# Prefixos de l’esperanto: els 10 oficials amb exemples

Source: https://esperantopedia.org/ca/gramatica/prefixos/
Language: ca
Updated: 2026-11-08

> L’esperanto té 10 prefixos oficials: bo-, ĉef-, dis-, ek-, eks-, ge-, mal-, mis-, pra-, re-. Significats, exemples i un cop d’ull a mal-.

L’esperanto té **10 prefixos oficials**: *bo-, ĉef-, dis-, ek-, eks-, ge-, mal-, mis-, pra-* i *re-*. Nou venen del *Fundamento de Esperanto* (1905); *mis-* es va fer oficial el 1929. Un prefix afegeix un significat fix i no canvia mai la classe de paraula: *fermi* «tancar» → *malfermi* «obrir».

Els prefixos són una part de la [formació de paraules](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/formacio-de-paraules/) en esperanto. L’altra part, els 31 [sufixos](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/sufixos/), va després de l’arrel.

## Els 10 prefixos oficials

| Prefix | Significat | Exemples | Traducció |
|---|---|---|---|
| *bo-* | parentiu polític (per matrimoni) | *bopatro, bofrato, bofilino* | «sogre, cunyat, nora» |
| *ĉef-* | principal, cap | *ĉefurbo, ĉefministro* | «capital, primer ministre» |
| *dis-* | dispersió, en totes direccions | *disĵeti, disdoni* | «escampar, repartir» |
| *ek-* | acció sobtada o que comença | *ekdormi, ekridi, ekvidi* | «adormir-se, esclatar a riure, albirar» |
| *eks-* | antic, ex- | *eksedzo, eksreĝo* | «exmarit, antic rei» |
| *ge-* | tots dos sexes junts | *gepatroj, gefratoj, geedzoj* | «pares (pare i mare), germans i germanes, matrimoni» |
| *mal-* | contrari exacte | *malbona, malgranda, malfermi* | «dolent, petit, obrir» |
| *mis-* | erròniament | *miskompreni, misuzi, miskalkuli* | «entendre malament, fer-ne mal ús, calcular malament» |
| *pra-* | primitiu; una generació més enllà | *praavo, praarbaro* | «besavi, bosc verge» |
| *re-* | de nou; enrere | *relegi, reveni, redoni* | «rellegir, tornar, restituir» |

Les fonts compten una mica diferent. El PMEG i lernu llisten els deu anteriors. La Wikipedia en anglès hi posa *fi-* en lloc de *ĉef-*, i el resum d’afixos dels editors del ReVo arriba a 12 afegint-hi *fi-* i la preposició *trans-*. El PMEG tracta *fi* com una interjecció oficial que també s’usa com un prefix (*fihomo* «persona vil»), i *trans-* com una preposició. Aquesta pàgina segueix el PMEG: deu.

malbona = dolent | bon = bo | ferm = tancar | leg = llegir
ekdormi = adormir-se | dorm = dormir
bopatrino = sogra | patr = pare

## Mal-: el contrari

*Mal-* dona el **contrari exacte** d’una paraula (PMEG). Una arrel més *mal-* cobreix els dos extrems d’una escala, de manera que n’aprens una en lloc de dues. Funciona amb tota mena de paraules:

| Classe de paraula | Paraula base | Amb *mal-* |
|---|---|---|
| Adjectiu | *bona* «bo», *granda* «gran», *varma* «calent» | *malbona* «dolent», *malgranda* «petit», *malvarma* «fred» |
| Verb | *fermi* «tancar», *helpi* «ajudar», *ami* «estimar» | *malfermi* «obrir», *malhelpi* «destorbar», *malami* «odiar» |
| Nom | *amiko* «amic», *lumo* «llum», *ordo* «ordre» | *malamiko* «enemic», *mallumo* «foscor», *malordo* «desordre» |
| Adverbi, partícula | *pli* «més», *plej* «el més», *supre* «a dalt» | *malpli* «menys», *malplej* «el menys», *malsupre* «a baix» |
| Preposició | *antaŭ* «davant de» | *malantaŭ* «darrere de» |

Sol, *mal-* també és una arrel: *malo* «el contrari», *male* «al contrari».

Per a un parlant de català això és molt pràctic: on el català té parelles de paraules diferents (*bo/dolent*, *alt/baix*, *gran/petit*, *obrir/tancar*), l’esperanto en necessita només una, amb *mal-* per a la contrària. Quan el català fa servir *des-* o *in-* (*desfer*, *inútil*), l’esperanto també fa servir sovint *mal-*: *malutila* «inútil».

### Mal- i ne-

*Ne* vol dir simplement «no»; *mal-* vol dir el contrari. *Malagrabla* és «desagradable», mentre que *neagrabla* és «no agradable», ni bo ni dolent. El PMEG dona *mallaŭdi* «criticar» enfront de *ne laŭdi* «no lloar».

### On mal- no funciona

*Mal-* només s’usa on hi ha un contrari real. Molts parells tenen dues arrels separades: *tago – nokto* «dia – nit», *komenci – fini* «començar – acabar», *nigra – blanka* «negre – blanc» (PMEG). Alguns parlants usen arrels separades com *kurta* per a *mallonga* «curt», però continuen sent molt menys comunes que les formes amb *mal-*. Un bon [diccionari](https://esperantopedia.org/ca/diccionari/) mostra quins parells existeixen.

## Notes sobre els altres prefixos

- **ek-** va amb [verbs](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/verbs/) i té dos sentits: l’inici d’una acció (*ekdormi* «adormir-se») i una acció sobtada i breu (*ekkrii* «llançar un crit»). Sol: *eki* «començar».
- **re-** vol dir «de nou» (*relegi* «rellegir») o «enrere» (*reveni* «tornar»). Sol: *ree* «de nou».
- **ge-** és normalment plural: *gepatroj* «pares», *geedzoj* «marit i dona». El singular *gepatro* «progenitor» és un ús més nou i experimental (PMEG).
- **bo-** no va mai sol: *bopatrino* «sogra», *bofilo* «gendre».
- **pra-** retrocedeix en el temps: *praavo* «besavi», *prapraavo* «rebesavi», *praulo* «avantpassat».
- **eks-** marca un paper anterior: *eksedzino* «exdona». Sol: *eksa* «antic», *eksiĝi* «dimitir».
- **mis-** afegeix la idea d’error sense invertir el significat: *misdirekti* «orientar malament». Compara *mal-*, que inverteix el significat.
- **ĉef-** també és una arrel ordinària: *ĉefo* «cap», *ĉefa* «principal».
- **dis-** escampa les coses: *disiĝi* «separar-se, dispersar-se».

## Preposicions i altres paraules usades com a prefixos

Moltes paraules oficials funcionen com a prefixos sense comptar-se com a tals. Les [preposicions](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/preposicions/) són el grup més gran: *alveni* «arribar», *eliri* «sortir», *kunlabori* «col·laborar», *senhejma* «sense llar». N’hi ha d’altres com *ne-* (*nekredebla* «increïble»), *for-* (*foriri* «marxar»), *mem-* (*memstara* «independent») i l’arrel *vic-* (*vicprezidanto* «vicepresident»).

## Prefixos no oficials

Aquests prefixos **no són afixos oficials**. No venen del *Fundamento* ni d’una decisió de l’Akademio, de manera que es pot parlar bé la llengua sense ells. Les paraules construïdes amb ells continuen sent habituals en la ciència, la tecnologia i el parlar quotidià, i moltes apareixen en diccionaris com el ReVo i el PIV. El PMEG en descriu 29 i tracta a part els 24 prefixos d’unitats del SI.

La majoria són prefixos internacionals. Van bé dins de paraules que ja existeixen en altres llengües, com *ultrasono* «ultrasò». El PMEG desaconsella crear paraules noves amb ells quan un element de l’esperanto fa la mateixa feina: *kontraŭ-*, *super-*, *sub-*, *antaŭ-* o *ĉef-*. També observa que sis d’ells falten al diccionari PIV: *afro-, aŭdio-, aŭto-, eŭro-, stif-, video-*.

| Prefix | Significat | Exemple | Nota |
|---|---|---|---|
| *afro-* | africà | *afroamerikano* «afroamericà» | Gairebé no s’usa. |
| *anti-* | oposat a, hostil | *antifaŝisto* «antifeixista», *antimaterio* «antimatèria» | Normalment és millor *kontraŭ-*, però s’accepten termes tècnics com *antimaterio*. |
| *arĥi-, arki-* | cap, màxim | *arĥiduko* «arxiduc» | Usa’l només on existeix una paraula internacional amb *arĥi-*. Si no, usa *ĉef-*. «Arquebisbe» és *ĉefepiskopo*: el ReVo marca *arĥiepiskopo* com a preferible d’evitar. |
| *aŭdio-* | tecnologia de l’àudio | *aŭdiodisko* «disc d’àudio» | El PMEG prefereix l’arrel *aŭdi-*. |
| *aŭto-* | un mateix, propi | *aŭtodidakto* «autodidacte» | Evita’l per a «automàtic»: xoca amb *aŭto* «cotxe». Digues *aŭtomata*. |
| *bio-* | vida, ésser viu | *biografio* «biografia», *biodiverseco* «biodiversitat» | Cada cop es percep més com un prefix real. Moltes paraules amb *bio-* també són arrels úniques. |
| *des-* | eliminació, desfer | *desinfekti* «desinfectar», *desherbi* «desherbar» | Proposat però poc usat. El PMEG prefereix *mal-* o *sen-…-ig-*. No és la partícula *des* de *ju pli … des pli …* «com més … més …». |
| *eko-* | ecològic | *ekosistemo* «ecosistema», *ekoturismo* «ecoturisme» | En ús. És una forma curta d’*ekologia*. |
| *eŭro-* | europeu | *Eŭrovizio* «Eurovisió» | Desaconsellat: xoca amb *eŭro* «euro». Usa *Eŭrop-*. |
| *hiper-* | excessiu, per sobre | *hiperacideco* «hiperacidesa» | Ciència. *Super-* o *tro* sol ser més clar. |
| *infra-* | per sota | *infrasono* «infrasò» | Normalment *sub-*. Digues *transruĝa*, no *infraruĝa*, per a «infraroig». |
| *ko-* | complement (matemàtiques) | *kosinuso* «cosinus» | Un veritable prefix només en matemàtiques. *Kooperativo* «cooperativa» i paraules semblants són arrels úniques. |
| *kver-* | transversal | *kversekco* «secció transversal» | Tècnic. La paraula habitual és *transversa*. |
| *makro-* | a gran escala, enorme | *makromolekulo* «macromolècula» | Ciència. Compara *mikro-*. |
| *meta-* | sobre si mateix, un nivell més amunt | *metalingvo* «metallenguatge», *metapoezio* «poesia sobre la poesia» | Ciència i art. *Metafiziko* «metafísica» és una paraula a part, no «física sobre la física». |
| *mikro-* | molt petit | *mikrofilmo* «microfilm», *mikroorganismo* «microorganisme» | També és un prefix del SI (mira la taula següent). |
| *mini-* | molt petit, molt curt | *minijupo* «minifaldilla», *minigolfo* «minigolf» | S’usa quan existeix una paraula internacional. La manera de l’esperanto és *-et-*. |
| *mono-* | un, únic | *monorelo* «monorail» | Xoca amb *mono* «diners». El PMEG prefereix *unu-*: *unurelo*. |
| *pre-* | abans | *prefaco* «prefaci», *prelego* «conferència» | Són arrels úniques establertes. Per a paraules noves, usa *antaŭ-*. |
| *proto-* | primer, original | *prototipo* «prototip» | Ciència i tecnologia. |
| *pseŭdo-* | fals | *pseŭdonimo* «pseudònim» | Zamenhof l’usava sovint com a prefix real. El PMEG prefereix *ŝajn-*, *kvazaŭ-* o *kaŝ-*. |
| *retro-* | cap enrere | *retroiri* «anar enrere», *retroaktiva* «retroactiu» | Força comú. És més clar que *re-*, que té dos sentits. |
| *san-* | sant | *Sanfrancisko* «San Francisco» | Només en topònims. El PMEG aconsella *Sankta* o la forma original, no barreges com *Sandomingo*. |
| *semi-, hemi-* | mig | *semicirklo* «semicercle», *hemisfero* «hemisferi» | Força comú on hi ha una paraula internacional. El PMEG prefereix *duon-*. |
| *stif-* | parentiu per segon matrimoni (fillastre, padrastre) | – | Proposat en lloc de *duon-* o *vic-* en algunes paraules de parentiu. Gairebé no s’usa. |
| *tele-* | lluny, a distància | *televidi* «mirar la televisió», *telekomuniki* «comunicar-se a distància» | PMEG: molt necessari al món modern, de manera que el pots usar lliurement. |
| *termo-* | calor | *termometro* «termòmetre», *termostato* «termòstat» | Per a paraules noves el PMEG aconsella *varm-*, per evitar el xoc amb *termo* «terme». |
| *ultra-* | extrem, més enllà | *ultrasono* «ultrasò», *ultraviola* «ultraviolat» | Tècnic. Per a paraules noves el PMEG aconsella *trans-* o *ekstrem-*. |
| *video-* | tecnologia del vídeo | *videofilmo* «pel·lícula de vídeo» | El PMEG prefereix l’arrel *vide-*. |

### Prefixos d’unitats del SI

El PMEG llista 24 prefixos per a unitats de mesura. Segueixen el sistema internacional SI i van només davant de noms d’unitats: *kilo-* + *metro* → *kilometro* «quilòmetre». Diverses de les paraules resultants ja són arrels oficials, i el PMEG aconsella no crear paraules només en esperanto amb aquests prefixos.

| Prefix | Factor | Nom en català | Exemple |
|---|---|---|---|
| *kveta-* | 10³⁰ | quetta- | *kvetagramo* «quettagram» |
| *rona-* | 10²⁷ | ronna- | *ronagramo* «ronnagram» |
| *jota-* | 10²⁴ | yotta- | *jotagramo* «yottagram» |
| *zeta-* | 10²¹ | zetta- | *zetagramo* «zettagram» |
| *eksa-* | 10¹⁸ | exa- | *eksagramo* «exagram» |
| *peta-* | 10¹⁵ | peta- | *petagramo* «petagram» |
| *tera-* | 10¹² | tera- | *teragramo* «teragram» |
| *giga-* | 10⁹ | giga- | *gigaherco* «gigahertz» |
| *mega-* | 10⁶ | mega- | *megavato* «megawatt» |
| *kilo-* | 10³ | quilo- | *kilogramo* «quilogram» |
| *hekto-* | 10² | hecto- | *hektolitro* «hectolitre» |
| *deka-* | 10¹ | deca- | *dekametro* «decàmetre» |
| *deci-* | 10⁻¹ | deci- | *decilitro* «decilitre» |
| *centi-* | 10⁻² | centi- | *centimetro* «centímetre» |
| *mili-* | 10⁻³ | mil·li- | *milimetro* «mil·límetre» |
| *mikro-* | 10⁻⁶ | micro- | *mikrometro* «micròmetre» |
| *nano-* | 10⁻⁹ | nano- | *nanosekundo* «nanosegon» |
| *piko-* | 10⁻¹² | pico- | *pikosekundo* «picosegon» |
| *femto-* | 10⁻¹⁵ | femto- | *femtosekundo* «femtosegon» |
| *ato-* | 10⁻¹⁸ | atto- | *atosekundo* «attosegon» |
| *zepto-* | 10⁻²¹ | zepto- | *zeptosekundo* «zeptosegon» |
| *jokto-* | 10⁻²⁴ | yocto- | *joktosekundo* «yoctosegon» |
| *ronto-* | 10⁻²⁷ | ronto- | *rontosekundo* «rontosegon» |
| *kvekto-* | 10⁻³⁰ | quecto- | *kvektosekundo* «quectosegon» |

Els exemples són combinacions regulars d’un prefix i un nom d’unitat. El PMEG anomena *kilo-, hekto-, deci-, centi-* i *mili-* com els més freqüents. Els quatre prefixos més nous (*kveta-, rona-, ronto-, kvekto-*, afegits al SI el 2022) encara gairebé no s’usen.

Dues semblances demanen atenció. *Eksa-* (10¹⁸) no és *eks-* «antic», i *mikro-* també és el prefix general per a «molt petit» de la llista anterior.

## Exemples en frases

- *La butiko malfermiĝas je la naŭa.* – «La botiga obre a les nou.»
- *Bonvolu ne miskompreni min.* – «Si us plau, no m’entenguis malament.»
- *Miaj gepatroj loĝas en Varsovio.* – «Els meus pares viuen a Varsòvia.»
- *Post la koncerto la homoj disiris.* – «Després del concert la gent es va dispersar.»
- *Subite la bebo ekploris.* – «De sobte el nadó va esclatar a plorar.»
- *Mi relegis la leteron antaŭ ol respondi.* – «Vaig rellegir la carta abans de respondre.»
- *Mia bopatrino kuiras tre bone.* – «La meva sogra cuina molt bé.»
- *Ŝi estas la ĉefkuiristo de la restoracio.* – «És la cap de cuina del restaurant.»
- *Niaj prapatroj vivis tute alie.* – «Els nostres avantpassats vivien de manera molt diferent.»

## Preguntes freqüents

### Quants prefixos té l’esperanto?
Deu d’oficials: *bo-, ĉef-, dis-, ek-, eks-, ge-, mal-, mis-, pra-, re-*. Algunes fonts hi posen *fi-* en lloc de *ĉef-*, i moltes preposicions també funcionen com a prefixos. El PMEG també descriu 29 prefixos no oficials i 24 prefixos d’unitats del SI.

### Què vol dir mal- en esperanto?
*Mal-* converteix una paraula en el seu contrari exacte: *bona* «bo» → *malbona* «dolent», *fermi* «tancar» → *malfermi* «obrir».

### Quina diferència hi ha entre mal- i ne-?
*Ne* només nega: *neagrabla* és «no agradable». *Mal-* declara el contrari: *malagrabla* és «desagradable».

### Es pot usar un prefix com a paraula sola?
Sí. La majoria de prefixos prenen terminacions com qualsevol arrel: *eksa* «antic», *ree* «de nou», *malo* «el contrari», *eki* «començar».

### Quin prefix es va afegir després del 1905?
Només *mis-*, que es va fer oficial el 1929. Tots els altres venen del Fundamento.

### Són kilo-, mega- i mili- prefixos oficials de l’esperanto?
No, però són la manera acceptada de nomenar múltiples d’unitats. Van només davant de noms d’unitats (*kilometro* «quilòmetre», *megavato* «megawatt», *milimetro* «mil·límetre»), seguint el sistema internacional SI.

### Quins prefixos no oficials s’usen més?
Entre els generals, el PMEG diu que *tele-* (*televidi* «mirar la televisió») és molt necessari. *Eko-*, *bio-*, *retro-* i *mini-* també són comuns. Per a mesures, els més freqüents són *kilo-, hekto-, deci-, centi-* i *mili-*.

## Fonts

- [PMEG – Prefixos (llista dels deu)](https://bertilow.com/pmeg/vortfarado/afiksoj/prefiksoj/index.html)
- [PMEG – MAL](https://bertilow.com/pmeg/vortfarado/afiksoj/prefiksoj/mal.html)
- [PMEG – MIS (oficial des del 1929)](https://bertilow.com/pmeg/vortfarado/afiksoj/prefiksoj/mis.html)
- [PMEG – Afiksecaj elementoj (paraules usades com a afixos)](https://bertilow.com/pmeg/vortfarado/afiksoj/afiksecaj_elementoj/index.html)
- [PMEG – Afixos no oficials](https://bertilow.com/pmeg/vortfarado/neoficialaj_afiksoj/index.html)
- [PMEG – Prefixos no oficials (llista de 29)](https://bertilow.com/pmeg/vortfarado/neoficialaj_afiksoj/prefiksoj/index.html)
- [PMEG – Afixos internacionals (prefixos d’unitats del SI)](https://bertilow.com/pmeg/vortfarado/neoficialaj_afiksoj/internaciaj.html)
- [PMEG – Altres paraules semblants a afixos (fi)](https://bertilow.com/pmeg/vortfarado/afiksoj/afiksecaj_elementoj/aliaj_vortetoj.html)
- [Equip del ReVo – Afixos oficials i no oficials](https://revuloj.github.io/temoj/afiksoj.html)
- [ReVo – kilo-](https://reta-vortaro.de/revo/art/kilo.html)
- [Akademio de Esperanto – Akademia Vortaro, explicacions (MIS 1929)](https://www.akademio-de-esperanto.org/akademia_vortaro/klarigoj.html)
- [Universala Vortaro (Fundamento)](https://www.akademio-de-esperanto.org/fundamento/universala_vortaro.html)
- [lernu – Prefiksoj](https://lernu.net/gramatiko/prefiksoj)
- [Wikipedia – Esperanto vocabulary](https://en.wikipedia.org/wiki/Esperanto_vocabulary)