# Natura en esperanto: arbre, riu, muntanya, cel

Source: https://esperantopedia.org/ca/frases/natura/
Language: ca
Updated: 2026-11-08

> Un arbre és arbo, un riu rivero, una muntanya monto: paraules esperantes de la natura amb pronunciació i com -ar-, -et- i -ej- formen bosc, rierol i prat.

En esperanto un arbre és ***arbo***, un riu ***rivero***, una muntanya ***monto***, una flor ***floro*** i el sol ***suno***. Les paraules de la natura són noms corrents acabats en *-o*, i unes poques peces les multipliquen: *arbo* més *-ar-* dona *arbaro* «bosc», i *rivero* més *-et-* dona *rivereto* «rierol». Les guies de pronunciació mostren la síl·laba tònica en majúscules; sempre és la penúltima (mira l’[alfabet](https://esperantopedia.org/ca/aprendre/alfabet/)).

## Paisatge i aigua

| Català | Esperanto | Pronunciació |
|---|---|---|
| natura | *naturo* | na-TU-ro |
| paisatge | *pejzaĝo* | pej-ZA-ĝo |
| muntanya | *monto* | MON-to |
| serralada | *montaro* | mon-TA-ro |
| turó | *monteto*, *altaĵo* | mon-TE-to, al-TA-ĵo |
| volcà | *vulkano* | vul-KA-no |
| vall | *valo* | VA-lo |
| plana | *ebenaĵo* | e-be-NA-ĵo |
| camp | *kampo* | KAM-po |
| prat | *herbejo* | her-BE-jo |
| bosc | *arbaro* | ar-BA-ro |
| jungla | *ĝangalo* | ĝan-GA-lo |
| desert | *dezerto* | de-ZER-to |
| aiguamoll, pantà | *marĉo* | MAR-ĉo |
| camí, sender | *pado* | PA-do |
| riu | *rivero* | ri-VE-ro |
| rierol | *rivereto* | ri-ve-RE-to |
| font (d’aigua) | *fonto* | FON-to |
| cascada | *akvofalo* | ak-vo-FA-lo |
| llac | *lago* | LA-go |
| mar | *maro* | MA-ro |
| oceà | *oceano* | o-ce-A-no |
| costa, vora del mar | *marbordo* | mar-BOR-do |
| platja | *plaĝo* | PLA-ĝo |
| sorra | *sablo* | SA-blo |
| illa | *insulo* | in-SU-lo |
| arxipèlag | *insularo* | in-su-LA-ro |
| glacera | *glaĉero* | gla-ĈE-ro |
| roca | *roko* | RO-ko |

El ReVo defineix *monteto* com una muntanya baixa i petita, normalment amb el cim pla o arrodonit, i *altaĵo* com un lloc elevat ben per sobre del nivell normal del terreny. Un *kampo* és, en primer lloc, terra plana que es conrea o que es pot conrear, i un *herbejo* és on creix herba salvatge o conreada. Un *marĉo* és terreny fangós sota aigua poc fonda i estancada, i un *pado* és un camí sense asfaltar fet per vianants, genets o ciclistes.

Pronunciació per a qui parla català: *ĝ* sona com el «dj» de «metge» (*pejzaĝo*, *plaĝo*) i *ĉ* com el «tx» de «txec» (*marĉo*, *glaĉero*).

## Plantes i arbres

| Català | Esperanto | Pronunciació |
|---|---|---|
| arbre | *arbo* | AR-bo |
| arbust, mata | *arbusto* | ar-BUS-to |
| flor | *floro* | FLO-ro |
| herba | *herbo* | HER-bo |
| fulla | *folio* | fo-LI-o |
| branca | *branĉo* | BRAN-ĉo |
| tronc | *trunko* | TRUN-ko |
| arrel | *radiko* | ra-DI-ko |
| borró | *burĝono* | bur-ĜO-no |
| llavor | *semo* | SE-mo |
| fruit | *frukto* | FRUK-to |
| planta | *vegetaĵo*, *kreskaĵo* | ve-ge-TA-ĵo, kres-KA-ĵo |
| molsa | *musko* | MUS-ko |
| bolet | *fungo* | FUN-go |
| rosa | *rozo* | RO-zo |
| roure | *kverko* | KVER-ko |
| pi | *pino* | PI-no |
| bedoll | *betulo* | be-TU-lo |
| salze | *saliko* | sa-LI-ko |
| pomera | *pomarbo*, *pomujo* | po-MAR-bo, po-MU-jo |

El ReVo defineix *arbo* com una planta llenyosa perenne amb un tronc alt que es ramifica a dalt, i *arbusto* com una que es ramifica des de la base. Un arbre pot rebre el nom del seu fruit: el ReVo diu que l’arbre on creixen les pomes és un *pomujo* o *pomarbo*. *Kreskaĵo* «allò que creix» és sinònim de *vegetaĵo*. Els animals tenen la seva pàgina: mira [animals](https://esperantopedia.org/ca/frases/animals/).

## Cel, sol i elements

| Català | Esperanto | Pronunciació |
|---|---|---|
| cel | *ĉielo* | ĉi-E-lo |
| sol | *suno* | SU-no |
| lluna | *luno* | LU-no |
| estrella | *stelo* | STE-lo |
| núvol | *nubo* | NU-bo |
| horitzó | *horizonto* | ho-ri-ZON-to |
| terra, sòl | *tero* | TE-ro |
| aigua | *akvo* | AK-vo |
| foc | *fajro* | FAJ-ro |
| aire | *aero* | a-E-ro |
| alba | *aŭroro* | aŭ-RO-ro |
| crepuscle | *krepusko* | kre-PUS-ko |
| sortida del sol | *sunleviĝo* | sun-le-VI-ĝo |
| posta de sol | *sunsubiro* | sun-su-BI-ro |
| llum del sol | *sunbrilo* | sun-BRI-lo |
| arc de Sant Martí | *ĉielarko* | ĉi-e-LAR-ko |

*Tero* cobreix tres coses: el planeta, la terra ferma (en contrast amb l’aigua) i el sòl. Per al planeta sencer el ReVo hi afegeix *terglobo* «el globus de la Terra». *Aŭroro* és el crepuscle del matí, *krepusko* la llum feble després de la posta de sol o abans de la sortida. La pluja, la neu, el vent i les estacions són a la pàgina de [temps atmosfèric i estacions](https://esperantopedia.org/ca/frases/temps-atmosferic-i-estacions/).

## Com es formen les paraules de la natura?

| Peça | Significat | Exemples |
|---|---|---|
| *-ar-* | un grup de moltes coses semblants | *arbaro* bosc, *montaro* serralada, *insularo* arxipèlag, *stelaro* constel·lació, *foliaro* fullatge |
| *-et-* | petit, feble | *monteto* turó, *rivereto* rierol, *lageto* llac petit, *arbeto* arbre petit |
| *-eg-* | gran, fort | *riverego* riu gran i cabalós, *ŝtonego* pedra enorme i immòbil, *ventego* ventada |
| *-ej-* | lloc | *herbejo* prat, *glaciejo* glacera (PMEG: aproximadament *glaĉero*), *promenejo* passeig, *sablejo* lloc sorrenc |
| *-aĵ-* | una cosa concreta | *altaĵo* terreny elevat, *ebenaĵo* plana, *kreskaĵo* planta |
| *sen-* | sense | *sennuba* sense núvols, *senakva* sense aigua |
| *pra-* | primitiu | *praarbaro* bosc primitiu |

La PMEG usa *arbo* → *arbaro* com a exemple de *-ar-*, i diu que *-ej-* també pot marcar un lloc natural on abunda alguna cosa: *herbejo*, *sablejo*, *glaciejo*. Més informació a [sufixos](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/sufixos/) i [prefixos](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/prefixos/).

## Contraris i mots compostos

| Català | Esperanto | Pronunciació |
|---|---|---|
| alt, baix | *alta*, *malalta* | AL-ta, mal-AL-ta |
| fondo, poc fondo | *profunda*, *malprofunda* | pro-FUN-da, mal-pro-FUN-da |
| ample, estret | *larĝa*, *mallarĝa* | LAR-ĝa, mal-LAR-ĝa |
| llarg, curt | *longa*, *mallonga* | LON-ga, mal-LON-ga |
| a prop, lluny | *proksima*, *malproksima* | prok-SI-ma, mal-prok-SI-ma |
| sec, humit | *seka*, *malseka* | SE-ka, mal-SE-ka |
| pujar, baixar | *leviĝi*, *malleviĝi* | le-VI-ĝi, mal-le-VI-ĝi |

El prefix *mal-* dona contraris, i moltes paraules de la natura són mots compostos amb la paraula principal al final: *akvofalo* és «aigua-caiguda», *sunleviĝo* «sol-alçament», *sunsubiro* «sol-anada-avall», *ĉielarko* «cel-arc», *marbordo* «mar-vora», *sunbrilo* «sol-resplendor» i *pluvarbaro* «pluja-bosc». *Akvofalo* té una *-o-* d’enllaç i *sunleviĝo* no en té; mira la [formació de paraules](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/formacio-de-paraules/) per saber quan cal posar-lo.

## Verbs de la natura

| Català | Esperanto | Pronunciació |
|---|---|---|
| créixer (plantes, éssers vius) | *kreski* | KRES-ki |
| florir | *flori* | FLO-ri |
| començar a florir | *ekflori* | ek-FLO-ri |
| germinar, brotar | *ĝermi* | ĜER-mi |
| fluir, córrer | *flui* | FLU-i |
| brillar | *brili* | BRI-li |
| sortir, pujar (sol, lluna) | *leviĝi* | le-VI-ĝi |
| pondre’s, caure (sol, lluna) | *subiri* | su-BI-ri |
| bufar (vent) | *blovi* | BLO-vi |
| caure | *fali* | FA-li |
| assecar-se | *sekiĝi* | se-KI-ĝi |
| posar-se vermell | *ruĝiĝi* | ru-ĜI-ĝi |

*Kreski* no porta objecte. Per fer créixer alguna cosa tu mateix, usa *kultivi* «conrear»: *Mi kultivas florojn* «conreo flors». El ReVo defineix *flori* com a tenir flors, i *subiri*, dit del sol i de les estrelles, com a anar per sota l’horitzó.

Per a una excursió necessitaràs uns quants verbs més: *promeni* «passejar, caminar», *piediri* «anar a peu», *ekskursi* «fer una excursió», *grimpi* «pujar, escalar», *tendumi* «acampar (viure en una tenda)», *naĝi* «nedar» i *ripozi* «descansar». Mira també les [frases de viatge](https://esperantopedia.org/ca/frases/viatges/).

## La natura en frases

| Esperanto | Català |
|---|---|
| *Ni promenis en la arbaro.* | Vam passejar pel bosc. |
| *Ni iris en la arbaron.* | Vam entrar al bosc. |
| *La rivero fluas al la maro.* | El riu desemboca al mar. |
| *Ni tendumis apud la lago.* | Vam acampar vora el llac. |
| *Kiom alta estas tiu monto?* | Quina alçada té aquella muntanya? |
| *La lago estas profunda, sed la rivero estas malprofunda.* | El llac és fondo, però el riu és poc fondo. |
| *Printempe la arboj ekfloras kaj la herbo kreskas.* | A la primavera els arbres comencen a florir i l’herba creix. |
| *Vespere la suno subiras kaj la ĉielo ruĝiĝas.* | Al vespre el sol es pon i el cel es torna vermell. |
| *Nokte la luno brilas, kaj ni vidas multajn stelojn.* | De nit la lluna brilla i veiem moltes estrelles. |
| *Mi ŝatas promeni en la naturo.* | M’agrada passejar per la natura. |

Compara les dues primeres frases. *En la arbaro* indica on passa el passeig, mentre que *en la arbaron*, amb l’[acusatiu *-n*](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/acusatiu/), mostra moviment cap a l’interior del bosc (PMEG). La paraula *al* ja indica direcció, així que *al la maro* no porta *-n*.

## Preguntes freqüents

### Com es diu «arbre» en esperanto?

*Arbo*, plural *arboj*. Molts arbres junts són un *arbaro* «bosc», i un arbre petit és un *arbeto*. Una pomera és un *pomarbo* o *pomujo*.

### Com es diu «natura» en esperanto?

*Naturo*. L’adjectiu és *natura* «natural», i *sovaĝa* vol dir salvatge, proper a la natura.

### Com es diu «bosc» en esperanto?

*Arbaro*, de *arbo* «arbre» més *-ar-* «un grup de molts». Un bosc primitiu és un *praarbaro*, i un de dens i tropical, un *ĝangalo* o *pluvarbaro*.

### Com es diu «terra» en esperanto?

*Tero* vol dir el planeta, la terra ferma i el sòl. El planeta com a globus també és *terglobo*.

### Com es diu «sortida del sol» i «posta de sol» en esperanto?

*Sunleviĝo* i *sunsubiro*. Com a verbs, digues *La suno leviĝas* «el sol surt» i *La suno subiras* «el sol es pon».

## Fonts

- [PMEG: AR (arbo → arbaro)](https://bertilow.com/pmeg/vortfarado/afiksoj/sufiksoj/ar.html), [ET](https://bertilow.com/pmeg/vortfarado/afiksoj/sufiksoj/et.html), [EG](https://bertilow.com/pmeg/vortfarado/afiksoj/sufiksoj/eg.html), [EJ (herbejo, sablejo, glaciejo, promenejo)](https://bertilow.com/pmeg/vortfarado/afiksoj/sufiksoj/ej.html)
- [PMEG: N por direkto](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/rolmontriloj/n/direkto.html)
- [ReVo: monto, montaro, monteto](https://reta-vortaro.de/revo/art/mont.html), [valo](https://reta-vortaro.de/revo/art/val.html), [rivero, rivereto, riverego](https://reta-vortaro.de/revo/art/river.html), [lago, lageto](https://reta-vortaro.de/revo/art/lag.html), [maro](https://reta-vortaro.de/revo/art/mar.html), [insulo, insularo](https://reta-vortaro.de/revo/art/insul.html)
- [ReVo: arbo, arbaro, arbeto, praarbaro](https://reta-vortaro.de/revo/art/arb.html), [arbusto](https://reta-vortaro.de/revo/art/arbust.html), [pomujo](https://reta-vortaro.de/revo/art/pom.html), [kampo](https://reta-vortaro.de/revo/art/kamp.html), [herbo, herbejo](https://reta-vortaro.de/revo/art/herb.html), [dezerto](https://reta-vortaro.de/revo/art/dezert.html), [plaĝo](https://reta-vortaro.de/revo/art/plagx.html)
- [ReVo: marĉo](https://reta-vortaro.de/revo/art/marcx.html), [ĝangalo](https://reta-vortaro.de/revo/art/gxanga.html), [pado](https://reta-vortaro.de/revo/art/pad.html), [fonto](https://reta-vortaro.de/revo/art/font.html), [sablo](https://reta-vortaro.de/revo/art/sabl.html), [glaĉero](https://reta-vortaro.de/revo/art/glacxer.html), [glaciejo](https://reta-vortaro.de/revo/art/glaci.html)
- [ReVo: folio](https://reta-vortaro.de/revo/art/foli.html), [branĉo](https://reta-vortaro.de/revo/art/brancx.html), [radiko](https://reta-vortaro.de/revo/art/radik.html), [kverko](https://reta-vortaro.de/revo/art/kverk.html), [pino](https://reta-vortaro.de/revo/art/pin.html), [rozo](https://reta-vortaro.de/revo/art/roz.html), [betulo](https://reta-vortaro.de/revo/art/betul.html), [saliko](https://reta-vortaro.de/revo/art/salik.html)
- [ReVo: suno, sunsubiro](https://reta-vortaro.de/revo/art/sun.html), [luno](https://reta-vortaro.de/revo/art/lun.html), [stelo, stelaro](https://reta-vortaro.de/revo/art/stel.html), [ĉielo](https://reta-vortaro.de/revo/art/cxiel1.html), [nubo](https://reta-vortaro.de/revo/art/nub.html), [tero, terglobo](https://reta-vortaro.de/revo/art/ter.html), [aŭroro](https://reta-vortaro.de/revo/art/auxror.html), [krepusko](https://reta-vortaro.de/revo/art/krepus.html), [sunleviĝo, leviĝi, malleviĝi](https://reta-vortaro.de/revo/art/lev.html), [akvofalo](https://reta-vortaro.de/revo/art/fal.html)
- [ReVo: kreski, kreskaĵo](https://reta-vortaro.de/revo/art/kresk.html), [flori](https://reta-vortaro.de/revo/art/flor.html), [flui](https://reta-vortaro.de/revo/art/flu.html), [brili, sunbrilo](https://reta-vortaro.de/revo/art/bril.html), [subiri](https://reta-vortaro.de/revo/art/ir.html), [kultivi](https://reta-vortaro.de/revo/art/kultiv.html)
- [Wiktionary (en)](https://en.wiktionary.org/), CC BY-SA 4.0, usat per comprovar els significats de *tero*, *herbejo*, *marĉo* i d’altres
