# L’escola en esperanto: assignatures, material, lerni o studi

Source: https://esperantopedia.org/ca/frases/escola-i-educacio/
Language: ca
Updated: 2026-11-08

> L’escola és lernejo, un alumne lernanto, un mestre instruisto: 60 paraules d’escola en esperanto amb pronunciació, i quan usar lerni, studi i instrui.

L’escola en esperanto és ***lernejo***, format com *lern·ej·o*, «aprendre» més «lloc»: un lloc fet per aprendre. Un alumne és un ***lernanto***, un mestre un ***instruisto***, i els tres verbs clau són ***lerni*** «aprendre», ***instrui*** «ensenyar» i ***studi*** «estudiar». Convé conèixer tres trampes: *studento* vol dir estudiant universitari, *profesoro* vol dir professor d’universitat, i *lerni* no és el verb per a «assabentar-se». Les guies de pronunciació divideixen les paraules en síl·labes, amb la síl·laba tònica en majúscules.

## Tipus d’escoles

Els noms i les edats dels nivells escolars canvien d’un país a un altre, de manera que el diccionari de referència ReVo els defineix per la seva posició en la seqüència i dona franges d’edat que depenen del país.

| Català | Esperanto | Pronunciació | Nota |
|---|---|---|---|
| escola | *lernejo* | ler-NE-jo | qualsevol lloc per aprendre |
| parvulari, escola bressol | *infanĝardeno* | in-fan-ĝar-DE-no | infants fins a uns 5 anys, abans de l’escola primària |
| escola primària | *bazlernejo* | baz-ler-NE-jo | també *elementa lernejo*; des d’uns 6 anys fins als 10 o 15 |
| escola secundària, institut | *mezlernejo* | mez-ler-NE-jo | des dels 11 anys o més fins als 18 |
| gimnàs (escola secundària), liceu | *gimnazio*, *liceo* | gim-na-ZI-o, li-CE-o | secundària, organitzada de manera diferent a cada país |
| escola superior | *supera lernejo* | su-PE-ra ler-NE-jo | ReVo l’usa per a universitats i acadèmies |
| universitat | *universitato* | u-ni-ver-si-TA-to | dividida en facultats, *fakultatoj* |
| classe (alumnes d’un mateix curs) | *klaso* | KLA-so | *en la kvina klaso* «a cinquè» |
| aula | *klasĉambro* | klas-ĈAM-bro | |
| gimnàs, pavelló | *gimnastikejo* | gim-nas-ti-KE-jo | |

El «col·legi» català no té una correspondència única. ReVo defineix *kolegio* com un institut o una facultat i el posa al costat de *gimnazio* i *liceo* com a possible escola secundària; per ser precís, digues *universitato*, *fakultato* o *mezlernejo*.

## Persones a l’escola

| Català | Esperanto | Pronunciació | Nota |
|---|---|---|---|
| alumne, aprenent | *lernanto* | ler-NAN-to | qualsevol que aprèn; femení *lernantino* |
| estudiant universitari | *studento* | stu-DEN-to | ReVo: algú que aprèn en una escola superior |
| company de classe | *samklasano* | sam-kla-SA-no | |
| mestre, docent | *instruisto* | in-stru-IS-to | ensenya com a feina; femení *instruistino* |
| professor d’universitat | *profesoro* | pro-fe-SO-ro | docent universitari de rang alt |
| director d’una escola | *lernejestro* | ler-ne-JES-tro | *lern·ej·estr·o*, «escola + cap» |
| rector | *rektoro* | rek-TO-ro | cap d’una universitat; ReVo també l’usa per a un *gimnazio* |

Dos falsos amics demanen atenció, i en català són especialment traïdors, perquè «estudiant» i «professor» s’usen sovint també a l’escola. Per a un infant a l’escola, la nota d’ús de ReVo recomana *lernanto*, no *studento*. I ReVo marca el sentit que té *profesoro* als països de llengües romàniques, un mestre d’escola primària o secundària, com a enganyós internacionalment i que s’ha d’evitar en esperanto. Un mestre d’escola és un *instruisto*; hi ha més paraules de feina a la pàgina de [feines i professions](https://esperantopedia.org/ca/frases/feina-i-professions/).

## Assignatures

Una assignatura és un *fako* «branca» del saber, i un exemple de ReVo sota *fako* anomena les assignatures escolars ***lernofakoj***. Les llengües es diuen amb un adjectiu: *la angla* «l’anglès», *la franca* «el francès».

| Català | Esperanto | Pronunciació | Nota |
|---|---|---|---|
| matemàtiques | *matematiko* | ma-te-ma-TI-ko | |
| història | *historio* | his-to-RI-o | |
| geografia | *geografio* | ge-o-gra-FI-o | |
| física | *fiziko* | fi-ZI-ko | |
| química | *ĥemio*, *kemio* | ĥe-MI-o, ke-MI-o | ReVo recull totes dues; PMEG diu que les paraules amb Ĥ sovint tenen una variant amb K |
| biologia | *biologio* | bi-o-lo-GI-o | |
| llengua | *lingvo* | LIN-gvo | *fremda lingvo* «llengua estrangera» |
| literatura | *literaturo* | li-te-ra-TU-ro | |
| música | *muziko* | mu-ZI-ko | |
| art, plàstica | *arto* | AR-to | *desegni* «dibuixar» |
| educació física, esport | *sporto* | SPOR-to | també *gimnastiko* «gimnàstica» |

## Material escolar i el sufix -il-

PMEG descriu el sufix *-il-* com a «instrument, aparell, mitjà»: allò que el precedeix mostra l’acció. Així *skribi* «escriure» dona ***skribilo***, qualsevol eina per escriure. Les arrels simples com *libro*, *kajero* i *krajono* no porten *-il-*.

| Català | Esperanto | Pronunciació | Nota |
|---|---|---|---|
| llibre | *libro* | LI-bro | |
| llibre de text | *lernolibro* | ler-no-LI-bro | «llibre per a aprenents» |
| llibreta, quadern | *kajero* | ka-JE-ro | |
| llapis | *krajono* | kra-JO-no | |
| bolígraf, eina per escriure | *skribilo* | skri-BI-lo | de *skribi* |
| goma d’esborrar | *gumo*, *skrapgumo* | GU-mo, skrap-GU-mo | ReVo: un sentit de *gumo* és *skrapgumo* |
| maquineta, afilallapis | *pintigilo* | pin-ti-GI-lo | de *pintigi* «afilar» |
| regle | *liniilo* | li-ni-I-lo | eina per traçar línies |
| calculadora | *kalkulilo* | kal-ku-LI-lo | de *kalkuli* |
| pissarra | *skribtabulo*, *tabulo* | skrib-ta-BU-lo, ta-BU-lo | ReVo: s’escriu amb guix a la *tabulo* negra |
| guix | *kreto* | KRE-to | |
| pupitre | *pupitro* | pu-PI-tro | exemple de ReVo: el pupitre d’un alumne |
| cartera, motxilla escolar | *tornistro* | tor-NIS-tro | motxilla rígida; *dorsosako* és una motxilla simple |

## Lliçons, deures i exàmens

| Català | Esperanto | Pronunciació | Nota |
|---|---|---|---|
| horari | *horaro* | ho-RA-ro | *lerneja horaro* «horari escolar» |
| lliçó | *leciono* | le-ci-O-no | part d’un curs |
| curs | *kurso* | KUR-so | una sèrie de lliçons |
| deures | *hejmtasko* | hejm-TAS-ko | |
| examen | *ekzameno* | ek-za-ME-no | |
| nota | *noto* | NO-to | ReVo: el signe de la valoració d’un docent |
| diploma | *diplomo* | di-PLO-mo | |
| pausa, esbarjo | *paŭzo* | PAŬ-zo | |

## Verbs per aprendre, ensenyar i examinar

| Esperanto | Pronunciació | Significat | Exemple |
|---|---|---|---|
| *lerni* | LER-ni | aprendre | *Mi lernas naĝi.* – «Aprenc a nedar.» |
| *instrui* | in-STRU-i | ensenyar | *Mia patrino instruas la francan.* – «La meva mare ensenya francès.» |
| *studi* | STU-di | estudiar | *Mia fratino studas fizikon.* – «La meva germana estudia física.» |
| *ekzameni* | ek-za-ME-ni | examinar, posar a prova algú | *La instruisto ekzamenas la lernantojn.* – «El mestre examina els alumnes.» |
| *ekzameniĝi*, *fari ekzamenon* | ek-za-me-NI-ĝi, FA-ri ek-za-ME-non | fer un examen | *Morgaŭ mi ekzameniĝos.* – «Demà faig l’examen.» |
| *trapasi ekzamenon* | tra-PA-si ek-za-ME-non | aprovar un examen | *Ŝi trapasis la ekzamenon.* – «Ha aprovat l’examen.» |
| *diplomiĝi* | di-plo-MI-ĝi | graduar-se | *Mia fratino diplomiĝos en Junio.* – «La meva germana es graduarà el juny.» |

## Aprendre, estudiar o ensenyar: lerni, studi, instrui

ReVo defineix *lerni* com a assimilar coneixements i hàbits de la ciència, l’art, l’ofici o l’esport, i també com a adquirir coneixement per l’experiència. Defineix *studi* com a treballar amb diligència, amb cursos, lectures i exercicis, per obtenir un coneixement profund d’un camp. *Instrui* és transmetre coneixements: *instrui ion al iu* o *instrui iun pri io*.

| Català | Esperanto | Comentari |
|---|---|---|
| Aprenc esperanto. | *Mi lernas Esperanton.* | *lerni* adquireix una llengua o una habilitat |
| Estudio física a la universitat. | *Mi studas fizikon en la universitato.* | *studi* un camp, com a cicle d’estudis |
| Ensenyo esperanto. | *Mi instruas Esperanton.* | *instrui* dona coneixements |
| M’he assabentat que l’escola tanca. | *Mi eksciis, ke la lernejo fermiĝos.* | *ekscii* «assabentar-se» |

Els dos verbs de l’aprenent se sobreposen. Per a una llengua, tant *Mi lernas Esperanton* com *Mi studas Esperanton* són correctes; el segon remarca un estudi deliberat. Errors típics:

| Error habitual | Millor | Motiu |
|---|---|---|
| *Mi instruas Esperanton* (volent dir «aprenc») | *Mi lernas Esperanton* | *instrui* és «ensenyar» |
| *Mia filino estas studento en la bazlernejo* | *Mia filino estas lernanto en la bazlernejo* | *studento* és de nivell universitari |
| *Mi lernis, ke li foriris* («vaig aprendre que va marxar») | *Mi eksciis, ke li foriris* | ReVo diu d’evitar *lerni* en lloc d’«assabentar-se» |
| *Mi ekzamenas hodiaŭ* (volent dir «tinc un examen») | *Mi ekzameniĝas hodiaŭ* o *Mi faras ekzamenon hodiaŭ* | *ekzameni* vol dir examinar algú |

## Parlar de l’escola

| Esperanto | Català |
|---|---|
| *En kiu klaso vi estas?* | A quin curs ets? |
| *Kion vi studas?* | Què estudies? |
| *Kion vi lernas en la lernejo?* | Què aprens a l’escola? |
| *Kiu estas via plej ŝatata lernofako?* | Quina és la teva assignatura preferida? |
| *Mi havas ekzamenon morgaŭ.* | Demà tinc un examen. |
| *Mi devas lerni por la ekzameno.* | He d’estudiar per a l’examen. |
| *Mi ricevis bonan noton pri historio.* | He tret una bona nota d’història. |
| *Ĉu vi jam faris la hejmtaskon?* | Ja has fet els deures? |
| *La leciono komenciĝas je la oka.* | La classe comença a les vuit. |
| *Dum la paŭzo ni ludas en la korto.* | Durant l’esbarjo juguem al pati. |
| *Mi iras al la lernejo per buso.* | Vaig a l’escola amb autobús. |

## Paraules d’escola a partir de peces

| Sufix | Significat (PMEG) | Exemples d’escola |
|---|---|---|
| *-ej-* | un lloc destinat a alguna cosa | *lernejo* «escola», *gimnastikejo* «gimnàs» |
| *-ant-* | la persona que fa l’acció | *lernanto* «alumne», *ekzamenanto* «examinador» |
| *-ist-* | persona que s’hi dedica sovint, potser com a feina | *instruisto* «mestre», *ekzamenisto* «examinador oficial» |
| *-il-* | instrument, mitjà | *skribilo* «bolígraf», *lernilo* «ajuda per aprendre» |

*Instruanto* és qui ensenya ara mateix, *instruisto* ensenya com a feina; compara [sufixos](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/sufixos/), [formació de paraules](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/formacio-de-paraules/) i [participis](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/participis/). El sufix *-iĝ-* «esdevenir» dona *diplom·iĝ·i*, literalment «arribar a tenir un diploma». Per aprendre l’esperanto mateix, comença per la [guia d’aprenentatge](https://esperantopedia.org/ca/aprendre/); la [pàgina d’exàmens](https://esperantopedia.org/ca/aprendre/examens/) explica els exàmens de certificació KER.

## Preguntes freqüents

### Com es diu «escola» en esperanto?

*Lernejo*. Usa *en la lernejo* per a «a l’escola» (lloc) i *al la lernejo* per a «cap a l’escola»: *Mi estas en la lernejo*, *Mi iras al la lernejo*.

### Quina diferència hi ha entre lerni i studi?

*Lerni* és assimilar un coneixement o una habilitat: *lerni naĝi*. *Studi* és treballar un camp en profunditat, com en un curs universitari: *studi fizikon*. Per a una llengua s’usen tots dos, de manera que *Mi lernas Esperanton* i *Mi studas Esperanton* són correctes; *instrui* és «ensenyar».

### Quina diferència hi ha entre lernanto i studento?

*Lernanto* és qualsevol que aprèn, i la paraula adequada per a un infant a l’escola. *Studento* és qui aprèn en una universitat o acadèmia.

### Com es diu «demà tinc un examen»?

*Mi havas ekzamenon morgaŭ.* Per fer l’examen, digues *ekzameniĝi* o *fari ekzamenon*; per aprovar-lo, *trapasi ekzamenon*.

### Com es diuen «institut» i «universitat»?

Per a l’institut o la secundària usa *mezlernejo*, *gimnazio* o *liceo*. Per a «universitat», *universitato*; per a una facultat, *fakultato*, i *supera lernejo* per a una escola superior en general.

## Fonts

- ReVo: [lernejo, bazlernejo, mezlernejo, lernanto, lerni, lernilo](https://reta-vortaro.de/revo/art/lern.html), [instrui](https://reta-vortaro.de/revo/art/instru.html), [studi](https://reta-vortaro.de/revo/art/stud.html), [studento](https://reta-vortaro.de/revo/art/studen.html), [ekzameni, ekzameno, ekzameniĝi, ekzamenisto](https://reta-vortaro.de/revo/art/ekzame.html), [diplomo](https://reta-vortaro.de/revo/art/diplom.html), [klaso](https://reta-vortaro.de/revo/art/klas.html), [leciono](https://reta-vortaro.de/revo/art/lecion.html), [profesoro](https://reta-vortaro.de/revo/art/profes1.html), [universitato](https://reta-vortaro.de/revo/art/univer2.html)
- ReVo: [gimnazio](https://reta-vortaro.de/revo/art/gimnaz.html), [liceo](https://reta-vortaro.de/revo/art/lice.html), [kolegio](https://reta-vortaro.de/revo/art/kolegi.html), [rektoro](https://reta-vortaro.de/revo/art/rektor.html), [infanĝardeno](https://reta-vortaro.de/revo/art/gxarde.html), [fako](https://reta-vortaro.de/revo/art/fak.html), [ĥemio, kemio](https://reta-vortaro.de/revo/art/hxemi.html), [matematiko](https://reta-vortaro.de/revo/art/matema.html), [geografio](https://reta-vortaro.de/revo/art/geogra1.html), [historio](https://reta-vortaro.de/revo/art/histor.html), [gimnastiko, gimnastikejo](https://reta-vortaro.de/revo/art/gimnas1.html), [klasĉambro](https://reta-vortaro.de/revo/art/cxambr.html), [fiziko](https://reta-vortaro.de/revo/art/fizik.html), [biologio](https://reta-vortaro.de/revo/art/biolog1.html), [lingvo](https://reta-vortaro.de/revo/art/lingv.html), [literaturo](https://reta-vortaro.de/revo/art/litera.html), [muziko](https://reta-vortaro.de/revo/art/muzik.html), [sporto](https://reta-vortaro.de/revo/art/sport.html), [arto](https://reta-vortaro.de/revo/art/art.html), [desegni](https://reta-vortaro.de/revo/art/desegn.html)
- ReVo: [kajero](https://reta-vortaro.de/revo/art/kajer.html), [krajono](https://reta-vortaro.de/revo/art/krajon.html), [skribilo](https://reta-vortaro.de/revo/art/skrib.html), [gumo](https://reta-vortaro.de/revo/art/gum.html), [tabulo](https://reta-vortaro.de/revo/art/tabul.html), [kreto](https://reta-vortaro.de/revo/art/kret.html), [pupitro](https://reta-vortaro.de/revo/art/pupitr.html), [liniilo](https://reta-vortaro.de/revo/art/lini.html), [kalkulilo](https://reta-vortaro.de/revo/art/kalkul.html), [pintigi](https://reta-vortaro.de/revo/art/pint.html), [tornistro](https://reta-vortaro.de/revo/art/tornis.html), [dorsosako](https://reta-vortaro.de/revo/art/sak.html), [horaro](https://reta-vortaro.de/revo/art/hor.html), [hejmtasko](https://reta-vortaro.de/revo/art/task.html), [noto](https://reta-vortaro.de/revo/art/not.html), [ekscii](https://reta-vortaro.de/revo/art/sci.html)
- PMEG: [EJ](https://bertilow.com/pmeg/vortfarado/afiksoj/sufiksoj/ej.html), [IL](https://bertilow.com/pmeg/vortfarado/afiksoj/sufiksoj/il.html), [IST](https://bertilow.com/pmeg/vortfarado/afiksoj/sufiksoj/ist.html), [ESTR](https://bertilow.com/pmeg/vortfarado/afiksoj/sufiksoj/estr.html), [AN](https://bertilow.com/pmeg/vortfarado/afiksoj/sufiksoj/an.html), [IĜ](https://bertilow.com/pmeg/vortfarado/afiksoj/sufiksoj/igh.html), [Participoj kiel O-vortoj](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/participoj/o-vortoj.html), [Bazaj reguloj de elparolo](https://bertilow.com/pmeg/skribo_elparolo/elparolo/bazaj_reguloj.html)
- Wiktionary (en), CC BY-SA 4.0: [diplomiĝi](https://en.wiktionary.org/wiki/diplomi%C4%9Di)
- Tatoeba, CC BY 2.0 FR, usage checked against sentences [#558938](https://tatoeba.org/en/sentences/show/558938), [#597790](https://tatoeba.org/en/sentences/show/597790), [#552655](https://tatoeba.org/en/sentences/show/552655), [#561521](https://tatoeba.org/en/sentences/show/561521)