# Contraris en esperanto: com mal- duplica el vocabulari

Source: https://esperantopedia.org/ca/frases/contraris/
Language: ca
Updated: 2026-11-08

> Posa mal- davant d’una paraula i tindràs el seu contrari exacte: bona passa a malbona. 74 parells amb pronunciació i els contraris que no necessiten mal-.

L’esperanto forma un contrari posant el prefix ***mal-*** davant d’una paraula: *bona* «bo» → ***malbona*** «dolent», *granda* «gran» → ***malgranda*** «petit», *fermi* «tancar» → ***malfermi*** «obrir». Aprens una arrel i ja coneixes els dos extrems de l’escala. Les taules següents donen 74 parells per temes. Les guies de pronunciació divideixen les paraules en síl·labes, amb la síl·laba tònica en majúscules.

En català els contraris solen ser paraules sense cap relació entre elles (*bo* / *dolent*, *obrir* / *tancar*, *pujar* / *baixar*) i cal aprendre-les totes per separat. En esperanto, en canvi, en la majoria dels casos n’hi ha prou amb *mal-*.

## Com funciona mal-

*Mal-* és un dels deu [prefixos](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/prefixos/) oficials. El *Fundamento* (1905) l’explica en una sola línia: indica els contraris, com en *bona* – *malbona*. PMEG el defineix com «la idea directament oposada» i afegeix que només s’usa quan hi ha un contrari directe. Mai no canvia la classe de paraula (mira la [formació de paraules](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/formacio-de-paraules/)):

- **Els adjectius** són el cas més freqüent: *varma* «càlid» → *malvarma* «fred».
- **Els verbs** inverteixen l’acció: *permesi* «permetre» → *malpermesi* «prohibir».
- **Els adverbis i les paraules petites**: *frue* «aviat, d’hora» → *malfrue* «tard», *antaŭ* «davant» → *malantaŭ* «darrere».
- **Els noms**: *lumo* «llum» → *mallumo* «foscor».

Per si sol, *mal-* també és una arrel: *malo* «el contrari». *La malo de "alta" estas "malalta".* – «El contrari d’“alt” és “baix”.»

**L’accent** segueix la regla habitual, la penúltima vocal, de manera que normalment no cau sobre *mal-*: *mal-BO-na*, *mal-FER-mi*. En *malpli* «menys», *malplej* «el mínim» i *maltro* «massa poc» només hi ha dues vocals, així que l’accent cau sobre el prefix: MAL-pli, MAL-plej, MAL-tro (PMEG).

## Mida i quantitat

| Esperanto | Català | Contrari | Català | Pronunciació del contrari |
|---|---|---|---|---|
| *granda* | gran | *malgranda* | petit | mal-GRAN-da |
| *longa* | llarg | *mallonga* | curt | mal-LON-ga |
| *larĝa* | ample | *mallarĝa* | estret | mal-LAR-ĝa |
| *alta* | alt | *malalta* | baix | mal-AL-ta |
| *dika* | gruixut | *maldika* | prim | mal-DI-ka |
| *profunda* | profund | *malprofunda* | poc profund | mal-pro-FUN-da |
| *peza* | pesat | *malpeza* | lleuger | mal-PE-za |
| *plena* | ple | *malplena* | buit | mal-PLE-na |
| *multa* | molt, molts | *malmulta* | poc, pocs | mal-MUL-ta |
| *tro* | massa | *maltro* | massa poc | MAL-tro |
| *pli* | més | *malpli* | menys | MAL-pli |
| *plej* | el més | *malplej* | el menys | MAL-plej |
| *forta* | fort | *malforta* | feble | mal-FOR-ta |
| *ofta* | freqüent | *malofta* | rar | mal-OF-ta |

## Temperatura, llum i tacte

La [pàgina dels colors](https://esperantopedia.org/ca/frases/colors/) mostra com *hel-* i *malhel-* formen els tons clars i foscos.

| Esperanto | Català | Contrari | Català | Pronunciació del contrari |
|---|---|---|---|---|
| *varma* | calent, càlid | *malvarma* | fred | mal-VAR-ma |
| *hela* | clar, lluminós | *malhela* | fosc | mal-HE-la |
| *lumo* | llum | *mallumo* | foscor | mal-LU-mo |
| *seka* | sec | *malseka* | mullat, humit | mal-SE-ka |
| *mola* | tou | *malmola* | dur | mal-MO-la |
| *glata* | llis | *malglata* | aspre | mal-GLA-ta |
| *akra* | afilat | *malakra* | esmussat | mal-A-kra |
| *pura* | net | *malpura* | brut | mal-PU-ra |
| *freŝa* | fresc | *malfreŝa* | passat, ranci | mal-FRE-ŝa |
| *sata* | tip (després de menjar) | *malsata* | famolenc | mal-SA-ta |

## Edat, temps i velocitat

| Esperanto | Català | Contrari | Català | Pronunciació del contrari |
|---|---|---|---|---|
| *juna* | jove | *maljuna* | vell (de les persones) | mal-JU-na |
| *nova* | nou | *malnova* | vell (de les coses) | mal-NO-va |
| *frua* | primerenc, d’hora | *malfrua* | tardà, tard | mal-FRU-a |
| *frue* | d’hora (adverbi) | *malfrue* | tard (adverbi) | mal-FRU-e |
| *rapida* | ràpid | *malrapida* | lent | mal-ra-PI-da |
| *ofte* | sovint | *malofte* | poques vegades | mal-OF-te |

## Qualitat, caràcter i sentiments

| Esperanto | Català | Contrari | Català | Pronunciació del contrari |
|---|---|---|---|---|
| *bona* | bo | *malbona* | dolent | mal-BO-na |
| *bela* | bonic | *malbela* | lleig | mal-BE-la |
| *facila* | fàcil | *malfacila* | difícil | mal-fa-CI-la |
| *ĝoja* | alegre | *malĝoja* | trist | mal-ĜO-ja |
| *feliĉa* | feliç | *malfeliĉa* | infeliç | mal-fe-LI-ĉa |
| *riĉa* | ric | *malriĉa* | pobre | mal-RI-ĉa |
| *saĝa* | savi | *malsaĝa* | ximple, neci | mal-SA-ĝa |
| *ĝentila* | educat | *malĝentila* | groller | mal-ĝen-TI-la |
| *agrabla* | agradable | *malagrabla* | desagradable | mal-a-GRA-bla |
| *kuraĝa* | valent | *malkuraĝa* | covard | mal-ku-RA-ĝa |
| *pacienca* | pacient | *malpacienca* | impacient | mal-pa-ci-EN-ca |
| *ĝusta* | correcte | *malĝusta* | incorrecte | mal-ĜUS-ta |
| *vera* | veritable | *malvera* | fals | mal-VE-ra |
| *sama* | mateix | *malsama* | diferent | mal-SA-ma |
| *sana* | sa | *malsana* | malalt | mal-SA-na |
| *amiko* | amic | *malamiko* | enemic | mal-a-MI-ko |
| *ami* | estimar | *malami* | odiar | mal-A-mi |
| *ŝati* | agradar, estimar (una cosa) | *malŝati* | desagradar | mal-ŜA-ti |
| *espero* | esperança | *malespero* | desesperació | mal-es-PE-ro |
| *ordo* | ordre | *malordo* | desordre | mal-OR-do |

## Moviment i accions

Amb els verbs, *mal-* dona l’acció inversa.

| Esperanto | Català | Contrari | Català | Pronunciació del contrari |
|---|---|---|---|---|
| *fermi* | tancar | *malfermi* | obrir | mal-FER-mi |
| *ŝalti* | encendre | *malŝalti* | apagar | mal-ŜAL-ti |
| *ligi* | lligar | *malligi* | deslligar | mal-LI-gi |
| *ŝlosi* | tancar amb clau | *malŝlosi* | obrir amb clau | mal-ŜLO-si |
| *kovri* | cobrir | *malkovri* | descobrir | mal-KOV-ri |
| *vesti* | vestir | *malvesti* | desvestir | mal-VES-ti |
| *fari* | fer | *malfari* | desfer | mal-FA-ri |
| *plenigi* | omplir | *malplenigi* | buidar | mal-ple-NI-gi |
| *pliigi* | augmentar | *malpliigi* | disminuir | mal-pli-I-gi |
| *permesi* | permetre | *malpermesi* | prohibir | mal-per-ME-si |
| *helpi* | ajudar | *malhelpi* | destorbar, impedir | mal-HEL-pi |
| *aperi* | aparèixer | *malaperi* | desaparèixer | mal-a-PE-ri |
| *sukcesi* | reeixir | *malsukcesi* | fracassar | mal-suk-CE-si |
| *dormi* | dormir | *maldormi* | estar despert | mal-DOR-mi |
| *supreniri* | pujar | *malsupreniri* | baixar | mal-su-pre-NI-ri |
| *instali* | instal·lar | *malinstali* | desinstal·lar | mal-in-STA-li |

Amb alguns verbs PMEG assenyala un sentit més precís. *Maldormi* vol dir estar despert quan normalment dormiries, i *malhavi* «mancar» vol dir no tenir una cosa que sents que hauries de tenir.

## Lloc i direcció

| Esperanto | Català | Contrari | Català | Pronunciació del contrari |
|---|---|---|---|---|
| *supre* | a dalt | *malsupre* | a baix | mal-SU-pre |
| *supren* | cap amunt | *malsupren* | cap avall | mal-SU-pren |
| *supra* | superior | *malsupra* | inferior | mal-SU-pra |
| *antaŭ* | davant de | *malantaŭ* | darrere de | mal-AN-taŭ |
| *antaŭe* | al davant | *malantaŭe* | al darrere | mal-an-TAŬ-e |
| *dekstra* | dret | *maldekstra* | esquerre | mal-DEKS-tra |
| *dekstre* | a la dreta | *maldekstre* | a l’esquerra | mal-DEKS-tre |
| *proksima* | proper | *malproksima* | llunyà | mal-prok-SI-ma |

## Mal- i ne

*Ne* només nega, mentre que *mal-* expressa el contrari. *Ne laŭdi* «no lloar» no diu res de dolent, però *mallaŭdi* «censurar, condemnar» sí. PMEG dona aquests contrastos:

| Paraula base | Amb *ne* | Amb *mal-* |
|---|---|---|
| *utila* «útil» | *neutila* «sense utilitat» | *malutila* «perjudicial» |
| *afabla* «amable» | *neafabla* «no amable» | *malafabla* «poc amable, groller» |
| *amiko* «amic» | *neamiko* (rar) «ni amic ni enemic» | *malamiko* «enemic» |

Així, *ne bona* «no bo» deixa obert el terme mitjà, mentre que *malbona* «dolent» és l’altre extrem de l’escala. Es poden combinar, com en *ne malbona* «no dolent», és a dir, «no està malament».

## Contraris sense mal-

Molts contraris són dues arrels sense relació, de manera que no cal *mal-*. PMEG inclou entre els seus exemples *tago – nokto* «dia – nit», *komenci – fini* «començar – acabar» i *nigra – blanka* «negre – blanc».

| Esperanto | Català | Esperanto | Català |
|---|---|---|---|
| *tago – nokto* | dia – nit | *komenci – fini* | començar – acabar |
| *demandi – respondi* | preguntar – respondre | *veni – iri* | venir – anar |
| *doni – preni* | donar – prendre | *aĉeti – vendi* | comprar – vendre |
| *forgesi – memori* | oblidar – recordar | *nigra – blanka* | negre – blanc |
| *nordo – sudo* | nord – sud | *sur – sub* | sobre – sota |

Hi ha tres casos més que mereixen una nota:

- **Masculí i femení** usen el sufix *-in-*, no *mal-*: *viro* «home» – *virino* «dona», *patro* «pare» – *patrino* «mare». Mira els [sufixos](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/sufixos/).
- **Sempre i mai** provenen dels correlatius: *ĉiam* «sempre» – *neniam* «mai». Mira els [correlatius](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/correlatius/).
- **Alternatives curtes** existeixen al costat d’algunes paraules amb *mal-*: *kurta* al costat de *mallonga*, *frida* al costat de *malvarma*, *liva* al costat de *maldekstra*. PMEG diu que *kurta* i *frida* apareixen sobretot en poesia i en paraules tècniques (*fridujo* «nevera»), i que la paraula amb *mal-* sempre continua sent correcta.

## Quantes paraules dona mal-

El 8 d’octubre de 2026 vam comptar les paraules amb *mal-* a les dades de ReVo que hi ha darrere del nostre [diccionari](https://esperantopedia.org/ca/diccionari/), que té 32.762 entrades. Una entrada es comptava quan el lema començava per *mal-* i ReVo la classifica com a derivada d’una altra paraula amb *mal-*. Vam deixar fora l’arrel *mal-* mateixa (*malo, male*) i paraules que s’hi assemblen, com *malto* «malt» i *malgraŭ* «malgrat».

El resultat és **784 paraules**, el 2,4 % de totes les entrades, construïdes sobre 463 articles d’arrel diferents de ReVo. Sense el prefix, cadascuna seria una paraula més per memoritzar. A la nostra [llista de les 1.000 paraules més freqüents](https://esperantopedia.org/ca/aprendre/1000-paraules/), 42 comencen per *mal-*, encapçalades per *malbona* (posició 229), *malgranda* (268), *malpli* (297) i *malnova* (306).

## En frases

| Esperanto | Català |
|---|---|
| *La kafo estas tro malvarma.* | El cafè està massa fred. |
| *Tio ne estas malbona ideo.* | Això no és una mala idea. |
| *Mia avo estas maljuna, sed li ne estas malsaĝa.* | El meu avi és vell, però no és neci. |

Aprèn primer les [paraules més freqüents](https://esperantopedia.org/ca/aprendre/100-paraules/) i després afegeix-hi els contraris.

## Preguntes freqüents

### Com es diu el contrari d’una paraula en esperanto?

Posa-hi *mal-* al davant: *granda* «gran» → *malgranda* «petit». La terminació es manté, de manera que funciona amb adjectius, verbs, adverbis i noms.

### Quina diferència hi ha entre mal- i ne?

*Ne* vol dir «no», *mal-* vol dir «el contrari». *Neutila* és «sense utilitat», mentre que *malutila* és «perjudicial».

### Es pot posar mal- davant de qualsevol paraula?

No, només quan hi ha un contrari directe. Molts contraris són arrels diferents, com *tago – nokto* «dia – nit».

### Quantes paraules en esperanto usen mal-?

A les dades de ReVo que hem revisat, 784 paraules es construeixen amb aquest prefix (comptades el 8 d’octubre de 2026).

### El contrari d’«home» és malviro?

No. El femení es marca amb *-in-*: *viro* «home» → *virino* «dona».

## Fonts

- [PMEG – MAL](https://bertilow.com/pmeg/vortfarado/afiksoj/prefiksoj/mal.html)
- [PMEG – Prefixes](https://bertilow.com/pmeg/vortfarado/afiksoj/prefiksoj/index.html)
- [Fundamento de Esperanto – Ekzercaro (affix explanations)](https://www.akademio-de-esperanto.org/fundamento/ekzercaro.html)
- [ReVo (Reta Vortaro): mal-](https://reta-vortaro.de/revo/art/mal.html) i totes les paraules de les taules, p. ex. [bona, malbona](https://reta-vortaro.de/revo/art/bon.html)
- Posicions de freqüència: la nostra llista de les 1.000 paraules més freqüents, comptades en frases de Tatoeba (CC BY 2.0 FR)