# Noms i adjectius en esperanto: -o, -a i plural -j

Source: https://esperantopedia.org/ca/gramatica/noms-i-adjectius/
Language: ca
Updated: 2026-11-08

> Els noms en esperanto acaben en -o i els adjectius en -a; tots dos afegeixen -j al plural i -n a l’objecte: bonajn katojn. Concordança i comparació.

Tot nom en esperanto acaba en *-o* i tot adjectiu en *-a*. Tots dos afegeixen *-j* al plural i *-n* a l’objecte, i l’adjectiu sempre s’adapta al nom: *bona kato*, *bonaj katoj*, *bonan katon*, *bonajn katojn* – «bon(s) gat(s)». No hi ha gènere gramatical ni plurals irregulars.

## Els noms: la terminació -o

Un nom és qualsevol paraula acabada en *-o*: *domo* – «casa», *amiko* – «amic», *kuro* – «cursa». La terminació mostra la classe de paraula, de manera que una arrel dona diverses paraules: *bela* – «bonic», *bele* – «bellament», *belo* – «bellesa». Aquesta és la base de la [formació de paraules](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/formacio-de-paraules/) en esperanto.

Els noms no tenen gènere gramatical. La majoria de les paraules per a persones, com *amiko* – «amic/amiga» o *instruisto* – «mestre/mestra», no diuen res sobre el sexe. Unes quantes arrels són masculines pel seu significat, i el sufix *-in-* en fa la forma femenina: *patro* – «pare», *patrino* – «mare». Mira [sufixos](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/sufixos/).

Per a un parlant de català això és un canvi gran: no cal memoritzar si *el sofà* o *la taula* són masculins o femenins, i ni l’article ni l’adjectiu en depenen. *La tablo* i *la sofo* usen el mateix *la*, i *nova tablo* i *nova sofo* tenen el mateix adjectiu.

## El plural: -j

Afegeix *-j* després de la terminació: *domo* → *domoj* – «cases», *bela* → *belaj*. La terminació *-oj* sona com la *oi* de *boira*, i *-aj* com la *ai* d’*aigua*. A diferència del català, no hi ha plurals en *-s*, *-es* ni *-os*, ni canvis com *pas/passos* o *peix/peixos*: sempre és *-j*.

Després de qualsevol nombre superior a un, el nom és plural: *du katoj* – «dos gats», *tri grandaj domoj* – «tres cases grans». Amb *unu* – «un», continua en singular: *unu tago* – «un dia».

## Concordança: l’adjectiu copia el nom

Un adjectiu porta el mateix *-j* i *-n* que el nom que descriu. Aquest és el patró complet:

| | Singular | Plural |
|---|---|---|
| **Subjecte** | *bona kato* | *bonaj katoj* |
| **Objecte (-n)** | *bonan katon* | *bonajn katojn* |

- *La bonaj katoj dormas.* – «Els gats bons dormen.»
- *Mi vidas bonajn katojn.* – «Veig gats bons.»

L’ordre no canvia mai: terminació, després *-j* i després *-n*. Per tant, *katojn*, mai *katonj*. La terminació de plural d’objecte *-ojn* sona com la *oi* de *boira* seguida d’una *n*. Quan s’ha d’afegir *-n* s’explica a [l’acusatiu](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/acusatiu/).

Les paraules que funcionen com a adjectius concorden de la mateixa manera. Això inclou els possessius, com *mia* – «meu», i els correlatius, com *tiu* – «aquell»: *miajn amikojn* – «els meus amics» (objecte), *tiujn librojn* – «aquells llibres» (objecte). Mira [pronoms](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/pronoms/) i [correlatius](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/correlatius/).

En català, la concordança afecta el gènere i el nombre (*un gat petit, una gata petita, uns gats petits*). En esperanto només cal copiar el nombre i, si cal, l’acusatiu.

### Posició de l’adjectiu

L’adjectiu sol anar davant del nom, però també és correcte darrere: *bela domo* o *domo bela* – «una casa bonica». Les terminacions mostren a quin nom pertany, fins i tot quan l’ordre de les paraules canvia. En català l’adjectiu va normalment darrere del nom; en esperanto qualsevol de les dues posicions és natural.

### Adjectius després d’esti

Després d’*esti* – «ser, estar», *iĝi* – «esdevenir» i *ŝajni* – «semblar», l’adjectiu concorda en nombre però no porta mai *-n*:

- *La katoj estas bonaj.* – «Els gats són bons.»
- *La domo ŝajnas malnova.* – «La casa sembla vella.»

Un adjectiu que descriu dos noms singulars units per *kaj* – «i» és plural: *La tablo kaj la seĝo estas novaj.* – «La taula i la cadira són noves.»

## Comparació: pli, plej, ol

L’esperanto no té terminacions de comparatiu ni formes irregulars com «bo – millor – el millor». Ho fan unes paraules curtes:

| Significat | Patró | Exemple | Traducció |
|---|---|---|---|
| més … que | *pli … ol* | *Paŭlo estas pli alta ol Petro.* | «En Pau és més alt que en Pere.» |
| menys … que | *malpli … ol* | *Teo estas malpli forta ol kafo.* | «El te és menys fort que el cafè.» |
| el més | *la plej … el* | *la plej bona el ĉiuj* | «el millor de tots» |
| el menys | *la malplej* | *la malplej multekosta* | «el menys car» |
| tan … com | *tiel … kiel* | *tiel granda kiel vi* | «tan gran com tu» |
| igual de … que | *same … kiel* | *same alta kiel mi* | «igual d’alt que jo» |

*Bona* continua sent regular: *pli bona* – «millor», *la plej bona* – «el millor». Les mateixes paraules comparen els adverbis: *pli rapide* – «més de pressa».

Després d’*ol* i *kiel*, una paraula conserva el paper que tindria a l’oració completa:

- *Mi amas vin pli ol li.* – «T’estimo més del que ell t’estima.»
- *Mi amas vin pli ol lin.* – «T’estimo més que a ell.»

Per a «molt» i «massa», fes servir *tre* i *tro*: *tre granda* – «molt gran», *tro granda* – «massa gran». Els sufixos *-eg-* i *-et-* canvien la intensitat dins de la paraula: *granda* → *grandega* – «immens», *domo* → *dometo* – «caseta».

## Errors freqüents

| Incorrecte | Correcte | Per què |
|---|---|---|
| *bona katoj* | *bonaj katoj* | L’adjectiu copia el plural. |
| *Mi havas du kato.* | *Mi havas du katojn.* | Plural després de nombres superiors a un, i *-n* per a l’objecte. |
| *katonj* | *katojn* | *-j* sempre va abans de *-n*. |
| *La katoj estas bonajn.* | *La katoj estas bonaj.* | No hi ha *-n* després d’*esti*. |
| *pli bona ke vi* | *pli bona ol vi* | «Que» en comparacions és *ol*. |

## Exemples en frases

- *Ŝi loĝas en malgranda blanka domo.* – «Viu en una casa petita i blanca.»
- *Ni ne timas la malvarmon.* – «No tenim por del fred.»
- *Miaj geavoj havas grandan ĝardenon.* – «Els meus avis tenen un jardí gran.»
- *La novaj najbaroj estas tre afablaj.* – «Els veïns nous són molt amables.»
- *Mi legis tri interesajn librojn.* – «Vaig llegir tres llibres interessants.»
- *Ĉu vi vidis miajn novajn ŝuojn?* – «Has vist les meves sabates noves?»
- *Ni tagmanĝis en restoracio plena de turistoj.* – «Vam dinar en un restaurant ple de turistes.»
- *La supo ŝajnas tro varma.* – «La sopa sembla massa calenta.»
- *La pano kaj la fromaĝo estas freŝaj.* – «El pa i el formatge són frescos.»
- *Mia fratino estas pli alta ol mi.* – «La meva germana és més alta que jo.»
- *Ĉi tiu estas la plej malnova ponto en nia urbo.* – «Aquest és el pont més vell de la nostra ciutat.»
- *La hundo de mia onklo estas grandega.* – «El gos del meu oncle és immens.»

## Preguntes freqüents

### Concorden els adjectius amb els noms en esperanto?
Sí, en nombre i cas. Si el nom porta *-j* o *-n*, tot adjectiu que el descriu també els porta: *grandajn domojn* – «cases grans» (objecte). No hi ha concordança de gènere, perquè no hi ha gènere gramatical.

### Com es forma el plural en esperanto?
Afegeix *-j* al nom i als seus adjectius: *nova libro* → *novaj libroj* – «llibres nous». No hi ha excepcions.

### Com es diu «millor» i «el millor» en esperanto?
*Pli bona* és «millor» i *la plej bona* és «el millor». Per als adverbis: *pli bone* – «millor», *plej bone* – «el millor».

### Pot anar l’adjectiu darrere del nom?
Sí. *Domo bela* i *bela domo* són correctes; les terminacions mostren quines paraules van juntes.

## Fonts

- [Fundamento de Esperanto, regles 2 i 3 (en anglès)](https://www.akademio-de-esperanto.org/fundamento/gramatiko_angla.html) – Akademio de Esperanto
- [Seksa signifo de O-vortoj](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/o-vortoj/seksa_signifo.html) – PMEG
- [A-vortoj: bazaj reguloj](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/a-vortoj/bazaj_reguloj.html) – PMEG
- [Nombro: bazaj reguloj](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/unu-nombro_multe-nombro/bazaj_reguloj.html) i [Nombro ĉe A-vortoj](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/unu-nombro_multe-nombro/uzado/a-vortoj.html) – PMEG
- [N-finaĵo: bazaj reguloj](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/rolmontriloj/n/bazaj_reguloj.html) – PMEG
- [Kiel kaj ol: uzado](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/komparoj/kiel_ol/uzado.html) i [kun rolmontriloj](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/komparoj/kiel_ol/kun_rolmontriloj.html) – PMEG
- [Esperanto grammar](https://en.wikipedia.org/wiki/Esperanto_grammar) – Wikipedia