# Proverbis en esperanto amb significat i equivalents

Source: https://esperantopedia.org/ca/frases/proverbis/
Language: ca
Updated: 2026-11-08

> El Proverbaro Esperanta de Zamenhof (1910) recull uns 2.630 refranys. Llegeix-ne 32 per temes, amb el sentit literal i l’equivalent català.

El ***Proverbaro Esperanta*** és una col·lecció d’uns 2.630 proverbis i dites que L. L. Zamenhof va ordenar en esperanto i va publicar el 1910. Es va basar en una col·lecció que el seu pare, Markus Zamenhof, havia reunit en rus, polonès, francès i alemany. A continuació hi ha 32 d’aquests proverbis, agrupats per temes, cadascun amb una traducció literal i, quan n’hi ha un de ben conegut, el refrany català corresponent.

## Proverbis en esperanto per temes

La formulació i l’ortografia segueixen les edicions de 1910 i 1925; l’apòstrof de *Temp'* substitueix una *-o* elidida. Els equivalents catalans s’acosten pel sentit, no paraula per paraula; «–» vol dir que no n’hi ha cap de ben conegut. Per a les expressions de cada dia, mira [frases bàsiques](https://esperantopedia.org/ca/frases/basiques/).

### Feina i diners

| Esperanto | Sentit literal | Equivalent català |
|---|---|---|
| *Komenco bona — laboro duona.* | Un bon començament és la meitat de la feina. | Qui bé comença, la meitat té feta. |
| *Sen laboro ne venas oro.* | Sense feina no ve l’or. | – |
| *Kiu amas la liton, ne akiros profiton.* | Qui estima el llit no obtindrà profit. | – |
| *Ne prokrastu ĝis morgaŭ, kion vi povas fari hodiaŭ.* | No ajornis fins demà el que pots fer avui. | No deixis per a demà el que puguis fer avui. |
| *Ŝparu groŝon — vi havos plenan poŝon.* | Estalvia una moneda petita i tindràs la butxaca plena. | – |

### Paraules i silenci

| Esperanto | Sentit literal | Equivalent català |
|---|---|---|
| *Parolo estas arĝento, oron similas silento.* | La paraula és plata; el silenci s’assembla a l’or. | La paraula és de plata, el silenci és d’or. |
| *Granda parolisto estas duba faristo.* | Un gran parlador, a l’hora de fer, és dubtós. | – |
| *Vundo pasas, vorto restas.* | La ferida passa, la paraula roman. | – |
| *La muro havas orelojn.* | La paret té orelles. | Les parets tenen orelles. |
| *Gardu vin du baroj: lipoj kaj dentaroj.* | Que et guardin dues barreres: els llavis i les dents. | – |

### Amics

| Esperanto | Sentit literal | Equivalent català |
|---|---|---|
| *Amikon montras malfeliĉo.* | La desgràcia mostra un amic. | L’amic es coneix en la necessitat. |
| *Kun kiu vi festas, tia vi estas.* | Amb qui celebres, tal ets. | Digues amb qui vas i et diré qui ets. |

### Aprenentatge

| Esperanto | Sentit literal | Equivalent català |
|---|---|---|
| *Per pacienco venas scienco.* | Amb paciència ve la ciència. | – |
| *Lernu juna — vi scios maljuna.* | Aprèn de jove i sabràs de vell. | – |
| *Homo lernas la tutan vivon.* | Una persona aprèn tota la vida. | Tota la vida s’aprèn. |

### Temps i sort

| Esperanto | Sentit literal | Equivalent català |
|---|---|---|
| *Temp' estas mono.* | El temps és diners. | El temps és or. |
| *Kiu vivos, tiu vidos.* | Qui visqui, ho veurà. | El temps dirà. |
| *Ne en unu tago elkreskis Kartago.* | Cartago no va créixer en un sol dia. | Roma no es va fer en un dia. |
| *Plej bone ridas, kiu laste ridas.* | Riu millor qui riu el darrer. | Qui riu el darrer, riu millor. |
| *Pli bone malfrue, ol neniam.* | Millor tard que mai. | Més val tard que mai. |

### Causa i efecte, aparences

| Esperanto | Sentit literal | Equivalent català |
|---|---|---|
| *Kiu semas venton, rikoltos fulmotondron.* | Qui sembra vent, collirà tempesta de llamps i trons. | Qui sembra vents, recull tempestats. |
| *Kia ago, tia pago.* | Tal l’acció, tal el pagament. | – |
| *Ne ĉio brilanta estas diamanto.* | No tot el que brilla és un diamant. | No tot el que lluu és or. |
| *Ne juĝu pri afero laŭ ĝia ekstero.* | No jutgis un assumpte per l’exterior. | L’hàbit no fa el monjo. |
| *Unu ovo malbona tutan manĝon difektas.* | Un ou dolent espatlla tot el menjar. | Una poma podrida fa malbé tot el cistell. |

### Animals, casa i l’estranger

| Esperanto | Sentit literal | Equivalent català |
|---|---|---|
| *Kiu bojas, ne mordas.* | Qui lladra no mossega. | Gos que lladra no mossega. |
| *Kiam kato promenas, la musoj festenas.* | Quan el gat passeja, els ratolins fan festa. | Quan el gat no hi és, els ratolins ballen. |
| *Fiŝo pli granda malgrandan englutas.* | Un peix més gran s’empassa el petit. | El peix gros es menja el petit. |
| *Pri la lupo rakonto, kaj la lupo renkonte.* | Es parla del llop, i el llop ja és aquí. | Parlant del rei de Roma, per la porta se’n ve. |
| *Monto gravediĝis, muso naskiĝis.* | La muntanya es va quedar prenyada, va néixer un ratolí. | La muntanya va parir un ratolí. |
| *Ĉio transmara estas ĉarma kaj kara.* | Tot el que ve d’ultramar és encisador i car. | – |
| *Neniu estas profeto en sia urbeto.* | Ningú no és profeta a la seva ciutadeta. | Ningú no és profeta a la seva terra. |

## D’on ve el Proverbaro?

Markus Zamenhof va començar a publicar el 1905 una fraseologia comparada en rus, polonès, francès i alemany i va morir abans d’acabar-la. Segons el seu desig, hi havia d’haver una part en esperanto, i el seu fill la va preparar; va sortir per lliuraments, i el 1910 com a llibre, amb una segona edició a París el 1925. La col·lecció barreja proverbis autèntics amb expressions idiomàtiques com *Ĉerpi akvon per kribrilo* – «treure aigua amb un garbell», una tasca inútil. Mira també [Zamenhof](https://esperantopedia.org/ca/sobre-lesperanto/zamenhof/) i la [literatura esperanta](https://esperantopedia.org/ca/sobre-lesperanto/literatura/).

El text té 1.232 grups numerats de dites relacionades, ordenats segons les paraules clau russes de l’original, amb un índex temàtic alfabètic al final. Si coneixes el refranyer català, hi reconeixeràs moltes dites, perquè molts proverbis són patrimoni comú d’Europa.

## Com s’usa avui?

El diccionari ReVo cita l’edició de 1974 a la seva bibliografia (abreviatura *PrV*) i la fa servir en moltes entrades. La lingüista Sabine Fiedler (2015) informa que només un 7 % aproximadament de les 2.630 unitats són coneixement comú entre els parlants, i qualifica les dues últimes dites de les taules de molt populars avui. Una versió moderna més completa, l’*Oklingva Proverbaro* en vuit llengües, va aparèixer el 2020. Més lectures: [textos d’exemple](https://esperantopedia.org/ca/aprendre/textos-en-esperanto/).

## Formació de paraules als proverbis

| Paraula | Parts | Significat |
|---|---|---|
| *proverbaro* | *proverb·ar·o* | una col·lecció de proverbis |
| *dentaro* | *dent·ar·o* | les dents com a conjunt |
| *parolisto*, *faristo* | *parol·ist·o*, *far·ist·o* | un parlador, algú que fa (*-ist-*: qui fa alguna cosa com a ofici o per costum) |
| *malfeliĉo* | *mal·feliĉ·o* | desgràcia |
| *malfrue* | *mal·fru·e* | tard (*frue* és «d’hora») |
| *malŝpari* | *mal·ŝpar·i* | malgastar, el contrari d’*ŝpari* «estalviar» |

El sufix *-ar-* indica un tot format per moltes coses semblants, *-ist-* una persona que fa alguna cosa sovint o professionalment, i *mal-* el contrari exacte. Consulta la [formació de paraules](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/formacio-de-paraules/), els [sufixos](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/sufixos/) i els [prefixos](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/prefixos/).

## Patrons que els fan fàcils de recordar

Molts proverbis rimen (*ago – pago*, *bona – duona*) o fan servir parells de [correlatius](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/correlatius/): *Kiu vivos, tiu vidos*, *Kia ago, tia pago*. Uns altres usen *ju … des*: *Ju pli da bruo, des malpli da ĝuo.* – «Com més soroll, menys plaer.» Fiedler assenyala que sovint posen el complement davant del verb, cosa que permet la terminació *-n* (*Amikon montras malfeliĉo*), o intercanvien verbs per donar èmfasi: *Pri gustoj oni disputi ne devas* (ordre simple: *oni ne devas disputi*).

## Expressions del diccionari

ReVo també recull expressions figurades:

| Esperanto | Explicació de ReVo | Entrada |
|---|---|---|
| *perdi la kapon* | perdre el seny, tornar-se boig | [kapo](https://reta-vortaro.de/revo/art/kap.html) |
| *lia nomo estas sur ĉies lango* | és molt famós | [lango](https://reta-vortaro.de/revo/art/lang.html) |
| *bruligi siajn fingrojn* | comprometre’s, tenir experiències desagradables | [fingro](https://reta-vortaro.de/revo/art/fingr.html) |
| *foriri kun longa nazo* | marxar decebut, sense haver aconseguit res | [nazo](https://reta-vortaro.de/revo/art/naz.html) |

## Preguntes freqüents

### Qui va escriure els proverbis en esperanto?

L. L. Zamenhof va ordenar la col·lecció, posant en esperanto les dites de la col·lecció russa-polonesa-francesa-alemanya del seu pare Markus Zamenhof. Per això molts s’assemblen a proverbis coneguts a tot Europa.

### Quants proverbis hi ha al Proverbaro Esperanta?

Uns 2.630 de diferents, segons Fiedler (2015), la Vikipedio i la numeració de l’edició de 1974. S’imprimeixen en 1.232 grups numerats, i algunes dites es repeteixen en diversos grups.

### Quins proverbis esperantistes coneixen realment els parlants?

Pocs: només un 7 % aproximadament de les unitats són coneixement comú (Fiedler, 2015). Ella esmenta *Ĉio transmara estas ĉarma kaj kara* i *Neniu estas profeto en sia urbeto* com a molt populars.

### On puc llegir el Proverbaro complet?

L’edició de 1925 està transcrita a la Vikifontaro (Wikisource en esperanto); també hi ha en línia una còpia digitalitzada del text de 1910 (mira les fonts).

## Fonts

- [Vikifontaro: Proverbaro Esperanta (L. Zamenhof, 2a eld., 1925)](https://eo.wikisource.org/wiki/Proverbaro_Esperanta_(L._Zamenhof,_2a_eld.))
- [Proverbaro Esperanta, text de 1910 amb els dos prefacis](https://catherinebkrause.com/wp-content/uploads/2018/03/Proverbaro-Esperanta-3.html) – còpia digitalitzada, usada per a comprovar els proverbis de dalt
- [Vikipedio: Proverbaro Esperanta](https://eo.wikipedia.org/wiki/Proverbaro_Esperanta) i [Wikipedia (en): Proverbaro Esperanta](https://en.wikipedia.org/wiki/Proverbaro_Esperanta)
- [Vikipedio: Oklingva Proverbaro](https://eo.wikipedia.org/wiki/Oklingva_Proverbaro)
- [Rob Keetlaer: Esperantaj proverboj](https://www.robkeetlaer.nl/esperanto/proverbaro/klarigoj_eo.htm) – numeració dels 2.630 proverbis; comprovació de la formulació
- [Sabine Fiedler: Esperanto Phraseology (2015)](https://hrcak.srce.hr/138515)
- [ReVo: bibliografia](https://reta-vortaro.de/revo/dok/bibliogr.html), [proverbo](https://reta-vortaro.de/revo/art/prover.html), [parolo](https://reta-vortaro.de/revo/art/parol.html), [fari](https://reta-vortaro.de/revo/art/far.html), [dento](https://reta-vortaro.de/revo/art/dent.html), [feliĉa](https://reta-vortaro.de/revo/art/felicx.html), [ŝpari](https://reta-vortaro.de/revo/art/sxpar.html)
- PMEG: [AR](https://bertilow.com/pmeg/vortfarado/afiksoj/sufiksoj/ar.html), [IST](https://bertilow.com/pmeg/vortfarado/afiksoj/sufiksoj/ist.html), [MAL](https://bertilow.com/pmeg/vortfarado/afiksoj/prefiksoj/mal.html), [Apostrofo](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/apostrofo/normala_uzo.html)