# Numerals en esperanto: 0–100, ordinals, dates i hora

Source: https://esperantopedia.org/ca/gramatica/numerals/
Language: ca
Updated: 2026-11-08

> Els numerals en esperanto usen 13 paraules: nul, unu, du … dek, cent, mil. 20 és dudek, 2026 és du mil dudek ses. Més ordinals, fraccions, dates i hora.

L’esperanto compta amb **13 paraules bàsiques**: *nul* (0), *unu* (1) a *naŭ* (9), *dek* (10), *cent* (100) i *mil* (1.000). La regla del Fundamento (regla 4) és senzilla: els números escrits **junts es multipliquen**, els escrits **separats se sumen**. Així, *dudek* = 2 × 10 = 20, i *dek du* = 10 + 2 = 12.

Les paraules unides es multipliquen, les separades se sumen

Els numerals no canvien mai: no porten ni *-j* de plural ni *-n* d’acusatiu. *Mi havas du fratojn* – «Tinc dos germans». L’única excepció és *unu* amb el sentit d’«alguns»: *unuj … aliaj* – «alguns … altres» (PMEG).

Per convertir qualsevol número automàticament, fes servir el [conversor de números](https://esperantopedia.org/ca/eines/convertidor-de-numeros/).

## Números de 0 a 10

| Número | Esperanto | Pronunciació |
|---|---|---|
| 0 | *nul* | [nul] |
| 1 | *unu* | [ˈu.nu] |
| 2 | *du* | [du] |
| 3 | *tri* | [tri] |
| 4 | *kvar* | [kvar] |
| 5 | *kvin* | [kvin] |
| 6 | *ses* | [ses] |
| 7 | *sep* | [sep] |
| 8 | *ok* | [ok] |
| 9 | *naŭ* | [naw] |
| 10 | *dek* | [dek] |
| 100 | *cent* | [tsent] |
| 1.000 | *mil* | [mil] |

Es pronuncia cada lletra, i *c* sona sempre com «ts» (mira l’[alfabet](https://esperantopedia.org/ca/aprendre/alfabet/)). En català, *cent* comença amb *s*; en esperanto, amb *ts*: *tsent*. *Ses* (6) i *sep* (7) es confonen fàcilment, de manera que cal dir-los clarament.

## Números de 11 a 20

Els números de l’11 al 19 són *dek* més una unitat, escrits com dues paraules.

| Número | Esperanto | Número | Esperanto |
|---|---|---|---|
| 11 | *dek unu* | 16 | *dek ses* |
| 12 | *dek du* | 17 | *dek sep* |
| 13 | *dek tri* | 18 | *dek ok* |
| 14 | *dek kvar* | 19 | *dek naŭ* |
| 15 | *dek kvin* | 20 | *dudek* |

## Números del 21 al 100: una sola regla

Les desenes són una sola paraula: unitat + *dek*. Qualsevol número del 21 al 99 és la desena, un espai i després la unitat. A diferència del català (*vint-i-u*, *trenta-dos*), no hi ha guionets ni cap «i» d’enllaç.

| Desenes | Esperanto | Exemple | Esperanto |
|---|---|---|---|
| 10 | *dek* | 14 | *dek kvar* |
| 20 | *dudek* | 21 | *dudek unu* |
| 30 | *tridek* | 35 | *tridek kvin* |
| 40 | *kvardek* | 47 | *kvardek sep* |
| 50 | *kvindek* | 58 | *kvindek ok* |
| 60 | *sesdek* | 64 | *sesdek kvar* |
| 70 | *sepdek* | 72 | *sepdek du* |
| 80 | *okdek* | 86 | *okdek ses* |
| 90 | *naŭdek* | 99 | *naŭdek naŭ* |
| 100 | *cent* | 100 | *cent* |

## Centenars, milers i milions

Els centenars també s’uneixen en una sola paraula: *ducent* (200), *tricent* (300), *naŭcent* (900). Tota la resta s’escriu per separat. Els milers són sempre una paraula a part: *du mil* (2.000), no *dumil* (PMEG). No facis servir guionets: *cent tridek du*, no *cent-tridek-du*.

| Número | Esperanto |
|---|---|
| 101 | *cent unu* |
| 365 | *tricent sesdek kvin* |
| 1887 | *mil okcent okdek sep* |
| 1905 | *mil naŭcent kvin* |
| 2026 | *du mil dudek ses* |
| 12.345 | *dek du mil tricent kvardek kvin* |
| 333.000 | *tricent tridek tri mil* |
| 1.000.000 | *unu miliono* |
| 1.000.000.000 | *unu miliardo* |

*Miliono* i *miliardo* són noms, de manera que porten *-j* i *da*: *dek milionoj da homoj* – «deu milions de persones». L’esperanto usa l’escala llarga: *biliono* és 10¹², no el «billion» anglès (10⁹), que és *miliardo* (PMEG). Això coincideix amb el català, on un bilió són 10¹² i mil milions són un miliard.

## Ordinals: -a

Afegeix la terminació d’adjectiu *-a* per obtenir els ordinals: *unua* «primer», *dua* «segon», *tria* «tercer», *kvara*, *kvina*, *sesa*, *sepa*, *oka*, *naŭa*, *deka* «desè». Els ordinals concorden com qualsevol [adjectiu](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/noms-i-adjectius/): *la unuaj tagoj*, *la sepan tagon*.

En els ordinals compostos el PMEG recomana un guionet perquè és més clar: *dek-unua* «onzè», *dudek-unua* «vint-i-unè». També apareix *dudek unua*. En xifres, escriu *1-a*, *21-a*.

Amb *-e* s’obtenen adverbis: *unue* «en primer lloc», *due* «en segon lloc». Amb *-o* s’obtenen noms: *unuo* «una unitat», *dekduo* «una dotzena», *cento* «un centenar».

## Fraccions, múltiples i grups

La regla 4 del Fundamento afegeix tres [sufixos](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/sufixos/) per als números i la preposició *po*.

| Forma | Significat | Exemples |
|---|---|---|
| *-on-* | fracció | *duono* «meitat», *triono* «un terç», *kvarono* «un quart», *tri kvaronoj* «tres quarts» |
| *-obl-* | múltiple | *duobla* «doble», *trioble* «tres vegades més», *dekobla* «dècuple» |
| *-op-* | grup | *duope* «per parelles», *triopo* «un trio», *kvarope* «quatre junts» |
| *po* | cada, distributiu | *po du pomoj* «dues pomes per cap» |
| *-foj-* | vegades (una arrel, no un sufix) | *dufoje* «dues vegades», *trifoje* «tres vegades» |

*-obl-* i *fojo* es distingeixen: *duobla pago* és un pagament doble, *dufoja pago* és un pagament fet dues vegades (PMEG).

L’esperanto usa la coma decimal, com el català: *3,5* es llegeix *tri komo kvin*. L’aritmètica és simple: *du plus du estas kvar* (2 + 2 = 4), *dek minus tri estas sep*, *sep dividite per du estas tri komo kvin* (PMEG).

## Dates

Una data és *la* + ordinal + *de* + mes (+ any). La paraula *tago* «dia» s’omet.

- *la sepa de Oktobro 2026* – «el 7 d’octubre del 2026»
- escrit: *la 7-a de Oktobro 2026*
- *Hodiaŭ estas la unua de Majo.* – «Avui és u de maig.»

Quan la data respon a «quan?», porta *-n*: *Ni venos la sepan de Oktobro* – «Vindrem el 7 d’octubre». En cartes: *merkredon, la 26-an de Novembro 1997* (PMEG). Els anys es llegeixen com a números normals: *en 1887* = *en mil okcent okdek sep*. Els noms dels mesos i dels dies de la setmana són a [dies i mesos](https://esperantopedia.org/ca/frases/dies-i-mesos/).

## Dir l’hora

Les hores són numerals ordinals amb *la*: «la tercera (hora)». Paraules com *horo* i *minutoj* solen ometre’s (PMEG).

| Esperanto | Català |
|---|---|
| *Kioma horo estas?* | «Quina hora és?» |
| *Estas la tria.* | «Són les tres.» |
| *Estas la tria kaj dek kvin.* | «Són les 3:15.» |
| *Estas la tria kaj kvarono.* | «Són les tres i quart.» |
| *Estas la sepa kaj duono.* | «Són les set i mitja.» |
| *Estas dek post la tria.* | «Són les tres i deu.» |
| *Estas dek kvin antaŭ la deka.* | «Falta un quart per a les deu.» |
| *Je kioma horo?* – *Je la oka.* | «A quina hora?» – «A les vuit.» |
| *la dek-kvina kaj dek kvin* | «15:15» |

Fes servir *antaŭ* «abans de» i *post* «després de», mai *de*. «A» una hora és *je* (mira [preposicions](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/preposicions/)). Fixa’t que l’esperanto no té el sistema català dels quarts (*un quart de quatre*, *tres quarts de cinc*): diu simplement *la tria kaj kvarono* o *la tria kaj dek kvin*.

## Exemples en frases

- *Mi havas du fratojn kaj unu fratinon.* – «Tinc dos germans i una germana.»
- *La bileto kostas dudek kvin eŭrojn.* – «El bitllet costa vint-i-cinc euros.»
- *Mia avino naskiĝis en mil naŭcent kvindek kvar.* – «La meva àvia va néixer el 1954.»
- *Ŝi loĝas en la kvina etaĝo.* – «Viu al cinquè pis.»
- *Mi legis la libron dufoje.* – «Vaig llegir el llibre dues vegades.»
- *Duono de la klaso estas malsana.* – «La meitat de la classe és malalta.»
- *La trajno foriras je la tria kaj duono.* – «El tren surt a dos quarts de quatre.»
- *La infanoj eniris po du.* – «Els infants van entrar de dos en dos.»

## Preguntes freqüents

### Com es compta fins a 10 en esperanto?
*Unu, du, tri, kvar, kvin, ses, sep, ok, naŭ, dek.* El zero és *nul*.

### Com es diu 2026 en esperanto?
*Du mil dudek ses.* Els milers són sempre una paraula a part, de manera que 2.000 és *du mil*, no *dumil*.

### Com es diu «primer», «segon» i «tercer»?
Afegeix *-a* al número: *unua*, *dua*, *tria*. «Vint-i-unè» és *dudek-unua*.

### Com es diu «mil milions» i «bilió» en esperanto?
*Miliardo* (10⁹) és mil milions, i *biliono* és 10¹² (un bilió), perquè l’esperanto segueix l’escala llarga.

### Com es diu l’hora en esperanto?
Fes servir *la* amb un ordinal: *Estas la oka* – «Són les vuit». «A les vuit» és *je la oka*, i les vuit i mitja és *la oka kaj duono*.

## Fonts

- [Fundamento de Esperanto – gramàtica en anglès (regla 4)](https://www.akademio-de-esperanto.org/fundamento/gramatiko_angla.html)
- [PMEG – Nombroj (numerals)](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/nombroj/index.html)
- [PMEG – Formes dels numerals](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/nombroj/vortetoj/formoj.html)
- [PMEG – Numerals en -o (fraccions, escala llarga)](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/nombroj/o-vortoj.html)
- [PMEG – Numerals en -a (ordinals)](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/nombroj/a-vortoj.html)
- [PMEG – Hores](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/nombroj/horoj.html)
- [PMEG – Dates](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/nombroj/datoj.html)
- [PMEG – Expressions matemàtiques](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/nombroj/matematiko.html)
- [PMEG – Sufix OBL](https://bertilow.com/pmeg/vortfarado/afiksoj/sufiksoj/obl.html)