# Països i llengües en esperanto: -ujo, -io o -lando?

Source: https://esperantopedia.org/ca/frases/paisos-i-llengues/
Language: ca
Updated: 2026-11-08

> França és Francujo o Francio, Polònia Pollando, el Canadà Kanado. Noms de països, nacionalitats i llengües en esperanto, amb -ujo, -io i -lando.

L’esperanto dona nom a un país amb un substantiu acabat en *-o* i escrit amb majúscula: ***Kanado*** «el Canadà», ***Brazilo*** «el Brasil», ***Pollando*** «Polònia». Els habitants són *kanadano*, *brazilano* o *polo*, i la llengua és un adjectiu: ***la pola*** «el polonès». La majoria de països prenen el nom de la terra, però alguns el prenen del poble; així, França és *Francujo* o *Francio*, de *franco* «un francès». Les guies de pronunciació posen la síl·laba tònica en majúscules; l’[accent](https://esperantopedia.org/ca/aprendre/alfabet/) cau sempre a la penúltima síl·laba.

## Dos sistemes per als noms de països

PMEG, la gramàtica de referència, i l’Acadèmia d’Esperanto ordenen els noms de països en dos tipus. Els noms **basats en la terra** són arrels simples: *Kanado* dona nom a la terra, i el sufix [*-an-*](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/sufixos/) «habitant» forma la persona, *kanadano*. Els noms **basats en el poble** parteixen de la paraula del poble, *franco*, i hi afegeixen *-uj-*, *-i-* o *-land-* amb el sentit de «terra de».

| Tipus | País | Persona | Adjectiu, llengua |
|---|---|---|---|
| basat en la terra | *Kanado* | *kanadano* | *kanada* |
| basat en el poble, *-ujo* | *Francujo* | *franco* | *franca* |
| basat en el poble, *-io* | *Francio* | *franco* | *franca* |
| basat en el poble, *-lando* | *Pollando* | *polo* | *pola* |

Els noms basats en la terra són la majoria: uns 60 dels 203 noms de la llista de l’Acadèmia de 2009 es basen en el poble (recompte propi), sobretot a Europa.

Un nom en *-ujo* sempre es basa en el poble. Un nom en *-io* o *-lando* pot ser d’un tipus o de l’altre: *Aŭstralio* i *Nederlando* es basen en la terra (no hi ha *aŭstraloj* ni *nederoj*), mentre que *Francio* i *Pollando* es basen en el poble. Si dubtes, afegeix *-an-* al nom del país (*pollandano*); PMEG diu que mai no és incorrecte.

## Països que prenen el nom de la terra

Aquests noms prenen *-an-* per a la persona i *-a* per a l’adjectiu: *Brazilo* → *brazilano*, *brazila*.

| Català | Esperanto | Pronunciació | Persona, adjectiu |
|---|---|---|---|
| el Canadà | *Kanado* | ka-NA-do | *kanadano, kanada* |
| els Estats Units | *Usono* | u-SO-no | *usonano, usona* |
| Mèxic | *Meksiko* | mek-SI-ko | *meksikano, meksika* |
| el Brasil | *Brazilo* | bra-ZI-lo | *brazilano, brazila* |
| l’Argentina | *Argentino* | ar-gen-TI-no | *argentinano, argentina* |
| Xile | *Ĉilio* | ĉi-LI-o | *ĉiliano, ĉilia* |
| Austràlia | *Aŭstralio* | aŭs-tra-LI-o | *aŭstraliano, aŭstralia* |
| Nova Zelanda | *Nov-Zelando* | nov-ze-LAN-do | *nov-zelandano, nov-zelanda* |
| Sud-àfrica | *Sud-Afriko* | sud-a-FRI-ko | *sud-afrikano, sud-afrika* |
| l’Índia | *Barato* | ba-RA-to | *baratano, barata* |
| l’Iran | *Irano* | i-RA-no | *iranano, irana* |
| Israel | *Israelo* | is-ra-E-lo | *israelano, israela* |
| les Filipines | *Filipinoj* | fi-li-PI-noj | *filipinano, filipina* |
| els Països Baixos | *Nederlando* | ne-der-LAN-do | *nederlandano, nederlanda* |
| Irlanda | *Irlando* | ir-LAN-do | *irlandano, irlanda* |

*Usono* és una paraula completa, no una abreviatura: els nord-americans la van proposar cap al 1900 com a *Usonia* (ReVo) i va ser oficial el 2007. *Barato* va ser oficial el 2023; l’antic *Hindujo* designa sobretot tot el subcontinent indi. *Filipinoj* és plural: *en Filipinoj*.

## Països que prenen el nom del poble

Aquí primer ve la paraula del poble, sense sufix: *franco*, *germano*, *polo*. El país hi afegeix *-uj-*, *-i-* o *-land-*, i l’adjectiu és la paraula del poble més *-a*.

| Català | Esperanto | Pronunciació | Persona, adjectiu |
|---|---|---|---|
| França | *Francujo, Francio* | fran-CU-jo, fran-CI-o | *franco, franca* |
| Alemanya | *Germanujo, Germanio* | ger-ma-NU-jo, ger-ma-NI-o | *germano, germana* |
| Espanya | *Hispanujo, Hispanio* | his-pa-NU-jo, his-pa-NI-o | *hispano, hispana* |
| Itàlia | *Italujo, Italio* | i-ta-LU-jo, i-ta-LI-o | *italo, itala* |
| Portugal | *Portugalujo, Portugalio* | por-tu-ga-LU-jo, por-tu-ga-LI-o | *portugalo, portugala* |
| Polònia | *Pollando* (també *Polujo, Polio*) | pol-LAN-do | *polo, pola* |
| Rússia | *Rusujo, Rusio* (també *Ruslando*) | ru-SU-jo, ru-SI-o | *ruso, rusa* |
| Ucraïna | *Ukrainujo, Ukrainio* | u-kra-i-NU-jo, u-kra-i-NI-o | *ukraino, ukraina* |
| Txèquia | *Ĉeĥujo, Ĉeĥio* | ĉe-ĤU-jo, ĉe-ĤI-o | *ĉeĥo, ĉeĥa* |
| Grècia | *Grekujo, Grekio* | gre-KU-jo, gre-KI-o | *greko, greka* |
| Turquia | *Turkujo, Turkio* | tur-KU-jo, tur-KI-o | *turko, turka* |
| Suècia | *Svedujo, Svedio* | sve-DU-jo, sve-DI-o | *svedo, sveda* |
| Noruega | *Norvegujo, Norvegio* | nor-ve-GU-jo, nor-ve-GI-o | *norvego, norvega* |
| Finlàndia | *Finnlando* | finn-LAN-do | *finno, finna* |
| Suïssa | *Svislando* (també *Svisujo, Svisio*) | svis-LAN-do | *sviso, svisa* |
| Àustria | *Aŭstrujo, Aŭstrio* | aŭs-TRU-jo, aŭs-TRI-o | *aŭstro, aŭstra* |
| Gran Bretanya, Regne Unit | *Britujo, Britio* | bri-TU-jo, bri-TI-o | *brito, brita* |
| Anglaterra | *Anglujo, Anglio* | an-GLU-jo, an-GLI-o | *anglo, angla* |
| la Xina | *Ĉinujo, Ĉinio* | ĉi-NU-jo, ĉi-NI-o | *ĉino, ĉina* |
| el Japó | *Japanujo, Japanio* | ja-pa-NU-jo, ja-pa-NI-o | *japano, japana* |
| Corea | *Koreujo, Koreio* | ko-re-U-jo, ko-re-I-o | *koreo, korea* |
| el Vietnam | *Vjetnamujo, Vjetnamio* | vjet-na-MU-jo, vjet-na-MI-o | *vjetnamo, vjetnama* |
| Tailàndia | *Tajlando* | taj-LAN-do | *tajo, taja* |

*Britujo* és tot l’estat, *Anglujo* la seva part meridional, Anglaterra.

## -ujo, -io o -lando: quina?

Les tres funcionen, i PMEG diu que tots els parlants d’esperanto entenen *-ujo* i *-io*. *-Uj-* és el més antic: el diccionari del *Fundamento* recull *Turk'uj'* «Turquia», i el mateix sufix dona *Esperantujo*, el món dels parlants d’esperanto. *-I-* no és oficial però és molt corrent. L’[Acadèmia](https://esperantopedia.org/ca/sobre-lesperanto/academia-desperanto/) s’ha pronunciat quatre vegades sobre aquest tema:

| Any | Decisió sobre *-io* |
|---|---|
| 1922 | El Comitè de la Llengua va desaconsellar *-io* en els noms de països. |
| 1974 | 8a Addició Oficial: es cancel·la el desaconsell, però *-io* no es recomana ni s’oficialitza (33 a favor, 5 en contra, 3 abstencions). |
| 2009 | La llista recomanada posa primer les formes en *-ujo* i després les de *-io*, i indica que *-io* no és oficial. |
| 2023 | 10a Addició Oficial: els noms dels 193 estats membres de l’ONU passen a ser oficials, amb formes en *-ujo*; *-io* «continua sent no oficial». |

*-Land-* apareix en sis noms basats en el poble de la llista de 2009: *Finnlando*, *Pollando*, *Skotlando*, *Svazilando*, *Svislando* i *Tajlando*. L’Acadèmia diu que *Polujo* i *Svisujo* també són correctes.

No barregis els dos sistemes per a un mateix país. PMEG adverteix contra *koreanoj en Koreujo*: digues *koreoj* amb *Koreujo* o *Koreio*.

## Persones: un polonès, un canadenc, els francesos

Per a un nom basat en la terra, afegeix *-an-*: *Kanado* → *kanadano*. Per a un nom basat en el poble, fes servir la paraula simple del poble: *la francoj*, *la poloj*. També pots afegir *-an-* al nom del país (*francujano*, *franciano*, *pollandano*), però mai a la paraula del poble: *francanoj* voldria dir «membres d’un francès». Les dones prenen *-in-*: *polino*, *kanadanino*.

*Mi estas polo.* – «Soc polonès.» *Ŝi estas kanadanino.* – «Ella és canadenca.» Estrictament, *rusujano* és qui viu a Rusujo i *ruso* un membre del poble rus, però la diferència sovint s’ignora.

## Noms de llengües

El nom d’una llengua és l’adjectiu, normalment amb *la*: ***la pola*** o *la pola lingvo* «el polonès». Fes servir *-e* per a «en aquesta llengua»: *paroli pole* «parlar polonès». PMEG dona també *angligi* «traduir a l’anglès».

| Català | Esperanto | Pronunciació |
|---|---|---|
| anglès | *la angla* | la AN-gla |
| francès | *la franca* | la FRAN-ca |
| alemany | *la germana* | la ger-MA-na |
| espanyol, castellà | *la hispana* | la his-PA-na |
| rus | *la rusa* | la RU-sa |
| xinès | *la ĉina* | la ĈI-na |
| japonès | *la japana* | la ja-PA-na |
| àrab | *la araba* | la a-RA-ba |
| hebreu | *la hebrea* | la he-BRE-a |
| persa | *la persa* | la PER-sa |
| hindi | *la hindia* | la hin-DI-a |
| suahili | *la svahila* | la sva-HI-la |
| llatí | *Latino* | la-TI-no |
| esperanto | *Esperanto* | es-pe-RAN-to |

Algunes llengües no tenen cap país corresponent. *La persa* ve dels *persoj*, el poble més nombrós de l’Iran, país que fins al 1935 es deia *Persujo*. El hindi és *la hindia* (oficial des del 2023), perquè *hinda* es refereix a tot el subcontinent indi. Els noms de llengua en *-o* no porten *la*: *Mi parolas Esperanton.* – «Parlo esperanto.»

## D’on ets?

| Esperanto | Català |
|---|---|
| *De kie vi venas?* | D’on ets? |
| *El kiu lando vi venas?* | De quin país vens? |
| *Mi venas el Pollando.* | Vinc de Polònia. |
| *Mi estas polo.* / *Mi estas polino.* | Soc polonès / polonesa. |
| *Mi loĝas en Kanado, sed mi naskiĝis en Brazilo.* | Visc al Canadà, però vaig néixer al Brasil. |
| *Kiun lingvon vi parolas hejme?* | Quina llengua parles a casa? |
| *Mi parolas la polan kaj iom la anglan.* | Parlo polonès i una mica d’anglès. |
| *Mia denaska lingvo estas la pola.* | La meva llengua materna és el polonès. |

*El* «de dins» marca el lloc d’origen ([preposicions](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/preposicions/)). Després de *paroli*, la llengua és l’objecte directe, per això el seu adjectiu porta *-n*: *la polan*. En català diem «parlo català» sense article; en esperanto, amb un adjectiu, cal *la*: *Mi parolas la katalunan*, però amb un nom en *-o* no: *Mi parolas Esperanton*.

## Majúscules i article

| Tipus de paraula | Majúscula? | Exemple |
|---|---|---|
| país | sempre | *Francujo*, *Kanado* |
| persona d’un país | normalment minúscula | *franco*, *kanadano* |
| llengua | normalment minúscula | *la franca*, *la pola* |
| nom de llengua en *-o* | majúscula | *Esperanto*, *Latino* |

Les majúscules en pobles i llengües són possibles però menys habituals, diu PMEG. Com en català, on els gentilicis i els noms de llengües s’escriuen en minúscula, aquí també predomina la minúscula; els noms de països, en canvi, porten majúscula en totes dues llengües. Els noms de país no porten [*la*](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/article/): *Mi loĝas en Francujo.* Els noms plurals com *(la) Filipinoj* poden portar-lo. Els mesos porten majúscula (*Oktobro*) i els dies no (*lundo*): mira [dies i mesos](https://esperantopedia.org/ca/frases/dies-i-mesos/). Per saber on es parla l’esperanto, mira [L’esperanto arreu del món](https://esperantopedia.org/ca/sobre-lesperanto/paisos/).

## Preguntes freqüents

### Es diu Francujo o Francio?

Totes dues volen dir França. *Francujo* és la forma tradicional, construïda amb elements fonamentals, i la que fa servir l’Acadèmia en les seves definicions oficials; *Francio* no és oficial però és molt corrent. PMEG diu que totes dues són perfectament utilitzables, així que tria’n una i mantén-la.

### Com es diu «soc estatunidenc» o «soc polonès»?

Fes servir un substantiu: *Mi estas usonano* (home), *Mi estas usonanino* (dona); *Mi estas polo*, *Mi estas polino*.

### Com es diuen les llengües en esperanto?

Amb l’adjectiu del poble o del país, normalment amb *la*: *la angla* «l’anglès», *la franca* «el francès», *la ĉina* «el xinès». Només *Esperanto* i unes poques més en *-o* no porten *la*.

### Els gentilicis i les llengües s’escriuen amb majúscula en esperanto?

Normalment no: *franco*, *la pola*. Els noms de país i els noms de llengua en *-o* (*Esperanto*, *Latino*) porten majúscula.

## Fonts

- [PMEG: Landoj, popoloj kaj lingvoj](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/propraj_nomoj/landoj_popoloj_lingvoj.html)
- [PMEG: Majuskloj ĉe propraj nomoj](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/propraj_nomoj/majuskloj.html)
- [PMEG: La ĉe propraj nomoj](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/difiniloj/la/propraj_nomoj.html)
- [PMEG: El (origen)](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/rolmontriloj/rolvortetoj/direktaj_rolvortetoj/el.html)
- [Akademio: La Akademio kaj la landnomoj](https://www.akademio-de-esperanto.org/decidoj/landnomoj/index.html)
- [Akademio: Listo de Rekomendataj Landnomoj (2009)](https://www.akademio-de-esperanto.org/decidoj/landnomoj/listo_de_rekomendataj_landnomoj/index.html)
- [Akademio: Oka Oficiala Aldono (1974), landnomoj i -io](https://www.akademio-de-esperanto.org/aktoj/aktoj2/8oa.html)
- [Akademio: Deka Oficiala Aldono (2023)](https://www.akademio-de-esperanto.org/decidoj/10oa.html)
- [Akademio: Universala Vortaro (Fundamento)](https://www.akademio-de-esperanto.org/fundamento/universala_vortaro.html)
- [ReVo: -uj](https://reta-vortaro.de/revo/art/uj.html), [Usono](https://reta-vortaro.de/revo/art/uson.html), [Irano](https://reta-vortaro.de/revo/art/iran.html)
- [Tatoeba: #474395, #431690, #11442766](https://tatoeba.org/en/sentences/show/474395) (CC BY 2.0 FR)