# Les 16 regles de la gramàtica de l’esperanto

Source: https://esperantopedia.org/ca/gramatica/16-regles/
Language: ca
Updated: 2026-11-08

> Les 16 regles de Zamenhof (1887), fetes obligatòries pel Fundamento el 1905, cobreixen terminacions, temps, l’article i l’accent. Cada regla explicada.

Les 16 regles són la part gramatical del *Fundamento de Esperanto*, el llibre del 1905 que defineix la llengua. L. L. Zamenhof les va publicar per primera vegada a l’*Unua Libro*, aparegut en rus a Varsòvia el 26 de juliol del 1887. Juntes cobreixen les terminacions, els temps, els pronoms, l’accent i alguns principis generals.

Les regles són obligatòries, però no completes. La Declaració de Boulogne (1905) va fer intocable el Fundamento: ningú no el pot canviar, tot i que s’hi poden afegir paraules noves i decisions oficials.

El text oficial existeix en francès, anglès, alemany, rus i polonès. Hi ha traduccions a l’esperanto, però no formen part del Fundamento.

## Abans de les regles: l’alfabet

La gramàtica s’obre amb l’alfabet de 28 lletres, un so per lletra, que inclou ĉ, ĝ, ĥ, ĵ, ŝ i ŭ. Hi ha dues notes: *ŭ* només s’usa després de vocal, i les impremtes sense lletres accentuades poden escriure *ch, gh, hh, jh, sh, u* en lloc seu. Guia completa: [l’alfabet de l’esperanto](https://esperantopedia.org/ca/aprendre/alfabet/).

## Parts de l’oració (regles 1–8)

### Regla 1: l’article
Hi ha un sol article, *la* – «el, la, els, les», igual per a tots els gèneres, nombres i casos. No hi ha article indefinit, de manera que *domo* vol dir «una casa». La regla fins i tot permet als principiants ometre *la* al començament. Més informació: [l’article la](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/article/).

### Regla 2: els noms
Els noms acaben en *-o* i el plural afegeix *-j*. Només hi ha dos casos: la forma bàsica i l’acusatiu amb *-n*. Les altres relacions s’expressen amb preposicions: *patro* – «pare», *patroj* – «pares», *patron* – «pare» (com a objecte), *de la patro* – «del pare», *al la patro* – «al pare».

### Regla 3: els adjectius
Els adjectius acaben en *-a* i porten *-j* i *-n* com els noms. La comparació usa *pli* – «més», *plej* – «el més» i *ol* – «que»: *pli blanka ol neĝo* – «més blanc que la neu». Més informació: [noms i adjectius](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/noms-i-adjectius/).

### Regla 4: els numerals
Els números bàsics són *unu, du, tri, kvar, kvin, ses, sep, ok, naŭ, dek, cent, mil* (1–10, 100, 1.000). Els números més grans es formen unint-los: *kvincent tridek tri* – 533. Les terminacions i els sufixos formen els ordinals (*kvara* – «quart»), els múltiples (*-obl-*), les fraccions (*-on-*) i els grups (*-op-*), i *po* indica distribució: *po kvin* – «cinc per cap».

### Regla 5: els pronoms
Els pronoms personals són *mi, vi, li, ŝi, ĝi, si, ni, ili, oni*. Afegint-hi *-a* es forma el possessiu, *mia* – «meu», i els pronoms prenen *-n* com els noms: *min* – «em, a mi». Més informació: [pronoms](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/pronoms/).

### Regla 6: els verbs
Els verbs no canvien mai segons la persona ni el nombre. Sis terminacions fan tota la feina: *-i* infinitiu, *-as* present, *-is* passat, *-os* futur, *-us* condicional, *-u* ordre o desig. Sis participis (*-ant-, -int-, -ont-, -at-, -it-, -ot-*) expressen el sentit actiu i el passiu.

La passiva és *esti* més un participi passiu, amb *de* per a «per»: *ŝi estas amata de ĉiuj* – «és estimada per tothom». El text anglès del 1905 anomena *-us* «subjuntiu»; avui s’anomena condicional. Més informació: [verbs](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/verbs/).

### Regla 7: els adverbis
Els adverbis acaben en *-e* i es comparen com els adjectius: *mia frato kantas pli bone ol mi* – «el meu germà canta millor que jo».

### Regla 8: les preposicions
Les preposicions van seguides de la forma bàsica (el nominatiu): *kun la patro* – «amb el pare». L’excepció sistemàtica és la regla 13, on *-n* després d’una preposició de lloc indica direcció.

## Regles generals (regles 9–16)

### Regla 9: la lectura
Cada paraula es llegeix exactament tal com s’escriu. No hi ha lletres mudes. Això contrasta amb el català, on la *h* és muda i una mateixa lletra pot sonar de maneres diferents (la *x* de *caixa* i la de *taxi*, la *c* de *cel* i la de *cap*).

### Regla 10: l’accent
L’accent cau sempre a la penúltima síl·laba: *fa-mi-**li**-o*, *es-pe-**ran**-to*. En català no hi ha una regla tan senzilla: hi ha paraules agudes, planes i esdrúixoles, i sovint cal l’accent gràfic per saber on cau.

### Regla 11: els mots compostos
Els mots compostos es fan simplement unint paraules, amb la principal al final: *vaporŝipo* – «vapor, vaixell de vapor» (*vapor-* «vapor» + *ŝip-* «vaixell»). El text del 1905 marca les parts de la paraula amb apòstrofs per als aprenents (*patr'o*), pràctica que ja no s’usa. Més informació: [formació de paraules](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/formacio-de-paraules/).

### Regla 12: la negació
N’hi ha prou amb una sola negació per oració. Si l’oració té una altra paraula negativa, s’omet *ne*: *mi neniam vidis* – «no he vist mai», *mi nenion vidis* – «no he vist res».

### Regla 13: la direcció
Per mostrar el moviment cap a un lloc, la paraula pren *-n*: *kie?* – «on?», *kien?* – «cap a on?»; *tie* – «allà», *tien* – «cap allà»; *mi iras Parizon* – «vaig a París». Avui *al Parizo* és més habitual. Més informació: [l’acusatiu](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/acusatiu/).

### Regla 14: la preposició je
Cada preposició té un significat fix. Quan no n’hi ha cap que encaixi, es fa servir *je*, que no té sentit propi: *ĝoji je tio* – «alegrar-se d’això». L’acusatiu sense preposició pot substituir *je*: *ĝoji tion*.

### Regla 15: les paraules estrangeres
Les paraules internacionals prenen l’ortografia de l’esperanto i res més. Només es pren la paraula base; les paraules emparentades es formen amb terminacions de l’esperanto: *teatro* – «teatre», *teatra* – «teatral».

### Regla 16: l’apòstrof
La *-o* final d’un nom i la *-a* de *la* es poden ometre i substituir per un apòstrof: *de l' mondo* – «del món». Avui això passa gairebé només en poesia i cançons. Com en català, l’apòstrof assenyala una vocal que cau, però l’esperanto no l’usa en la llengua de cada dia.

## El que deixen fora les 16 regles

Les regles es van escriure als anys 1880, amb un estil tradicional i des d’un punt de vista europeu. El comentari del PMEG considera un malentès freqüent la creença que l’esperanto només té 16 regles. Temes que gairebé no toquen o que ometen:

- els 45 [correlatius](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/correlatius/) (*kiu, tiu, ĉiu…*) i els significats dels prefixos i sufixos, que apareixen en canvi al diccionari i als exercicis del Fundamento;
- l’ordre de les paraules, les preguntes de sí o no amb *ĉu* i les oracions amb *ke* – «que»;
- quan s’ha de fer servir el reflexiu *si* en lloc de *li* o *ŝi*;
- l’acusatiu per a dates i mesures (*lundon* – «dilluns», *du horojn* – «durant dues hores»);
- quin temps expressen els participis, cosa que va fixar l’Acadèmia d’Esperanto en decisions del 1967 i del 1989;
- com els sufixos *-ig-* i *-iĝ-* converteixen els verbs en transitius o intransitius.

## On trobar la gramàtica completa

- **PMEG** (*Plena Manlibro de Esperanta Gramatiko*) de Bertilo Wennergren: la referència gratuïta més completa, en línia des del 1995, escrita en esperanto. La versió 15.5 és de juny del 2024.
- **El Fundamento mateix**: a més de les regles, l’*Ekzercaro* (exercicis) i l’*Universala Vortaro* (diccionari) mostren la gramàtica en ús.
- **Decisions de l’Acadèmia d’Esperanto**: aclariments oficials, per exemple sobre els participis.

## Exemples en frases

- *La libro estas sur la tablo.* – «El llibre és sobre la taula.»
- *Mi vidas du katojn.* – «Veig dos gats.»
- *La bluaj floroj estas tre belaj.* – «Les flors blaves són molt boniques.»
- *En la klaso estas dudek tri lernantoj.* – «A la classe hi ha vint-i-tres alumnes.»
- *Ŝi skribis al mi longan leteron.* – «Em va escriure una carta llarga.»
- *Hieraŭ mi laboris, hodiaŭ mi ripozas.* – «Ahir vaig treballar, avui descanso.»
- *Li kuras rapide.* – «Corre de pressa.»
- *Ni veturos al la maro per trajno.* – «Anirem al mar en tren.»
- *Mia avino havas grandan legomĝardenon.* – «La meva àvia té un hort gran.»
- *Hodiaŭ neniu venis.* – «Avui no ha vingut ningú.»
- *La infanoj kuris en la parkon.* – «Els nens van entrar corrents al parc.»
- *Mi venos je la tria.* – «Vindré a les tres.»

## Preguntes freqüents

### És cert que l’esperanto només té 16 regles de gramàtica?
No. Les 16 regles són el nucli oficial, però deixen fora l’ordre de les paraules, els correlatius, l’ús de *si* i moltíssim més. Les gramàtiques completes, com el PMEG, arriben a centenars de pàgines.

### Qui va escriure les 16 regles i quan?
L. L. Zamenhof, el creador de l’esperanto. Van aparèixer per primera vegada a l’*Unua Libro* el 1887 i van passar a formar part del *Fundamento de Esperanto* el 1905.

### Es poden canviar les 16 regles?
No. Des de la Declaració de Boulogne (1905), el Fundamento no es pot canviar. L’Acadèmia d’Esperanto pot afegir paraules i prendre decisions, però no reescriure les regles.

### Hi ha una versió oficial de les 16 regles en esperanto?
No. Els textos oficials són en francès, anglès, alemany, rus i polonès. Les traduccions a l’esperanto, per exemple al PMEG, no tenen estatus oficial.

## Fonts

- [Fundamento de Esperanto](https://www.akademio-de-esperanto.org/fundamento/) i la seva [gramàtica en anglès](https://www.akademio-de-esperanto.org/fundamento/gramatiko_angla.html) – Akademio de Esperanto
- [Gramatiko en la Fundamento, amb comentari](https://bertilow.com/pmeg/aldonoj/fundamenta_gramatiko.html) – PMEG
- [Participoj (decisions del 1967 i del 1989)](https://www.akademio-de-esperanto.org/decidoj/participoj.html) – Akademio de Esperanto
- [Apostrofo: ús normal](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/apostrofo/normala_uzo.html) – PMEG
- [Fundamento de Esperanto](https://en.wikipedia.org/wiki/Fundamento_de_Esperanto), [Unua Libro](https://en.wikipedia.org/wiki/Unua_Libro), [Plena Manlibro de Esperanta Gramatiko](https://en.wikipedia.org/wiki/Plena_Manlibro_de_Esperanta_Gramatiko) – Viquipèdia en anglès
