# Hola en esperanto és Saluton: adeu i altres salutacions

Source: https://esperantopedia.org/ca/frases/salutacions/
Language: ca
Updated: 2026-11-08

> Hola en esperanto és Saluton! i adeu és Ĝis revido! o només Ĝis! Totes les salutacions segons l’hora del dia, com respondre a «com estàs?» i els costums.

«Hola» en esperanto és ***Saluton!*** (sa-LU-ton), i «adeu» és ***Ĝis revido!*** (ĝis re-VI-do) o simplement ***Ĝis!*** (ĝis). Totes dues expressions serveixen a qualsevol hora del dia i amb qualsevol persona, d’un amic a un desconegut. Les guies de pronunciació d’aquesta pàgina divideixen les paraules en síl·labes i mostren la síl·laba tònica en majúscules.

## Com saludar

| Esperanto | Pronunciació | Català | Quan |
|---|---|---|---|
| *Saluton!* | sa-LU-ton | Hola! | A qualsevol hora, en qualsevol situació |
| *Sal!* | sal | Ei! / Hola! | Molt informal, abreviatura de *Saluton* |
| *Bonan matenon!* | BO-nan ma-TE-non | Bon dia! | Al matí |
| *Bonan tagon!* | BO-nan TA-gon | Bon dia! / Bona tarda! | Durant el dia |
| *Bonan vesperon!* | BO-nan ves-PE-ron | Bona tarda! / Bon vespre! | Al vespre |
| *Bonvenon!* | bon-VE-non | Benvingut! | En rebre convidats |
| *Saluton al ĉiuj!* | sa-LU-ton al ĈI-uj | Hola a tothom! | En saludar un grup |
| *Karaj geamikoj!* | KA-raj ge-a-MI-koj | Estimats amics! | Per començar un discurs o una carta |

Salutacions com *Bonan matenon!* acaben en l’[acusatiu *-n*](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/acusatiu/) perquè són abreviatures d’oracions completes: *Bonan matenon!* vol dir *(Mi deziras al vi) bonan matenon!*, és a dir, «(et desitjo) un bon matí». La gramàtica de referència PMEG explica que aquesta *-n* es va convertir en la forma habitual d’aquestes expressions tradicionals. *Bonan matenon* i desitjos semblants ja apareixen al *Fundamento* de 1905.

## Com acomiadar-se

| Esperanto | Pronunciació | Català | Quan |
|---|---|---|---|
| *Ĝis!* | ĝis | Adeu! / Fins aviat! | Cada dia, molt freqüent |
| *Ĝis revido!* / *Ĝis la revido!* | ĝis (la) re-VI-do | Adeu! / Fins a la vista! (literalment «fins a tornar-nos a veure») | Neutre |
| *Ĝis baldaŭ!* | ĝis BAL-daŭ | Fins aviat! | Us veureu aviat |
| *Ĝis poste!* | ĝis POS-te | Fins després! | Més tard el mateix dia |
| *Ĝis morgaŭ!* | ĝis MOR-gaŭ | Fins demà! | L’endemà |
| *Ĝis la venonta fojo!* | ĝis la ve-NON-ta FO-jo | Fins a la propera! | La propera trobada |
| *Bonan nokton!* | BO-nan NOK-ton | Bona nit! | En anar a dormir o en marxar tard |
| *Fartu bone!* | FAR-tu BO-ne | Cuida’t! (literalment «que et vagi bé») | Comiat càlid |
| *Bonan vojaĝon!* | BO-nan vo-JA-ĝon | Bon viatge! | Algú se’n va de viatge |
| *Adiaŭ!* | a-DI-aŭ | Adeu-siau! | Separació llarga o per sempre |

*Ĝis* és una preposició que vol dir «fins», de manera que *Ĝis!* és literalment «Fins…!»: la resta de la frase se sobreentén, com en el nostre «Fins aviat!». PMEG assenyala que *Adiaŭ!* s’usa molt poc en la parla quotidiana; la gent prefereix *Ĝis revido!* o *Ĝis!*, que suggereixen que us tornareu a veure. Digues *Adiaŭ!* només quan realment no esperes veure algú durant molt de temps.

## «Com estàs?» i com respondre

| Esperanto | Pronunciació | Català |
|---|---|---|
| *Kiel vi fartas?* | KI-el vi FAR-tas | Com estàs? / Com va? |
| *Kiel vi?* | KI-el vi | Com estàs? (informal) |
| *Kio nova?* | KI-o NO-va | Què hi ha de nou? |
| *Bone, dankon. Kaj vi?* | BO-ne, DAN-kon. kaj vi | Bé, gràcies. I tu? |
| *Tre bone!* | tre BO-ne | Molt bé! |
| *Bonege!* | bo-NE-ge | Genial! |
| *Ne malbone.* | ne mal-BO-ne | No va malament. |
| *Tiel-tiel.* | TI-el TI-el | Així així. (col·loquial) |
| *Malbone.* | mal-BO-ne | Malament. / No gaire bé. |
| *Nenio speciala.* | ne-NI-o spe-ci-A-la | Res d’especial. |

*Farti* vol dir «trobar-se en un cert estat de salut o de benestar»: *Mi fartas bone* – «Estic bé». La resposta usa un adverbi en *-e* (*bone*, no *bona*) perquè descriu com et va.

## Formal o informal?

L’esperanto usa ***vi*** per a tothom, una persona o moltes, un infant o un ministre (mira els [pronoms](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/pronoms/)). Existeix en teoria un «tu» singular, *ci*, però PMEG assenyala que normalment no s’usa. Així doncs, no hi ha una distinció «tu»/«vostè» com en català: la formalitat ve d’altres paraules:

- **Tractaments:** *sinjoro* «senyor», *sinjorino* «senyora», *gesinjoroj* «senyores i senyors».
- **Cartes:** *Estimata sinjoro Novak* – «Estimat senyor Novak», literalment «apreciat» (formal); *Kara Maria* – «Estimada Maria» (amistós).
- **Comiat:** *Amike* – «amistosament» o *Kore* – «cordialment» en cartes amistoses; *Ĝis!* en un missatge ràpid.

## Costums de salutació en esperanto

- **«Ĝis!» a tot arreu.** PMEG assenyala que *ĝis* i *ĝis revido* són els comiats habituals; veuràs *Ĝis!* en converses, xats i correus per igual.
- **Samideano.** Alguns esperantistes es diuen *samideano* – literalment «persona de la mateixa idea», és a dir, company esperantista.
- **No «facis el cocodril».** En els esdeveniments d’esperanto, passar a la teva llengua materna amb els compatriotes s’anomena *krokodili* «fer el cocodril» i normalment es desaconsella.
- **Formes breus informals.** En línia veuràs *Sal!* per a *Saluton!* i *Ĉaŭ!* (de l’italià *ciao*, que també coneixem en català).

Per a més frases quotidianes, mira [Frases bàsiques en esperanto](https://esperantopedia.org/ca/frases/basiques/). Per dir l’hora del dia, mira [dies, mesos i temps](https://esperantopedia.org/ca/frases/dies-i-mesos/).

## Preguntes freqüents

### Com es diu hola en esperanto?

*Saluton!* (sa-LU-ton). Serveix a qualsevol hora i en qualsevol situació. Al matí també pots dir *Bonan matenon!*, i durant el dia *Bonan tagon!*

### Com es diu adeu en esperanto?

*Ĝis revido!* o simplement *Ĝis!* – literalment «fins a tornar-nos a veure» i «fins». *Ĝis morgaŭ!* vol dir «Fins demà!» i *Ĝis baldaŭ!* «Fins aviat!»

### Per què les salutacions en esperanto acaben en -n?

Són oracions abreujades: *Bonan tagon!* equival a «et desitjo un bon dia», on *tagon* és l’objecte de «desitjar». La terminació d’acusatiu *-n* es va mantenir després d’ometre el verb.

### Quina diferència hi ha entre Ĝis i Adiaŭ?

*Ĝis* espera una altra trobada; *Adiaŭ* és per a una separació llarga o definitiva. A la vida quotidiana gairebé tothom diu *Ĝis!*

### Com es respon a «Kiel vi fartas?»?

*Bone, dankon. Kaj vi?* – «Bé, gràcies. I tu?» Altres respostes són *Tre bone!* «Molt bé!», *Ne malbone* «No va malament» i *Tiel-tiel* «Així així».

## Fonts

- [PMEG: Mallongigitaj frazoj – Bonan matenon!, Saluton!](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/frazospecoj/mallongigitaj_frazoj.html)
- [PMEG: Oficialaj ekkrioj – Adiaŭ i Ĝis revido](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/ekkrioj_sonimitoj/oficialaj_ekkrioj.html)
- [PMEG: Personaj pronomoj – vi i ci](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/pronomoj/personaj.html)
- [ReVo: adiaŭ](https://reta-vortaro.de/revo/art/adiaux.html)
- [Wiktionary: saluton](https://en.wiktionary.org/wiki/saluton), [sal](https://en.wiktionary.org/wiki/sal), [ĝis](https://en.wiktionary.org/wiki/%C4%9Dis), [kiel vi fartas](https://en.wiktionary.org/wiki/kiel_vi_fartas), [amike](https://en.wiktionary.org/wiki/amike), [kore](https://en.wiktionary.org/wiki/kore), [ĉaŭ](https://en.wiktionary.org/wiki/%C4%89a%C5%AD)
- [Vikipedio: Samideano](https://eo.wikipedia.org/wiki/Samideano)
- [Vikipedio: Krokodili](https://eo.wikipedia.org/wiki/Krokodili)