# Dies de la setmana i mesos en esperanto

Source: https://esperantopedia.org/ca/frases/dies-i-mesos/
Language: ca
Updated: 2026-11-08

> Dies (lundo, mardo…), mesos (Januaro…Decembro) i estacions en esperanto amb pronunciació, i com dir la data i l’hora.

Els dies de la setmana en esperanto són ***lundo, mardo, merkredo, ĵaŭdo, vendredo, sabato, dimanĉo*** – de dilluns a diumenge. Els mesos són ***Januaro, Februaro, Marto, Aprilo, Majo, Junio, Julio, Aŭgusto, Septembro, Oktobro, Novembro, Decembro***. Tots són noms acabats en *-o*, i la majoria et resultaran familiars si parles una llengua romànica. Les guies de pronunciació divideixen les paraules en síl·labes, amb la síl·laba tònica en majúscules.

## Dies de la setmana

| Català | Esperanto | Pronunciació |
|---|---|---|
| dilluns | *lundo* | LUN-do |
| dimarts | *mardo* | MAR-do |
| dimecres | *merkredo* | mer-KRE-do |
| dijous | *ĵaŭdo* | ĴAŬ-do |
| divendres | *vendredo* | ven-DRE-do |
| dissabte | *sabato* | sa-BA-to |
| diumenge | *dimanĉo* | di-MAN-ĉo |

Els noms segueixen de prop el francès (*lundi, mardi, mercredi, jeudi, vendredi, dimanche*); *sabato* s’assembla més a l’italià *sabato*. Els dies s’escriuen amb minúscula, perquè no són noms propis, com en català. *Semajnfino* vol dir «cap de setmana».

**«Dilluns»** com a moment és *lundon* (amb *-n*) o *en lundo*: *Mi venos lundon* – «Vindré dilluns». L’adverbi *lunde* té un altre sentit: «els dilluns», és a dir, cada dilluns o algun dilluns.

## Mesos de l’any

| Català | Esperanto | Pronunciació |
|---|---|---|
| gener | *Januaro* | ja-nu-A-ro |
| febrer | *Februaro* | fe-bru-A-ro |
| març | *Marto* | MAR-to |
| abril | *Aprilo* | a-PRI-lo |
| maig | *Majo* | MA-jo |
| juny | *Junio* | ju-NI-o |
| juliol | *Julio* | ju-LI-o |
| agost | *Aŭgusto* | aŭ-GUS-to |
| setembre | *Septembro* | sep-TEM-bro |
| octubre | *Oktobro* | ok-TO-bro |
| novembre | *Novembro* | no-VEM-bro |
| desembre | *Decembro* | de-CEM-bro |

Recorda que [*j* sona com la «i» consonant](https://esperantopedia.org/ca/aprendre/alfabet/) de *iogurt*: *Januaro* comença com «ia-» i *Junio* com «iu-». Com que l’accent cau a la penúltima vocal, *Junio* i *Julio* s’accentuen a la *i*.

**Majúscula o minúscula?** El *Fundamento* i Zamenhof escrivien els noms dels mesos amb majúscula, i la gramàtica de referència PMEG ho recomana, perquè els mesos són noms propis. Molta gent ara els escriu amb minúscula (*januaro*), cosa que PMEG descriu com a molt habitual però no recomanada. En català els mesos s’escriuen sempre amb minúscula, així que aquí cal anar amb compte. En qualsevol cas, els mesos mai no porten l’article *la*.

## Estacions i paraules de temps

| Català | Esperanto | Pronunciació |
|---|---|---|
| primavera | *printempo* | prin-TEM-po |
| estiu | *somero* | so-ME-ro |
| tardor | *aŭtuno* | aŭ-TU-no |
| hivern | *vintro* | VIN-tro |
| dia / nit | *tago / nokto* | TA-go / NOK-to |
| matí / vespre | *mateno / vespero* | ma-TE-no / ves-PE-ro |
| migdia / mitjanit | *tagmezo / noktomezo* | tag-ME-zo / nok-to-ME-zo |
| tarda | *posttagmezo* | post-tag-ME-zo |
| setmana / mes / any | *semajno / monato / jaro* | se-MAJ-no / mo-NA-to / JA-ro |
| avui | *hodiaŭ* | ho-DI-aŭ |
| ahir / demà | *hieraŭ / morgaŭ* | hi-E-raŭ / MOR-gaŭ |
| abans-d’ahir | *antaŭhieraŭ* | an-taŭ-hi-E-raŭ |
| demà passat | *postmorgaŭ* | post-MOR-gaŭ |

Afegeix *-e* per formar adverbis de «en…»: *somere* «a l’estiu», *vintre* «a l’hivern», *matene* «al matí». Amb l’[acusatiu *-n*](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/acusatiu/), un nom de temps vol dir «en aquell moment»: *la pasintan semajnon* «la setmana passada», *la venontan monaton* «el mes que ve».

## Com dir la data

Una data usa un numeral ordinal (acabat en *-a*) per al dia, i després *de* i el mes:

| Esperanto | Català |
|---|---|
| *Kiu dato estas hodiaŭ?* | Quina data és avui? |
| *Hodiaŭ estas la sepa de Oktobro.* | Avui és 7 d’octubre. |
| *Hodiaŭ estas merkredo, la 7-a de Oktobro 2026.* | Avui és dimecres, 7 d’octubre de 2026. |
| *Mi naskiĝis la 3-an de Majo.* | Vaig néixer el 3 de maig. |
| *Esperanto aperis en 1887.* | L’esperanto va aparèixer el 1887. |

Hi ha dos detalls importants. *De* s’usa sempre entre el dia i el mes, perquè el número descriu en realitat la paraula (no dita) *tago*: *la unua de Majo* = «el primer (dia) de maig». Per dir **el** dia d’una data, afegeix *-n* al número: *la 3-an de Majo* «el 3 de maig». Per escrit, PMEG recomana el format internacional 2026-10-07 o el mes escrit en lletres, perquè 7.10 i 10/7 es llegeixen diferent segons el país.

## Com dir l’hora

| Esperanto | Català |
|---|---|
| *Kioma horo estas?* | Quina hora és? |
| *Estas la tria (horo).* | Són les tres. |
| *Estas la tria kaj dek kvin.* | Són les tres i quart. |
| *Estas la tria kaj duono.* | Són les tres i mitja. |
| *Estas kvarono antaŭ la kvara.* | Falta un quart per a les quatre. |
| *Je la oka.* | A les vuit. |
| *Je la dek-kvina kaj tridek.* | A les 15.30. |
| *Je kioma horo komenciĝas la koncerto?* | A quina hora comença el concert? |

Les hores del rellotge usen ordinals, igual que les dates: *la tria* és literalment «la tercera (hora)». Per dir **a** una hora, fes servir *je*, no *-n* – PMEG avisa que *la trian* voldria dir «el dia tres del mes». S’usen tant el sistema de 12 hores com el de 24; afegeix *antaŭtagmeze* (del matí) o *posttagmeze* (de la tarda) quan calgui. Compte amb els quarts: l’expressió catalana «un quart de quatre» vol dir les 3.15, i no té equivalent directe en esperanto; fes servir *la tria kaj dek kvin* o *kvarono antaŭ la kvara* (les 3.45). Per als números mateixos, mira els [numerals en esperanto](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/numerals/); per a bitllets i reserves, les [frases de viatge](https://esperantopedia.org/ca/frases/viatges/).

## Preguntes freqüents

### Quins són els dies de la setmana en esperanto?

*Lundo, mardo, merkredo, ĵaŭdo, vendredo, sabato, dimanĉo* – de dilluns a diumenge. S’escriuen amb minúscula.

### Els mesos s’escriuen amb majúscula en esperanto?

Tradicionalment sí: *Januaro, Februaro…* El *Fundamento* i el PMEG usen majúscules, però els mesos amb minúscula (*januaro*) són molt habituals avui.

### Com es diu «dilluns» com a moment en esperanto?

*Lundon* o *en lundo* per a un dilluns concret. Per a un costum regular, fes servir *lunde* «els dilluns».

### Com s’escriu la data en esperanto?

*La 7-a de Oktobro 2026* – el dia com a ordinal, després *de* i el mes. En una frase que vol dir «en aquesta data», afegeix *-n*: *la 7-an de Oktobro*.

## Fonts

- [PMEG: Datoj (dates)](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/nombroj/datoj.html)
- [PMEG: Horoj (hores)](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/nombroj/horoj.html)
- [PMEG: Majuskloj ĉe propraj nomoj (mesos i dies de la setmana)](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/propraj_nomoj/majuskloj.html)
- [PMEG: N-finaĵo por tempopunkto (lundon, la sekvantan dimanĉon)](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/rolmontriloj/n/tempopunkto.html)
- [PMEG: Uzo de E-vortoj (lunde, matene)](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/e-vortoj/uzo.html)
- [PMEG: Bazaj elparolaj reguloj (accent)](https://bertilow.com/pmeg/skribo_elparolo/elparolo/bazaj_reguloj.html)