# Sentiments en esperanto: content, trist, cansat

Source: https://esperantopedia.org/ca/frases/sentiments/
Language: ca
Updated: 2026-11-08

> Feliç és feliĉa o ĝoja, trist malĝoja, cansat laca. Com dir Mi estas laca, Mi timas i Mi ĝojas, i com mal-, -iĝ-, -ig- i -em- creen més sentiments.

En esperanto expliques com et sents amb *esti* «ser, estar» més un adjectiu – ***Mi estas feliĉa*** «Estic feliç», ***Mi estas laca*** «Estic cansat» – o amb un verb de sentiment: ***Mi ĝojas*** «M’alegro», ***Mi timas*** «Tinc por», ***Mi enuas*** «M’avorreixo». Esperanto té un sol verb *esti* on el català distingeix *ser* i *estar*, així que no cal triar. Unes quantes partícules (*mal-, -iĝ-, -ig-, -em-*) converteixen una sola arrel en tota una família de sentiments. Les guies de pronunciació separen les paraules en síl·labes i escriuen en majúscules la síl·laba accentuada, que sempre és la penúltima.

## Sentiments com a adjectius

Els adjectius acaben en *-a* i prenen *-j* en plural: *Ni estas feliĉaj* «Estem contents».

| Català | Esperanto | Pronunciació | Nota |
|---|---|---|---|
| feliç | *feliĉa* | fe-LI-ĉa | també «afortunat» |
| alegre, joiós | *ĝoja* | ĜO-ja | més profund que *gaja* |
| animat, de bon humor | *gaja* | GA-ja | es nota per fora |
| content, satisfet | *kontenta* | kon-TEN-ta | no vol res més |
| trist, afligit | *malĝoja* | mal-ĜO-ja | pena profunda, per exemple després d’una pèrdua |
| abatut, melancòlic | *malgaja* | mal-GA-ja | un estat d’ànim més lleuger i passatger |
| trist | *trista* | TRIS-ta | molt usat, curt |
| infeliç | *malfeliĉa* | mal-fe-LI-ĉa | també «desafortunat» |
| enfadat | *kolera* | ko-LE-ra | |
| tímid, que s’espanta fàcilment | *timema* | ti-ME-ma | |
| cansat | *laca* | LA-ca | també «fart de» |
| amb son | *dormema* | dor-ME-ma | |
| nerviós | *nervoza* | ner-VO-za | |
| tranquil | *trankvila* | tran-KVI-la | |
| inquiet, preocupat | *maltrankvila* | mal-tran-KVI-la | |
| sol (que se sent sol) | *soleca* | so-LE-ca | |
| orgullós | *fiera* | fi-E-ra | *fiera pri vi* «orgullós de tu» |
| gelós | *ĵaluza* | ĵa-LU-za | tem perdre el que és teu |
| disgustat, afligit | *ĉagrenita* | ĉa-gre-NI-ta | |
| sorprès | *surprizita* | sur-pri-ZI-ta | |

**Matisos de significat.** El diccionari ReVo diu que *gaja* s’experimenta i es mostra cap enfora, mentre que *ĝoja* és un sentiment més profund i interior. De la mateixa manera, *malgaja* és un estat d’ànim més lleuger i extern, i *malĝoja* una pena profunda. *Trista* també és corrent: PMEG el considera una alternativa sovint usada de *malgaja* i *malĝoja*, tot i que ReVo cita una guia d’ús que prefereix les formes amb *mal-*. *Feliĉa* vol dir tant «feliç» com «afortunat»; per a la sort pura, digues *bonŝanca*. *Ĵaluza* és la por de perdre alguna cosa teva; voler el que té un altre és *envii* «envejar». La *ĵ* sona com la *j* de «joc».

**Sentiments en -ita.** *Ĉagrenita, surprizita* i *ravita* «encantat» venen dels verbs *ĉagreni* «disgustar», *surprizi* «sorprendre» i *ravi* «encantar». La terminació *-ita* dona l’estat resultant, de manera que *Mi estas surprizita* és «Estic sorprès» (per alguna cosa). Consulta els [participis](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/participis/).

## Sentiments com a verbs

| Verb | Pronunciació | Exemple | Català |
|---|---|---|---|
| *ami* | A-mi | *Mi amas mian familion.* | Estimo la meva família. |
| *ŝati* | ŜA-ti | *Mi ŝatas tiun kanton.* | M’agrada aquesta cançó. |
| *plaĉi* | PLA-ĉi | *Tiu kanto plaĉas al mi.* | Aquesta cançó m’agrada (em plau). |
| *malami* | mal-A-mi | *Mi malamas atendi.* | Odio esperar. |
| *ĝoji* | ĜO-ji | *Mi ĝojas pri via sukceso.* | M’alegro del teu èxit. |
| *timi* | TI-mi | *Mi timas la hundon.* | Tinc por del gos. |
| *koleri* | ko-LE-ri | *Li koleras pro la bruo.* | S’enfada pel soroll. |
| *enui* | e-NU-i | *Mi enuas.* | M’avorreixo. |
| *honti* | HON-ti | *Mi hontas pri mia eraro.* | Tinc vergonya del meu error. |
| *esperi* | es-PE-ri | *Mi esperas, ke vi venos.* | Espero que vinguis. |
| *bedaŭri* | be-DAŬ-ri | *Mi bedaŭras, ke mi malfruis.* | Sento haver arribat tard. |
| *sopiri* | so-PI-ri | *Mi sopiras al la maro.* | Enyoro el mar. |

**Agradar, estimar, odiar.** En l’ús modern *ŝati* és la paraula més suau i *ami* la més forta; ReVo assenyala que l’ús antic era el contrari. PMEG explica que *ŝati* i *plaĉi* signifiquen gairebé el mateix però intercanvien els papers, com en «aprecio el llibre» i «el llibre m’agrada»: *Mi ŝatas la libron* equival a *La libro plaĉas al mi*. Per dir «no m’agrada» usa *Mi ne ŝatas ĝin*, i reserva *malami* per a l’odi de debò. *Malŝati* es glossa «desagradar» en alguns diccionaris, però ReVo el defineix com a considerar alguna cosa sense valor ni importància; per això *Mi ne ŝatas* és la frase més segura. Per a l’amor entre persones, mira [t’estimo](https://esperantopedia.org/ca/frases/t-estimo/).

**Què ve darrere del verb.** Indica la causa amb *pri* o *pro*: ReVo té *ĝoji pri la bonaĵo* i *mi ĝojas pro via helpo*. Una oració sencera porta *ke*: *Mi ĝojas, ke vi venis*; *Mi timas, ke pluvos* «Tinc por que plogui». Les mateixes peces segueixen *esti* més un adjectiu: *Mi estas ĝoja, ke vi venis.* La fam i la set són a [menjar i beure](https://esperantopedia.org/ca/frases/menjar-i-beure/), i el fred i la calor a [temps i estacions](https://esperantopedia.org/ca/frases/temps-atmosferic-i-estacions/).

## Quatre maneres de dir com et sents

| Patró | Exemple | Català |
|---|---|---|
| *esti* + adjectiu | *Mi estas laca.* | Estic cansat. |
| verb de sentiment | *Mi timas.* | Tinc por. |
| *senti sin* + adjectiu | *Mi sentas min sola.* | Em sento sol. |
| *Estas al mi* + adverbi | *Estas al mi malvarme.* | Tinc fred. |

A *senti sin* «sentir-se» la paraula *min* és el complement directe, i l’adjectiu que va darrere et descriu a tu, per això no porta *-n*: *Ni sentas nin solaj* «Ens sentim sols». PMEG ho anomena una descripció lligada a través del verb. Per dir com et trobes de bé usa un adverbi: *Mi sentas min bone* «Em trobo bé». L’últim patró ve de PMEG, que cita *Estas al mi malvarme* de la traducció de Zamenhof dels contes d’Andersen; *al mi* indica la persona que ho sent.

## Partícules que formen sentiments

| Partícula | Efecte | Exemples |
|---|---|---|
| *mal-* | el contrari | *feliĉa → malfeliĉa* «infeliç», *kontenta → malkontenta* «descontent», *ĝoji → malĝoji* «afligir-se», *espero → malespero* «desesperació», *ami → malami* «odiar» |
| *-iĝ-* | tornar-se, esdevenir | *kolera → koleriĝi* «enfadar-se», *laca → laciĝi* «cansar-se», *trankvila → trankviliĝi* «calmar-se», *enui → enuiĝi* «avorrir-se», *ĉagreni → ĉagreniĝi* «disgustar-se» |
| *-ig-* | fer sentir a algú | *ĝoji → ĝojigi* «alegrar», *timi → timigi* «espantar», *koleri → kolerigi* «enfadar algú», *trankvila → trankviligi* «calmar algú», *enui → enuigi* «avorrir» |
| *-ig-* + *-a* | que causa un sentiment | *enuiga* «avorridor, pesat», *laciga* «esgotador», *timiga* «espantós», *ĝojiga* «que dona alegria» |
| *-em-* | inclinat a | *timema* «tímid», *kolerema* «irascible», *hontema* «vergonyós», *plorema* «plorós», *enviema* «envejós» |
| *-eg-* | molt fort | *feliĉega* «immensament feliç», *kolerega* «furiós», *lacega* «esgotat» |
| *-et-* | feble | *kolereta* «una mica enfadat», *rideti* «somriure» (de *ridi* «riure») |
| *ek-* | de sobte | *ektimi* «espantar-se», *ekridi* «posar-se a riure», *ekami* «començar a estimar» |

Més informació a [prefixos](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/prefixos/) i [sufixos](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/sufixos/). Algunes coses a tenir en compte:

- **Contrari o simplement «no».** *Mal-* és la idea contrària, mentre que *ne* només la nega. El parell de PMEG és *ami → malami*: *Mi ne amas lin* «No l’estimo», però *Mi malamas lin* «L’odio».
- **No hi ha ĝojiĝi.** ReVo no recull *ĝojiĝi*, perquè *ĝoji* ja vol dir «sentir alegria».
- **La por.** *Timiĝi* existeix, però PMEG recomana *ektimi* per a «espantar-se».
- **Un estat passatger.** PMEG diu que *-em-* també pot indicar una ànsia momentània: *dormema* és «tenir son», no «dormir molt».

## Preguntar pels sentiments i respondre

| Esperanto | Pronunciació | Català |
|---|---|---|
| *Kiel vi fartas?* | KI-el vi FAR-tas | Com estàs? |
| *Kiel vi sentas vin?* | KI-el vi SEN-tas vin | Com et sents? |
| *Kio estas al vi?* | KI-o ES-tas al vi | Què et passa? |
| *Kio okazis?* | KI-o o-KA-zis | Què ha passat? |
| *Kio ĝenas vin?* | KI-o ĜE-nas vin | Què et molesta? |
| *Kial vi estas malĝoja?* | KI-al vi ES-tas mal-ĜO-ja | Per què estàs trist? |
| *Nenio, mi nur estas laca.* | ne-NI-o, mi nur ES-tas LA-ca | Res, només estic cansat. |

ReVo defineix *farti* com estar en bon o mal estat pel que fa a les funcions del cos, i *Kiel vi fartas?* continua sent el «com estàs?» estàndard; les respostes són a [salutacions](https://esperantopedia.org/ca/frases/salutacions/). *Kiel vi sentas vin?* pregunta pel teu estat d’ànim ara mateix.

## Consolar i reaccionar

| Esperanto | Pronunciació | Català |
|---|---|---|
| *Ne ploru.* | ne PLO-ru | No ploris. |
| *Ne timu.* | ne TI-mu | No tinguis por. |
| *Ne zorgu.* | ne ZOR-gu | No et preocupis. |
| *Trankviliĝu.* | tran-kvi-LI-ĝu | Calma’t. |
| *Ĉio estos en ordo.* | ĈI-o ES-tos en OR-do | Tot anirà bé. |
| *Mi kunsentas kun vi.* | mi kun-SEN-tas kun vi | Estic amb tu (comparteixo el que sents). |
| *Mi kondolencas.* | mi kon-do-LEN-cas | Et dono el condol. |
| *Kia domaĝo!* | KI-a do-MA-ĝo | Quina llàstima! |
| *Mi ĝojas pri vi.* | mi ĜO-jas pri vi | M’alegro per tu. |
| *Mi fieras pri vi.* | mi fi-E-ras pri vi | Estic orgullós de tu. |

Les ordres acaben en *-u*, l’imperatiu, i *ne* les fa negatives. Exclamacions breus com *Ve!* «ai, ai!» i *Hura!* «visca!» són [interjeccions](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/interjeccions/).

## Preguntes freqüents

### Com es diu «estic feliç» en esperanto?

*Mi estas feliĉa* o *Mi estas ĝoja*. *Mi ĝojas* sol vol dir «m’alegro», normalment per alguna cosa concreta.

### Com es diu «estic cansat» en esperanto?

*Mi estas laca*. «Estic esgotat» és *Mi estas lacega*, i «m’estic cansant» és *Mi laciĝas*.

### Com es diu «estic trist» en esperanto?

*Mi estas malĝoja*, *Mi estas malgaja* o *Mi estas trista*. Les tres s’usen, i *malĝoja* és la més profunda.

### Com es diu «tinc por» en esperanto?

*Mi timas*, amb un complement (*Mi timas la hundon*) o una oració (*Mi timas, ke pluvos*). «No tinguis por» és *Ne timu*.

### Quina diferència hi ha entre feliĉa i ĝoja?

*Feliĉa* és el «feliç» habitual i també vol dir «afortunat». *Ĝoja* és «alegre, joiós», i *ĝoji* és «alegrar-se» per alguna cosa.

## Fonts

- ReVo: [feliĉa](https://reta-vortaro.de/revo/art/felicx.html), [ĝoji, ĝoja, malĝoja](https://reta-vortaro.de/revo/art/gxoj.html), [gaja, malgaja](https://reta-vortaro.de/revo/art/gaj.html), [kontenta](https://reta-vortaro.de/revo/art/konten.html), [trista](https://reta-vortaro.de/revo/art/trist.html), [kolera](https://reta-vortaro.de/revo/art/koler.html), [timi](https://reta-vortaro.de/revo/art/tim.html), [laca](https://reta-vortaro.de/revo/art/lac.html), [enui](https://reta-vortaro.de/revo/art/enu.html)
- ReVo: [esperi](https://reta-vortaro.de/revo/art/esper.html), [bedaŭri](https://reta-vortaro.de/revo/art/bedaux.html), [sopiri](https://reta-vortaro.de/revo/art/sopir.html), [honti](https://reta-vortaro.de/revo/art/hont.html), [envii](https://reta-vortaro.de/revo/art/envi.html), [ŝati](https://reta-vortaro.de/revo/art/sxat.html), [ami, malami](https://reta-vortaro.de/revo/art/am.html), [plaĉi](https://reta-vortaro.de/revo/art/placx.html), [ĉagreni](https://reta-vortaro.de/revo/art/cxagre.html), [ravi](https://reta-vortaro.de/revo/art/rav.html)
- ReVo: [trankvila](https://reta-vortaro.de/revo/art/trankv.html), [soleca](https://reta-vortaro.de/revo/art/sol.html), [fiera](https://reta-vortaro.de/revo/art/fier.html), [ĵaluza](https://reta-vortaro.de/revo/art/jxaluz.html), [nervoza](https://reta-vortaro.de/revo/art/nervoz.html), [kondolenci](https://reta-vortaro.de/revo/art/kondol.html), [kunsenti](https://reta-vortaro.de/revo/art/sent.html), [farti](https://reta-vortaro.de/revo/art/fart.html), [okazi](https://reta-vortaro.de/revo/art/okaz.html)
- [PMEG: EM](https://bertilow.com/pmeg/vortfarado/afiksoj/sufiksoj/em.html), [IĜ](https://bertilow.com/pmeg/vortfarado/afiksoj/sufiksoj/igh.html), [ET](https://bertilow.com/pmeg/vortfarado/afiksoj/sufiksoj/et.html), [MAL](https://bertilow.com/pmeg/vortfarado/afiksoj/prefiksoj/mal.html), [EK](https://bertilow.com/pmeg/vortfarado/afiksoj/prefiksoj/ek.html)
- [PMEG: IĜ-verboj (timiĝi, ektimi)](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/verboj_frazroloj/igh.html), [priskribaj verboj (esti, fariĝi)](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/verboj_frazroloj/priskribaj.html), [similsignifaj verboj (ŝati, plaĉi)](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/verboj_frazroloj/similsignifaj.html)
- [Tatoeba](https://tatoeba.org/en/sentences/show/1150510) (CC BY 2.0 FR), frases comprovades com a atestades: #1150510 *Kio estas al vi?*, #435657 *Kio okazis?*, #3952972 *Kio ĝenas vin?*, #656588 *Kiel vi sentas vin?*, #1840821 *Mi sentas min sola*, #12091947 *Kial vi estas malĝoja?*, #4810793 *Mi kondolencas*, #550822 *Kia domaĝo*, #1015630 *Ne ploru*, #429408 *Ne timu*, #466730 *Trankviliĝu*, #470078 *Mi enuas*
