# L’acusatiu en esperanto (-n): guia completa

Source: https://esperantopedia.org/ca/gramatica/acusatiu/
Language: ca
Updated: 2026-11-08

> La terminació -n marca l’objecte en esperanto (Mi vidas la katon) i també indica direcció, dates i mesures. Regles, taules i els errors més freqüents.

L’acusatiu de l’esperanto és la terminació *-n*. La seva funció principal és marcar l’objecte directe, la persona o cosa sobre la qual recau el verb: *Mi vidas la katon* – «Veig el gat». També indica direcció (*en la domon* – «cap a dins de la casa»), dates (*lundon* – «dilluns») i mesures (*du horojn* – «durant dues hores»).

L’esperanto només té dos casos, la forma bàsica (nominatiu) i l’acusatiu; qualsevol altra relació s’expressa amb una preposició ([regla 2](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/16-regles/)).

El PMEG ho explica així: en una frase en esperanto, una preposició o la terminació *-n* mostra el paper d’una paraula, i un nom sense cap de les dues és normalment el subjecte (o, després d’*esti*, el descriu). Així, *-n* et diu «això no és el subjecte» allà on cap preposició no ho fa ja: a *La katon vidas la hundo* – «El gos veu el gat», *la katon* no pot ser el subjecte, estigui on estigui.

Si parles català, potser et sorprèn aquesta marca, perquè el català no declina els noms. L’equivalent més proper són els pronoms febles: *el veig* (acusatiu) en contrast amb *li dono* (datiu). En esperanto, a *Mi vidas lin* la *-n* de *lin* fa la mateixa feina que la forma *el* en català.

## Les cinc funcions de -n

| Funció | Exemple | Traducció |
|---|---|---|
| Objecte directe | *Mi legas libron.* | «Llegeixo un llibre.» |
| Direcció (cap a on) | *Ŝi iras en la parkon.* | «Entra al parc.» |
| Moment (quan) | *Ni venos lundon.* | «Vindrem dilluns.» |
| Mesura (quant de temps, quant) | *Ĝi kostas dek eŭrojn.* | «Costa deu euros.» |
| En lloc de *je* (rar) | *Mi ridas lian naivecon.* | «Me’n ric de la seva ingenuïtat.» |

## Quines paraules porten -n

La terminació va en paraules que anomenen o descriuen una cosa, sempre després de *-j*:

| Tipus de paraula | Forma bàsica | Amb -n |
|---|---|---|
| Nom | *kato*, *katoj* | *katon*, *katojn* |
| Adjectiu | *granda*, *grandaj* | *grandan*, *grandajn* |
| Pronom personal | *mi*, *li*, *ili* | *min*, *lin*, *ilin* |
| Possessiu | *mia* | *mian* |
| Correlatiu en -u, -a, -o | *kiu*, *tia*, *tio* | *kiun*, *tian*, *tion* |
| Paraula de lloc (només direcció) | *hejme*, *tie*, *kie* | *hejmen*, *tien*, *kien* |

Aquestes no porten mai *-n*: els verbs, l’article *la*, les preposicions, les conjuncions, els números com *du* o *tri*, i els correlatius acabats en *-el, -am, -om, -al, -es* (*kiel, kiam, kiom, kial, kies*). Per tant, *Mi havas du katojn* – «Tinc dos gats», mai *dun katojn*.

## 1. L’objecte directe

L’objecte respon a la pregunta «qui?» o «què?» després del verb. Com que *-n* el marca, l’ordre de les paraules pot canviar sense canviar el sentit; posar *la katon* al davant només desplaça l’èmfasi. Moure la *-n* a *la hundon* canvia qui va mossegar qui:

La hundo mordis la katon. | El gos va mossegar el gat.
La katon mordis la hundo. | El gos va mossegar el gat.

La kato mordis la hundon. | El gat va mossegar el gos.

Tot el que descriu l’objecte porta també *-n*: *Mi aĉetis tiun belan ruĝan aŭton.* – «Vaig comprar aquell cotxe vermell tan bonic.» Mira [noms i adjectius](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/noms-i-adjectius/) i [pronoms](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/pronoms/).

### Objectes que no poden portar -n

Els infinitius, les oracions amb *ke* – «que» i les citacions no tenen on posar una terminació. El seu paper és clar igualment:

- *Mi volas dormi.* – «Vull dormir.»
- *Mi scias, ke vi venos.* – «Sé que vindràs.»

### Salutacions i agraïments

Moltes frases de cada dia acaben en *-n*: *Saluton!* – «Hola!», *Dankon!* – «Gràcies!», *Bonan tagon!* – «Bon dia!», *Bonvenon!* – «Benvingut!». Són objectes d’un verb que no es diu: *(Mi deziras al vi) bonan tagon* – «(Et desitjo) un bon dia». Més informació a [salutacions](https://esperantopedia.org/ca/frases/salutacions/).

## 2. Direcció: cap a on

Després d’una preposició de lloc, *-n* converteix «on» en «cap a on»:

| Posició (sense -n) | Moviment (amb -n) |
|---|---|
| *en la domo* – «dins de la casa» | *en la domon* – «cap a dins de la casa» |
| *sur la tablo* – «sobre la taula» | *sur la tablon* – «cap a sobre de la taula» |
| *trans la rivero* – «a l’altra banda del riu» | *trans la riveron* – «a través del riu, cap a l’altra banda» |
| *antaŭ la domo* – «davant de la casa» | *antaŭ la domon* – «(fins) davant de la casa» |

La diferència importa: *La kato saltas sur la tablo* – «El gat està saltant (amunt i avall) damunt de la taula», però *La kato saltas sur la tablon* – «El gat puja d’un salt a la taula».

La kato saltas sur la tablo. | El gat està saltant (amunt i avall) damunt de la taula.
La kato saltas sur la tablon. | El gat puja d’un salt a la taula.

Només les preposicions que també poden indicar lloc porten aquesta *-n*: *en, sur, sub, antaŭ, apud, inter, trans* i d’altres. *Al* «a», *el* «de dins de», *de* «de» i *ĝis* «fins a» no indiquen mai un lloc, de manera que no porten mai *-n*: *Mi iras al la urbo* – «Vaig a la ciutat», no *al la urbon*. La *-n* de direcció significa sempre moviment cap a un lloc, mai moviment que s’allunya (PMEG). La llista completa és a [preposicions](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/preposicions/).

Els adverbis de lloc i els correlatius de lloc porten *-n* per a la direcció sense cap preposició: *hejmen* – «cap a casa», *supren* – «cap amunt», *tien* – «cap allà», *Kien vi iras?* – «On vas?». Un nom de lloc pot fer el mateix (*Mi veturos Parizon* – «Viatjaré a París», de l’*Ekzercaro* del Fundamento), però el PMEG assenyala que a la pràctica aquesta *-n* sense preposició s’usa gairebé només amb noms de ciutats i països, per entrar al lloc, i que avui és molt rar, gairebé arcaic; la forma habitual és *al Parizo*.

La direcció també pot ser figurada, per a un canvi d’estat: *La sorĉisto ŝanĝis la princon en ranon.* – «El bruixot va convertir el príncep en granota.»

## 3. Temps: quan

Una expressió de temps amb *-n* i sense preposició diu quan passa alguna cosa:

- *lundon* – «dilluns»
- *la 5-an de Majo* – «el 5 de maig»
- *ĉiun tagon* – «cada dia»
- *unu tagon* – «un dia»

El mateix sentit és possible amb una preposició: *en la sama tago* = *la saman tagon* – «el mateix dia». Per a les hores del rellotge, fes servir *je*: *je la deka* – «a les deu», mentre que *la dekan* vol dir «el dia deu» (del mes).

## 4. Mesura: quant de temps, quina distància, quant

*-n* també dona durada, distància, preu, pes i edat:

- *Mi dormis ok horojn.* – «Vaig dormir vuit hores.»
- *Ni marŝis dek kilometrojn.* – «Vam caminar deu quilòmetres.»
- *La libro kostas dek eŭrojn.* – «El llibre costa deu euros.»
- *Li estas dudek jarojn aĝa.* – «Té vint anys.»

Per a la durada, també serveix *dum* – «durant»: *dum ok horoj*.

## 5. En lloc de je

La regla 14 permet *-n* en lloc de la preposició sense sentit *je*: *Mi ridas je lia naiveco* = *Mi ridas lian naivecon*. El PMEG diu que avui és força rar i que els parlants prefereixen una preposició clara.

## Quan no s’ha de posar -n

Aquí és on es fan més errors. No posis *-n* en aquests casos:

1. **Després d’*esti*, *iĝi* i *ŝajni*.** La paraula que segueix descriu el subjecte; no és un objecte. *Mi estas instruisto.* – «Soc mestre.» *Ŝi iĝis kuracisto.* – «Es va fer metgessa.»
2. **Quan el subjecte va després del verb.** *Hieraŭ okazis grava afero.* – «Ahir va passar una cosa important.» Amb *okazi* – «passar, tenir lloc», *manki* – «faltar», *resti* – «quedar» i *aperi* – «aparèixer», el subjecte sovint va al final. En català també és habitual que el subjecte vagi després del verb: «Ahir va passar una cosa important».
3. **Després de la majoria de preposicions.** *kun mia amiko* – «amb el meu amic», *pri la libro* – «sobre el llibre». Només la direcció després d’una preposició de lloc afegeix *-n*.
4. **Per a un resultat o una descripció de l’objecte.** *Mi farbis la pordon verda.* – «Vaig pintar la porta de verd.» Compara *Mi farbis la verdan pordon.* – «Vaig pintar la porta verda.»
5. **Per a l’objecte indirecte.** Fes servir *al*: *Mi donis libron al ŝi.* – «Li vaig donar un llibre.»

## Errors freqüents

| Incorrecte | Correcte | Per què |
|---|---|---|
| *Mi vidas la kato.* | *Mi vidas la katon.* | L’objecte necessita *-n*. |
| *Mi vidas bela katon.* | *Mi vidas belan katon.* | Els adjectius copien la *-n*. |
| *Mi havas du katonj.* | *Mi havas du katojn.* | *-j* va abans de *-n*. |
| *Mi iras al la urbon.* | *Mi iras al la urbo.* | *Al* ja vol dir «a». |
| *Mi estas en la domon.* | *Mi estas en la domo.* | No hi ha moviment, per tant, no hi ha *-n*. |
| *Okazis akcidenton.* | *Okazis akcidento.* | És el subjecte, no l’objecte. |
| *Mi donis ŝin libron.* | *Mi donis al ŝi libron.* | Qui rep porta *al*. |

## L’acusatiu i l’ordre de les paraules

Com que l’objecte porta *-n*, els sis ordres possibles de subjecte, verb i objecte són gramaticals: *Petro amas Marian*, *Marian amas Petro*, *Amas Petro Marian* i així successivament. L’ordre neutre és subjecte–verb–objecte, com en català.

Posar l’objecte al davant afegeix èmfasi: *Kafon mi ne trinkas, sed teon mi ŝatas.* – «Cafè, no en bec, però el te m’agrada.» (En català cal repetir l’objecte amb un pronom feble, *en*, *el*; en esperanto no cal.) Si un objecte no pot portar *-n*, com un nom estranger, mantén l’ordre neutre. Més informació a [ordre de les paraules](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/ordre-de-les-paraules/).

## Comprovació ràpida: -n o no

1. Moviment cap a un lloc després d’*en*, *sur*, *sub* i semblants? Afegeix *-n*.
2. Objecte del verb (no després d’*esti*, *iĝi*, *ŝajni*)? Afegeix *-n* a l’objecte i a cada paraula que el descriu.
3. Una data o una mesura sense preposició? Afegeix *-n*.
4. Qualsevol altra cosa després d’una preposició? No hi ha *-n*.

## Exemples en frases

- *Mi havas bonan amikon.* – «Tinc un bon amic.»
- *Li estas bona amiko.* – «És un bon amic.»
- *Ni lavis la malpurajn telerojn.* – «Vam rentar els plats bruts.»
- *Tiun filmon mi jam vidis.* – «Aquella pel·lícula ja l’he vista.»
- *Mi metis la lakton en la fridujon.* – «Vaig posar la llet a la nevera.»
- *La lakto estas en la fridujo.* – «La llet és a la nevera.»
- *Post la koncerto ni piediris hejmen.* – «Després del concert vam tornar a casa a peu.»
- *Lundon mi komencos novan laboron.* – «Dilluns començo una feina nova.»
- *Mi atendis vin tutan horon!* – «T’he esperat una hora sencera!»
- *Nia ĝardeno estas dudek metrojn longa.* – «El nostre jardí fa vint metres de llarg.»
- *Hodiaŭ venis letero de mia avino.* – «Avui ha arribat una carta de la meva àvia.»
- *Bonan apetiton!* – «Bon profit!»

## Preguntes freqüents

### Què és l’acusatiu en esperanto?
És la terminació *-n*, afegida a noms, adjectius, pronoms i alguns correlatius. Marca l’objecte directe, i també la direcció, les dates i les mesures.

### Per què les salutacions en esperanto acaben en -n?
Són frases abreujades. *Bonan tagon!* equival a *(Mi deziras al vi) bonan tagon* – «(Et desitjo) un bon dia», de manera que la salutació és l’objecte d’un verb que no es diu.

### Es fa servir -n després de les preposicions?
Normalment no: *kun mi* – «amb mi», *al la urbo* – «a la ciutat». L’excepció és la direcció després d’una preposició de lloc com *en*, *sur* o *sub*: *en la domon* – «cap a dins de la casa».

### L’adjectiu també porta -n?
Sí. Tot adjectiu, possessiu i correlatiu que descriu l’objecte porta *-n*: *Mi perdis mian novan telefonon.* – «Vaig perdre el meu telèfon nou.»

## Fonts

- [Fundamento de Esperanto, regles 2, 8, 13 i 14 (anglès)](https://www.akademio-de-esperanto.org/fundamento/gramatiko_angla.html) – Akademio de Esperanto
- PMEG, capítol sobre la terminació N: [visió general](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/rolmontriloj/n/index.html), [regles bàsiques](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/rolmontriloj/n/bazaj_reguloj.html), [objecte](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/rolmontriloj/n/objekto.html), [direcció](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/rolmontriloj/n/direkto.html), [moment](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/rolmontriloj/n/tempopunkto.html), [mesura](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/rolmontriloj/n/mezuro.html), [en lloc de je](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/rolmontriloj/n/n_anstatau_je.html)
- [Esperanto grammar](https://en.wikipedia.org/wiki/Esperanto_grammar) – Viquipèdia en anglès
- [«Bonan matenon» i el verb que no es diu](https://bulteno.esperanto-usa.org/a/2022/06/corner/) – Usona Esperantisto, 2022