# Preguntes i negació en esperanto: ĉu, ki-, ne

Source: https://esperantopedia.org/ca/gramatica/preguntes-i-negacio/
Language: ca
Updated: 2026-11-08

> Fes preguntes de sí o no amb ĉu, les altres amb paraules en ki- (kio, kie, kiam). Nega amb ne o una paraula en neni-; dues negacions s’anul·len.

L’esperanto converteix una afirmació en pregunta de sí o no posant **ĉu** al començament: *Vi parolas Esperanton* → *Ĉu vi parolas Esperanton?* – «Parles esperanto?». Les altres preguntes comencen amb una **paraula en ki-** com *kio* «què» o *kie* «on». Per negar, posa **ne** davant de la paraula que neguis, o fes servir una **paraula en neni-**. N’hi ha prou amb una sola negació per oració (regla 12 de les [16 regles](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/16-regles/)).

## Preguntes de sí o no amb ĉu

*Ĉu* va normalment al començament de la pregunta (PMEG). La resta de la frase no canvia: no hi ha cap «do» i el verb no es mou.

- *Ĉu vi komprenas min?* – «M’entens?»
- *Ĉu vi estas kanadano?* – «Ets canadenc?»
- *Ĉu vi volas kafon aŭ teon?* – «Vols cafè o te?»

*Ĉu* també pot anar al final, després d’una coma: *Vi estas usonano, ĉu?* Per demanar confirmació, afegeix *ĉu ne?*: *Vi restos hejme, ĉu ne?* – «Et quedaràs a casa, oi?» (PMEG).

En les preguntes indirectes *ĉu* vol dir «si»: *Mi ne scias, ĉu li venos* – «No sé si vindrà».

## Preguntes amb paraules en ki-

Les preguntes sobre detalls comencen amb una paraula en ki- de la taula de [correlatius](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/correlatius/).

| Paraula | Significat | Exemple | Traducció |
|---|---|---|---|
| *kio* | què | *Kio estas tio?* | «Què és allò?» |
| *kiu* | qui, quin | *Kiu vi estas?* | «Qui ets?» |
| *kia* | de quina mena | *Kia estas la vetero?* | «Quin temps fa?» |
| *kie* | on | *Kie vi loĝas?* | «On vius?» |
| *kien* | cap a on | *Kien vi iras?* | «On vas?» |
| *kiam* | quan | *Kiam vi venos?* | «Quan vindràs?» |
| *kial* | per què | *Kial vi ridas?* | «Per què rius?» |
| *kiel* | com | *Kiel vi fartas?* | «Com estàs?» |
| *kiom* | quant, quants | *Kiom ĝi kostas?* | «Quant costa?» |
| *kies* | de qui | *Kies libro estas tio?* | «De qui és aquest llibre?» |
| *kioma* | quin (en una sèrie) | *Kioma horo estas?* | «Quina hora és?» (mira [numerals](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/numerals/)) |

Quan la paraula interrogativa és l’objecte, porta l’[acusatiu](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/acusatiu/) *-n*: *Kion vi volas?* – «Què vols?»; *Kiun vi vidis?* – «A qui has vist?».

Les paraules en ki- solen anar primer, però altres ordres són possibles per a l’èmfasi (Wikipedia; mira [ordre de les paraules](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/ordre-de-les-paraules/)). Les mateixes paraules també introdueixen oracions de relatiu: *la viro, kiu venis* – «l’home que va venir».

Una pregunta també es pot fer només amb l’entonació, sense *ĉu* (PMEG). Per escrit, *ĉu* aclareix la pregunta.

## Negació amb ne

*Ne* va just davant de la paraula que nega (PMEG). Davant del verb, nega tota la frase:

- *Mi ne dormas.* – «No dormo.»
- *Ne mi faris tion.* – «No he estat jo qui ho ha fet.»
- *Ni faris la kontrakton ne skribe, sed parole.* – «Vam fer el contracte no per escrit, sinó de paraula.»

*Nek … nek* vol dir «ni … ni»: *Mi volas nek kafon, nek teon* – «No vull ni cafè ni te». Després d’una negació, *nek* afegeix «ni»: *Mi ne renkontis lin, nek lian fraton* – «No m’he trobat amb ell, ni amb el seu germà».

## Paraules en neni-

La fila neni- dels correlatius dona paraules que neguen per si soles, estiguin on estiguin.

| Paraula | Significat | Exemple | Traducció |
|---|---|---|---|
| *neniu* | ningú; cap | *Neniu venis.* | «No ha vingut ningú.» |
| *nenio* | res | *Mi vidis nenion.* | «No he vist res.» |
| *nenie* | enlloc | *Ĝi estas nenie.* | «No és enlloc.» |
| *neniam* | mai | *Mi neniam fumis.* | «Mai he fumat.» |
| *neniel* | de cap manera | *Mi neniel povas helpi.* | «No puc ajudar de cap manera.» |
| *nenial* | per cap raó | *Li nenial koleris.* | «Es va enfadar sense cap motiu.» |
| *nenia* | cap mena de | *Mi havas nenian ideon.* | «No tinc cap idea.» |
| *nenies* | de ningú | *Ĝi estas nenies.* | «No és de ningú.» |
| *neniom* | gens | *Restas neniom.* | «No en queda gens.» |

## Sense doble negació

Regla 12 del Fundamento: «Si hi ha una negació en una oració, no s’admet una segona.» Així, *Mi vidis neniun* vol dir «No he vist ningú», sense cap *ne* davant del verb.

Dues negacions s’anul·len. *Mi ne amas neniun* vol dir «No és cert que no estimi ningú», és a dir, que sí que estimo algú (PMEG). Això fa ensopegar els parlants de català, castellà, polonès, rus i altres llengües on la doble negació és normal: en català diem «no he vist ningú», amb *no* i *ningú* alhora, i en esperanto això seria incorrecte.

Repetir la mateixa paraula negativa només afegeix èmfasi: *Neniam, neniam, neniam li revenos* – «Mai, mai, mai no tornarà» (PMEG).

## Respondre amb jes i ne

*Jes* vol dir «sí» i *ne* vol dir «no». També fan respostes curtes: *Ĉu vi komprenas? – Jes, mi komprenas. / Ne, mi ne komprenas.*

Les preguntes negatives són delicades. Per a *Ĉu vi ne volas kafon?* – «No vols cafè?», el PMEG descriu dos sistemes en ús:

| Resposta | Sistema «occidental» | Sistema «oriental» |
|---|---|---|
| *Jes!* | «Sí, vull cafè.» | «Exacte, no en vull.» |
| *Ne!* | «No, no en vull.» | «No, sí que en vull.» |

Tots dos es troben a la pràctica. La resposta més segura és una frase completa: *Jes, mi volas* o *Ne, mi ne volas*. Per a més frases de cada dia, mira [frases bàsiques](https://esperantopedia.org/ca/frases/basiques/).

## Exemples en frases

- *Ĉu vi jam manĝis?* – «Ja has menjat?»
- *Ĉu ni iru al la kinejo aŭ restu hejme?* – «Anem al cinema o ens quedem a casa?»
- *Kun kiu vi parolis?* – «Amb qui parlaves?»
- *Pri kio vi pensas?* – «En què penses?»
- *Kiom da gefratoj vi havas?* – «Quants germans (i germanes) tens?»
- *Kial vi ne venis hieraŭ?* – «Per què no vas venir ahir?»
- *Mi neniam estis en Japanio.* – «Mai he estat al Japó.»
- *Neniu el ni scias la respondon.* – «Cap de nosaltres sap la resposta.»
- *Mi tute ne scias, kie li estas.* – «No tinc ni idea d’on és.»

## Preguntes freqüents

### Com es diu sí i no en esperanto?
«Sí» és *jes* i «no» és *ne*. *Ne* també vol dir «no» com a negació: *Ne, mi ne scias* – «No, no ho sé».

### Canvia l’ordre de les paraules en les preguntes d’esperanto?
No. Posa *ĉu* davant d’una afirmació per fer una pregunta de sí o no, o comença amb una paraula en ki-. No hi ha cap verb auxiliar com el «do» anglès.

### Es permet la doble negació en esperanto?
No. N’hi ha prou amb una sola negació per oració, i dues negacions s’anul·len: *Mi ne vidis neniun* vol dir «Sí que he vist algú».

### Com es respon una pregunta negativa en esperanto?
Els parlants usen dos sistemes diferents per a *jes* i *ne*, de manera que una frase completa és el més clar: *Jes, mi volas* – «Sí, en vull».

### Quina diferència hi ha entre ĉu i kiu?
*Ĉu* pregunta si una cosa és certa i espera *jes* o *ne*. *Kiu* vol dir «qui» o «quin»: *Kiu venis?* – «Qui ha vingut?».

## Fonts

- [Fundamento de Esperanto – gramàtica en anglès (regla 12)](https://www.akademio-de-esperanto.org/fundamento/gramatiko_angla.html)
- [PMEG – Preguntes i respostes](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/demandoj_respondoj/index.html)
- [PMEG – Preguntes amb ĉu](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/demandoj_respondoj/chu.html)
- [PMEG – Paraules de resposta](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/demandoj_respondoj/respondvortoj.html)
- [PMEG – Negació](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/neado.html)
- [PMEG – Ordre de les paraules (posició de ne)](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/vortordo/index.html)
- [Wikipedia – Esperanto grammar](https://en.wikipedia.org/wiki/Esperanto_grammar)