# Ordre de paraules en esperanto: lliure, però no arbitrari Source: https://esperantopedia.org/ca/gramatica/ordre-de-les-paraules/ Language: ca Updated: 2026-11-08 > L’ordre habitual en esperanto és subjecte–verb–objecte, però la -n permet moure les paraules: La hundo mordis la katon = La katon mordis la hundo. L’ordre habitual de l’esperanto és **subjecte – verb – objecte** (SVO), com en català: *La hundo mordis la katon* – «El gos va mossegar el gat». Com que l’objecte porta la terminació d’[acusatiu](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/acusatiu/) *-n*, les paraules es poden moure sense canviar qui ha fet què. *La katon mordis la hundo* encara vol dir que el gos va mossegar el gat. Aquesta llibertat té límits. El PMEG diu la regla principal amb claredat: l’ordre de les paraules ha de servir la claredat. Les paraules petites com les preposicions, *la* i *ne* tenen llocs fixos. ## Per què l’ordre pot canviar En català, la posició indica qui és el subjecte (encara que el català pot anteposar l’objecte amb un pronom feble: «Al gat el va mossegar el gos»). En esperanto ho fa la terminació. Els sis ordres següents volen dir «El gos va mossegar el gat»: la fletxa va sempre del subjecte a la paraula amb *-n*, estigui on estigui. Només moure la *-n* canvia l’esdeveniment, com a l’última línia. La hundo mordis la katon. | El gos va mossegar el gat. La katon mordis la hundo. | El gos va mossegar el gat. La hundo la katon mordis. | El gos va mossegar el gat. La katon la hundo mordis. | El gos va mossegar el gat. Mordis la hundo la katon. | El gos va mossegar el gat. Mordis la katon la hundo. | El gos va mossegar el gat. La kato mordis la hundon. | El gat va mossegar el gos. SVO és l’ordre per defecte; els altres desplacen l’èmfasi (PMEG). Compara amb el català: «El gat va mossegar el gos» és un altre esdeveniment. ## L’ordre per defecte El PMEG dona el patró bàsic com a subjecte – verb principal – objecte – altres parts: - *Karlo manĝas rizon per manĝbastonetoj.* – «En Carles menja arròs amb bastonets xinesos.» Les frases solen començar amb allò que ja es coneix (el tema) i acabar amb allò que és nou (Wikipedia). Moure una part al davant la converteix en el tema o hi posa pes: - *Tiun libron mi jam legis.* – «Aquell llibre ja l’he llegit.» - *Sur la sofo ili sidas.* – «És al sofà on seuen.» - *Vin mi amas.* – «És a tu a qui estimo.» El final de la frase també pot tenir pes: *Sur la sofo sidas ili* accentua qui hi seu: «Són ells els qui seuen al sofà.» ## Quan l’ordre fa la feina De vegades cap dels dos noms no porta *-n*, i llavors decideix la posició. Això passa després d’*esti* «ser» i *fariĝi* «fer-se», on tots dos noms es queden en nominatiu (PMEG): - *Lernanto fariĝis instruisto.* – «Un alumne es va fer mestre.» - *Instruisto fariĝis lernanto.* – «Un mestre es va fer alumne.» Aquí el subjecte va primer. Les paraules petites fixes, com les [preposicions](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/preposicions/), també conserven el seu lloc, com mostra la taula següent. ## Allò que no és lliure | Element | Regla | Exemple | |---|---|---| | Preposicions | sempre davant del seu nom | *sur la tablo*, mai *la tablo sur* | | *la* | davant del nom i dels seus adjectius | *la granda domo* | | Conjuncions | davant d’allò que connecten | *mi kaj vi*; *Mi scias, ke vi venos.* | | *ne* | just davant de la paraula que nega | *Mi ne dormas.* | | *ĉu* | normalment al començament de la pregunta | *Ĉu vi venos?* | | *ajn* | just després del seu correlatiu | *kiu ajn* «qualsevol» | | *nur, eĉ, ankaŭ, tre* | normalment davant de la paraula a què es refereixen | *Nur mi vidis lin.* o *Mi vidis nur lin.* | L’última fila canvia el significat: *Nur mi vidis lin* és «Només jo el vaig veure», mentre que *Mi vidis nur lin* és «Només el vaig veure a ell». Mira els [adverbis](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/adverbis/) i les [preguntes i negació](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/preguntes-i-negacio/). ## Adjectius abans o després del nom Un adjectiu sol anar davant del nom: *bela domo* «una casa bonica». També pot anar al darrere: *domo bela*. Tots dos són correctes, i l’ordre adjectiu–nom és una mica més comú (Wikipedia). L’[article](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/article/) *la* continua anant primer: *la domo bela*. En català, en canvi, l’adjectiu va normalment darrere del nom (*una casa bonica*), de manera que cal acostumar-se al fet que l’esperanto prefereixi l’ordre invers. Com que els adjectius concorden en nombre i cas (mira els [noms i adjectius](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/noms-i-adjectius/)), les terminacions mostren a quin nom pertany un adjectiu, fins i tot de lluny: - *Mi vidis grandan hundon.* = *Hundon grandan mi vidis.* – «Vaig veure un gos gran.» - *Ruĝajn pomojn li aĉetis.* – «Pomes vermelles és el que va comprar.» ## Les preguntes mantenen l’ordre de l’afirmació L’esperanto no inverteix subjecte i verb en les preguntes. *Vi parolas Esperanton* es converteix en *Ĉu vi parolas Esperanton?* – només s’hi afegeix *ĉu*. Les paraules en ki- com *kie* «on» solen anar primer: *Kie vi loĝas?* – «On vius?» ## Exemples en frases - *Mi trinkas kafon ĉiumatene.* – «Bec cafè cada matí.» - *Ĉiumatene mi trinkas kafon.* – «Cada matí bec cafè.» - *Kafon mi trinkas matene, teon vespere.* – «Cafè en bec al matí, te al vespre.» - *En la ĝardeno ludas la infanoj.* – «Al jardí hi juguen els infants.» - *La patrino lavas la infanon.* – «La mare renta l’infant.» - *La patrinon lavas la infano.* – «L’infant renta la mare.» - *Ankaŭ mi trinkas kafon.* – «Jo també bec cafè (com els altres).» - *Mi trinkas ankaŭ kafon.* – «Bec també cafè (no només altres begudes).» - *Ne mi trinkas kafon, sed mia frato.* – «No soc jo qui beu cafè, sinó el meu germà.» ## Preguntes freqüents ### És lliure l’ordre de les paraules en esperanto? En gran part. Subjecte i objecte poden anar en qualsevol ordre perquè l’objecte porta *-n*. Les preposicions, *la*, *ne* i les conjuncions tenen posicions fixes. ### Quin és l’ordre bàsic de les paraules en esperanto? Subjecte – verb – objecte, com en català: *Mi lernas Esperanton* – «Aprenc esperanto». Els altres ordres són correctes i s’usen per a l’èmfasi. ### Pot anar l’adjectiu darrere del nom en esperanto? Sí. *Bela domo* i *domo bela* són correctes; l’adjectiu davant del nom és més comú. ### Canvia l’ordre de les paraules en les preguntes? No. Les preguntes de sí o no afegeixen *ĉu* al començament, i la resta de la frase es queda com era. ### Quan importa l’ordre de les paraules en esperanto? Quan cap paraula no porta *-n*, per exemple amb *esti* i *fariĝi*: *Lernanto fariĝis instruisto* vol dir que l’alumne es va fer mestre. També importa per a *ne, nur, ankaŭ* i paraules semblants. ## Fonts - [PMEG – Ordre de les paraules](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/vortordo/index.html) - [PMEG – Ordre de les parts de l’oració](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/vortordo/frazpartoj.html) - [PMEG – Preguntes amb ĉu](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/demandoj_respondoj/chu.html) - [PMEG – Ankaŭ (posició)](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/e-vortecaj_vortetoj/ceteraj/ankau.html) - [Fundamento de Esperanto – gramàtica en anglès](https://www.akademio-de-esperanto.org/fundamento/gramatiko_angla.html) - [Wikipedia – Esperanto grammar (word order)](https://en.wikipedia.org/wiki/Esperanto_grammar)