# Espai i ciència en esperanto: planetes i estrelles

Source: https://esperantopedia.org/ca/frases/espai-i-ciencia/
Language: ca
Updated: 2026-11-08

> El Sol és suno, un planeta planedo, una estrella stelo: planetes, viatges espacials, ciències escolars i laboratori en esperanto, amb pronunciació.

En esperanto el Sol és ***suno***, la Lluna ***luno***, una estrella ***stelo*** i un planeta ***planedo***. Els noms dels planetes són internacionals i acaben en *-o* (*Marso*, *Jupitero*, *Plutono*), les matèries escolars acaben en *-io* o *-iko* (*astronomio*, *biologio*, *fiziko*), i les persones que hi treballen són paraules en *-isto* o arrels més curtes (*fizikisto*, *astronomo*). Les paraules quotidianes del cel són a la pàgina de [natura](https://esperantopedia.org/ca/frases/natura/). Les guies de pronunciació mostren la síl·laba tònica en majúscules; sempre és la penúltima (mira l’[alfabet](https://esperantopedia.org/ca/aprendre/alfabet/)).

## Planetes del Sistema Solar

Comptats des del Sol, els planetes són *Merkuro, Venuso, Tero, Marso, Jupitero, Saturno, Urano* i *Neptuno*.

| Català | Esperanto | Pronunciació | Nota |
|---|---|---|---|
| Mercuri | *Merkuro* | mer-KU-ro | el més proper al Sol |
| Venus | *Venuso* | ve-NU-so | segon; la deessa és *Venero* |
| la Terra | *Tero* | TE-ro | tercer |
| Mart | *Marso* | MAR-so | quart; adjectiu *marsa*; un marcià de ciència-ficció és un *marsano* |
| Júpiter | *Jupitero* | ju-pi-TE-ro | cinquè i el més gran |
| Saturn | *Saturno* | sa-TUR-no | sisè, segon en mida, conegut pels anells |
| Urà | *Urano* | u-RA-no | setè |
| Neptú | *Neptuno* | nep-TU-no | vuitè |
| Plutó | *Plutono* | plu-TO-no | un planeta nan (*nanplanedo*); comptat com a novè planeta fins al 2006 |

L’ordre ve de ReVo, que defineix *Marso* com *la kvara planedo* «el quart planeta» del sistema solar. La majoria de noms de planetes també són noms de déus: ReVo recull *Marso* com el déu romà de la guerra i *Urano* com el déu grec del cel. Els dies *lundo, mardo, merkredo* són paraules independents, no formades amb noms de planetes, i s’escriuen amb minúscula; mira [dies i mesos](https://esperantopedia.org/ca/frases/dies-i-mesos/).

## Majúscules: suno o Suno?

Els noms dels planetes són noms propis normals: majúscula i sense *la* (*Marso*, *sur Marso*). *Suno, luno* i *tero* són paraules ordinàries. PMEG assenyala que sovint s’escriu *la Suno* amb majúscula quan es parla del nostre Sol com a nom, i aquests noms conserven *la*, com *la Granda Ursino*. Les majúscules no són obligatòries, així que es troben les dues grafies. En català, els noms dels planetes també s’escriuen amb majúscula (Mart, Júpiter).

| Escrit | Què vol dir |
|---|---|
| *La suno brilas.* | El sol brilla (exemple de PMEG) |
| *la Suno*, *la Luno*, *la Tero* | el nostre Sol, la nostra Lluna, el planeta Terra com a noms; ReVo escriu *Suno-Tero-distanco* |
| *sunoj* | sols, és a dir, estrelles amb planetes propis |
| *la lunoj de Jupitero* | les llunes de Júpiter (qualsevol satèl·lit natural és una *luno*) |
| *tero* | sòl o terra; en un text corrent també el planeta |

## El Sistema Solar i més enllà

| Català | Esperanto | Pronunciació | Nota |
|---|---|---|---|
| sistema solar | *sunsistemo* | sun-sis-TE-mo | el Sol amb els cossos que l’envolten |
| planeta | *planedo* | pla-NE-do | gira al voltant d’una estrella i neteja la seva òrbita |
| planeta nan | *nanplanedo* | nan-pla-NE-do | *nana* «diminut» + *planedo* |
| asteroide | *asteroido* | as-te-ro-I-do | de metres a quilòmetres d’ample |
| cometa | *kometo* | ko-ME-to | fa cua prop del Sol |
| meteor | *meteoro* | me-te-O-ro | la llum d’un cos que entra a l’atmosfera |
| estrella fugaç | *falstelo* | fal-STE-lo | «estrella que cau», un meteor brillant |
| galàxia | *galaksio* | ga-lak-SI-o | una de les grans masses d’estrelles de l’univers |
| Via Làctia | *Lakta Vojo*, *Laktovojo* | LAK-ta VO-jo, lak-to-VO-jo | ReVo desaconsella *galaksio* per a la nostra galàxia |
| univers | *universo* | u-ni-VER-so | tot el que existeix |
| eclipsi | *eklipso* | ek-LIP-so | *luneklipso* lunar, *suneklipso* solar |
| lluna nova, lluna plena | *novluno*, *plenluno* | nov-LU-no, plen-LU-no | |

## Astronomia i viatges espacials

| Català | Esperanto | Pronunciació | Nota |
|---|---|---|---|
| estrella | *stelo* | STE-lo | amb llum pròpia; ReVo compta el nostre Sol com una |
| constel·lació | *konstelacio* | kon-ste-la-CI-o | una de les 88 regions oficials del cel |
| conjunt d’estrelles | *stelaro* | ste-LA-ro | la figura que dibuixa és una *stelfiguro* |
| Óssa Major | *la Granda Ursino* | GRAN-da ur-SI-no | la gran figura en forma de carro |
| Orió | *Oriono* | o-ri-O-no | sense *la* (PMEG) |
| telescopi | *teleskopo* | te-le-SKO-po | per observar objectes llunyans |
| observatori | *observejo*, *stelobservejo* | ob-ser-VE-jo, ste-lob-ser-VE-jo | ReVo també té *observatorio* |
| òrbita | *orbito* | or-BI-to | la corba que segueix un cos al voltant d’un altre |
| satèl·lit | *satelito* | sa-te-LI-to | una lluna, o un aparell que orbita un planeta |
| coet | *raketo* | ra-KE-to | també un coet de focs artificials |
| nau espacial | *kosmoŝipo* | kos-mo-ŜI-po | ReVo: el mateix que *kosmoveturilo* |
| astronauta | *astronaŭto*, *kosmonaŭto* | as-tro-NAŬ-to, kos-mo-NAŬ-to | ReVo defineix *astronaŭto* com *kosmonaŭto* |
| espai exterior | *kosmo* | KOS-mo | l’univers, sobretot l’espai més enllà de la Terra |
| espai (lloc, buit) | *spaco* | SPA-co | ReVo etiqueta *spaco* per a l’espai exterior com *evitinde* «a evitar» |
| extraterrestre | *eksterterano* | ek-ster-te-RA-no | algú de fora de la Terra |

Verbs: *orbiti* «orbitar», *rondiri* «girar al voltant» (ReVo: la Lluna *rondiras ĉirkaŭ* la Terra), *turniĝi* «girar, rotar» (la Terra gira al voltant del seu eix, *akso*), *ekflugi* «enlairar-se» (ReVo: un *kosmodromo* és el lloc de l’*ekflugo* de les naus espacials), *observi* «observar».

## Com es formen les paraules de l’espai

| Peça | Significat | Exemples |
|---|---|---|
| *-ar-* | un grup de molts | *stelo* → *stelaro* |
| *-et-* | petit | *stelo* → *steleto* estrelleta |
| *-ej-* | lloc | *observejo* observatori |
| *-il-* | instrument | *mezuri* «mesurar» → *mezurilo* |
| *-ig-* | fer, causar | *en·orbit·ig·i* posar en òrbita |
| *ekster-* | fora de | *eksterterano* extraterrestre, *ekstersunsistema* fora del sistema solar |
| compost | la primera paraula descriu la segona | *sunsistemo, suneklipso, plenluno, kosmoŝipo* |

Més als [sufixos](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/sufixos/) i a la [formació de paraules](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/formacio-de-paraules/).

## Ciències escolars i científics

| Català | Esperanto | Pronunciació | Nota |
|---|---|---|---|
| ciència | *scienco* | sci-EN-co | coneixement basat en la recerca |
| física | *fiziko* | fi-ZI-ko | moviment dels cossos i les seves interaccions |
| química | *ĥemio*, *kemio* | ĥe-MI-o, ke-MI-o | ReVo recull les dues formes |
| biologia | *biologio* | bi-o-lo-GI-o | |
| matemàtiques | *matematiko* | ma-te-ma-TI-ko | |
| geografia | *geografio* | ge-o-gra-FI-o | |
| geologia | *geologio* | ge-o-lo-GI-o | estudi de l’escorça terrestre |
| astronomia | *astronomio* | as-tro-no-MI-o | la ciència dels cossos celestes |
| meteorologia | *meteorologio* | me-te-o-ro-lo-GI-o | ciència del temps, també *meteologio*; mira [temps atmosfèric i estacions](https://esperantopedia.org/ca/frases/temps-atmosferic-i-estacions/) |
| informàtica | *komputiko* | kom-pu-TI-ko | ReVo: el mateix que *informatiko*, *informadiko*; mira [tecnologia](https://esperantopedia.org/ca/frases/tecnologia-i-internet/) |

| Català | Esperanto | Pronunciació | Nota |
|---|---|---|---|
| científic | *sciencisto*, *scienculo* | sci-en-CIS-to, sci-en-CU-lo | *sciencisto* és un professional; *scienculo* qualsevol que investiga un camp |
| físic | *fizikisto* | fi-zi-KIS-to | *fiziko* + *-ist-* |
| químic | *ĥemiisto*, *kemiisto* | ĥe-mi-IS-to, ke-mi-IS-to | *ĥemio* + *-ist-* |
| matemàtic | *matematikisto* | ma-te-ma-ti-KIS-to | *matematiko* + *-ist-* |
| biòleg | *biologo* | bi-o-LO-go | també *biologiisto* |
| geògraf | *geografo* | ge-o-GRA-fo | també *geografiisto* |
| geòleg | *geologo* | ge-o-LO-go | també *geologiisto* |
| astrònom | *astronomo* | as-tro-NO-mo | no *astronomisto* |

Dos patrons expliquen la llista. Quan la persona no té arrel pròpia, afegeix *-ist-* a la ciència: *fiziko* → *fizikisto*. PMEG assenyala que *fiziko* no pot voler dir també el físic, perquè és el nom de la ciència. Molts noms en *-io* tenen una arrel paral·lela sense la *i*: *biologio* → *biologo*. Les formes en *-iisto* són possibles, però la doble *i* és feixuga, així que es prefereix l’arrel curta, i PMEG diu que no s’ha de crear *astronomisto*. PMEG anomena *-olog-* de *biologo* un ex-sufix: una terminació internacional, no un sufix regular de l’esperanto. Pots comparar-ho amb el català, on «biòleg» i «astrònom» també són paraules pròpies, no derivades amb el sufix -ista. Les matèries i les paraules de classe són a la pàgina d’[escola](https://esperantopedia.org/ca/frases/escola-i-educacio/).

## Laboratori i experiment

| Català | Esperanto | Pronunciació | Nota |
|---|---|---|---|
| laboratori | *laboratorio* | la-bo-ra-to-RI-o | un lloc de treball per a la recerca i els experiments |
| experiment | *eksperimento* | eks-pe-ri-MEN-to | una prova metòdica d’una hipòtesi |
| experimentar | *eksperimenti* | eks-pe-ri-MEN-ti | normalment *eksperimenti pri* + tema |
| hipòtesi | *hipotezo* | hi-po-TE-zo | una suposició no demostrada, per comprovar |
| teoria | *teorio* | te-o-RI-o | una explicació organitzada que prediu fenòmens |
| mesurar | *mezuri* | me-ZU-ri | comparar amb una unitat; *mezuro* mesura |
| demostrar | *pruvi* | PRU-vi | mostrar amb raonament o fet |
| microscopi | *mikroskopo* | mi-kro-SKO-po | mostra el que l’ull nu no veu |
| àtom | *atomo* | a-TO-mo | nucli més electrons |
| molècula | *molekulo* | mo-le-KU-lo | la unitat més petita d’una substància química |
| energia | *energio* | e-ner-GI-o | en física, la capacitat de fer treball |
| gravetat | *gravito* | gra-VI-to | la força que atrau les masses |

## Espai i ciència en frases

| Esperanto | Català |
|---|---|
| *La Tero turniĝas ĉirkaŭ sia akso.* | La Terra gira al voltant del seu eix. |
| *La Luno rondiras ĉirkaŭ la Tero.* | La Lluna gira al voltant de la Terra. |
| *Marso estas la kvara planedo de la sunsistemo.* | Mart és el quart planeta del sistema solar. |
| *Saturno havas multajn lunojn.* | Saturn té moltes llunes. |
| *Ĉu estas vivo sur Marso?* | Hi ha vida a Mart? |
| *Nokte ni observas la stelojn per teleskopo.* | De nit observem les estrelles amb un telescopi. |
| *Mia fratino volas esti astronaŭto.* | La meva germana vol ser astronauta. |
| *La kosmoŝipo ekflugis hieraŭ.* | La nau espacial va enlairar-se ahir. |
| *La sciencistoj eksperimentas pri nova metodo.* | Els científics experimenten amb un mètode nou. |

## Preguntes freqüents

### Com es diu «planeta» en esperanto?

*Planedo*. Plutó, *Plutono*, és un *nanplanedo* «planeta nan»; ReVo diu que es va comptar com a novè planeta fins al 2006.

### Els noms dels planetes s’escriuen amb majúscula en esperanto?

Sí. Són noms propis, així que *Marso* i *Jupitero* porten majúscula i no porten *la*. Una majúscula a *la Suno*, i igualment a *la Luno* i *la Tero*, és opcional; PMEG diu que *la Suno* sovint s’escriu així.

### Com es diu «espai» en esperanto?

*Kosmo* per a l’espai exterior, amb *kosma* «de l’espai» i *kosmoŝipo* «nau espacial». ReVo etiqueta *spaco* per a l’espai exterior com *evitinde* «a evitar».

### Quina diferència hi ha entre *astronaŭto* i *kosmonaŭto*?

Cap en esperanto: ReVo defineix *astronaŭto* com *kosmonaŭto*, una persona que viatja a l’espai.

### Com es diu «científic» o «físic» en esperanto?

*Sciencisto* o *scienculo* per a un científic i *fizikisto* per a un físic; un biòleg és un *biologo* i un astrònom un *astronomo*.

## Fonts

- [ReVo: suno, sunsistemo](https://reta-vortaro.de/revo/art/sun.html), [luno, plenluno, novluno](https://reta-vortaro.de/revo/art/lun.html), [tero, eksterterano](https://reta-vortaro.de/revo/art/ter.html), [planedo, nanplanedo](https://reta-vortaro.de/revo/art/planed.html), [kometo](https://reta-vortaro.de/revo/art/komet.html), [asteroido](https://reta-vortaro.de/revo/art/astero.html), [galaksio](https://reta-vortaro.de/revo/art/galaksi.html), [Lakta Vojo](https://reta-vortaro.de/revo/art/lakt.html), [universo](https://reta-vortaro.de/revo/art/univer.html), [nana](https://reta-vortaro.de/revo/art/nan.html)
- [ReVo: Merkuro](https://reta-vortaro.de/revo/art/merkur1.html), [Venuso](https://reta-vortaro.de/revo/art/venus.html), [Marso, marsano](https://reta-vortaro.de/revo/art/mars.html), [Jupitero](https://reta-vortaro.de/revo/art/jupiter.html), [Saturno](https://reta-vortaro.de/revo/art/saturn.html), [Urano](https://reta-vortaro.de/revo/art/uran.html), [Neptuno](https://reta-vortaro.de/revo/art/neptun.html), [Plutono](https://reta-vortaro.de/revo/art/pluton.html)
- [ReVo: stelo, stelaro, falstelo](https://reta-vortaro.de/revo/art/stel.html), [konstelacio](https://reta-vortaro.de/revo/art/konste.html), [Oriono](https://reta-vortaro.de/revo/art/orion.html), [Granda Ursino](https://reta-vortaro.de/revo/art/urs.html), [meteoro](https://reta-vortaro.de/revo/art/meteor.html), [eklipso, luneklipso, suneklipso](https://reta-vortaro.de/revo/art/eklips.html), [orbito](https://reta-vortaro.de/revo/art/orbit.html), [akso](https://reta-vortaro.de/revo/art/aks.html)
- [ReVo: raketo](https://reta-vortaro.de/revo/art/raket.html), [satelito](https://reta-vortaro.de/revo/art/sateli.html), [teleskopo](https://reta-vortaro.de/revo/art/telesk.html), [observi, observejo, stelobservejo](https://reta-vortaro.de/revo/art/observ.html), [observatorio](https://reta-vortaro.de/revo/art/observ1.html), [kosmo](https://reta-vortaro.de/revo/art/kosm.html), [spaco](https://reta-vortaro.de/revo/art/spac.html), [kosmonaŭto](https://reta-vortaro.de/revo/art/kosmonauxt.html), [astronaŭto](https://reta-vortaro.de/revo/art/astronauxt.html), [kosmoŝipo](https://reta-vortaro.de/revo/art/sxip.html), [kosmodromo](https://reta-vortaro.de/revo/art/kosmodrom.html)
- [ReVo: astronomo](https://reta-vortaro.de/revo/art/astron.html), [astronomio](https://reta-vortaro.de/revo/art/astron1.html), [fiziko, fizikisto](https://reta-vortaro.de/revo/art/fizik.html), [ĥemio, kemio, ĥemiisto](https://reta-vortaro.de/revo/art/hxemi.html), [biologio](https://reta-vortaro.de/revo/art/biolog1.html), [biologo](https://reta-vortaro.de/revo/art/biolog.html), [matematiko, matematikisto](https://reta-vortaro.de/revo/art/matema.html), [geografio](https://reta-vortaro.de/revo/art/geogra1.html), [geografo](https://reta-vortaro.de/revo/art/geogra.html), [geologio](https://reta-vortaro.de/revo/art/geolog1.html), [geologo](https://reta-vortaro.de/revo/art/geolog.html), [meteorologio](https://reta-vortaro.de/revo/art/meteor2.html), [informatiko](https://reta-vortaro.de/revo/art/informatik.html), [scienco, sciencisto, scienculo](https://reta-vortaro.de/revo/art/scienc.html)
- [ReVo: laboratorio](https://reta-vortaro.de/revo/art/labora.html), [eksperimento](https://reta-vortaro.de/revo/art/eksper.html), [hipotezo](https://reta-vortaro.de/revo/art/hipote2.html), [teorio](https://reta-vortaro.de/revo/art/teori.html), [mezuri](https://reta-vortaro.de/revo/art/mezur.html), [pruvi](https://reta-vortaro.de/revo/art/pruv.html), [mikroskopo](https://reta-vortaro.de/revo/art/mikros.html), [atomo](https://reta-vortaro.de/revo/art/atom.html), [molekulo](https://reta-vortaro.de/revo/art/moleku.html), [energio](https://reta-vortaro.de/revo/art/energi.html), [gravito](https://reta-vortaro.de/revo/art/gravit.html)
- [PMEG: majuskloj ĉe propraj nomoj](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/propraj_nomoj/majuskloj.html), [la ĉe propraj nomoj](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/difiniloj/la/propraj_nomoj.html), [la kaj konata afero (la suno)](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/difiniloj/la/konateco.html)
- [PMEG: IST](https://bertilow.com/pmeg/vortfarado/afiksoj/sufiksoj/ist.html), [I (geografio → geografo)](https://bertilow.com/pmeg/vortfarado/neoficialaj_afiksoj/sufiksoj/i.html), [OLOG](https://bertilow.com/pmeg/vortfarado/neoficialaj_afiksoj/sufiksoj/olog.html), [IĜ (La tero turniĝas ĉirkaŭ sia akso)](https://bertilow.com/pmeg/vortfarado/afiksoj/sufiksoj/igh.html)