono***. Un preu després de *kosti* porta la terminació *-n*: *Ĝi kostas dek du eŭrojn* – «Costa dotze euros». Les guies de pronunciació divideixen les paraules en síl·labes, amb la síl·laba tònica en majúscules.

## Botigues i mercats

| Català | Esperanto | Pronunciació | Nota |
|---|---|---|---|
| botiga, comerç | *vendejo* | ven-DE-jo | ReVo: lloc per vendre i comprar; avui suggereix un edifici o un lloc web |
| botiga (al carrer) | *butiko* | bu-TI-ko | ReVo: normalment a la planta baixa, de venda al detall |
| supermercat | *superbazaro*, *supervendejo* | su-per-ba-ZA-ro, su-per-ven-DE-jo | una botiga gran amb una àmplia gamma de productes |
| grans magatzems | *ĉiovendejo* | ĉi-o-ven-DE-jo | «botiga de tot». *Magazeno* és un magatzem o una botiga gran, no una revista |
| mercat, basar | *bazaro* | ba-ZA-ro | una sala o un lloc a l’aire lliure amb moltes parades |
| farmàcia | *apoteko* | a-po-TE-ko | on es preparen i es venen medicaments |
| forn de pa | *bakejo* | ba-KE-jo | on es fan o es venen productes de forn |
| botiga en línia | *retbutiko* | ret-bu-TI-ko | *reto* «xarxa» + *butiko* |
| anar de compres | *butikumi* | bu-ti-KU-mi | ReVo: visitar botigues per fer diverses compres |

Els noms de les botigues segueixen un sol patró: allò que es ven + *-vendejo*, com en *libr·o·vend·ej·o* «llibreria». El sufix *-ej-* vol dir «lloc» i *-ist-* una persona que fa alguna cosa, així que *vendisto* és un venedor i *butikisto* un botiguer. Mira la [formació de paraules](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/formacio-de-paraules/), els [sufixos](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/sufixos/) i [feines i treball](https://esperantopedia.org/ca/frases/feina-i-professions/). La roba, les talles i les frases del provador són a la pàgina de [roba](https://esperantopedia.org/ca/frases/roba/), i les frases ràpides de compres per als viatges, a la de [viatjar](https://esperantopedia.org/ca/frases/viatges/).

## Comprar, vendre i pagar

| Català | Esperanto | Pronunciació | Nota |
|---|---|---|---|
| comprar | *aĉeti* | a-ĈE-ti | *aĉeti de iu* «comprar a algú» |
| vendre | *vendi* | VEN-di | *vendi al iu* «vendre a algú» |
| pagar | *pagi* | PA-gi | *pagi por la libro* «pagar el llibre» |
| costar | *kosti* | KOS-ti | el preu porta *-n*, mira més avall |
| valer | *valori* | va-LO-ri | *valori dek eŭrojn* «valer deu euros» |
| preu | *prezo* | PRE-zo | |
| descompte | *rabato* | ra-BA-to | *fari rabaton* «fer un descompte» (ReVo) |
| rebut | *kvitanco* | kvi-TAN-co | ReVo: comprovant escrit de pagament |
| caixa | *kaso* | KA-so | *ĉe la kaso* «a la caixa» |
| caixer | *kasisto* | ka-SIS-to | *kaso* + *-isto* |
| client | *kliento* | kli-EN-to | comprador habitual d’una botiga o empresa |
| bossa de la compra | *aĉetsako* | a-ĉet-SA-ko | |
| carretó de la compra | *aĉetĉareto* | a-ĉet-ĉa-RE-to | *ĉareto* «carret» |
| cartera, moneder | *monujo* | mo-NU-jo | *mono* + *-uj-* «recipient» |
| canvi (diners que tornen) | *restmono* | rest-MO-no | «diners restants» |
| propina | *trinkmono* | trink-MO-no | «diners per beure» |
| car | *multekosta* | mul-te-KOS-ta | «que costa molt» |
| barat | *malmultekosta*, *malkara* | mal-mul-te-KOS-ta, mal-KA-ra | *mal-* dona el contrari |

*Kara* també vol dir «estimat», i ReVo marca com a antic el sentit «car». ReVo també marca *pagi la manĝon* «pagar el menjar» com una forma millor d’evitar i suggereix *pripagi la manĝon*; la forma simple és *pagi por la manĝo*.

## Com funcionen els preus dins una frase

Un preu és una mesura, com una longitud o un pes, i una mesura després d’un verb porta *-n*. La gramàtica de referència PMEG explica la frase del Fundamento *Kvar metroj da tiu ĉi ŝtofo kostas naŭ frankojn* «quatre metres d’aquesta tela costen nou francs»: *naŭ frankojn* és un complement de mesura que mostra el cost, no un objecte. ReVo hi coincideix i marca *kosti* com a intransitiu. Els numerals no canvien mai; el nom que els segueix pren *-j* a partir de *du*, i *-n* per al preu. Mira [l’acusatiu](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/acusatiu/), els [numerals](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/numerals/) i el [convertidor de números](https://esperantopedia.org/ca/eines/convertidor-de-numeros/).

| Esperanto | Català | Nota |
|---|---|---|
| *Kiom kostas unu kilogramo da pomoj?* | Quant val un quilo de pomes? | *da* uneix una quantitat amb allò que es mesura |
| *Ili kostas du eŭrojn kaj kvindek cendojn.* | Costen 2,50 euros. | tots dos noms porten *-n* |
| *La libro valoras dek eŭrojn.* | El llibre val deu euros. | PMEG: *valori* també porta una mesura |
| *Mi pagis dek eŭrojn por la libro.* | He pagat deu euros pel llibre. | els diners són l’objecte, la mercaderia va després de *por* |
| *Mi aĉetis ĝin por dek eŭroj.* | L’he comprat per deu euros. | després de *por* el preu no porta *-n* |
| *Mi pagis per kreditkarto.* | He pagat amb targeta de crèdit. | *per* «per mitjà de» |
| *Mi pagos kontante.* | Pagaré en efectiu. | *kontante* «en efectiu» |
| *Tiu ŝtofo kostas po dek eŭrojn por metro.* | Aquesta tela costa deu euros el metre. | *po* va davant de la quantitat |

PMEG desaconsella *kostas dek eŭrojn po metro*: *po* va davant de la suma que es repeteix. PMEG també suggereix *por* per a compres i vendes clares i *kontraŭ* per a altres intercanvis, però diu que la línia sovint és borrosa; ReVo usa totes dues per a les vendes.

## Bancs i diners

| Català | Esperanto | Pronunciació | Nota |
|---|---|---|---|
| banc | *banko* | BAN-ko | una sucursal és un *bankejo* |
| compte bancari | *bankkonto* | bank-KON-to | compte d’estalvi: *ŝparkonto* |
| caixer automàtic | *bankaŭtomato*, *monaŭtomato* | ban-kaŭ-to-MA-to, mo-naŭ-to-MA-to | ReVo recull totes dues, i també *elpagaŭtomato* |
| targeta de crèdit | *kreditkarto* | kre-dit-KAR-to | targeta bancària: *bankokarto*. Una targeta de dèbit és *debetkarto* en un text citat per ReVo |
| moneda | *monero* | mo-NE-ro | |
| bitllet | *monbileto* | mon-bi-LE-to | ReVo marca *banknoto* com a forma millor d’evitar |
| ingressar | *deponi* | de-PO-ni | |
| retirar | *elpreni* | el-PRE-ni | *elpreni monon el la bankaŭtomato* |
| estalviar | *ŝpari* | ŜPA-ri | estalvis: *ŝparaĵoj* |
| deixar, demanar en préstec | *prunti* | PRUN-ti | mira més avall |
| interès | *interezo* | in-te-RE-zo | |
| deure (diners) | *ŝuldi* | ŜUL-di | deute: *ŝuldo* |
| sou | *salajro* | sa-LAJ-ro | |

*Prunti* funciona en les dues direccions, i ReVo dona tots dos sentits: *Mi pruntis al li monon* és «Li he deixat diners», *Mi pruntis monon de amiko* «He demanat diners a un amic». Per a més claredat usa *pruntedoni* «deixar» i *pruntepreni* «demanar en préstec»; ReVo recull totes dues i diu que l’escriptura en dues paraules (*prunte doni*) és més regular. El préstec mateix és un *prunto*.

## Monedes

| Català | Esperanto | Pronunciació | Nota |
|---|---|---|---|
| euro | *eŭro* | EŬ-ro | ReVo: *Ĝi kostas dek eŭrojn kaj kvindek cendojn* |
| dòlar | *dolaro* | do-LA-ro | EUA, el Canadà, Austràlia, Singapur i altres |
| lliura esterlina | *pundo* | PUN-do | *funto* és la unitat de pes, uns mig quilo |
| ien | *eno* | E-no | no *jeno*, que vol dir «el següent» |
| ruble | *rublo* | RU-blo | Rússia i Bielorússia |
| zloty | *zloto* | ZLO-to | Polònia; plural *zlotoj* |
| franc | *franko* | FRAN-ko | Suïssa, diversos estats africans i, antigament, Bèlgica, França i Luxemburg |
| iuan | *juano* | ju-A-no | la Xina |

La moneda d’un país és el seu *valuto* «divisa»; una unitat monetària és un *monunuo*. Els noms són substantius corrents en minúscula: *unu dolaro*, *dek dolaroj*, *dek dolarojn* com a preu. Entre les subunitats hi ha *cendo* «cèntim», *penco* «penic» i *kopeko* «copec» (una centèsima part del ruble). El ien s’escriu igual que *eno* «interior», de manera que només el context els distingeix.

**El spesmilo.** L’esperanto va tenir en una època la seva pròpia moneda. El *spesmilo* (₷) el va proposar el 1907 René de Saussure i es va usar abans de la Primera Guerra Mundial, sobretot a través de la Ĉekbanko Esperantista, un banc de xecs en esperanto. Un *spesmilo* eren 1.000 *spesoj*, equivalents a 0,733 g d’or pur o aproximadament mig dòlar dels EUA. La Viquipèdia en anglès el considera obsolet. PMEG cita *Mia ringo valoras tri kaj duonon da spesmiloj* – «El meu anell val tres spesmilos i mig».

## Una conversa al mercat

| Qui | Esperanto | Català |
|---|---|---|
| venedor | *Bonan tagon! Kion vi deziras?* | Bon dia! Què desitja? |
| comprador | *Bonan tagon. Kiom kostas unu kilogramo da pomoj?* | Bon dia. Quant val un quilo de pomes? |
| venedor | *Du eŭrojn kaj kvindek cendojn.* | Dos euros cinquanta. |
| comprador | *Bone, mi aĉetos du kilogramojn. Ĉu vi havas ankaŭ pirojn?* | Bé, en compraré dos quilos. Té també peres? |
| venedor | *Jes, ili estas pli malmultekostaj: ili kostas unu eŭron kaj kvindek cendojn.* | Sí, són més barates: un euro cinquanta. |
| comprador | *Mi prenos unu kilogramon.* | N’agafaré un quilo. |
| venedor | *Ĉio kune kostas ses eŭrojn kaj kvindek cendojn.* | Tot plegat són 6,50 euros. |
| comprador | *Jen dudek eŭroj.* | Aquí té vint euros. |
| venedor | *Dankon. Jen via restmono: dek tri eŭroj kaj kvindek cendoj.* | Gràcies. Aquí té el canvi: 13,50 euros. |
| comprador | *Dankon. Ĉu mi povas ricevi kvitancon?* | Gràcies. Em pot donar un rebut? |
| venedor | *Certe. Ĝis revido!* | És clar. Adeu! |

## Preguntes freqüents

### Com es diu «Quant costa?» en esperanto?

*Kiom kostas ĝi?* (KI-om KOS-tas ĝi). Per anomenar la cosa, posa-la després del verb: *Kiom kostas la pomoj?* – «Quant valen les pomes?» La resposta porta *-n*: *Ili kostas du eŭrojn.*

### El preu porta -n després de kosti?

Sí: *Ĝi kostas dek eŭrojn*. PMEG anomena aquesta *-n* un complement de mesura, no un objecte, i ReVo marca *kosti* com a intransitiu. Després d’*esti* o de *por* el preu no porta *-n*: *La prezo estas dek eŭroj*, *por dek eŭroj*.

### Quina diferència hi ha entre butiko i vendejo?

Tots dos volen dir «botiga». ReVo defineix *butiko* com una botiga a peu de carrer de venda al detall, i *vendejo* com qualsevol lloc per vendre i comprar. Un mercat amb parades és un *bazaro*; ReVo diu que *merkato* no és mai un lloc, sinó només el mercat en sentit econòmic.

### Què és el ien en esperanto?

*Eno*, com en *Ĝi kostas cent enojn* – «Costa cent iens» (la paraula és a ReVo i a la Vikipedio en esperanto; l’exemple de ReVo és *ĉiu telero kostas 100 enojn*). *Jeno* és una altra paraula, que vol dir «el següent».

### Hi ha una moneda en esperanto?

Històricament sí: el *spesmilo*, proposat el 1907 i usat abans de la Primera Guerra Mundial. La Viquipèdia en anglès el descriu com a obsolet.

## Fonts

- [ReVo: vendi, vendejo, ĉiovendejo, butikumi](https://reta-vortaro.de/revo/art/vend.html), [butiko, butikisto, retbutiko](https://reta-vortaro.de/revo/art/butik.html), [bazaro, superbazaro](https://reta-vortaro.de/revo/art/bazar.html), [merkato](https://reta-vortaro.de/revo/art/merkat.html), [magazeno](https://reta-vortaro.de/revo/art/magaze.html)
- [ReVo: apoteko](https://reta-vortaro.de/revo/art/apotek.html), [bakejo](https://reta-vortaro.de/revo/art/bak.html), [librovendejo](https://reta-vortaro.de/revo/art/libr.html), [aĉeti](https://reta-vortaro.de/revo/art/acxet.html), [aĉetsako](https://reta-vortaro.de/revo/art/sak.html), [ĉaro, aĉetĉareto](https://reta-vortaro.de/revo/art/cxar1.html)
- [ReVo: pagi](https://reta-vortaro.de/revo/art/pag.html), [kosti](https://reta-vortaro.de/revo/art/kost.html), [valori](https://reta-vortaro.de/revo/art/valor.html), [prezo](https://reta-vortaro.de/revo/art/prez.html), [rabato](https://reta-vortaro.de/revo/art/rabat.html), [kvitanco](https://reta-vortaro.de/revo/art/kvitan.html), [kaso, kasisto](https://reta-vortaro.de/revo/art/kas.html), [kliento](https://reta-vortaro.de/revo/art/klient.html), [kara](https://reta-vortaro.de/revo/art/kar.html)
- [ReVo: mono, monero, monujo, restmono, trinkmono](https://reta-vortaro.de/revo/art/mon.html), [monunuo](https://reta-vortaro.de/revo/art/unu.html), [kontante](https://reta-vortaro.de/revo/art/kontan.html), [kreditkarto, bankokarto](https://reta-vortaro.de/revo/art/kart.html), [debetkarto](https://reta-vortaro.de/revo/art/debet.html), [bankkonto, ŝparkonto](https://reta-vortaro.de/revo/art/kont.html), [bankaŭtomato, monaŭtomato](https://reta-vortaro.de/revo/art/auxtom.html), [banknoto](https://reta-vortaro.de/revo/art/not.html)
- [ReVo: banko, bankejo](https://reta-vortaro.de/revo/art/bank.html), [deponi](https://reta-vortaro.de/revo/art/depon.html), [ŝpari](https://reta-vortaro.de/revo/art/sxpar.html), [prunti](https://reta-vortaro.de/revo/art/prunt.html), [interezo](https://reta-vortaro.de/revo/art/intere1.html), [ŝuldi](https://reta-vortaro.de/revo/art/sxuld.html), [salajro](https://reta-vortaro.de/revo/art/salajr.html), [valuto](https://reta-vortaro.de/revo/art/valut.html)
- [ReVo: eŭro](https://reta-vortaro.de/revo/art/euxr.html), [dolaro](https://reta-vortaro.de/revo/art/dolar.html), [pundo](https://reta-vortaro.de/revo/art/pund.html), [eno (ien)](https://reta-vortaro.de/revo/art/en1.html), [eno (interior)](https://reta-vortaro.de/revo/art/en.html), [rublo](https://reta-vortaro.de/revo/art/rubl.html), [zloto](https://reta-vortaro.de/revo/art/zlot.html), [franko](https://reta-vortaro.de/revo/art/frank.html), [juano](https://reta-vortaro.de/revo/art/juan.html), [cendo](https://reta-vortaro.de/revo/art/cend.html), [penco](https://reta-vortaro.de/revo/art/penc.html), [kopeko](https://reta-vortaro.de/revo/art/kopek.html), [speso, spesmilo](https://reta-vortaro.de/revo/art/spes.html)
- [PMEG: N-finaĵo por mezuro (kostas naŭ frankojn, valoras … spesmiloj)](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/rolmontriloj/n/mezuro.html)
- PMEG: [por](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/rolmontriloj/rolvortetoj/aliaj_rolvortetoj/por.html), [per](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/rolmontriloj/rolvortetoj/aliaj_rolvortetoj/per.html), [po](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/rolmontriloj/rolvortetoj/aliaj_rolvortetoj/po.html), [kontraŭ](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/rolmontriloj/rolvortetoj/lokaj_rolvortetoj/kontrau.html)
- [Wikipedia (en): Spesmilo](https://en.wikipedia.org/wiki/Spesmilo), [Wikipedia (eo): Spesmilo](https://eo.wikipedia.org/wiki/Spesmilo), [Wikipedia (fr): Spesmilo](https://fr.wikipedia.org/wiki/Spesmilo)
- [Wikipedia (eo): Japana eno](https://eo.wikipedia.org/wiki/Japana_eno)