# Interjeccions en esperanto: ho, ve, hura, nu i onomatopeies

Source: https://esperantopedia.org/ca/gramatica/interjeccions/
Language: ca
Updated: 2026-11-08

> L’esperanto té nou interjeccions oficials (ha, he, ho, nu, ve, fi, hura, bis, adiaŭ) i moltes de no oficials. Significats, exemples, accent i derivats.

L’esperanto té **nou interjeccions oficials**: *adiaŭ, bis, fi, ha, he, ho, hura, nu* i *ve*. Una interjecció és una paraula curta que expressa un sentiment o demana atenció. Queda fora de la gramàtica ordinària: no té terminació, no porta cas i no interactua amb les altres paraules d’una frase, però sovint forma per si sola un enunciat complet (PMEG). Totes les altres – *aha, hej, oj, hm* i les paraules d’animals i sorolls – no són oficials, i el PMEG diu que els parlants poden crear aquestes paraules lliurement.

Salutacions com *Saluton!* i *Dankon!* s’hi assemblen però no són interjeccions; són noms en [acusatiu](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/acusatiu/), tal com s’explica més avall.

## Les nou interjeccions oficials

Sis ja eren al *Fundamento* de 1905 (a l’Universala Vortaro o a l’Ekzercaro). Tres van ser afegides més tard pel Comitè Lingüístic i l’Acadèmia d’Esperanto: *he* (1909), *hura* (1921) i *bis* (1929).

| Paraula | Expressa | Estat | Exemple |
|---|---|---|---|
| *adiaŭ* | comiat, sobretot per a una separació llarga | Fundamento 1905 | *Mi diris adiaŭ al la malnova domo.* – «Vaig dir adeu a la casa vella.» |
| *bis* | «torna-ho a fer!»: petició de repetir una actuació | 4a Addició Oficial, 1929 | *"Bis!" kriis la publiko.* – «“Bis!”, va cridar el públic.» |
| *fi* | menyspreu, fàstic | Fundamento 1905 | *Fi, kiel abomene!* – «Uf, quin fàstic!» |
| *ha* | admiració, sorpresa | Fundamento 1905 | *Ha, kiel bele!* – «Ah, que bonic!» |
| *he* | cridar l’atenció | 1a Addició Oficial, 1909 | *He, Petro, atendu min!* – «Ei, Pere, espera’m!» |
| *ho* | qualsevol sentiment viu; també davant d’una invocació | Fundamento 1905 | *Ho, Dio! kion vi faras!* – «Oh Déu, què fas!» |
| *hura* | alegria, aprovació, entusiasme | 3a Addició Oficial, 1921 | *Hura! Ni gajnis!* – «Visca! Hem guanyat!» |
| *nu* | «bé, vinga»: segueix alguna cosa notable | Fundamento 1905 | *Nu, iru pli rapide!* – «Vinga, ves més de pressa!» |
| *ve* | dolor o llàstima; també una amenaça | Fundamento 1905 | *Ve, mi perdis la ŝlosilon!* – «Ai de mi, he perdut la clau!» |

Els exemples de *fi, ha, ho* i *nu* venen de l’*Ekzercaro* de Zamenhof (§ 26). L’estat i les dates segueixen l’Akademia Vortaro de l’Akademio.

### Nu: la paraula per a tot

*Nu* anuncia que segueix alguna cosa digna d’atenció. El PMEG llista molts usos, entre ells:

- impaciència: *Nu, iru pli rapide!* – «Vinga, ves més de pressa!»
- consentiment: *Nu, bone, mi venos.* – «Bé, d’acord, vindré.»
- vacil·lació: *Nu... mi ne scias.* – «Bé... no ho sé.»
- resignació: *Nu, tia estas la vivo.* – «Bé, la vida és així.»
- consol: *Nu, nu, ĉio estos bone.* – «Vinga, vinga, tot anirà bé.»

El ReVo afegeix que *nu* també té un sentit de conjunció; un «!» o «...» que el segueixi marca la interjecció.

### Ho, ha, he i ve

*Ho* és la més general. És comuna davant d’una invocació (*ho, Dio!*) i en combinacions com *ho ve* i *he ho*. *Ha* s’acosta més a l’admiració; duplicada, *ha ha* imita el riure. *He* atrau l’atenció d’algú. *Ve* expressa tristesa i pot ser un avís: *Ve al vi, se vi tion faros!* – «Ai de tu, si fas això!»

### Adiaŭ i bis a la pràctica

El PMEG observa que *adiaŭ* s’usa poc a la pràctica. La gent sol dir *ĝis (la) revido!* o *ĝis!*, que esperen una nova trobada; mira [salutacions](https://esperantopedia.org/ca/frases/salutacions/). *Bis* es limita a àmbits artístics i musicals i també és rar; els parlants diuen més sovint *pli, plian* o *denove*.

## Interjeccions no oficials

El PMEG llista més de quaranta exemples i afegeix que les formes i els significats varien segons el parlant i la situació, de manera que no cal prendre massa seriosament les glosses. No oficial no vol dir incorrecte: aquestes paraules són normals en la parla i en l’escriptura.

| Paraula | Expressa | Exemple |
|---|---|---|
| *lo* | una crida, usada només a la trucada *ha lo* | *Ha lo, ĉu vi aŭdas min?* – «Hola, m’escoltes?» |
| *hola* | una crida | *Hola! Ĉu iu estas hejme?* – «Hola! Hi ha algú a casa?» |
| *hoj* | una crida des de lluny | *Hoj! Ni estas ĉi tie!* – «Ei! Som aquí!» |
| *hej* | ànim, convit a l’alegria | *Hej, ni dancu!* – «Vinga, ballem!» |
| *hop* | convit a saltar | *Hop! Super la barilon!* – «Hop! Per sobre de la tanca!» |
| *stop* | «atura’t!» | *Stop! Ne iru plu!* – «Atura’t! No vagis més lluny!» |
| *aha* | adonar-se d’una cosa esperada o sospitada | *Aha, tial vi ne venis!* – «Ah, per això no vas venir!» |
| *ehe* | comprensió sobtada | *Ehe, nun mi komprenas!* – «Ah, ara ho entenc!» |
| *oho* | sorpresa | *Oho, kiom da homoj!* – «Oh, quanta gent!» |
| *aĥ* | forta sorpresa o llàstima | *Aĥ, kia domaĝo!* – «Ai, quina llàstima!» |
| *aj, aŭ* | dolor | *Aj, mia piedo!* – «Ai, el meu peu!» |
| *oj* | llàstima amarga o dolor | *Oj, mi perdis ĉion!* – «Ai, ho he perdut tot!» |
| *ba, baf* | menyspreu desenfadat | *Ba, tio ne gravas.* – «Bah, no importa.» |
| *be* | confusió (també el bel d’una ovella) | *Be... mi ne komprenas.* – «Eh... no ho entenc.» |
| *hm* | una pausa per pensar, dubte, desacord, una tos fingida | *Hm, mi devas pripensi.* – «Hm, ho he de pensar.» |
| *uf* | alleujament després d’un esforç (*fu*: el mateix, o un riure ofegat) | *Uf, finfine finite!* – «Uf, per fi acabat!» |
| *hu* | por sobtada | *Hu! Kio estis tio?* – «Hu! Què ha estat això?» |
| *hu ha* | gran entusiasme | – |
| *o kej* | acord, «d’acord» | *O kej, ni iru.* – «D’acord, anem-hi.» |
| *amen, haleluja, hosana* | exclamacions religioses del judaisme i del cristianisme | – |

*Aŭ* «ai» s’escriu igual que la conjunció *aŭ* «o»; el context els distingeix. *Hej* no és una salutació a la llista del PMEG: per a «hola» fes servir *Saluton!*.

## Paraules de so i crits d’animals

Les paraules de so (onomatopeies) són la part més lliure de la llengua. El PMEG diu que les regles de gramàtica no s’hi apliquen, i poden trencar les regles de so habituals: *sss* té tres consonants idèntiques i cap vocal.

| Paraula | Imita o s’usa per a |
|---|---|
| *ŭa* | el plor d’un nadó; el lladruc d’un gos |
| *hot, hoto* | fer avançar un cavall o allunyar una vaca |
| *huŝ, tju* | espantar animals |
| *gik gak* | un ànec |
| *hu hu* | un mussol |
| *kluk kluk* | una gallina; també, com *glu glu*, l’aigua que surt d’una ampolla |
| *kŭaks, brekekekeks* | un gripau |
| *kva, kvak* | una granota |
| *kvivit* | un ocell que piula |
| *glu glu glu* | un gall dindi |
| *puf, pum* | el cop d’una caiguda |
| *sss* | un xiulet |
| *tik tak* | un rellotge mecànic |

- *Puf! La libro falis de la breto.* – «Pam! El llibre va caure del prestatge.»
- *La anaso diras “gik gak”, kaj la rano diras “kva”.* – «L’ànec fa “gik gak” i la granota fa “kva”.»

Qualsevol arrel pot perdre la terminació i convertir-se en una exclamació o un so. El PMEG dona *halt!* (de *halti*), *ek!* «en marxa!», *eks!* «fora això!» i *help!*. Els verbs donen sons deixant caure la terminació, de vegades amb canvis: *kraki* → *krak!*, *plaŭdi* → *plaŭ!*, *boji* → *boj!*, *tinti* → *tin tin!*, *pafi* → *pif, paf!*. El PMEG aconsella fer-ho amb moderació i només amb arrels d’una vocal, perquè un *rapid!* sol deixa l’accent poc clar.

## Paraules fetes d’interjeccions

Una interjecció oficial no té terminació, però algunes tenen paraules derivades amb terminacions normals (mira [formació de paraules](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/formacio-de-paraules/)). Aquestes formes estan confirmades al PMEG o al ReVo:

| Interjecció | Paraules derivades | Significat |
|---|---|---|
| *adiaŭ* | *adiaŭi, adiaŭo, adiaŭa* | dir adeu; un adeu; d’adeu (adjectiu) |
| *bis* | *bisi* | cridar «bis!», demanar una repetició |
| *fi* | *fia* | menyspreable; *fi-* també és un [prefix](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/prefixos/): *fihomo* «persona vil» |
| *hura* | *hurao, hurai* | una ovació; aclamar (ReVo) |
| *ve* | *veo, vei* (també *veadi*), *vea, hejmveo* | un crit de pena; lamentar-se; planyívol; enyorança de casa |
| *stop* | *stopi* | aturar |
| *hop* | *hopi* | saltar a peu coix |

- *Ni adiaŭis niajn amikojn en la stacidomo.* – «Vam dir adeu als nostres amics a l’estació.»
- *La infanoj huraas.* – «Els infants aclamen.»

El PMEG i el ReVo no llisten paraules derivades per a *he, ho* o *nu*, de manera que no te n’inventis.

## Saluton i Dankon no són interjeccions

*Saluton!* «Hola!» i *Dankon!* «Gràcies!» semblen exclamacions però són noms amb la terminació d’acusatiu. El PMEG les tracta com a frases abreujades: *Saluton!* = *(Mi donas al vi) saluton* «(Et dono) una salutació», i *Dankon!* = *(Mi donas al vi) dankon*. El mateix val per a *Bonan matenon!* – «(Et desitjo) un bon matí». La *-n* marca l’[objecte](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/acusatiu/) d’un verb que ja no es diu. Mira [frases de cortesia](https://esperantopedia.org/ca/frases/gracies-i-cortesia/) per a les respostes.

Altres expressions que només semblen interjeccions:

- *Jes, ne, jen* són partícules semblants a adverbis ([adverbis](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/adverbis/)).
- *Pardonu!, Bonvolu!, Helpu!* són imperatius amb *-u*.
- *Kia bela tago!* es construeix amb un [correlatiu](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/correlatius/); el PMEG llista *Kia ĝoja festo!* entre les frases abreujades, no entre les interjeccions.

## Pronunciació i ortografia

Normalment l’accent cau a la penúltima vocal (mira l’[alfabet](https://esperantopedia.org/ca/aprendre/alfabet/)): *HU-ra, A-ha, HO-la*. El PMEG observa que les interjeccions sovint reben un accent diferent del que suggereix l’ortografia. Llavors recomana dividir o reescriure la paraula perquè l’escriptura coincideixi amb el so.

| Paraula | Accent segons la regla | Pronunciació comuna | Grafia recomanada |
|---|---|---|---|
| *hura* | HU-ra | hu-RA | *hu ra* |
| *hola* | HO-la | ho-LA | *ho la* |
| *aha, ehe, oho* | A-ha, E-he, O-ho | a-HA, e-HE, o-HO | *a ha, e he, o ho* |
| *o kej* | O-kej | o-KEJ | *o kej*, no *okej* |
| *miaŭ* | MI-aŭ | mi-AŬ | *mjaŭ* |

La trucada és *ha lo*, sempre dit «ha-LO». Escrit *halo*, es llegiria com el nom ordinari *halo*, accentuat HA-lo. La lletra *ŭ* normalment segueix *a* o *e*, però el 2023 l’Akademio la va acceptar en altres posicions en exclamacions i paraules de so, com a *ŭa* i *kŭaks*.

## Ús i cultura

- Moltes de les citacions del ReVo per a *ve, ho, nu* i *hura* venen de les traduccions de Zamenhof d’Andersen, Schiller i l’Antic Testament. La seva *Preĝo sub la Verda Standardo* usa *ho* en la invocació d’un «Misteri poderós, sense cos».
- El PMEG descriu *ha lo* com una crida usada sobretot per telèfon. El ReVo, citant una guia d’ús, hi prefereix *saluton*.

## Exemples en frases

- *Ho, kia bela vespero!* – «Oh, quin vespre més bonic!»
- *Ha, jen vi estas!* – «Ah, aquí estàs!»
- *He, atendu min!* – «Ei, espera’m!»
- *Nu, kion ni faru nun?* – «Bé, què fem ara?»
- *Ve, la lasta buso jam foriris!* – «Ai, l’últim autobús ja ha marxat!»
- *Fi, kia malpura ĉambro!* – «Uf, quina habitació més bruta!»
- *Hura, morgaŭ komenciĝas la ferioj!* – «Visca, demà comencen les vacances!»
- *Post la koncerto ĉiuj kriis: Bis! Bis!* – «Després del concert tothom cridava: Bis! Bis!»
- *Adiaŭ, kara amiko!* – «Adeu, estimat amic!»
- *Aj, mi tranĉis mian fingron!* – «Ai, m’he tallat el dit!»

## Preguntes freqüents

### Quantes interjeccions té l’esperanto?
Nou són oficials: *adiaŭ, bis, fi, ha, he, ho, hura, nu, ve*. Moltes més no són oficials, i els parlants poden inventar paraules de so lliurement.

### És Saluton una interjecció?
No. És el nom *saluto* «salutació» amb la terminació d’acusatiu *-n*, abreviació de *Mi donas al vi saluton*. *Dankon* funciona igual.

### Com es diu «ai» en esperanto?
Fes servir *aj!* o *aŭ!* per al dolor. *Oj!* expressa llàstima amarga o dolor.

### Quina és la paraula en esperanto per a «visca»?
*Hura!* És una interjecció oficial, afegida el 1921. Aclamar és *hurai*: *La infanoj huraas.*

### Poden prendre terminacions les interjeccions?
Algunes sí: *veo, adiaŭi, bisi, fia, hurai*. Altres, com *ho* i *nu*, no tenen formes derivades estàndard.

### On cau l’accent a hura i aha?
Segons la regla, a *HU-ra* i *A-ha*. Molts parlants diuen *hu-RA* i *a-HA*; el PMEG suggereix llavors escriure *hu ra* i *a ha*.

## Fonts

- [PMEG cap. 18 – Interjeccions i paraules de so](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/ekkrioj_sonimitoj/index.html)
- [PMEG 18.1 – Interjeccions oficials](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/ekkrioj_sonimitoj/oficialaj_ekkrioj.html)
- [PMEG 18.2 – Arrels ordinàries com a interjeccions](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/ekkrioj_sonimitoj/ordinaraj_radikoj.html)
- [PMEG 18.3 – Interjeccions no oficials i paraules de so](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/ekkrioj_sonimitoj/neoficialaj_ekkrioj.html)
- [PMEG 18.4 – Pronunciació i ortografia](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/ekkrioj_sonimitoj/elparolado_skribado.html)
- [PMEG 32.3 – Frases abreujades (Saluton!, Dankon!)](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/frazospecoj/mallongigitaj_frazoj.html)
- [Fundamento de Esperanto – Ekzercaro, § 26](https://www.akademio-de-esperanto.org/fundamento/ekzercaro.html) i [Universala Vortaro](https://www.akademio-de-esperanto.org/fundamento/universala_vortaro.html)
- [Akademia Vortaro – estat de cada element](https://www.akademio-de-esperanto.org/akademia_vortaro/index.html) i [notes amb les dates dels Addicions Oficials](https://www.akademio-de-esperanto.org/akademia_vortaro/klarigoj.html)
- [Akademio de Esperanto – Declaració sobre la lletra ŭ (9 d’abril de 2023)](https://www.akademio-de-esperanto.org/decidoj/pri-la-litero-u.html)
- ReVo (Reta Vortaro): [ve](https://reta-vortaro.de/revo/art/ve.html), [hura](https://reta-vortaro.de/revo/art/hura.html), [nu](https://reta-vortaro.de/revo/art/nu.html), [bis](https://reta-vortaro.de/revo/art/bis.html), [adiaŭ](https://reta-vortaro.de/revo/art/adiaux.html), [hola](https://reta-vortaro.de/revo/art/hola.html)