# Continents, oceans i geografia del món en esperanto

Source: https://esperantopedia.org/ca/frases/geografia-i-mon/
Language: ca
Updated: 2026-11-08

> Europa és Eŭropo, Àsia Azio, Àfrica Afriko. Continents, oceans, mars, rius, muntanyes i punts cardinals en esperanto, amb pronunciació.

Les sis parts del món en esperanto són ***Eŭropo***, ***Azio***, ***Afriko***, ***Ameriko***, ***Oceanio*** i ***Antarkto***, i els cinc oceans són ***Atlantiko***, ***Pacifiko***, el ***Hinda Oceano***, l’***Arkta Oceano*** i l’***Antarkta Oceano***. Són les llistes de ReVo, el diccionari d’esperanto en línia. Un nom geogràfic és un substantiu en *-o* escrit amb majúscula; l’adjectiu (*eŭropa*) i l’habitant (*eŭropano*) en surten amb terminacions regulars. Els noms de països són a [països i llengües](https://esperantopedia.org/ca/frases/paisos-i-llengues/), i les paraules corrents del paisatge, com *rivero* i *monto*, a [natura](https://esperantopedia.org/ca/frases/natura/). Les síl·labes tòniques van en majúscules.

## Els continents

| Català | Esperanto | Pronunciació | Nota |
|---|---|---|---|
| Europa | *Eŭropo* | eŭ-RO-po | *eŭropa*, *eŭropano* |
| Àsia | *Azio* | a-ZI-o | *azia*, *aziano* |
| Àfrica | *Afriko* | a-FRI-ko | *afrika*, *afrikano* |
| Amèrica, les Amèriques | *Ameriko* | a-me-RI-ko | *amerika*, *amerikano*; els dos continents junts |
| Amèrica del Nord | *Nordameriko*, *Nord-Ameriko* | nor-da-me-RI-ko | les dues grafies apareixen a ReVo |
| Amèrica del Sud | *Sudameriko*, *Sud-Ameriko* | su-da-me-RI-ko | PMEG prefereix *Sud-Ameriko* en una sola paraula a *Suda Ameriko* |
| Oceania | *Oceanio* | o-ce-a-NI-o | Austràlia i les illes del voltant |
| Austràlia (continent) | *Aŭstralio* | aŭs-tra-LI-o | el continent més petit; també el país |
| Antàrtida | *Antarkto* | an-TARK-to | adjectiu *antarkta* |
| Euràsia | *Eŭrazio* | eŭ-ra-ZI-o | Europa i Àsia juntes; el continent més gran |

Afegeix [*-an-*](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/sufixos/) per a una persona i *-in-* per a una dona: *aziano*, *azianino*. Els noms compostos fan adjectius compostos: *nordamerika*, *sudamerikano*. *Ameriko* cobreix els dos continents, de manera que un ciutadà dels Estats Units és un *usonano*, de *Usono*.

## Continent o part del món?

ReVo defineix ***mondoparto*** com una de les sis grans divisions de la superfície de la Terra i observa que sovint només es compten les cinc habitades, sense *Antarkto*. Defineix ***kontinento*** com una gran massa de terra envoltada d’oceà que es pot recórrer sense travessar cap mar, com *Eŭrazio*, i marca l’ús de *kontinento* per a *mondoparto* com a «evitinde» («per evitar»). Els noms antics *Antarktido* i *Antarktio* van quedar obsolets quan l’Acadèmia va fer oficial *Antarkto* a la seva Novena Addició Oficial (2007).

## Oceans i mars

| Català | Esperanto | Pronunciació | Nota |
|---|---|---|---|
| oceà Atlàntic | *Atlantiko*, *Atlantika Oceano* | at-lan-TI-ko | entre les Amèriques, Europa i Àfrica |
| oceà Pacífic | *Pacifiko*, *Pacifika Oceano* | pa-ci-FI-ko | ReVo també dona *Silenta Oceano* |
| oceà Índic | *Hinda Oceano* | HIN-da o-ce-A-no | |
| oceà Àrtic | *Arkta Oceano* | ARK-ta o-ce-A-no | *Arkto* és la regió al voltant del pol nord |
| oceà Antàrtic | *Antarkta Oceano* | an-TARK-ta o-ce-A-no | Vikipedio també dona *Suda Oceano* |
| mar Mediterrània | *Mediteraneo*, *Mediteranea Maro* | me-di-te-ra-NE-o | les seves costes pertanyen a Europa, Àsia i Àfrica |
| mar Bàltica | *Balta Maro* | BAL-ta MA-ro | *Baltio* és la regió, no la mar (PMEG) |
| mar del Nord | *Norda Maro* | NOR-da MA-ro | |
| mar Negra | *Nigra Maro* | NI-gra MA-ro | |
| mar Roja | *Ruĝa Maro* | RU-ĝa MA-ro | |
| mar Càspia | *Kaspia Maro*, *Kaspio* | kas-PI-a MA-ro | un llac salat, el llac més gran del món (ReVo) |
| mar Morta | *Morta Maro*, *Malviva Maro* | MOR-ta MA-ro | *Malviva* és la forma de Zamenhof |

ReVo descriu un *maro* com una part de l’oceà delimitada d’alguna manera i, sobretot en els noms, com un gran llac salat. Les formes llargues i les curtes volen dir el mateix: PMEG escriu *la Atlantika oceano* = *la oceano Atlantiko* = *Atlantiko*, i observa que *Afriko*, *Pacifiko* i *Gango* no tenen cap alternativa real a les seves formes en esperanto.

## Rius

| Català | Esperanto | Pronunciació | Nota |
|---|---|---|---|
| Nil | *Nilo* | NI-lo | desemboca a la Mediterrània, a Egipte |
| Níger | *Niĝero* | ni-ĜE-ro | Àfrica occidental; també és un país |
| Amazones | *Amazono* | a-ma-ZO-no | el riu amb més aigua del món (ReVo) |
| Mississipí | *Misisipo* | mi-si-SI-po | corre cap al sud pels Estats Units |
| Ganges | *Gango* | GAN-go | uns 2.500 km; corre al sud de l’Himàlaia |
| Iang-Tsé | *Jangzio* | jang-ZI-o | el riu més llarg d’Euràsia, 6.300 km (ReVo) |
| Tigris, Eufrates | *Tigriso*, *Eŭfrato* | ti-GRI-so, eŭ-FRA-to | des de Turquia per l’Iraq |
| Danubi | *Danubo* | da-NU-bo | cap a la mar Negra |
| Rin | *Rejno* | REJ-no | de Suïssa a la mar del Nord |
| Volga | *Volgo* | VOL-go | el riu més llarg d’Europa |

ReVo diu que el Nil, al costat de l’Amazones, és el riu més llarg del món; quin dels dos és més llarg és discutit (Vikipedio).

## Muntanyes, deserts i illes

| Català | Esperanto | Pronunciació | Nota |
|---|---|---|---|
| els Alps | *Alpoj* | AL-poj | plural; abasta Suïssa i els països veïns |
| els Pirineus | *Pireneoj* | pi-re-NE-oj | 430 km al llarg de la frontera francoespanyola |
| els Urals | *Uralo* | u-RA-lo | entre Europa i Sibèria |
| l’Himàlaia | *Himalajo* | hi-ma-LA-jo | singular; la serralada més alta de la Terra (ReVo) |
| l’Everest | *Everesto* | e-ve-RES-to | la muntanya més alta del món; 8.848,86 m (mesurament Nepal-Xina, 2020) |
| els Andes | *Andoj* | AN-doj | plural; al llarg de la costa occidental d’Amèrica del Sud |
| el Kilimanjaro | *Kilimanĝaro* | ki-li-man-ĜA-ro | la muntanya més alta d’Àfrica, 5.895 m (ReVo) |
| el Sàhara | *Saharo* | sa-HA-ro | un desert molt calent, sorrenc i pedregós del nord d’Àfrica |
| Groenlàndia | *Gronlando* | gron-LAN-do | l’illa més gran del món, sense comptar els continents |
| Borneo | *Borneo* | bor-NE-o | la tercera illa més gran del món (ReVo) |
| Madagascar | *Madagaskaro* | ma-da-gas-KA-ro | a l’oceà Índic, a l’est d’Àfrica |

## Paraules de geografia

| Català | Esperanto | Pronunciació | Nota |
|---|---|---|---|
| illa | *insulo* | in-SU-lo | *insulano* «illenc» |
| arxipèlag | *insularo*, *arkipelago* | in-su-LA-ro, ar-ki-pe-LA-go | *-ar-* «grup» |
| península | *duoninsulo* | du-on-in-SU-lo | *duon-* «mitja» |
| cap | *kabo* | KA-bo | ReVo: *terkapo* |
| golf | *golfo* | GOL-fo | |
| estret | *markolo* | mar-KO-lo | *mar-* + *kolo* «coll» |
| costa | *marbordo* | mar-BOR-do | |
| equador | *ekvatoro* | ek-va-TO-ro | |
| pol | *poluso* | po-LU-so | *norda poluso*, *suda poluso* |
| hemisferi | *duonglobo*, *hemisfero* | du-on-GLO-bo, he-mis-FE-ro | |
| clima | *klimato* | kli-MA-to | |
| frontera | *landlimo* | land-LI-mo | frontera entre dos països |
| capital | *ĉefurbo* | ĉe-FUR-bo | |
| població | *loĝantaro* | lo-ĝan-TA-ro | totes les persones que viuen en un lloc |
| món | *mondo* | MON-do | *tutmonda* «mundial» |

La majoria són compostos: *duon·insul·o* «mitja illa», *land·lim·o* «límit del país», *mar·bord·o* «vora de la mar», *ĉef·urb·o* «ciutat principal». Mira la [formació de paraules](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/formacio-de-paraules/), els [prefixos](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/prefixos/) i els [sufixos](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/sufixos/).

## Punts cardinals i regions

Els quatre punts principals, *nordo*, *sudo*, *oriento* i *okcidento*, i les formes *norde* i *norden* són a [ciutat i transport](https://esperantopedia.org/ca/frases/ciutat-i-transport/). Units, donen els punts intermedis i serveixen per anomenar regions.

| Català | Esperanto | Pronunciació | Nota |
|---|---|---|---|
| nord-est | *nordoriento* | nor-do-ri-EN-to | adjectiu *nordorienta* |
| nord-oest | *nordokcidento* | nor-dok-ci-DEN-to | |
| sud-est | *sudoriento* | su-do-ri-EN-to | |
| sud-oest | *sudokcidento* | su-dok-ci-DEN-to | |
| Europa de l’Est | *orienta Eŭropo* | o-ri-EN-ta eŭ-RO-po | la part oriental d’Europa |
| Orient Mitjà | *Mezoriento*, *Mez-Oriento* | me-zo-ri-EN-to | ReVo també té *Meza Oriento* |
| Occident (cultural) | *la Okcidento* | la ok-ci-DEN-to | ReVo: en aquest sentit sol anar amb majúscula |

## Els noms geogràfics duen la?

PMEG classifica els noms en dos grups. Un nom propi simple no duu *la*, mentre que un nom fet de paraules corrents sí.

| Tipus de nom | *la*? | Exemples |
|---|---|---|
| nom propi simple | no | *Atlantiko*, *Mediteraneo*, *Nilo*, *Himalajo*, *Norda Ameriko* |
| nom plural en *-j* | opcional | *(la) Alpoj*, *(la) Andoj*, *(la) Filipinoj* |
| nom fet de paraules corrents | sí | *la Ruĝa Maro*, *la Persa Golfo*, *la Bonespera Kabo* |
| paraula descriptiva davant d’un nom | sí | *la rivero Nilo*, *la Atlantika oceano* |

PMEG diu que *la Himalajo*, *la Atlantiko* i *la Mediteraneo* no són correctes, tot i que de vegades es poden tolerar. Quan un adjectiu només tria una part d’un lloc, PMEG no escriu *la* i usa minúscula: *en orienta Azio* «a l’Àsia oriental». Més sobre [*la*](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/article/).

Una diferència amb el català: nosaltres diem «el Nil», «els Pirineus» o «l’Atlàntic» amb article gairebé sempre, però en esperanto un nom propi simple com *Nilo* o *Atlantiko* es posa sense *la*.

## Geografia del món en frases

| Esperanto | Català |
|---|---|
| *Eŭropo kaj Azio kune formas Eŭrazion.* | Europa i Àsia formen juntes Euràsia. |
| *Kanado kaj Usono estas en Nordameriko.* | El Canadà i els Estats Units són a Amèrica del Nord. |
| *Kiom da oceanoj estas en la mondo? – Kvin: Atlantiko, Pacifiko, la Hinda, la Arkta kaj la Antarkta Oceano.* | Quants oceans hi ha al món? – Cinc: l’Atlàntic, el Pacífic, i l’Índic, l’Àrtic i l’Antàrtic. |
| *Nilo fluas norden kaj enfluas en Mediteraneon.* | El Nil corre cap al nord i desemboca a la Mediterrània. |
| *Volgo estas la plej longa rivero en Eŭropo.* | El Volga és el riu més llarg d’Europa. |
| *Kiu estas la plej alta monto en la mondo? – Everesto, en Himalajo.* | Quina és la muntanya més alta del món? – L’Everest, a l’Himàlaia. |
| *Francujo kaj Hispanujo havas komunan landlimon ĉe la Pireneoj.* | França i Espanya comparteixen una frontera als Pirineus. |
| *Kiu estas la ĉefurbo de Pollando? – Varsovio.* | Quina és la capital de Polònia? – Varsòvia. |
| *La ekvatoro apartigas la nordan duonglobon de la suda.* | L’equador separa l’hemisferi nord del sud. |

Fixa’t en *norden* «cap al nord» i en *enfluas en Mediteraneon*: l’[acusatiu](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/acusatiu/) *-n* indica moviment. Per a *plej* «el més», mira la [comparació](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/comparacio/).

## Preguntes freqüents

### Com es diu «continent» en esperanto?

*Kontinento* és una gran massa de terra envoltada d’oceà, com *Eŭrazio*. Per a una de les sis grans divisions de la Terra, ReVo usa *mondoparto* «part del món».

### Quants continents hi ha en esperanto?

ReVo llista sis parts del món: *Afriko*, *Ameriko*, *Antarkto*, *Azio*, *Eŭropo* i *Oceanio*. Si només es compten les habitades en resulten cinc; si es divideix *Ameriko* en dues i s’usa *Aŭstralio*, set.

### Com s’anomenen Amèrica del Nord i Amèrica del Sud en esperanto?

*Nordameriko* o *Nord-Ameriko*, i *Sudameriko* o *Sud-Ameriko*. PMEG recomana *Sud-Ameriko*, en una sola paraula, abans que *Suda Ameriko*.

### Es posa «la» davant del nom d’una mar o d’una serralada?

Per als noms fets de paraules corrents, sí: *la Ruĝa Maro*, *la Balta Maro*. Per als noms propis simples, no: *Mediteraneo*, *Himalajo*. Els noms plurals com *Alpoj* i *Andoj* poden dur-lo.

## Fonts

- [PMEG: Nomspecoj](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/propraj_nomoj/nomspecoj.html), [La ĉe propraj nomoj](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/difiniloj/la/propraj_nomoj.html), [Esperantigitaj nomoj](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/propraj_nomoj/esperantigitaj.html), [Landoj, popoloj kaj lingvoj](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/propraj_nomoj/landoj_popoloj_lingvoj.html)
- [Akademio de Esperanto: Naŭa Oficiala Aldono (2007)](https://www.akademio-de-esperanto.org/decidoj/9oa.html)
- [ReVo: mondoparto, mondo](https://reta-vortaro.de/revo/art/mond.html), [kontinento](https://reta-vortaro.de/revo/art/kontin.html), [oceano](https://reta-vortaro.de/revo/art/ocean.html), [maro](https://reta-vortaro.de/revo/art/mar.html)
- [ReVo: Eŭropo](https://reta-vortaro.de/revo/art/euxrop1.html), [Azio](https://reta-vortaro.de/revo/art/azi.html), [Afriko](https://reta-vortaro.de/revo/art/afrik.html), [Ameriko](https://reta-vortaro.de/revo/art/amerik.html), [Oceanio](https://reta-vortaro.de/revo/art/oceani.html), [Aŭstralio](https://reta-vortaro.de/revo/art/auxstr1.html), [Antarkto](https://reta-vortaro.de/revo/art/antark.html), [Arkto](https://reta-vortaro.de/revo/art/arkt.html), [Eŭrazio](https://reta-vortaro.de/revo/art/euxraz.html)
- [ReVo: Atlantiko](https://reta-vortaro.de/revo/art/atlant.html), [Pacifiko](https://reta-vortaro.de/revo/art/pacifik.html), [Mediteraneo](https://reta-vortaro.de/revo/art/mediterane.html), [Kaspio](https://reta-vortaro.de/revo/art/kaspi.html)
- [ReVo: Nilo](https://reta-vortaro.de/revo/art/nil.html), [Niĝero](https://reta-vortaro.de/revo/art/nigxer.html), [Amazono](https://reta-vortaro.de/revo/art/amazon2.html), [Misisipo](https://reta-vortaro.de/revo/art/misisip.html), [Gango](https://reta-vortaro.de/revo/art/gang1.html), [Jangzio](https://reta-vortaro.de/revo/art/jangzi.html), [Tigriso](https://reta-vortaro.de/revo/art/tigris.html), [Eŭfrato](https://reta-vortaro.de/revo/art/euxfrat.html), [Danubo](https://reta-vortaro.de/revo/art/danub.html), [Rejno](https://reta-vortaro.de/revo/art/rejn.html), [Volgo](https://reta-vortaro.de/revo/art/volg.html)
- [ReVo: Alpoj](https://reta-vortaro.de/revo/art/alp.html), [Pireneoj](https://reta-vortaro.de/revo/art/pirene.html), [Uralo](https://reta-vortaro.de/revo/art/ural.html), [Himalajo](https://reta-vortaro.de/revo/art/himalaj.html), [Everesto](https://reta-vortaro.de/revo/art/everest.html), [Andoj](https://reta-vortaro.de/revo/art/and.html), [Kilimanĝaro](https://reta-vortaro.de/revo/art/kilimangxar.html), [Saharo](https://reta-vortaro.de/revo/art/sahar.html)
- [ReVo: Gronlando](https://reta-vortaro.de/revo/art/gronland.html), [Borneo](https://reta-vortaro.de/revo/art/borne.html), [Madagaskaro](https://reta-vortaro.de/revo/art/madagas.html), [insulo, duoninsulo, insularo](https://reta-vortaro.de/revo/art/insul.html), [kabo](https://reta-vortaro.de/revo/art/kab.html), [golfo](https://reta-vortaro.de/revo/art/golf.html), [markolo](https://reta-vortaro.de/revo/art/kol.html), [marbordo](https://reta-vortaro.de/revo/art/bord.html)
- [ReVo: ekvatoro](https://reta-vortaro.de/revo/art/ekvato.html), [poluso](https://reta-vortaro.de/revo/art/polus.html), [duonglobo](https://reta-vortaro.de/revo/art/glob.html), [klimato](https://reta-vortaro.de/revo/art/klimat.html), [landlimo](https://reta-vortaro.de/revo/art/lim.html), [ĉefurbo](https://reta-vortaro.de/revo/art/urb.html), [loĝantaro](https://reta-vortaro.de/revo/art/logx.html), [nordo](https://reta-vortaro.de/revo/art/nord.html), [oriento](https://reta-vortaro.de/revo/art/orient.html), [okcidento](https://reta-vortaro.de/revo/art/okcide.html)
- [Vikipedio (Esperanto), CC BY-SA 4.0](https://eo.wikipedia.org/): [Suda Oceano](https://eo.wikipedia.org/wiki/Suda_Oceano), [Morta maro](https://eo.wikipedia.org/wiki/Morta_maro), [Nilo](https://eo.wikipedia.org/wiki/Nilo), [Gronlando](https://eo.wikipedia.org/wiki/Gronlando)
- [Viquipèdia: Everest](https://ca.wikipedia.org/wiki/Everest) (alçada mesurada per Nepal i la Xina el 2020)