# El temps i les estacions en esperanto: paraules i frases

Source: https://esperantopedia.org/ca/frases/temps-atmosferic-i-estacions/
Language: ca
Updated: 2026-11-08

> Els verbs del temps en esperanto no porten subjecte: Pluvas és «plou», Neĝas «neva». Estacions, Estas varme, temperatures i frases útils.

En esperanto els verbs del temps no tenen subjecte: ***Pluvas*** és «Plou», ***Neĝas*** «Neva» i ***Tondras*** «Trona». Per a les condicions i la temperatura, *estas* va seguit d’un adverbi: ***Estas varme*** «Fa calor» (literalment «és càlid»), ***Estas malvarme*** «Fa fred». Les quatre estacions són ***printempo, somero, aŭtuno, vintro***. Les guies de pronunciació d’aquesta pàgina mostren la síl·laba tònica en majúscules; sempre és la penúltima (mira l’[alfabet](https://esperantopedia.org/ca/aprendre/alfabet/)).

## Les quatre estacions

| Català | Esperanto | Pronunciació |
|---|---|---|
| primavera | *printempo* | prin-TEM-po |
| estiu | *somero* | so-ME-ro |
| tardor | *aŭtuno* | aŭ-TU-no |
| hivern | *vintro* | VIN-tro |
| estació | *sezono* | se-ZO-no |
| temporada de pluges | *pluvsezono* | pluv-se-ZO-no |
| estació seca | *seka sezono* | SE-ka se-ZO-no |
| temps (atmosfèric) | *vetero* | ve-TE-ro |

Els noms de les estacions són substantius ordinaris, escrits amb minúscula (els [mesos](https://esperantopedia.org/ca/frases/dies-i-mesos/) tradicionalment van amb majúscula). ReVo tracta *printempo* com una sola arrel, tot i que acaba en *tempo* «temps». Situa les estacions segons el calendari gregorià: la primavera de l’hemisferi nord va d’uns 21 de març a uns 21 de juny, i la de l’hemisferi sud d’uns 23 de setembre a uns 21 de desembre.

## Com es diu «a l’estiu»?

| Patró | Esperanto | Català |
|---|---|---|
| substantiu + *-e* | *Somere mi naĝas en la maro.* | A l’estiu nedo al mar. |
| *en la* + substantiu | *En la somero ni veturis al la maro.* | Aquell estiu vam anar al mar. |
| *dum la* + substantiu | *Dum la vintro la tagoj estas mallongaj.* | Durant l’hivern els dies són curts. |
| *ĉi-* + substantiu + *-e* | *Ni havis malmulte da neĝo ĉi-vintre.* | Aquest hivern hem tingut poca neu. |
| adjectiu + substantiu + *-n* | *Venontan someron mi vojaĝos.* | L’estiu que ve viatjaré. |
| *tuta* + substantiu + *-n* | *Neĝis la tutan vintron.* | Va nevar tot l’hivern. |

La terminació *-e* converteix un substantiu en un adverbi de temps: *somere*, *vintre*, *matene* (mira els [adverbis](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/adverbis/)). Tant *somere* com *en la somero* són correctes. Fins i tot els exercicis del Fundamento, citats a ReVo, fan servir *en somero* i *en vintro* sense article.

Un substantiu de temps amb l’[acusatiu *-n*](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/acusatiu/) i sense preposició marca un moment o un període (PMEG): *la sekvan dimanĉon* «el diumenge següent», i així *pasintan vintron* «l’hivern passat», *la tutan vintron* «tot l’hivern». La paraula *ĉi* vol dir «aquest, proper al qui parla», i PMEG la mostra en compostos com *ĉi-nokte* «aquesta nit» i *ĉi-jara* «d’enguany»; *ĉi-vintre* i *ĉi-somere* segueixen el mateix patró.

## Paraules del temps

| Català | Esperanto | Pronunciació |
|---|---|---|
| cel | *ĉielo* | ĉi-E-lo |
| sol | *suno* | SU-no |
| lluïssor del sol | *sunbrilo* | sun-BRI-lo |
| núvol | *nubo* | NU-bo |
| boira | *nebulo* | ne-BU-lo |
| pluja | *pluvo* | PLU-vo |
| neu | *neĝo* | NE-ĝo |
| calamarsa | *hajlo* | HAJ-lo |
| gel | *glacio* | gla-CI-o |
| gelada, fred glaçant | *frosto* | FROS-to |
| arc de Sant Martí | *ĉielarko* | ĉi-e-LAR-ko |
| vent | *vento* | VEN-to |
| ventijol, brisa | *venteto* | ven-TE-to |
| ventada, vent molt fort | *ventego* | ven-TE-go |
| tempesta | *ŝtormo* | ŜTOR-mo |
| huracà | *uragano* | u-ra-GA-no |
| llamp | *fulmo* | FUL-mo |
| tro | *tondro* | TON-dro |
| tempesta elèctrica | *fulmotondro* | ful-mo-TON-dro |

Els adjectius corresponents acaben en *-a*: *suna tago* «un dia de sol», *nuba* «ennuvolat», *sennuba* «sense núvols», *pluva* «plujós», *neĝa* «nevat», *venta* «ventós», *glacia* «gelat», *seka* «sec», *malseka* «mullat», *kota* «enfangat». Amb *vetero* fes servir un adjectiu ordinari: *bela vetero* «bon temps».

## Verbs del temps: sense subjecte

Com en català (*plou*, *neva*), l’esperanto no necessita cap subjecte fictici; en altres llengües, com l’anglès, cal un *it* buit. PMEG diu clarament que amb aquests verbs no s’ha d’usar *ĝi*: *Hodiaŭ pluvas*, no *Ĝi pluvas hodiaŭ*. Afegeix que el *ĝi* redundant de la frase de Zamenhof *Ĝi estis varmega posttagmezo* ha desaparegut i avui es considera un error. Mira els [pronoms](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/pronoms/).

| Esperanto | Català | Infinitiu | Pronunciació |
|---|---|---|---|
| *Pluvas.* | Plou. | *pluvi* | PLU-vas |
| *Neĝas.* | Neva. | *neĝi* | NE-ĝas |
| *Tondras.* | Trona. | *tondri* | TON-dras |
| *Fulmas.* | Hi ha llamps. | *fulmi* | FUL-mas |
| *Hajlas.* | Cau calamarsa. | *hajli* | HAJ-las |
| *Ventas.* | Fa vent. | *venti* | VEN-tas |
| *Frostas.* | Gela. | *frosti* | FROS-tas |
| *Ŝtormas.* | Hi ha tempesta. | *ŝtormi* | ŜTOR-mas |
| *Sunas.* | Fa sol. | *suni* | SU-nas |
| *Tagiĝas.* | Es fa de dia. | *tagiĝi* | ta-GI-ĝas |

Les terminacions habituals donen els temps (mira els [verbs](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/verbs/)): *Hieraŭ pluvis* «Ahir va ploure», *Morgaŭ pluvos* «Demà plourà». Els adverbis hi afegeixen força: *Pluvas forte* «Plou fort», *Neĝas multe* «Neva molt».

Si cau una altra cosa com si fos pluja, aquesta cosa passa a ser el subjecte, de manera que no porta *-n*: *Pluvis ŝtonoj sur la tegmenton* «Va ploure pedres sobre la teulada». PMEG adverteix contra *ŝtonojn* en aquest cas.

## «Fa calor»: Estas varme

Quan *estas* no té un subjecte real, la paraula que descriu la situació és un adverbi en *-e*, no un adjectiu (PMEG): *Estas varme*, no *Estas varma*. Els exemples de PMEG inclouen *Estas mallume* «Fa fosc».

| Esperanto | Català |
|---|---|
| *Estas varme.* | Fa calor. |
| *Estas malvarme.* | Fa fred. |
| *Estas sune.* | Fa sol. |
| *Estas nube, sed ne pluvas.* | Està ennuvolat, però no plou. |
| *Estas nebule.* | Hi ha boira. |
| *Estas malseke.* | Està humit. |
| *Estas tro malvarme por naĝi.* | Fa massa fred per nedar. |

Amb subjecte l’adjectiu torna i hi concorda: *La vetero estas varma* «El temps és càlid» (subjecte *vetero*), *Estas bela vetero* «Fa bon temps» (l’adjectiu pertany a *vetero*).

Per dir com et sents, fes servir els verbs *varmi* i *malvarmi*, que ReVo defineix com ser o sentir-se càlid i fred: *Mi malvarmas* «Tinc fred», *Al mi varmas* «Tinc calor», *Ĉu tro varmas?* «Fa massa calor?». *Mi frostas* vol dir «Em glaço de fred»; ReVo defineix *frosti* com sentir un fred glaçant.

## Temperatura

| Esperanto | Català |
|---|---|
| *Kiom da gradoj estas ekstere?* | A quants graus som a fora? |
| *Estas dudek gradoj.* | Fa vint graus. |
| *Estas dudek du gradoj celsiaj.* | Fa 22 graus Celsius. |
| *Estas dek gradoj super nulo.* | Fa deu graus sobre zero. |
| *Estis dek gradoj sub nulo ĉi-matene.* | Aquest matí feia deu graus sota zero. |
| *La temperaturo nun estas minus dek gradoj.* | La temperatura ara és de menys deu graus. |
| *Morgaŭ estos pli varme.* | Demà farà més calor. |

Digues primer el nombre i després *gradoj* («un grau» és *unu grado*); mira els [nombres](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/numerals/). PMEG dona les dues maneres de llegir un signe de temperatura: +10° és *plus dek gradoj* o *dek gradoj super nulo*, i −10° és *minus dek gradoj* o *dek gradoj sub nulo*.

Els sufixos *-eg-* «més fort» i *-et-* «més feble» formen una escala: *malvarmega* «molt fred», *malvarma* «fred», *malvarmeta* «fresc», *varma* «càlid», *varmega* «molt calorós». Canvia *-a* per *-e* per a la frase del temps: *Estas varmege* «Fa una calor sufocant».

ReVo diu que *varma* és tradicionalment una calor moderada i agradable, mentre que *varmega* vol dir calorós de manera desagradable, fins i tot abrasador. Afegeix que els diccionaris PV i PIV van perdre aquest matís, que els esperantistes de parla russa i alemanya conserven.

## Formació de paraules amb arrels del temps

| Paraula | Parts | Català |
|---|---|---|
| *pluvego* | pluv·eg·o | xàfec |
| *pluveto* | pluv·et·o | plugim |
| *pluvero* | pluv·er·o | gota de pluja |
| *neĝero* | neĝ·er·o | floc de neu |
| *neĝulo*, *neĝhomo* | neĝ·ul·o, neĝ·hom·o | ninot de neu |
| *pluvneĝo* | pluv·neĝ·o | aiguaneu (neu que es fon mentre cau) |
| *senpluveco* | sen·pluv·ec·o | sequera |
| *pluvombrelo*, *sunombrelo* | pluv·ombrel·o, sun·ombrel·o | paraigua, para-sol |
| *pluvmantelo* | pluv·mantel·o | impermeable |
| *fulmotondro* | fulm·o·tondr·o | tempesta elèctrica |
| *ĉielarko* | ĉiel·ark·o | arc de Sant Martí |
| *malvarmumo* | mal·varm·um·o | refredat |

El sufix *-er-* anomena una peça d’un conjunt, de manera que *neĝero* és un floc de *neĝo*. Les formes verbals en deriven: *pluveti* «plovisquejar», *pluvegi* «ploure a bots i barrals». ReVo defineix *ombrelo* com un escut portàtil contra la pluja o el sol, i *pluvombrelo* i *sunombrelo* diuen quin dels dos. Compte amb «fred»: *malvarmo* és temperatura baixa, mentre que *malvarmumo* és la malaltia. Més informació a la [formació de paraules](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/formacio-de-paraules/).

Els verbs amb *-iĝ-* «esdevenir» també poden anar sols: *Aŭtune pli kaj pli malvarmiĝas* «A la tardor fa cada cop més fred», *Vesperiĝas* «Es fa vespre».

## Parlar del temps

| Esperanto | Català |
|---|---|
| *Kia estas la vetero en via urbo?* | Quin temps fa a la teva ciutat? |
| *Kia bela tago!* | Quin dia més bonic! |
| *Pluvas, prenu ombrelon.* | Plou, agafa el paraigua. |
| *Surmetu mantelon, ĉar estas malvarme.* | Posa’t un abric, que fa fred. |
| *Ĉu morgaŭ pluvos?* | Demà plourà? |
| *Laŭ la veterprognozo morgaŭ neĝos.* | Segons la previsió del temps, demà nevarà. |
| *Kiun sezonon vi plej ŝatas?* | Quina estació t’agrada més? |
| *Mi plej ŝatas la printempon.* | M’agrada més la primavera. |

Les dues últimes frases fan servir l’acusatiu: l’estació és l’objecte de *ŝatas*, així que acaba en *-n*.

## Preguntes freqüents

### Com es diu «plou» en esperanto?

*Pluvas.* No hi ha cap paraula per a «ell»: els verbs del temps no tenen subjecte, i PMEG diu que no s’hi ha d’afegir *ĝi*. Passat: *Pluvis*; futur: *Pluvos*.

### Com es diu «fa fred» o «fa calor» en esperanto?

*Estas malvarme* i *Estas varme*; per a molta calor, *Estas varmege*. La paraula després d’*estas* és un adverbi en *-e*.

### Quines són les estacions en esperanto?

*Printempo* (primavera), *somero* (estiu), *aŭtuno* (tardor) i *vintro* (hivern), totes amb minúscula.

### Com es diu «a l’hivern» en esperanto?

*Vintre* o *en la vintro*. Per a «aquest hivern» digues *ĉi-vintre*, i per a «l’hivern passat» *pasintan vintron*.

### Com es diu la temperatura en esperanto?

Digues el nombre i *gradoj*: *Estas dek gradoj*. Per sota de zero, fes servir *minus dek gradoj* o *dek gradoj sub nulo*.

## Fonts

- [PMEG: Sensubjektaj verboj (pluvi, neĝi, hajli, ŝtormi, frosti, fulmi, tondri)](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/verboj_frazroloj/sensubjektaj.html)
- [PMEG: Tria persono (sense *ĝi* amb verbs sense subjecte)](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/pronomoj/tria.html)
- [PMEG: Uzo de E-vortoj (Estas mallume, Kritiki estas facile)](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/e-vortoj/uzo.html)
- [PMEG: N por tempopunkto](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/rolmontriloj/n/tempopunkto.html) i [N por mezuro](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/rolmontriloj/n/mezuro.html)
- [PMEG: Dum](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/rolmontriloj/rolvortetoj/aliaj_rolvortetoj/dum.html)
- [PMEG: Ĉi (ĉi-nokte, la ĉi-jara somero)](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/e-vortecaj_vortetoj/lokaj/chi.html)
- [PMEG: Plus kaj minus (plus dek gradoj, dek gradoj sub nulo)](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/kunligaj_vortetoj/plus_minus.html)
- [ReVo: printempo](https://reta-vortaro.de/revo/art/printe.html), [somero](https://reta-vortaro.de/revo/art/somer.html), [aŭtuno](https://reta-vortaro.de/revo/art/auxtun.html), [vintro](https://reta-vortaro.de/revo/art/vintr.html), [sezono](https://reta-vortaro.de/revo/art/sezon.html)
- [ReVo: pluvo i derivats](https://reta-vortaro.de/revo/art/pluv.html), [neĝo](https://reta-vortaro.de/revo/art/negx.html), [vento](https://reta-vortaro.de/revo/art/vent.html), [nebulo](https://reta-vortaro.de/revo/art/nebul.html), [fulmo](https://reta-vortaro.de/revo/art/fulm.html), [tondri](https://reta-vortaro.de/revo/art/tondr.html), [hajlo](https://reta-vortaro.de/revo/art/hajl.html)
- [ReVo: ŝtormo](https://reta-vortaro.de/revo/art/sxtorm.html), [uragano](https://reta-vortaro.de/revo/art/uragan.html), [frosto](https://reta-vortaro.de/revo/art/frost.html), [glacio](https://reta-vortaro.de/revo/art/glaci.html), [nubo](https://reta-vortaro.de/revo/art/nub.html), [vetero](https://reta-vortaro.de/revo/art/veter.html), [suno](https://reta-vortaro.de/revo/art/sun.html)
- [ReVo: varma, malvarma i derivats](https://reta-vortaro.de/revo/art/varm.html), [grado](https://reta-vortaro.de/revo/art/grad.html), [ombrelo](https://reta-vortaro.de/revo/art/ombrel.html)
- [Tatoeba](https://tatoeba.org/) (frases, CC BY 2.0 FR), usades tal com són: [#2127737](https://tatoeba.org/en/sentences/show/2127737), [#980568](https://tatoeba.org/en/sentences/show/980568), [#557222](https://tatoeba.org/en/sentences/show/557222), [#583328](https://tatoeba.org/en/sentences/show/583328); abreujades o adaptades, i usades per comprovar l’ús: [#13090664](https://tatoeba.org/en/sentences/show/13090664), [#12313539](https://tatoeba.org/en/sentences/show/12313539), [#2652792](https://tatoeba.org/en/sentences/show/2652792), [#639494](https://tatoeba.org/en/sentences/show/639494), [#870840](https://tatoeba.org/en/sentences/show/870840), [#6380476](https://tatoeba.org/en/sentences/show/6380476)