# Correlatius de l’esperanto: taula de les 45 paraules

Source: https://esperantopedia.org/ca/gramatica/correlatius/
Language: ca
Updated: 2026-11-08

> Els 45 correlatius de l’esperanto (tabelvortoj) combinen 5 inicis i 9 finals: kiu, tio, ĉiam, nenie. Taula imprimible amb significats en català.

Els correlatius són 45 paraules bàsiques d’interrogació i de resposta com *kiu* – «qui», *tie* – «allà» i *neniam* – «mai». Cadascun uneix un de 5 inicis amb un de 9 finals, de manera que 14 peces donen les 45 paraules. Els esperantistes els diuen *tabelvortoj* – «paraules de taula», i tots són al Fundamento de 1905.

## La taula dels correlatius

Les columnes són els inicis, les files són els finals.

| Final | **ki-** (pregunta) | **ti-** (allò) | **i-** (algun) | **ĉi-** (tot) | **neni-** (cap) |
|---|---|---|---|---|---|
| **-o** cosa | *kio* – què | *tio* – allò | *io* – alguna cosa | *ĉio* – tot | *nenio* – res |
| **-u** persona, individu | *kiu* – qui, quin | *tiu* – aquell | *iu* – algú, algun | *ĉiu* – tothom, cada | *neniu* – ningú, cap |
| **-a** classe, qualitat | *kia* – de quin tipus | *tia* – tal | *ia* – algun tipus de | *ĉia* – tota mena de | *nenia* – cap mena de |
| **-e** lloc | *kie* – on | *tie* – allà | *ie* – en algun lloc | *ĉie* – a tot arreu | *nenie* – enlloc |
| **-el** manera, grau | *kiel* – com | *tiel* – així | *iel* – d’alguna manera | *ĉiel* – de totes les maneres | *neniel* – de cap manera |
| **-am** temps | *kiam* – quan | *tiam* – aleshores | *iam* – alguna vegada | *ĉiam* – sempre | *neniam* – mai |
| **-om** quantitat | *kiom* – quant, quants | *tiom* – tant, tants | *iom* – una mica, una part | *ĉiom* – tot | *neniom* – gens |
| **-al** causa | *kial* – per què | *tial* – per això | *ial* – per alguna raó | *ĉial* – per totes les raons | *nenial* – per cap raó |
| **-es** possessor | *kies* – de qui | *ties* – d’aquell | *ies* – d’algú | *ĉies* – de tothom | *nenies* – de ningú |

## Com recordar-los

Aprèn les 14 peces, no les 45 paraules. Després llegeix qualsevol correlatiu com «inici + final»: *neni-* «cap» + *-am* «temps» = *neniam* – «mai».

**Els inicis** tenen paral·lels en català:

- **ki-** pregunta o enllaça, com el català «qu-» (*què*, *qui*, *quan*, *quant*): *kio* – «què», *kiu* – «qui», *kiam* – «quan», *kiom* – «quant».
- **ti-** assenyala, com «aquest», «allà», «tant»: *tio* – «allò», *tie* – «allà», *tiam* – «aleshores».
- **i-** és vague, com «alguna cosa, algú», **ĉi-** abraça tot, com «tot, tothom», i **neni-** nega, com «res, ningú, mai».

**Els finals** són la part difícil. Aquests trucs ajuden (són recursos mnemotècnics, no etimologia):

- **-e** és per a lloc: *kie* – «on», *tie* – «allà», *ĉie* – «a tot arreu».
- **-es** és per a possessió: *kies* – «de qui», *ties* – «d’aquell»; la *-s* final recorda el genitiu d’altres llengües, com l’anglès *whose*.
- **-al** per a causa, com en «causal».
- **-u** és per a una persona o un sol element; **-o** per a una cosa en general.

Practica una fila cada cop, a través de les cinc columnes: *kiam? – tiam – iam – ĉiam – neniam*. Pregunta i resposta solen anar en parelles: *Kie?* – *Tie.* («On?» – «Allà.») *Kiam?* – *Tiam.* («Quan?» – «Aleshores.»)

## Kiu o kio, ĉiu o ĉiuj

*Kiu* pregunta per una persona o un element d’un grup, i pot anar davant d’un nom: *kiu libro* – «quin llibre», *tiu domo* – «aquella casa». *Kio* pregunta per una cosa en general i va sol:

- *Kio estas tio?* – «Què és allò?»
- *Kiu estas tiu?* – «Qui és aquell?»

*Ĉiu* vol dir «cada, tothom» i és singular; *ĉiuj* vol dir «tots» i és plural:

- *Ĉiu infano ludas.* – «Cada infant juga.»
- *Ĉiuj infanoj ludas.* – «Tots els infants juguen.»

## Afegir -n i -j

Només alguns correlatius porten terminacions. Els acabats en *-u* i *-a* concorden amb el seu nom igual que els [adjectius](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/noms-i-adjectius/). Els acabats en *-e, -el, -am, -om* i *-al* funcionen com a [adverbis](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/adverbis/) i no canvien, tret dels de *-e*, que porten *-n* per a la direcció.

| Grup | -j (plural) | -n | Exemples |
|---|---|---|---|
| -u | sí | sí | *kiuj, kiun, tiujn, ĉiujn* |
| -a | sí | sí | *kiaj, tian, tiajn* |
| -o | normalment no | sí | *kion, tion, nenion* |
| -e | no | només direcció | *kien, tien, ĉien, nenien* |
| -el, -am, -om, -al, -es | no | no | *kiel, kiam, kiom, kial, kies* |

- *Kiun vi vidis?* – «A qui has vist?»
- *Mi aĉetis tiujn librojn.* – «Vaig comprar aquells llibres.»
- *Kion vi diris?* – «Què has dit?»
- *Kien vi iras?* – «On vas?» Compara *Kie vi estas?* – «On ets?»
- *Mi vidis neniun.* – «No he vist ningú.»

Les regles per a *-n* són les mateixes que a tot arreu: mira [l’acusatiu](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/acusatiu/).

## Ĉi tiu i tiu ĉi: «aquest»

Les paraules en *ti-* són neutrals quant a distància, de manera que *tiu* pot voler dir «aquest» o «aquell». Afegeix *ĉi* per mostrar proximitat: *ĉi tiu* o *tiu ĉi* – «aquest (d’aquí)», *ĉi tie* o *tie ĉi* – «aquí». Tots dos ordres volen dir el mateix.

Escriu-los com a dues paraules, sense guionet. El guionet només apareix en paraules construïdes a partir d’ells: *ĉi-jare* – «enguany», *ĉi-nokte* – «aquesta nit».

## Ajn: «-sevulla»

*Ajn* després d’un correlatiu vol dir «-sevulla» o «qualsevol»: *kiu ajn* – «qualsevol persona, qui sigui», *kio ajn* – «qualsevol cosa», *kie ajn* – «onsevulla», *iam ajn* – «en qualsevol moment». Sempre va just després del correlatiu. *Nenion ajn* vol dir «absolutament res».

## Correlatius que enllacen oracions

Les paraules en *ki-* també comencen oracions de relatiu i preguntes indirectes, com el català «que», «qui», «on»:

- *La viro, kiu venis, estas mia patro.* – «L’home que va venir és el meu pare.»
- *La libro, kiun mi legas, estas bona.* – «El llibre que llegeixo és bo.»
- *Mi faris tion, kion vi petis.* – «Vaig fer el que vas demanar.»
- *Mi ne scias, kie li loĝas.* – «No sé on viu.»

Per a quantitats d’alguna cosa, afegeix *da*: *Kiom da mono vi havas?* – «Quants diners tens?» Les preguntes amb paraules en *ki-* es tracten a [preguntes i negació](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/preguntes-i-negacio/).

## Exemples en frases

- *Kiu estas tiu viro?* – «Qui és aquell home?»
- *Kio estas en la skatolo?* – «Què hi ha a la caixa?»
- *Kian veteron vi havas tie?* – «Quin temps fa allà?»
- *Ĉiu infano ricevis donacon.* – «Cada infant va rebre un regal.»
- *Ĉiuj ĝojis pri la neĝo.* – «Tothom es va alegrar de la neu.»
- *Iu frapas ĉe la pordo.* – «Algú truca a la porta.»
- *Mi serĉis la ŝlosilon ĉie, sed trovis ĝin nenie.* – «Vaig buscar la clau arreu, però no la vaig trobar enlloc.»
- *Kiam vi alvenos, telefonu al mi.* – «Quan arribis, truca’m.»
- *Ĉi tiu domo estas pli granda ol tiu.* – «Aquesta casa és més gran que aquella.»
- *Prenu kiun ajn libron vi volas.* – «Agafa el llibre que vulguis.»

## Preguntes freqüents

### Quants correlatius hi ha en esperanto?
N’hi ha 45: cinc inicis (*ki-, ti-, i-, ĉi-, neni-*) per nou finals (*-o, -u, -a, -e, -el, -am, -om, -al, -es*). Formes com *aliu*, amb *ali-* «altre», no són oficials i el PMEG les desaconsella.

### Quina diferència hi ha entre kiu i kio?
*Kiu* és per a persones i per a un element entre diversos («qui», «quin»), i pot anar davant d’un nom. *Kio* és per a coses en general («què») i va sol.

### És ĉi tiu o tiu ĉi?
Totes dues són correctes i volen dir el mateix: «aquest». *Ĉi* pot anar abans o després del correlatiu.

### Porten -n els correlatius?
Els acabats en *-u*, *-a* i *-o* porten *-n* com a objectes: *kiun, tian, tion*. Els de *-e* només per a la direcció: *tien*. Els altres no canvien mai.

### Per què s’anomenen correlatius?
Perquè venen en conjunts que es corresponen: cada paraula interrogativa té les seves parelles demostrativa, indefinida, universal i negativa. En esperanto s’anomenen *tabelvortoj*, per la taula en què se solen aprendre.

## Fonts

- PMEG: [Tabelvortoj – bazaj reguloj](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/tabelvortoj/bazaj_reguloj.html), [Postpartoj kaj finaĵoj](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/tabelvortoj/postpartoj_finajhoj.html), [ALI-vortoj](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/tabelvortoj/ali-vortoj.html)
- PMEG: [Ĉi](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/e-vortecaj_vortetoj/lokaj/chi.html), [Ajn](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/e-vortecaj_vortetoj/ceteraj/ajn.html), [N por direkto](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/rolmontriloj/n/direkto.html)
- [Fundamento de Esperanto](https://www.akademio-de-esperanto.org/fundamento/) – Akademio de Esperanto
- [Esperanto vocabulary](https://en.wikipedia.org/wiki/Esperanto_vocabulary) – Wikipedia