# Quina hora és en esperanto? Dir l’hora i les dates

Source: https://esperantopedia.org/ca/frases/hora-i-temps/
Language: ca
Updated: 2026-11-08

> Pregunta Kioma horo estas? i respon Estas la tria. Minuts amb kaj, post i antaŭ, rellotge de 24 hores, parts del dia, dates, edat i freqüència.

Per demanar l’hora en esperanto, digues ***Kioma horo estas?*** – «Quina hora és?». La resposta és *la* més un numeral ordinal: ***Estas la tria.*** – «Són les tres.» Els minuts segueixen amb *kaj* «i», o bé comptes des de l’hora més pròxima amb *post* «després» i *antaŭ* «abans». «A les tres» és ***je la tria***. Les guies de pronunciació divideixen les paraules en síl·labes, amb la síl·laba tònica en majúscules.

## Preguntar i dir l’hora

| Esperanto | Català |
|---|---|
| *Kioma horo estas?* | Quina hora és? |
| *Estas la tria.* | Són les tres. |
| *Estas la tria horo kaj dek minutoj.* | Són les tres i deu (forma completa). |
| *Estas la tria kaj dek.* | Són les tres i deu (forma habitual). |
| *Je kioma horo vi vekiĝas?* – *Je la sesa.* | A quina hora et lleves? – A les sis. |

Les hores són [numerals ordinals](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/numerals/) (*tria* «tercera», *oka* «vuitena»), per això la paraula interrogativa és *kioma*: *kiom* «quant» més la terminació d’adjectiu *-a*, un dels [correlatius](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/correlatius/). Les paraules *horo* «hora» i *minutoj* «minuts» solen ometre’s. ReVo n’explica la lògica: cada hora rep el nom del moment en què comença, de manera que les 3:20 són encara «la tercera (hora)» més vint minuts.

## Minuts: kaj, post i antaŭ

| Hora | Amb *kaj* | Amb *post* / *antaŭ* |
|---|---|---|
| 3:10 | *la tria kaj dek* | *dek post la tria* |
| 3:15 | *la tria kaj dek kvin*, *la tria kaj kvarono* | *kvarono post la tria* |
| 3:30 | *la tria kaj tridek*, *la tria kaj duono* | *duono post la tria* |
| 3:45 | *la tria kaj kvardek kvin* | *kvarono antaŭ la kvara* |
| 3:50 | *la tria kaj kvindek* | *dek antaŭ la kvara* |

Usa *kvarono* «quart» per a 15 minuts i *duono* «mitja» per a 30; no hi ha cap paraula especial per a 20 minuts (PMEG). Sempre *post* i *antaŭ*, mai *de*. Han d’anar amb compte els parlants d’alemany o neerlandès: *halb neun* i *half negen* volen dir les 8:30, però PMEG diu que no s’ha d’usar *duono de la naŭa*. Digues *la oka kaj duono* o *duono antaŭ la naŭa* per a les 8:30; *duono post la naŭa* són les 9:30.

**Atenció, parlants de català:** en molts parlars el català també compta els quarts cap endavant, com l’alemany: «un quart de quatre» són les 3:15, «dos quarts de quatre» les 3:30 i «tres quarts de quatre» les 3:45. En esperanto no es fa així. Les 3:15 són *kvarono post la tria*, les 3:30 *la tria kaj duono* o *duono post la tria*, i les 3:45 *kvarono antaŭ la kvara*. Per això «dos quarts de nou» (8:30) és *la oka kaj duono* o *duono antaŭ la naŭa*, mai *duono de la naŭa*.

## Rellotge de 24 hores i a. m./p. m.

| Hora | Esperanto |
|---|---|
| 12:00 | *tagmezo*, *la dek-dua* |
| 15:15 | *la dek-kvina kaj dek kvin*, *la tria kaj dek kvin posttagmeze* |
| 21:45 | *la dudek-unua kaj kvardek kvin*, *dek kvin antaŭ la dudek-dua* |
| 00:00 | *noktomezo*, *la nula horo* |

En el sistema de 12 hores afegeix *antaŭtagmeze* (*atm.*) o *posttagmeze* (*ptm.*), o una part del dia: *la oka vespere*. Per escrit, una hora en xifres no necessita *la*, però es diu: *je 19:30* es llegeix *je la dek-naŭa kaj tridek*.

## Parts del dia

| Català | Esperanto | Pronunciació | «al/a la …» |
|---|---|---|---|
| matí | *mateno* | ma-TE-no | *matene* |
| abans del migdia | *antaŭtagmezo* | an-taŭ-tag-ME-zo | *antaŭtagmeze* |
| migdia | *tagmezo* | tag-ME-zo | *tagmeze* |
| tarda | *posttagmezo* | post-tag-ME-zo | *posttagmeze* |
| vespre | *vespero* | ves-PE-ro | *vespere* |
| nit | *nokto* | NOK-to | *nokte* |
| mitjanit | *noktomezo* | nok-to-ME-zo | – |

ReVo observa que els límits del vespre i de la nit varien segons la cultura i el lloc. L’adverbi en *-e* vol dir «al/a la …»: *Mi laboras matene.* – «Treballo al matí.» Per a un dia concret posa primer la paraula del dia: *morgaŭ matene* «demà al matí», *hieraŭ vespere* «ahir al vespre», *ĉi-nokte* «aquesta nit». Per a *Bonan matenon!* mira les [salutacions](https://esperantopedia.org/ca/frases/salutacions/).

## Ara, aviat, tard i fa

| Català | Esperanto | Pronunciació |
|---|---|---|
| ara / de seguida | *nun* / *tuj* | nun / tuj |
| aviat | *baldaŭ* | BAL-daŭ |
| ja / encara | *jam* / *ankoraŭ* | jam / an-KO-raŭ |
| d’hora / tard | *frue* / *malfrue* | FRU-e / mal-FRU-e |

*Pardonu, ke mi malfruas.* – «Perdona que arribi tard.» Per a avui, ahir i demà mira [dies i mesos](https://esperantopedia.org/ca/frases/dies-i-mesos/).

| Esperanto | Català |
|---|---|
| *Mi alvenis antaŭ du tagoj.* | Vaig arribar fa dos dies. |
| *Mi revenos post du tagoj.* | Tornaré d’aquí a dos dies. |
| *la pasintan semajnon* / *ĉi-jare* | la setmana passada / enguany |

*Antaŭ* més una durada vol dir «fa», *post* més una durada vol dir «d’aquí a …» (PMEG). La [terminació verbal](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/verbs/) segueix la paraula de temps: *Hieraŭ mi laboris, hodiaŭ mi laboras, morgaŭ mi laboros.* *Hieraŭ*, *hodiaŭ* i *morgaŭ* normalment compten des del moment en què es parla. Per comptar des d’un altre dia, com en una narració, digues *la antaŭan tagon* «el dia abans» o *la sekvan tagon* «l’endemà»: *Lunde li venis, kaj la sekvan tagon li foriris.* – «Dilluns va venir, i l’endemà se’n va anar.»

## Je, dum, ĝis, de … ĝis

| Paraula | Exemple |
|---|---|
| *je* «a» | *La lernejo komenciĝas je la oka.* – «L’escola comença a les vuit.» |
| *dum* «durant» | *Dum tri horoj ni babilis.* – «Vam xerrar durant tres hores.» |
| *ĝis* «fins a» | *Ni laboras ĝis la sesa.* – «Treballem fins a les sis.» |
| *de … ĝis …* | *La butiko estas malfermita de la naŭa ĝis la sesa.* – «La botiga és oberta de les nou a les sis.» |
| *-n*, sense paraula | *Mi dormis ok horojn.* – «Vaig dormir vuit hores.» |

Una durada porta o bé *dum* o bé l’[acusatiu](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/acusatiu/): *dum tri horoj* o *tri horojn*. *Ĝis* inclou el punt final: *de lundo ĝis vendredo* cobreix també el divendres. Per als terminis, *preta ĝis vendredo* permet el mateix divendres, mentre que *preta antaŭ vendredo* vol dir enllestit abans de divendres (PMEG). Més informació a [preposicions](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/preposicions/).

## Dates

El patró bàsic és *la* + ordinal + *de* + mes, amb *tago* «dia» omès i sense *la* davant del mes (mira [dies i mesos](https://esperantopedia.org/ca/frases/dies-i-mesos/) i [numerals](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/numerals/)).

| Esperanto | Català |
|---|---|
| *Kiun daton ni havas hodiaŭ?* | A quants som avui? |
| *Mi venos la 3-an de Majo.* | Vindré el 3 de maig. |
| *Zamenhof naskiĝis la 15-an de Decembro 1859.* | [Zamenhof](https://esperantopedia.org/ca/sobre-lesperanto/zamenhof/) va néixer el 15 de desembre de 1859. |
| *ĵaŭdon, la 8-an de Oktobro 2026* | dijous, 8 d’octubre de 2026 (encapçalament de carta) |
| *en 1887*, *la 20-a jarcento*, *la naŭdekaj jaroj* | el 1887, el segle XX, els anys noranta |

Quan una data respon a «quan?», l’ordinal porta *-n*: *la 3-an de Majo*. En l’encapçalament d’una carta, tant el dia de la setmana com la data porten *-n*. **Les hores són diferents:** *je la tria* és «a les tres», però *la trian* voldria dir «el dia 3 del mes», de manera que PMEG desaconsella *-n* per a les hores. PMEG prefereix el mes en lletres a xifres com *9.3.01*, que es llegeixen de manera diferent segons el país; si necessites xifres, recomana la forma ISO (*1859-12-15*). Fixa’t que en esperanto els noms dels mesos s’escriuen amb majúscula (*Majo*), a diferència del català (*maig*).

## Edat

| Esperanto | Català |
|---|---|
| *Kiom da jaroj vi havas?* / *Kiom vi aĝas?* / *Kiomjara vi estas?* | Quants anys tens? |
| *Mi havas tridek jarojn.* / *Mi aĝas tridek jarojn.* | Tinc trenta anys. |
| *Mi estas tridekjara.* | Tinc trenta anys (soc de trenta anys). |

Els anys d’edat són una mesura, per tant porten *-n*; a *tridekjara* el numeral i *jara* s’uneixen en un sol adjectiu. PMEG diu que *aĝi* amb un nombre d’anys és una expressió moderna; Zamenhof escriuria *havis aĝon de tridek jaroj*.

## Amb quina freqüència

| Català | Esperanto | Pronunciació |
|---|---|---|
| sempre / mai | *ĉiam* / *neniam* | ĈI-am / ne-NI-am |
| normalment | *kutime* | ku-TI-me |
| sovint / poques vegades | *ofte* / *malofte* | OF-te / mal-OF-te |
| de vegades | *kelkfoje*, *iafoje* | kelk-FO-je, i-a-FO-je |
| cada dia / cada setmana | *ĉiutage* / *ĉiusemajne* | ĉi-u-TA-ge / ĉi-u-se-MAJ-ne |
| cada mes / cada any | *ĉiumonate* / *ĉiujare* | ĉi-u-mo-NA-te / ĉi-u-JA-re |
| una vegada, dues, tres | *unufoje*, *dufoje*, *trifoje* | u-nu-FO-je, du-FO-je, tri-FO-je |

Combina-les per dir «per»: *dufoje semajne* «dues vegades per setmana», *unufoje monate* «una vegada al mes». Per a un hàbit d’un dia de la setmana usa *lunde* «els dilluns» o *ĉiun lundon* «cada dilluns». *Foje* sol té dos sentits a ReVo, «una vegada, en algun moment» i «de vegades», així que per a més claredat usa *iam* «algun cop, mai (en preguntes)» o *kelkfoje*, *fojfoje* «de vegades, de tant en tant».

## Preguntes freqüents

### Quina hora és en esperanto?

*Kioma horo estas?* La resposta és *Estas la* més un ordinal: *Estas la oka* – «Són les vuit.» Afegeix els minuts amb *kaj*: *Estas la oka kaj dek.*

### Com es diu «a les 5» en esperanto?

*Je la kvina.* Per al rellotge usa *je*, no *-n*: *la kvinan* voldria dir «el dia 5 del mes».

### Com es diuen «i mitja» i «menys quart» en esperanto?

Les tres i mitja és *la tria kaj duono* i les quatre menys quart és *kvarono antaŭ la kvara*. No diguis *duono de la kvara*.

### Com s’escriu una data en esperanto?

*La 26-a de Julio 1887*: el dia en ordinal, després *de* i el mes. Per a «en aquesta data» afegeix *-n*: *la 26-an de Julio*.

### Com es pregunta l’edat a algú en esperanto?

*Kiom da jaroj vi havas?* o *Kiom vi aĝas?* Respon *Mi havas tridek jarojn* – «Tinc trenta anys.»

## Fonts

- [PMEG: Horoj](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/nombroj/horoj.html) i [Datoj](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/nombroj/datoj.html)
- [PMEG: N por tempopunkto](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/rolmontriloj/n/tempopunkto.html) i [N por mezuro](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/rolmontriloj/n/mezuro.html)
- [PMEG: Ĝis](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/rolmontriloj/rolvortetoj/direktaj_rolvortetoj/ghis.html), [Antaŭ](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/rolmontriloj/rolvortetoj/lokaj_rolvortetoj/antau.html), [Post](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/rolmontriloj/rolvortetoj/lokaj_rolvortetoj/post.html)
- [PMEG: Hodiaŭ, hieraŭ, morgaŭ](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/e-vortecaj_vortetoj/tempaj/hodiau_hierau_morgau.html) i [Ĉi](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/e-vortecaj_vortetoj/lokaj/chi.html)
- ReVo: [horo](https://reta-vortaro.de/revo/art/hor.html), [aĝo](https://reta-vortaro.de/revo/art/agx.html), [foje](https://reta-vortaro.de/revo/art/foj.html), [jaro](https://reta-vortaro.de/revo/art/jar.html), [vespero](https://reta-vortaro.de/revo/art/vesper.html), [noktomezo](https://reta-vortaro.de/revo/art/nokt.html)
