# La família en esperanto: mare, pare i tots els parents

Source: https://esperantopedia.org/ca/frases/familia/
Language: ca
Updated: 2026-11-08

> La mare és patrino, el pare patro, els pares gepatroj: tot el vocabulari de família en esperanto, dels avis als sogres, amb pronunciació i preguntes.

«Família» en esperanto és ***familio***, «mare» és ***patrino***, «pare» és ***patro*** i «pares» és ***gepatroj***. La majoria de parents segueixen un sol patró: l’arrel anomena un home (*frato* «germà»), el sufix *-in-* el fa femení (*fratino* «germana») i el prefix *ge-* nomena tots dos junts (*gefratoj* «germans i germanes»). Les guies de pronunciació separen les paraules en síl·labes, amb la tònica en majúscules.

## Com es formen les paraules de família

| Part de la paraula | Significat | Exemple | Català |
|---|---|---|---|
| arrel + *-o* | parent masculí | *frato* | germà |
| *-in-* | femení | *fratino* | germana |
| *ge-* | tots dos sexes junts | *gefratoj* | germans i germanes |
| *bo-* | parentiu per matrimoni | *bofrato* | cunyat |
| *vic-*, *duon-* | fillastre / padrastre, mig- | *vicfrato*, *duonfrato* | germanastre, mig germà |
| *pra-* | una generació més enllà | *praavo* | besavi |
| *-ĉj-*, *-nj-* | diminutiu afectuós, masculí / femení | *fraĉjo*, *franjo* | germanet, germaneta |

Són [prefixos](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/prefixos/) i [sufixos](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/sufixos/) corrents; mira [la formació de paraules](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/formacio-de-paraules/) per a les regles generals.

## Parents per generacions

### Avis, pares, oncles i ties

| Català | Esperanto | Pronunciació |
|---|---|---|
| avi | *avo* | A-vo |
| àvia | *avino* | a-VI-no |
| avis | *geavoj* | ge-A-voj |
| pare | *patro* | PA-tro |
| mare | *patrino* | pa-TRI-no |
| pares | *gepatroj* | ge-PA-troj |
| oncle | *onklo* | ON-klo |
| tia | *onklino* | on-KLI-no |
| oncles i ties | *geonkloj* | ge-ON-kloj |

El ReVo defineix *onklo* com un germà o un cunyat (*bofrato*) d’un dels pares.

### La teva generació

| Català | Esperanto | Pronunciació |
|---|---|---|
| germà | *frato* | FRA-to |
| germana | *fratino* | fra-TI-no |
| germans i germanes | *gefratoj* | ge-FRA-toj |
| cosí | *kuzo* | KU-zo |
| cosina | *kuzino* | ku-ZI-no |
| cosins i cosines | *gekuzoj* | ge-KU-zoj |
| marit | *edzo* | ED-zo |
| esposa, dona | *edzino* | ed-ZI-no |
| matrimoni, parella casada | *geedzoj* | ge-ED-zoj |

L’esperanto no té paraules diferents per a germans grans o petits. El PMEG diu que cal afegir l’adjectiu quan convé: *pli aĝa fratino* «germana gran», *malpli aĝa frato* «germà petit».

### Fills, nets, nebots i nebodes

| Català | Esperanto | Pronunciació |
|---|---|---|
| fill | *filo* | FI-lo |
| filla | *filino* | fi-LI-no |
| fills i filles | *gefiloj* | ge-FI-loj |
| infant, nen o nena | *infano* | in-FA-no |
| bessó | *ĝemelo* | ĝe-ME-lo |
| nebot | *nevo* | NE-vo |
| neboda | *nevino* | ne-VI-no |
| nebots i nebodes | *genevoj* | ge-NE-voj |
| net | *nepo* | NE-po |
| neta | *nepino* | ne-PI-no |
| nets i netes | *genepoj* | ge-NE-poj |

*Infano* és neutre i té dos sentits al ReVo: una persona jove fins a uns 12 anys, i el fill o filla d’algú de qualsevol edat. *Nevo* és el fill d’un germà o d’una germana, i es diferencia per una sola lletra de *nepo* «net».

### Altres paraules per a les persones d’una família

| Català | Esperanto | Pronunciació |
|---|---|---|
| parent | *parenco* | pa-REN-co |
| membre de la família | *familiano* | fa-mi-li-A-no |
| orfe | *orfo* | OR-fo |
| promès / promesa | *fianĉo / fianĉino* | fi-AN-ĉo / fi-an-ĈI-no |
| vidu / vídua | *vidvo / vidvino* | VID-vo / vid-VI-no |

Casar-se és *edziĝi* (ReVo: esdevenir marit, o cònjuge), *edziniĝi* (esdevenir esposa) i *geedziĝi* (esdevenir un matrimoni).

## Parents polítics: el prefix bo-

*Bo-* marca un parent per matrimoni. Apareix sobretot en tres arrels i les seves formes amb *-in-*: *bopatro, bofilo* i *bofrato*.

| Català | Esperanto | Pronunciació |
|---|---|---|
| sogre | *bopatro* | bo-PA-tro |
| sogra | *bopatrino* | bo-pa-TRI-no |
| sogres | *bogepatroj* | bo-ge-PA-troj |
| gendre | *bofilo* | bo-FI-lo |
| nora | *bofilino* | bo-fi-LI-no |
| cunyat | *bofrato* | bo-FRA-to |
| cunyada | *bofratino* | bo-fra-TI-no |

El PMEG diu que *bofrato* cobreix el germà del teu cònjuge, el marit de la teva germana o del teu germà i el marit de la germana del teu cònjuge. Per als altres parents polítics (oncle, cosí, nebot) els parlants fan servir normalment les paraules simples sense *bo-*.

## Parents de segones núpcies i mig parents: vic- i duon-

El PMEG recomana *vic-* per als parents que apareixen quan un dels pares es torna a casar, i *duon-* només per als vertaders mig germans, que comparteixen un sol progenitor.

| Català | Esperanto | Pronunciació |
|---|---|---|
| padrastre | *vicpatro* | vic-PA-tro |
| madrastra | *vicpatrino* | vic-pa-TRI-no |
| fillastre | *vicfilo* | vic-FI-lo |
| germanastre | *vicfrato* | vic-FRA-to |
| mig germà | *duonfrato* | du-on-FRA-to |
| mitja germana | *duonfratino* | du-on-fra-TI-no |

## Besavis i avantpassats: pra-

*Pra-* allunya un parent una generació, cap enrere en el temps o cap endavant. Es repeteix una vegada per cada generació de més.

| Català | Esperanto | Pronunciació |
|---|---|---|
| besavi | *praavo* | pra-A-vo |
| besàvia | *praavino* | pra-a-VI-no |
| rebesavi | *prapraavo* | pra-pra-A-vo |
| oncle avi | *praonklo* | pra-ON-klo |
| besnet | *pranepo* | pra-NE-po |
| avantpassats | *prapatroj* | pra-PA-troj |

## Noms afectuosos: -ĉj- i -nj-

El sufix *-ĉj-* forma noms afectuosos masculins i *-nj-* femenins. Es conserven les primeres lletres de l’arrel i es talla la resta: *paĉjo* ve de *patro*, *panjo* de *patrino*, *onjo* d’*onklino*.

| Català | Esperanto | Pronunciació |
|---|---|---|
| papa | *paĉjo* | PAĈ-jo |
| mama | *panjo* | PAN-jo |
| avi (afectuós) | *avoĉjo* | a-VOĈ-jo |
| àvia (afectuós) | *avinjo* | a-VIN-jo |
| tiet | *oĉjo* | OĈ-jo |
| tieta | *onjo* | ON-jo |
| germanet | *fraĉjo* | FRAĈ-jo |
| germaneta | *franjo* | FRAN-jo |

Els mateixos sufixos formen hipocorístics a partir dels noms de pila: *Johano* → *Joĉjo*, *Mario* → *Manjo*.

Si ets catalanoparlant, vigila la pronunciació de *ĉ* (com el «tx» de «metxa» o «cotxe») i de *j* (com la «i» de «iogurt», no com la «j» de «jove»): *paĉjo* es llegeix PATX-io, amb la *j* final com una «i» consonàntica.

## Descendència: el sufix -id-

El sufix *-id-* vol dir descendent: *hundo* «gos» → *hundido* «cadell». Amb persones, el PMEG diu que indica un fill o descendent de qualsevol edat i va sobretot amb títols i noms històrics: *reĝido* «fill de rei». Per a les famílies corrents es diu *filo, filino* o *infano*. El substantiu *idaro* vol dir el conjunt de descendents d’una persona.

## Arrels masculines, formes femenines i paraules neutres

El PMEG recull *avo, edzo, fianĉo, filo, frato, kuzo, nepo, nevo, onklo, patro* i *vidvo* com a arrels masculines, de manera que el femení necessita *-in-*. Les paraules de família *infano, parenco, familiano* i *orfo* són neutres. Tradicionalment l’esperanto no té manera de nomenar un progenitor, un germà o un cònjuge sense indicar el sexe de la persona. El PMEG descriu tres solucions, cap de les quals no forma part de la llengua oficial:

- **Paraules en *ge-* en singular**: *gepatro, gefrato, geedzo*. El PMEG (2024) diu que aquest ús ha crescut els darrers 20 o 30 anys; el ReVo marca *gepatro* en singular com a rar i adverteix que no tots els parlants l’accepten.
- **Arrels noves** com *parento* per a «progenitor» i *spozo* per a «cònjuge»; el ReVo marca totes dues com a rares.
- **Donar a *patro* o *edzo* un sentit neutre**, cosa que el PMEG adverteix que pot provocar malentesos greus.

## Preguntar per la família

| Esperanto | Català |
|---|---|
| *Ĉu vi havas gefratojn?* | Tens germans o germanes? |
| *Kiom da gefratoj vi havas?* | Quants germans i germanes tens? |
| *Ĉu vi havas infanojn?* | Tens fills? |
| *Kiom da infanoj vi havas?* | Quants fills tens? |
| *Kiom da jaroj havas via filino?* | Quants anys té la teva filla? |
| *Ĉu viaj gepatroj loĝas proksime?* | Els teus pares viuen a prop? |

Respostes habituals:

| Esperanto | Català |
|---|---|
| *Mi havas fraton kaj du fratinojn.* | Tinc un germà i dues germanes. |
| *Mi ne havas gefratojn.* | No tinc germans ni germanes. |
| *Mi havas du infanojn: filon kaj filinon.* | Tinc dos fills: un fill i una filla. |

El PMEG assenyala que *gefratoj* també serveix quan no saps si la persona té germans, germanes o tots dos. Vigila les terminacions: *havas gefratojn* porta el plural *-j* i l’[acusatiu *-n*](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/acusatiu/). Hi ha més paraules interrogatives a la pàgina de [preguntes i negació](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/preguntes-i-negacio/).

## Una descripció breu de la família

| Esperanto | Català |
|---|---|
| *Mi nomiĝas Anna, kaj mi havas grandan familion.* | Em dic l’Anna i tinc una família gran. |
| *Mia patrino, Maria, ŝatas legi librojn.* | A la meva mare, la Maria, li agrada llegir llibres. |
| *Mi havas unu fraton kaj du fratinojn.* | Tinc un germà i dues germanes. |
| *Mia frato Paŭlo havas ok jarojn.* | El meu germà Paŭlo té vuit anys. |
| *Miaj geavoj loĝas apud la maro.* | Els meus avis viuen vora el mar. |
| *Ni vizitas ilin ĉiun someron.* | Els visitem cada estiu. |
| *Mi tre amas mian familion.* | Estimo molt la meva família. |

En algunes famílies l’esperanto és la llengua de la llar; llegeix sobre [els parlants nadius d’esperanto](https://esperantopedia.org/ca/sobre-lesperanto/parlants-nadius/).

## Preguntes freqüents

### Com es diu «mare» en esperanto?

*Patrino*, que és *patro* «pare» més *-in-* «femení». Els infants sovint diuen *panjo* («mama»), i «papa» és *paĉjo*.

### Com es diuen «família» i «parents» en esperanto?

La família és *familio*, un membre de la família és *familiano* i un parent és *parenco*.

### Com es diu «pares» en esperanto?

*Gepatroj*: l’arrel *patro* amb *ge-* «tots dos sexes». Un sol progenitor és *patro* (pare) o *patrino* (mare).

### Com es diuen «sogra» i «cunyat»?

*Bopatrino* i *bofrato*. «Sogres» és *bogepatroj*.

### Hi ha una paraula neutra per a «progenitor» o «germà»?

No en la llengua tradicional. Alguns parlants fan servir *gepatro* i *gefrato* en singular, d’altres proposen arrels noves com *parento*; el PMEG les considera no oficials.

## Fonts

- [PMEG: Parencoj kaj familianoj](https://bertilow.com/pmeg/aldonoj/parencoj_familianoj.html)
- [PMEG: Seksa signifo de O-vortoj](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/o-vortoj/seksa_signifo.html)
- [PMEG: IN](https://bertilow.com/pmeg/vortfarado/afiksoj/sufiksoj/in.html), [GE](https://bertilow.com/pmeg/vortfarado/afiksoj/prefiksoj/ge.html), [BO](https://bertilow.com/pmeg/vortfarado/afiksoj/prefiksoj/bo.html), [PRA](https://bertilow.com/pmeg/vortfarado/afiksoj/prefiksoj/pra.html)
- [PMEG: ID](https://bertilow.com/pmeg/vortfarado/afiksoj/sufiksoj/id.html), [ĈJ](https://bertilow.com/pmeg/vortfarado/afiksoj/sufiksoj/chj.html), [NJ](https://bertilow.com/pmeg/vortfarado/afiksoj/sufiksoj/nj.html)
- [PMEG: Radikoj uzataj prefiksece (DUON, VIC)](https://bertilow.com/pmeg/vortfarado/afiksoj/afiksecaj_elementoj/radikoj_kunmetajhoj.html)
- [ReVo: patro, patrino, gepatroj](https://reta-vortaro.de/revo/art/patr.html), [frato](https://reta-vortaro.de/revo/art/frat.html), [filo](https://reta-vortaro.de/revo/art/fil.html), [avo](https://reta-vortaro.de/revo/art/av.html)
- [ReVo: onklo](https://reta-vortaro.de/revo/art/onkl.html), [kuzo](https://reta-vortaro.de/revo/art/kuz.html), [nevo](https://reta-vortaro.de/revo/art/nev.html), [nepo](https://reta-vortaro.de/revo/art/nep.html)
- [ReVo: edzo, edziĝi, geedzoj](https://reta-vortaro.de/revo/art/edz.html), [fianĉo](https://reta-vortaro.de/revo/art/fiancx.html), [vidvo](https://reta-vortaro.de/revo/art/vidv.html)
- [ReVo: infano](https://reta-vortaro.de/revo/art/infan.html), [familio](https://reta-vortaro.de/revo/art/famili.html), [parenco](https://reta-vortaro.de/revo/art/parenc.html), [ĝemelo](https://reta-vortaro.de/revo/art/gxemel.html), [orfo](https://reta-vortaro.de/revo/art/orf.html), [-id-](https://reta-vortaro.de/revo/art/id.html)