# Pronoms en esperanto: mi, vi, li, ŝi, si i més

Source: https://esperantopedia.org/ca/gramatica/pronoms/
Language: ca
Updated: 2026-11-08

> Els pronoms en esperanto segueixen un patró: -n per a l’objecte i -a per al possessiu (mi, min, mia). Taula, si i li, l’antic ci i el ri no oficial.

Els pronoms personals de l’esperanto són *mi* – «jo», *vi* – «tu, vós, vosaltres», *li* – «ell», *ŝi* – «ella», *ĝi* – «allò», *ni* – «nosaltres», *ili* – «ells, elles», *oni* – «hom, la gent» i el reflexiu *si*. Afegeix *-n* per a l’objecte (*min* – «em, a mi») i *-a* per al possessiu (*mia* – «meu»). No cal aprendre cap altra forma.

Aquests nou pronoms són a la regla 5 de les [16 regles](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/16-regles/). Un desè, *ci*, només existeix al diccionari del Fundamento i gairebé no s’usa.

## Tots els pronoms personals

| Pronom | Català | Objecte (-n) | Possessiu (-a) |
|---|---|---|---|
| *mi* | jo | *min* – em, a mi | *mia* – meu, meva |
| *vi* | tu, vós, vosaltres | *vin* – et, a tu, us | *via* – teu, vostre |
| *li* | ell | *lin* – el, a ell | *lia* – seu (d’ell) |
| *ŝi* | ella | *ŝin* – la, a ella | *ŝia* – seu (d’ella) |
| *ĝi* | allò (cosa, animal) | *ĝin* – ho, a allò | *ĝia* – seu (d’allò) |
| *ni* | nosaltres | *nin* – ens, a nosaltres | *nia* – nostre |
| *ili* | ells, elles | *ilin* – els, les, a ells | *ilia* – seu (d’ells) |
| *oni* | hom, la gent | *onin* – hom (rar) | *onia* – d’hom (rar) |
| *si* | (reflexiu) | *sin* – es, si mateix, si mateixa | *sia* – propi, seu (del subjecte) |

- **vi** és singular i plural, formal i informal. Una sola paraula serveix per a «tu», «vosaltres» i el «vós» o «vostè» de cortesia. Per tant, no cal triar entre *tu* i *vostè* com en català.
- **ĝi** és per a coses, animals i nadons petits.
- **ili** serveix per a qualsevol grup de persones o coses, sense gènere (en català, «ells» o «elles»).
- **oni** vol dir la gent en general: *Oni diras, ke…* – «Diuen que…». Sovint equival a una passiva o a un «es» català: *Oni parolas Esperanton tie.* – «Allà es parla esperanto.» *Onin* i *onia* són regulars però rarament calen.

La forma d’objecte segueix les regles de [l’acusatiu](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/acusatiu/): *Ŝi amas lin.* – «Ella l’estima.» *Ĉu vi vidis min?* – «M’has vist?»

Els pronoms febles del català (*em, et, el, la, ens, us, els, les, en, hi, ho*) no tenen equivalent en esperanto: sempre es fa servir el pronom sencer, amb *-n*. El datiu català («li», «els») s’expressa en esperanto amb la preposició *al*: *Mi donis ĝin al li.* – «Li ho vaig donar.»

## Els possessius concorden com els adjectius

Els possessius són adjectius, de manera que prenen *-j* i *-n* del seu nom:

| | Singular | Plural |
|---|---|---|
| **Subjecte** | *mia libro* | *miaj libroj* |
| **Objecte** | *mian libron* | *miajn librojn* |

Un possessiu ja fa definit el nom, de manera que no es combina amb *la* davant d’un nom: *mia libro*, no *la mia libro*. Sol, *la mia* vol dir «el meu»: *Tiu ĉambro estas la mia.* – «Aquella habitació és la meva.» Mira [l’article](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/article/).

A diferència del català (*el seu llibre* pot ser d’ell, d’ella o d’ells), l’esperanto distingeix *lia*, *ŝia*, *ilia* i el reflexiu *sia*.

## Si, sin, sia: el reflexiu

*Si* remet al subjecte de la seva pròpia oració, i només quan aquest subjecte és de tercera persona: *li, ŝi, ĝi, ili, oni* o un nom.

| Frase | Significat |
|---|---|
| *Petro lavas sin.* | «En Pere es renta.» |
| *Petro lavas lin.* | «En Pere el renta» (un altre home). |
| *Ŝi vizitis sian patrinon.* | «Va visitar la seva (pròpia) mare.» |
| *Ŝi vizitis ŝian patrinon.* | «Va visitar la seva mare (d’una altra dona).» |

Dues regles eviten la majoria d’errors:

1. **Només tercera persona.** Per a *mi, vi, ni*, fes servir les seves formes: *Mi lavas min.* – «Em rento.» *Ni amas nian urbon.* – «Estimem la nostra ciutat.»
2. **Mai en el subjecte.** *Anna kaj ŝia fratino venis.* – «L’Anna i la seva germana van venir.» *Sia* seria incorrecte aquí, perquè l’expressió és el subjecte mateix. Amb *kun* passa a ser correcte: *Anna kun sia fratino venis.*

Aquesta distinció és útil per a qui parla català: la frase «Ella va visitar la seva mare» és ambigua, mentre que l’esperanto distingeix *sian* i *ŝian*.

## Ci: l’antic «tu»

El diccionari del Fundamento conté *ci*, un «tu» singular íntim, però les 16 regles no el mencionen. El PMEG afirma que *ci* no s’ha usat mai realment a la pràctica i que molts parlants no l’entendrien. L’esperanto normal usa sempre *vi*.

## Ri i els pronoms neutres quant al gènere

L’esperanto no té cap pronom oficial per a una sola persona de gènere desconegut o no especificat. Tradicionalment s’usava *li*, cosa que avui és cada cop més criticada com a sexista. Zamenhof també va permetre *ĝi* per a persones de sexe desconegut, però el PMEG adverteix que usar-lo per a adults pot sonar cosificador.

El pronom no oficial *ri* (*rin*, *ria*) vol dir «ell o ella» per a una sola persona, sigui quin sigui el gènere. El PMEG el marca com a no oficial i observa que s’ha estès força, sobretot entre els parlants joves. Segons la Wikipedia en anglès, el 2019 era la proposta neutra més popular; l’Akademio de Esperanto no l’ha adoptat.

- *Mia amiko diris, ke ri venos.* – «El meu amic (o amiga) va dir que vindria.»

## Els pronoms després de preposicions

Després d’una preposició, els pronoms conserven la forma bàsica: *kun mi* – «amb mi», *por vi* – «per a tu», *al ŝi* – «a ella». Qui rep una acció porta *al*: *Donu al mi la libron.* – «Dona’m el llibre.» Mira [preposicions](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/preposicions/).

## Exemples en frases

- *Mi amas vin.* – «T’estimo.»
- *Ni parolis pri vi hieraŭ.* – «Ahir parlàvem de tu.»
- *Ŝi donis al li sian libron.* – «Ella li va donar el seu llibre (el d’ella).»
- *Ŝi donis al li lian libron.* – «Ella li va donar el llibre d’ell.»
- *Ili vizitis siajn gepatrojn.* – «Van visitar els seus pares (els propis).»
- *Li lavas sin ĉiumatene.* – «Es renta cada matí.»
- *La hundo ludas kun sia pilko.* – «El gos juga amb la seva pilota.»
- *Ĉu tiu ombrelo estas via aŭ mia?* – «Aquest paraigua és teu o meu?»
- *Oni diras, ke la vintro estos malvarma.* – «Diuen que l’hivern serà fred.»

## Preguntes freqüents

### Com es diu «vostè» o «vós» en esperanto?
Fes servir *vi*, per a una persona o moltes, en to formal o informal. Per a més cortesia, afegeix un tractament com *sinjoro* – «senyor» o *sinjorino* – «senyora».

### Quina diferència hi ha entre sia i lia?
*Sia* remet al subjecte de l’oració: *Li legas sian libron* – «Llegeix el seu llibre (el propi)». *Lia* vol dir d’una altra persona: *Li legas lian libron* – «Llegeix el seu llibre (el d’un altre home)».

### Té l’esperanto un pronom neutre quant al gènere?
No oficialment. El *ri* no oficial és l’opció més usada; *li* i *ĝi* s’usaven tradicionalment per a persones de sexe desconegut.

### S’usa encara ci en esperanto?
Gairebé mai. Només apareix al diccionari del Fundamento, i el PMEG recomana usar sempre *vi*.

### Com es diu «el meu» o «el teu»?
Fes servir el possessiu amb *la*: *la mia* – «el meu», *la via* – «el teu». Concorda com un adjectiu: *Viaj ŝuoj estas novaj, la miaj estas malnovaj.* – «Les teves sabates són noves, les meves són velles.»

## Fonts

- [Fundamento de Esperanto, regla 5 (en anglès)](https://www.akademio-de-esperanto.org/fundamento/gramatiko_angla.html) – Akademio de Esperanto
- PMEG: [Personaj pronomoj](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/pronomoj/personaj.html), [Posedaj pronomoj](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/pronomoj/posedaj.html), [Dua persono (vi, ci)](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/pronomoj/dua.html), [Tria persono (li, ŝi, ĝi, ri)](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/pronomoj/tria.html), [Si en simplaj frazoj](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/pronomoj/si/simplaj_frazoj.html)
- [Esperanto grammar](https://en.wikipedia.org/wiki/Esperanto_grammar) i [Gender reform in Esperanto](https://en.wikipedia.org/wiki/Gender_reform_in_Esperanto) – Wikipedia