# Menjar i beure en esperanto: paraules, àpats, frases

Source: https://esperantopedia.org/ca/frases/menjar-i-beure/
Language: ca
Updated: 2026-11-08

> Paraules d’esperanto sobre menjar amb pronunciació: matenmanĝo, fruita, verdura, carn, begudes i sabors, més Bonan apetiton!, Mi estas sata i l’ús de da.

El menjar és ***manĝaĵo*** i una beguda és ***trinkaĵo***, formats amb els verbs *manĝi* «menjar» i *trinki* «beure» més el sufix *-aĵ-* «una cosa concreta». Els àpats del dia són ***matenmanĝo*** «esmorzar», ***tagmanĝo*** «dinar» i ***vespermanĝo*** «sopar». La majoria de paraules de fruita, verdura i begudes són arrels internacionals amb la terminació de nom *-o*, de manera que moltes et resultaran familiars. Les guies de pronunciació divideixen les paraules en síl·labes, amb la síl·laba tònica en majúscules.

## Àpats i menjar

| Català | Esperanto | Pronunciació |
|---|---|---|
| àpat | *manĝo* | MAN-ĝo |
| esmorzar | *matenmanĝo* | ma-ten-MAN-ĝo |
| dinar | *tagmanĝo* | tag-MAN-ĝo |
| sopar | *vespermanĝo* | ves-per-MAN-ĝo |
| piscolabis, queixalada entre àpats | *intermanĝeto* | in-ter-man-ĜE-to |
| menjar / beguda | *manĝaĵo / trinkaĵo* | man-ĜA-ĵo / trin-KA-ĵo |
| menjar / beure | *manĝi / trinki* | MAN-ĝi / TRIN-ki |
| cuinar | *kuiri* | ku-I-ri |

Els noms dels àpats són mots compostos: *mateno* «matí» + *manĝo* «àpat». Canvia la terminació per *-i* per fer verbs: *Mi matenmanĝas je la sepa* – «Esmorzo a les set.» La lliçó 5 del [curs gratuït](https://esperantopedia.org/ca/aprendre/curs/llico-05/) ensenya unes vint d’aquestes paraules.

## Fruita

| Català | Esperanto | Pronunciació |
|---|---|---|
| fruita | *frukto* | FRUK-to |
| poma | *pomo* | PO-mo |
| pera | *piro* | PI-ro |
| taronja | *oranĝo* | o-RAN-ĝo |
| llimona | *citrono* | ci-TRO-no |
| plàtan | *banano* | ba-NA-no |
| raïm | *vinbero* | vin-BE-ro |
| préssec | *persiko* | per-SI-ko |
| maduixa | *frago* | FRA-go |
| síndria | *akvomelono* | ak-vo-me-LO-no |

Els compostos són habituals: *vinbero* és «baia de vi» (*vino* + *bero*) i *akvomelono* «meló d’aigua». Per a l’arbre, digues *pomarbo* «pomera».

## Verdura

| Català | Esperanto | Pronunciació |
|---|---|---|
| verdura, hortalissa | *legomo* | le-GO-mo |
| patata | *terpomo* | ter-PO-mo |
| pastanaga | *karoto* | ka-RO-to |
| tomàquet | *tomato* | to-MA-to |
| ceba | *cepo* | CE-po |
| all | *ajlo* | AJ-lo |
| cogombre | *kukumo* | ku-KU-mo |
| col | *brasiko* | bra-SI-ko |
| amanida | *salato* | sa-LA-to |
| bolet, fong | *fungo* | FUN-go |

*Terpomo* és literalment «poma de terra» (*tero* + *pomo*), com el francès *pomme de terre*.

## Carn, peix, làctics i pa

| Català | Esperanto | Pronunciació |
|---|---|---|
| carn | *viando* | vi-AN-do |
| vedella / porc | *bovaĵo / porkaĵo* | bo-VA-ĵo / por-KA-ĵo |
| pollastre (carn) | *kokina viando* | ko-KI-na vi-AN-do |
| peix | *fiŝo* | FI-ŝo |
| ou | *ovo* | O-vo |
| llet | *lakto* | LAK-to |
| formatge | *fromaĝo* | fro-MA-ĝo |
| mantega | *butero* | bu-TE-ro |
| pa | *pano* | PA-no |
| sopa | *supo* | SU-po |
| xocolata | *ĉokolado* | ĉo-ko-LA-do |

*Bovaĵo* és *bovo* «bestiar boví» + *-aĵ-*, i *porkaĵo* ve de *porko* «porc». ReVo defineix *viando* com la part muscular de la carn dels animals, sense comptar el peix, que continua sent *fiŝo*.

## Begudes

| Català | Esperanto | Pronunciació |
|---|---|---|
| aigua | *akvo* | AK-vo |
| cafè | *kafo* | KA-fo |
| te | *teo* | TE-o |
| suc | *suko* | SU-ko |
| llimonada | *limonado* | li-mo-NA-do |
| vi | *vino* | VI-no |
| cervesa | *biero* | bi-E-ro |

## Sabors i espècies

| Català | Esperanto | Pronunciació |
|---|---|---|
| dolç | *dolĉa* | DOL-ĉa |
| salat | *sala* | SA-la |
| àcid | *acida* | a-CI-da |
| amarg | *amara* | a-MA-ra |
| picant | *spica* | SPI-ca |
| bo, saborós | *bongusta* | bon-GUS-ta |
| de mal gust | *malbongusta* | mal-bon-GUS-ta |
| fresc / cru / madur | *freŝa / kruda / matura* | FRE-ŝa / KRU-da / ma-TU-ra |
| sal / pebre | *salo / pipro* | SA-lo / PIP-ro |
| sucre / vinagre | *sukero / vinagro* | su-KE-ro / vi-NA-gro |
| espècia / canyella | *spico / cinamo* | SPI-co / ci-NA-mo |
| mostassa / vainilla | *mustardo / vanilo* | mus-TAR-do / va-NI-lo |

El nom és *gusto* «sabor, gust» i el verb *gusti* «tenir sabor de»: *La kafo gustas amare* – «El cafè té gust amarg.» ReVo explica *acida* com a agut, com el vinagre o la llimona.

## Formació de paraules amb noms de menjar

Uns quants sufixos converteixen una arrel en una família de paraules. Mira [formació de paraules](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/formacio-de-paraules/), [sufixos](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/sufixos/) i [prefixos](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/prefixos/).

| Peça de paraula | Significat | Exemples |
|---|---|---|
| *-aĵ-* | cosa concreta feta de o relacionada amb | *bakaĵo* productes de forn, *dolĉaĵo* un dolç, *ovaĵo* plat d’ou |
| *-ej-* | lloc | *manĝejo* lloc per menjar, *kafejo* cafeteria, *bakejo* fleca, *viandejo* carnisseria |
| *-ist-* | persona que ho fa | *kuiristo* cuiner, *bakisto* forner, *buĉisto* carnisser |
| *-uj-* | recipient | *sukerujo* sucrera, *salujo* saler |
| *mal-* | contrari | *sata* sadollat, *malsata* amb gana |

PMEG afegeix que *-uj-* també pot designar la planta que dona un fruit (*pomujo* «pomera»), però molts ara prefereixen *pomarbo*. Per demanar en un *restoracio*, mira les [frases de viatge](https://esperantopedia.org/ca/frases/viatges/).

## Frases a taula

El que menges o beus és l’objecte directe, i per això porta *-n*: *Mi manĝas pomon*, *Mi trinkas teon*. Mira [l’acusatiu](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/acusatiu/).

| Esperanto | Pronunciació | Català |
|---|---|---|
| *Bonan apetiton!* | BO-nan a-pe-TI-ton | Bon profit! |
| *Mi malsatas.* | mi mal-SA-tas | Tinc gana. |
| *Mi soifas.* | mi so-I-fas | Tinc set. |
| *Kion vi volas manĝi?* | KI-on vi VO-las MAN-ĝi | Què vols menjar? |
| *Ĉu vi volas ankoraŭ iom?* | ĉu vi VO-las an-KO-raŭ I-om | En vols una mica més? |
| *Ne, dankon, mi estas sata.* | ne DAN-kon mi ES-tas SA-ta | No, gràcies, estic ple. |
| *Ĝi estas bongusta!* | ĝi ES-tas bon-GUS-ta | Està boníssim! |
| *Mi estas vegetarano.* | mi ES-tas ve-ge-ta-RA-no | Soc vegetarià. |
| *Mi ne manĝas viandon.* | mi ne MAN-ĝas vi-AN-don | No menjo carn. |
| *Ĉu ĝi enhavas ovojn?* | ĉu ĝi en-HA-vas O-vojn | Conté ous? |
| *Teon kun citrono, sen sukero, mi petas.* | TE-on kun ci-TRO-no sen su-KE-ro mi PE-tas | Un te amb llimona, sense sucre, si us plau. |

Un vegà és un *vegano*. Darrere de *kun* «amb» i *sen* «sense» no hi ha *-n*, perquè són [preposicions](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/preposicions/). Per a brindis com *Je via sano!*, mira [desitjos i celebracions](https://esperantopedia.org/ca/frases/desitjos-i-celebracions/).

## Quantitats amb da

La paraula ***da*** uneix una mesura amb la substància que mesura, com el «de» català.

| Esperanto | Català |
|---|---|
| *glaso da akvo* | un got d’aigua |
| *peco da kuko* | un tros de pastís |
| *kilogramo da pomoj* | un quilo de pomes |
| *litro da lakto* | un litre de llet |
| *kulero da mielo* | una cullerada de mel |

PMEG dona aquestes regles:

- **Cap *-n* després de *da*.** La mesura és qui la porta: *Mi trinkas glason da akvo* – «Bec un got d’aigua.»
- **Cap *da* després de simples numerals.** Digues *Mi havas cent pomojn*, però *Mi havas centon da pomoj* «tinc un centenar de pomes», perquè *cento* és un nom.
- **Cap *da* davant de *la*, *mia* o *ĝi*.** Usa *de* o *el*: *Ni manĝis iom de la pano* – «Hem menjat una mica del pa.»
- **Pregunta amb *kiom da*:** *Kiom da sukero vi volas?* – «Quant de sucre vols?»

*Glaso da vino* és un got ple de vi, mentre que *vinglaso* és un got fet per al vi.

## Preguntes freqüents

### Com es diu «menjar» (el que menges) en esperanto?

*Manĝaĵo* és el menjar, les coses que menges; *manĝo* és un àpat.

### Com es diuen esmorzar, dinar i sopar en esperanto?

*Matenmanĝo*, *tagmanĝo* i *vespermanĝo*; com a verbs, *matenmanĝi*, *tagmanĝi* i *vespermanĝi*.

### Com es diu «tinc gana» o «tinc set» en esperanto?

*Mi malsatas* o *Mi estas malsata* per a la gana, i *Mi soifas* per a la set. Quan has menjat prou, digues *Mi estas sata*.

### Com es diu «bon profit» en esperanto?

*Bonan apetiton!* ReVo ho descriu com un desig que es diu abans d’un àpat.

## Fonts

- ReVo: [manĝi](https://reta-vortaro.de/revo/art/mangx.html) (noms d’àpats, intermanĝeto), [trinki](https://reta-vortaro.de/revo/art/trink.html), [apetito](https://reta-vortaro.de/revo/art/apetit.html), [sata](https://reta-vortaro.de/revo/art/sat.html), [soifi](https://reta-vortaro.de/revo/art/soif.html), [gusti](https://reta-vortaro.de/revo/art/gust.html), [acida](https://reta-vortaro.de/revo/art/acid.html), [spica](https://reta-vortaro.de/revo/art/spic.html), [viando](https://reta-vortaro.de/revo/art/viand.html), [bovaĵo](https://reta-vortaro.de/revo/art/bov.html), [porkaĵo](https://reta-vortaro.de/revo/art/pork.html), [kulero](https://reta-vortaro.de/revo/art/kuler.html), [vegetarano](https://reta-vortaro.de/revo/art/vegeta2.html)
- PMEG: [AĴ](https://bertilow.com/pmeg/vortfarado/afiksoj/sufiksoj/ajh.html), [EJ](https://bertilow.com/pmeg/vortfarado/afiksoj/sufiksoj/ej.html), [IST](https://bertilow.com/pmeg/vortfarado/afiksoj/sufiksoj/ist.html), [UJ](https://bertilow.com/pmeg/vortfarado/afiksoj/sufiksoj/uj.html), [Da – bazaj reguloj](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/rolmontriloj/rolvortetoj/da/bazaj_reguloj.html), [Da – detalaj reguloj](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/rolmontriloj/rolvortetoj/da/detalaj_reguloj.html)