# Conjuncions de l’esperanto: kaj, sed, aŭ, ke, se, ĉar

Source: https://esperantopedia.org/ca/gramatica/conjuncions/
Language: ca
Updated: 2026-11-08

> L’esperanto té 16 conjuncions, 14 del Fundamento de 1905. Taula completa amb exemples, ke i ĉu, ĉar i pro tio ke, i errors freqüents.

L’esperanto té **16 conjuncions** a les llistes del PMEG: sis de **coordinants** que uneixen parts iguals (*kaj, aŭ, sed, nek, plus, minus*) i deu que obren una **oració subordinada** (*ke, ĉu, se, ĉar, kvankam, dum, ĝis, kvazaŭ, apenaŭ, ol*). Catorze venen del *Fundamento* (1905); *plus* i *minus* es van afegir el 1974. No canvien mai de forma i van just davant d’allò que uneixen o introdueixen.

## Totes les conjuncions de l’esperanto

| Paraula | Significat | Tipus | Estat | Exemple |
|---|---|---|---|---|
| *kaj* | i | coordinant | Fundamento | *pano kaj butero* – «pa i mantega» |
| *aŭ* | o | coordinant | Fundamento | *teo aŭ kafo* – «te o cafè» |
| *sed* | però | coordinant | Fundamento | *malgranda, sed forta* – «petit però fort» |
| *nek* | ni | coordinant | Fundamento | *nek mi, nek vi* – «ni jo ni tu» |
| *plus* | més | coordinant | OA 8 (1974) | *du plus tri* – «dos més tres» |
| *minus* | menys | coordinant | OA 8 (1974) | *kvin minus du* – «cinc menys dos» |
| *ke* | que | subordinant | Fundamento | *Mi scias, ke vi venos.* – «Sé que vindràs.» |
| *ĉu* | si (pregunta) | subordinant | Fundamento | *Mi ne scias, ĉu li venos.* – «No sé si vindrà.» |
| *se* | si (condició) | subordinant | Fundamento | *Se pluvos, mi restos.* – «Si plou, em quedaré.» |
| *ĉar* | perquè | subordinant | Fundamento | *Mi restas, ĉar mi malsanas.* – «Em quedo perquè estic malalt.» |
| *kvankam* | encara que | subordinant | Fundamento | *Kvankam li malsanas, li laboras.* – «Encara que està malalt, treballa.» |
| *dum* | mentre | subordinant | Fundamento | *Dum mi kuiras, vi legas.* – «Mentre jo cuino, tu llegeixes.» |
| *ĝis* | fins que | subordinant | Fundamento | *Atendu, ĝis mi revenos.* – «Espera fins que torni.» |
| *kvazaŭ* | com si | subordinant | Fundamento | *Ŝi ridas, kvazaŭ ŝi scius.* – «Ella riu com si ho sabés.» |
| *apenaŭ* | tan bon punt | subordinant | Fundamento | *Apenaŭ mi alvenis, ŝi foriris.* – «Tan bon punt vaig arribar, ella se’n va anar.» |
| *ol* | que | subordinant | Fundamento | *pli alta ol mi* – «més alta que jo» |

Estat: Fundamento = la gramàtica i l’*Universala Vortaro* declarats obligatoris el 1905; OA 8 = el Vuitena Addició Oficial de l’Akademio. *Dum* i *ĝis* també són [preposicions](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/preposicions/). *Tamen* «tanmateix» i *tial* «per això» uneixen idees però són adverbis ([adverbis](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/adverbis/), [correlatius](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/correlatius/)); a diferència de *sed*, es poden moure dins de la seva oració.

## Unir parts iguals: kaj, aŭ, sed, nek

- ***Kaj*** uneix paraules, sintagmes o oracions del mateix tipus, mai una oració principal amb una de subordinada (PMEG). En una llista, les comes substitueixen *kaj* excepte abans de l’últim element: *supon, salaton kaj fromaĝon* – «sopa, amanida i formatge».
- ***Aŭ*** ofereix alternatives, normalment «una o l’altra», de vegades «o totes dues». El PMEG desaconsella *kaj/aŭ*. Després d’una negació, *aŭ* funciona com *nek*: *Li neniam fumas aŭ drinkas.* – «No fuma ni beu mai.»
- ***Sed*** marca contrast, i després d’una part negada dona allò que és cert: *Mi ne trinkas kafon, sed teon.* – «No bec cafè, sinó te.» Pot obrir una frase: *Sed kio okazis poste?* – «Però què va passar després?» Fixa’t que *sed* és «però» i «sinó» alhora: el català distingeix les dues funcions.
- ***Nek*** vol dir «i tampoc» i segueix una oració que ja té *ne* o una paraula en neni-: *Mi ne vidis lin, nek ŝin.* – «No l’he vist a ell, ni a ella.» Només vol dir «i tampoc», mai «ni tan sols» (això és *eĉ ne*, PMEG).
- ***Plus*** i ***minus*** són sobretot aritmètics. *Plus* també pot substituir *kaj* per sumar: *dek eŭrojn plus kvindek cendojn* – «deu euros més cinquanta cèntims».

Quatre paraules també van en parells. Un *nek* duplicat no necessita cap *ne* addicional (regla 12 de les [16 regles](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/16-regles/): una sola negació per oració).

| Parell | Significat | Exemple |
|---|---|---|
| *kaj … kaj* | tant … com | *Kaj Petro kaj Anna laboras.* – «Tant en Pere com l’Anna treballen.» |
| *aŭ … aŭ* | o bé … o bé, res més | *Aŭ vi helpas, aŭ vi foriras.* – «O ajudes, o te’n vas.» |
| *nek … nek* | ni … ni | *Nek mi nek vi scias.* – «Ni tu ni jo ho sabem.» |
| *ĉu … ĉu* | tant si … com si …, tant és | *Ĉu pluvas, ĉu ne, ni iros.* – «Plogui o no, hi anirem.» |

## Conjuncions subordinants

- ***Ke*** només marca l’inici d’una oració (PMEG), que no porta mai *-n*. Després de verbs de voler, demanar, ordenar i aconsellar, el verb acaba en *-u*: *Mi volas, ke vi helpu.* – «Vull que ajudis.» Els fets usen temps normals: *Mi scias, ke vi helpas.*
- **Les paraules en ki-** (*kiu, kie, kiam, kiel, kial*…) obren oracions de relatiu i preguntes indirectes: *Mi ne scias, kiam li venos.* – «No sé quan vindrà.»
- ***Se*** amb *-as/-is/-os* és una possibilitat real, amb *-us* una d’imaginada: *Se mi havas tempon, mi helpos.* / *Se mi havus tempon, mi helpus.* – «Si tinc temps, ajudaré.» / «Si tingués temps, ajudaria.»
- ***Kvankam***: quan la seva oració va primer, l’oració principal sovint afegeix *tamen*: *Kvankam mi estas laca, mi tamen laboras.* – «Encara que estic cansat, treballo igualment.»
- ***Dum*** és per a dues accions duratives alhora, *kiam* per a «quan» en general.
- ***Ĝis*** necessita una oració sobre un moment: *Mi restis, ĝis li ekdormis.* – «Em vaig quedar fins que es va adormir.»
- ***Kvazaŭ*** compara amb una cosa imaginada, de manera que el seu verb sol ser en *-us*. Les oracions amb *apenaŭ* van abans de l’oració principal.

## Combinacions amb ke i ol

Només cinc preposicions s’accepten generalment directament davant de *ke*: *por, sen, anstataŭ, malgraŭ* i *krom* (PMEG). Amb les altres afegeix *tio*: *pri tio, ke*; per a «perquè» i «abans que» mira més avall.

| Combinació | Significat | Exemple |
|---|---|---|
| *por ke* | perquè (finalitat) | *Mi skribas klare, por ke ĉiuj komprenu.* – «Escric amb claredat perquè tothom ho entengui.» |
| *sen ke* | sense que | *Oni ne povas malfermi ĝin, sen ke ĝi rompiĝus.* – «No es pot obrir sense que es trenqui.» |
| *anstataŭ ke* | en lloc de (fer) | *Anstataŭ ke ŝi respondas, ŝi ridas.* – «En lloc de respondre, ella riu.» |
| *malgraŭ ke* | malgrat que (més fort que *kvankam*) | *Ni iris, malgraŭ ke pluvis.* – «Hi vam anar, malgrat que plovia.» |
| *krom ke* | excepte que, només que | *Ĝi estas bona, krom ke ĝi kostas multe.* – «És bo, només que costa molt.» |
| *antaŭ ol* | abans de, abans que | *Lavu la manojn, antaŭ ol vi manĝos.* – «Renta’t les mans abans de menjar.» |
| *post kiam* | després que | *Post kiam ni manĝis, ni promenis.* – «Després que vam menjar, vam passejar.» |
| *eĉ se* | fins i tot si | *Mi venos, eĉ se pluvos.* – «Vindré, fins i tot si plou.» |
| *ju … des* | com més … més | *Ju pli vi legas, des pli vi lernas.* – «Com més llegeixes, més aprens.» |

Amb el mateix subjecte, *antaŭ ol* porta un infinitiu: *antaŭ ol manĝi*. A *ju … des*, *ju* va a la primera part i *des* a la segona, cadascuna amb *pli* o *malpli*.

## Ĉar i pro tio ke

El PMEG defineix *ĉar* com «pro tio ke», de manera que el significat és el mateix; *tial ke* és un tercer equivalent. *Ĉar* és el més curt, i una oració amb *ĉar* també pot anar sola per explicar la frase anterior. Quan va primer, l’oració principal pot començar amb *tial*: *Ĉar pluvis, tial ni restis hejme.* – «Com que plovia, ens vam quedar a casa.» Davant d’un nom fes servir la preposició *pro*: *pro la pluvo*. *Tial* vol dir «per aquesta raó», no «perquè».

## Ke, ĉu i se

*Ke* introdueix una afirmació: *Mi scias, ke li venos.* *Ĉu* introdueix una pregunta de sí o no dins d’una frase i vol dir «si»: *Mi ne scias, ĉu li venos.* Una pregunta de detall usa una paraula en ki-. Mira [preguntes i negació](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/preguntes-i-negacio/).

El «si» català cobreix tant «si (pregunta)» com «si (condició)»; l’esperanto els separa. *Li diros, ĉu li venos* – «Dirà si vindrà.» *Li diros, se li venos* – «Si ve, ho dirà.»

En el discurs indirecte el verb conserva el temps de les paraules originals: *Li diris: "Mi estas laca"* esdevé *Li diris, ke li estas laca* (PMEG). Mira [verbs](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/verbs/).

## Ordre de les paraules i comes

Una conjunció va just davant d’allò que uneix. Una oració subordinada pot seguir l’oració principal, precedir-la o anar-hi dins: *Mi restas hejme, se pluvas.* = *Se pluvas, mi restas hejme.* Una oració amb *ke* també pot obrir la frase: *Ke ŝi pravas, mi ne dubas.* – «Que ella té raó, no ho dubto.» Dins de l’oració l’ordre és tan lliure com a qualsevol altre lloc, però una paraula en ki- o *ĉu* va primer ([ordre de les paraules](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/ordre-de-les-paraules/)).

L’esperanto no té regles de coma obligatòries (PMEG). Qui escriu en posa una on cau una pausa natural, normalment abans d’una oració subordinada i entre oracions principals unides: *Ili manĝis, sed ili ne satiĝis.* – «Van menjar, però no es van saciar.»

## Errors dels aprenents

| Error | Millor | Per què |
|---|---|---|
| *Mi pensas vi pravas.* | *Mi pensas, ke vi pravas.* | Conserva *ke*; el PMEG observa que només de vegades s’omet, gairebé només en discurs indirecte. |
| *Li diris, ke li estis laca.* (va dir «Estic cansat») | *Li diris, ke li estas laca.* | El discurs indirecte conserva la forma verbal original. |
| *Li demandis, se mi venos.* | *Li demandis, ĉu mi venos.* | *Se* és «si» condicional, *ĉu* és «si» de pregunta. |
| *pro ke, antaŭ ke, post ke* | *ĉar; antaŭ ol; post kiam* | Només cinc preposicions s’accepten generalment davant de *ke*. |
| *Ju pli rapide, ju pli bone.* | *Ju pli rapide, des pli bone.* | La segona part necessita *des*. |
| *Kvankam mi estas laca, sed mi laboras.* | *Kvankam mi estas laca, mi tamen laboras.* | No s’usa *sed* després de *kvankam*. |
| *Mi restis, ĝis li dormis.* | *Mi restis, ĝis li ekdormis.* | *Ĝis* necessita un moment i no porta *ne*. |

## Exemples en frases

- *Mi trinkas kafon, kaj mia edzino trinkas teon.* – «Jo bec cafè, i la meva dona beu te.»
- *Ĉu vi volas teon aŭ kafon?* – «Vols te o cafè?»
- *Li estas juna, sed tre sperta.* – «És jove, però molt expert.»
- *Mi havas nek tempon nek monon.* – «No tinc ni temps ni diners.»
- *Mi scias, ke vi pravas.* – «Sé que tens raó.»
- *Ŝi demandis, ĉu ni venos.* – «Va preguntar si vindríem.»
- *Se morgaŭ pluvos, ni restos hejme.* – «Si demà plou, ens quedarem a casa.»
- *Ni ne iris al la plaĝo, ĉar estis malvarme.* – «No vam anar a la platja perquè feia fred.»
- *Kvankam li estis laca, li daŭre laboris.* – «Encara que estava cansat, va continuar treballant.»
- *Mi skribas al vi, por ke vi sciu, ke ĉio estas en ordo.* – «T’escric perquè sàpigues que tot va bé.»

## Preguntes freqüents

### Quantes conjuncions té l’esperanto?
Setze segons les llistes del PMEG: sis de coordinants i deu que obren oracions subordinades. Catorze són al Fundamento; *plus* i *minus* són del 1974.

### Quina diferència hi ha entre ĉar i pro tio ke?
Cap de significat: el PMEG defineix *ĉar* com «pro tio ke». *Ĉar* és més curt, i la seva oració també pot anar sola com a explicació.

### Quina diferència hi ha entre ke i ĉu?
*Ke* introdueix una afirmació (*Mi scias, ke li venos*). *Ĉu* introdueix una pregunta de sí o no dins d’una frase (*Mi ne scias, ĉu li venos*).

### «Si» és se o ĉu en esperanto?
*Se* és «si» per a una condició; *ĉu* és «si» en una pregunta indirecta. Canviar-los canvia el significat.

### Hi ha una coma abans de ke en esperanto?
Normalment sí, perquè una coma marca la pausa natural abans d’una oració subordinada. El PMEG diu que no hi ha regles de coma obligatòries.

## Fonts

- [Fundamento – gramàtica en anglès (regles 3 i 12)](https://www.akademio-de-esperanto.org/fundamento/gramatiko_angla.html)
- [Fundamento – Universala Vortaro](https://www.akademio-de-esperanto.org/fundamento/universala_vortaro.html)
- [PMEG – Kunligaj vortetoj (kaj, aŭ, sed, plus, minus)](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/kunligaj_vortetoj/index.html)
- [PMEG – Kombinitaj vortetoj (kaj … kaj, nek … nek, ĉu … ĉu, ju … des)](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/kombinitaj_vortetoj/index.html)
- [PMEG – Subfrazoj (ke, ĉu, se, ĉar i altres introductors)](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/subfrazoj/index.html)
- [PMEG – ke després de preposicions](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/subfrazoj/ke/komplemento.html)
- [PMEG – Ĉar-frazoj](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/subfrazoj/char.html)
- [PMEG – apenaŭ, dum, ĝis, kvankam, kvazaŭ, ol](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/subfrazoj/aliaj.html)
- [PMEG – Formes verbals en el discurs indirecte](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/subfrazoj/nerekta_parolo/verboformoj.html)
- [PMEG – Negació (nek)](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/neado.html)
- [PMEG – Ordre de les paraules](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/vortordo/index.html) i [signes de puntuació](https://bertilow.com/pmeg/skribo_elparolo/skribo/helposignoj.html)
- [Vikipedio – Oka Oficiala Aldono (plus, minus, 1974)](https://eo.wikipedia.org/wiki/Oka_Oficiala_Aldono_al_la_Universala_Vortaro)