# Resum de gramàtica de l’esperanto: tot en una pàgina

Source: https://esperantopedia.org/ca/gramatica/resum/
Language: ca
Updated: 2026-11-08

> Resum de gramàtica de l’esperanto: 11 terminacions, 45 correlatius, 10 prefixos, 31 sufixos i les 16 regles en taules. Imprimeix-lo o desa’l en PDF.

PDF (A4, 2 pages): [Xuleta de gramàtica de l’esperanto](https://esperantopedia.org/downloads/esperanto-grammar-cheat-sheet-ca.pdf) – CC BY-SA 4.0

Aquest resum de gramàtica de l’esperanto posa tota la gramàtica en una sola pàgina perquè la llengua és regular: cada paraula té una terminació fixa, les arrels no canvien mai, no hi ha verbs irregulars ni gènere gramatical i només hi ha un article. Per imprimir la pàgina o desar-la en PDF, fes servir l’ordre d’impressió del navegador (Ctrl+P, o Cmd+P en un Mac).

## Alfabet i pronunciació

L’alfabet té 28 lletres, cadascuna amb un sol so, i cap és muda: a b c ĉ d e f g ĝ h ĥ i j ĵ k l m n o p r s ŝ t u ŭ v z. Les lletres q, w, x i y no en formen part.

| Lletra | AFI | Sona com |
|---|---|---|
| a e i o u | [a e i o u] | vocals netes, sense diftong ni vocal neutra: cada vocal sona igual, també en síl·laba àtona |
| c | [ts] | *ts* de *tsar* |
| ĉ | [tʃ] | *tx* de *cotxe* |
| g | [ɡ] | *g* de *gat*, mai com la de *gent* |
| ĝ | [dʒ] | *tg* de *metge* o *tj* de *platja* |
| ĥ | [x] | *j* castellana de *jamón*, *ch* alemanya de *Bach* |
| h | [h] | aspirada, com en anglès *home*; no és muda com en català |
| j | [j] | *i* de *iogurt* |
| ĵ | [ʒ] | *j* de *jove* (en català oriental) |
| ŝ | [ʃ] | *x* de *caixa* |
| ŭ | [w] | *u* d’*aigua* o de *causa* |
| r | [r] | vibrant, com en *cara* o *carro* |

- **L’accent** cau a la penúltima síl·laba: *fa-mi-LI-o* «família», *es-pe-RAN-to*. Les lletres *j* i *ŭ* no són vocals, de manera que *aj, ej, oj, uj, aŭ, eŭ* formen una sola síl·laba: *ho-DI-aŭ* «avui».
- **No tens ĉ, ĝ, ŝ al teclat?** Escriu el [sistema x](https://esperantopedia.org/ca/aprendre/alfabet/) (*cx, gx, sx, hx, jx, ux*). El sistema h del Fundamento és *ch, gh, sh, hh, jh, u*.

**Més informació:** [alfabet i pronunciació](https://esperantopedia.org/ca/aprendre/alfabet/).

## Terminacions

La terminació indica la classe de paraula o la forma verbal; l’arrel que hi ha davant no canvia mai. Onze terminacions fan tota la feina.

| Terminació | Funció | Exemple | Traducció |
|---|---|---|---|
| *-o* | nom | *libro* | «llibre» |
| *-a* | adjectiu | *nova libro* | «llibre nou» |
| *-e* | adverbi | *bone* | «bé» |
| *-j* | plural | *libroj* | «llibres» |
| *-n* | objecte, direcció, temps, mesura | *Mi legas libron.* | «Llegeixo un llibre.» |
| *-i* | infinitiu | *legi* | «llegir» |
| *-as* | present | *mi legas* | «llegeixo, estic llegint» |
| *-is* | passat | *mi legis* | «vaig llegir, he llegit» |
| *-os* | futur | *mi legos* | «llegiré» |
| *-us* | condicional | *mi legus* | «llegiria» |
| *-u* | ordre, desig | *legu!* | «llegeix!» |

- **Ordre:** terminació de classe, després *-j* i després *-n*. Els adjectius copien la *-j* i la *-n* del seu nom: *novajn librojn* «llibres nous» (com a objecte).
- **Comparació:** *pli granda ol* «més gran que», *la plej granda* «el més gran», *malpli* «menys», *tiel granda kiel* «tan gran com».
- **Sense terminació:** *jam* «ja», *nun* «ara», *tre* «molt», *tro* «massa», *ankaŭ* «també», *nur* «només».

**Més informació:** [visió general de la gramàtica](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/), [noms i adjectius](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/noms-i-adjectius/), [adverbis](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/adverbis/).

## L’article

L’esperanto té un sol article, *la* «el, la, els, les», per a tots els gèneres, nombres i casos: *la domo, la domoj, la domojn*. No hi ha cap paraula per a «un, una»: *domo* és «una casa».

- *La* marca allò conegut o únic: *la suno* «el sol».
- S’omet davant dels noms propis (*Petro, Esperanto*) i davant de les paraules que assenyalen: *mia libro, tiu domo*, normalment no *la mia libro*.
- Els noms d’idiomes en *-a* el porten: *la angla* «l’anglès».

**Més informació:** [l’article la](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/article/).

## Pronoms personals i possessius

| Pronom | Significat | Objecte (-n) | Possessiu (-a) |
|---|---|---|---|
| *mi* | jo | *min* | *mia* «meu» |
| *vi* | tu, vosaltres (i vostè) | *vin* | *via* «teu, vostre» |
| *li* | ell | *lin* | *lia* «seu (d’ell)» |
| *ŝi* | ella | *ŝin* | *ŝia* «seu (d’ella)» |
| *ĝi* | ell, ella (cosa, animal, nadó) | *ĝin* | *ĝia* «seu (d’una cosa o d’un animal)» |
| *ni* | nosaltres | *nin* | *nia* «nostre» |
| *ili* | ells, elles | *ilin* | *ilia* «seu (d’ells)» |
| *oni* | hom, la gent | *onin* (rar) | *onia* «seu (d’hom)» |
| *si* | si mateix, si mateixa, si mateixos | *sin* | *sia* «propi» |

- Els possessius són adjectius: *miaj libroj, mian libron*. Amb *la* poden anar sols: *la mia* «el meu».
- *Si* i *sia* remeten al subjecte de la seva oració, només en tercera persona: *Li lavas sin* «Es renta (ell mateix)», *Li lavas lin* «El renta (un altre home)».
- No oficial: *ri* «ell o ella» (neutre quant al gènere). L’antic *ci* «tu» gairebé no s’usa.

**Més informació:** [pronoms](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/pronoms/).

## L’acusatiu -n

La terminació *-n* marca allò sobre què recau el verb, i també indica direcció, temps i mesura.

| Ús | Exemple | Traducció |
|---|---|---|
| Objecte directe | *Mi vidas la katon.* | «Veig el gat.» |
| Direcció (cap a on) | *Ŝi iras en la ĉambron.* | «Entra a l’habitació.» |
| Moment | *Ni venos lundon.* | «Vindrem dilluns.» |
| Mesura | *Ĝi kostas dek eŭrojn.* | «Costa deu euros.» |

- Els adjectius, els possessius i els correlatius en *-u* i *-a* la copien: *tiujn belajn katojn* «aquells gats bonics» (com a objecte).
- Sense *-n* després d’*esti* «ser, estar», *iĝi* «esdevenir» o *ŝajni* «semblar»: *Mi estas instruisto.* «Soc mestre.»
- Sense *-n* després d’una preposició, tret de la direcció després d’una preposició de lloc: *en la domo* «dins de la casa», *en la domon* «cap a dins de la casa». *Al, el, de* i *ĝis* no la porten mai.
- L’objecte marcat fa lliure l’ordre de les paraules.

**Més informació:** [l’acusatiu](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/acusatiu/).

## Verbs

Un verb té una sola forma per a totes les persones i nombres: *mi, vi, li, ni, ili parolas*. Sis terminacions donen totes les formes, i cap verb és irregular.

| Forma | Terminació | *paroli* «parlar» | *esti* «ser, estar» |
|---|---|---|---|
| Infinitiu | *-i* | *paroli* | *esti* |
| Present | *-as* | *mi parolas* «parlo» | *estas* «soc, ets, és…» |
| Passat | *-is* | *mi parolis* «vaig parlar, he parlat» | *estis* «era, va ser…» |
| Futur | *-os* | *mi parolos* «parlaré» | *estos* «serà» |
| Condicional | *-us* | *mi parolus* «parlaria» | *estus* «seria» |
| Ordre, desig | *-u* | *parolu!* «parla!» | *estu* «sigues!» |

- Una condició irreal usa *-us* en totes dues parts: *Se mi havus tempon, mi venus.* «Si tingués temps, vindria.»
- Després de verbs de voler i demanar, *ke* porta *-u*: *Mi volas, ke vi venu.* «Vull que vinguis.»
- La passiva és *esti* més un participi passiu, amb *de* per a qui fa l’acció: *La letero estas skribita de Anna.* «La carta és escrita per l’Anna.»
- *-ig-* fa un verb que porta objecte, *-iĝ-* un que no en porta: *sidi* «estar assegut», *sidigi* «asseure algú», *sidiĝi* «asseure’s».

**Més informació:** [verbs](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/verbs/).

## Participis

Sis sufixos de participi mostren la fase d’una acció. La vocal indica la fase (*a* en curs, *i* acabada, *o* pròxima) i la *n* marca la veu activa.

| | En curs (a) | Acabada (i) | Pròxima (o) |
|---|---|---|---|
| **Actiu** | *-ant-*: *leganta* «que llegeix» | *-int-*: *leginta* «que ha llegit» | *-ont-*: *legonta* «que llegirà» |
| **Passiu** | *-at-*: *legata* «que és llegit» | *-it-*: *legita* «llegit, acabat» | *-ot-*: *legota* «que serà llegit» |

- **Terminacions:** *-a* adjectiu (*la dormanta infano* «l’infant que dorm»), *-e* adverbi (*Legante, mi lernas.* «Llegint, aprenc.»), *-o* persona (*lernanto* «alumne», *Esperanto* «el qui espera»).
- **Temps compostos:** *esti* més un participi: *Mi estis manĝanta* «Estava menjant», *Mi estas manĝinta* «He menjat», *La pordo estas fermita* «La porta està tancada».

**Més informació:** [participis](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/participis/).

## Correlatius: les 45 paraules de taula

Cinc inicis units a nou finals donen 45 paraules. Llegeix cadascuna com a inici més final: *neni-* + *-am* = *neniam* «mai».

| Final | **ki-** (pregunta) | **ti-** (allò) | **i-** (algun) | **ĉi-** (tot) | **neni-** (cap) |
|---|---|---|---|---|---|
| **-o** cosa | *kio* què | *tio* allò | *io* alguna cosa | *ĉio* tot | *nenio* res |
| **-u** persona, un entre molts | *kiu* qui, quin | *tiu* aquell | *iu* algú | *ĉiu* tothom, cada | *neniu* ningú |
| **-a** classe | *kia* quina mena de | *tia* tal | *ia* alguna mena de | *ĉia* tota mena de | *nenia* cap mena de |
| **-e** lloc | *kie* on | *tie* allà | *ie* en algun lloc | *ĉie* a tot arreu | *nenie* enlloc |
| **-el** manera | *kiel* com | *tiel* així | *iel* d’alguna manera | *ĉiel* de totes les maneres | *neniel* de cap manera |
| **-am** temps | *kiam* quan | *tiam* aleshores | *iam* alguna vegada | *ĉiam* sempre | *neniam* mai |
| **-om** quantitat | *kiom* quant | *tiom* tant | *iom* una mica | *ĉiom* tot | *neniom* gens |
| **-al** causa | *kial* per què | *tial* per això | *ial* per alguna raó | *ĉial* per totes les raons | *nenial* per cap raó |
| **-es** possessió | *kies* de qui | *ties* d’aquell | *ies* d’algú | *ĉies* de tothom | *nenies* de ningú |

- **-j i -n:** les paraules en *-u* i *-a* porten tots dos (*kiujn, tian*), les paraules en *-o* porten *-n* (*kion*), les paraules en *-e* porten *-n* només per a la direcció (*kien*), i les altres no canvien mai.
- Les paraules en **ki-** també obren oracions de relatiu i preguntes indirectes: *la viro, kiu venis* «l’home que va venir».
- **ĉi** afegeix «aquest»: *tiu ĉi* o *ĉi tiu*, *ĉi tie* «aquí». **ajn** dona el sentit de «qualsevol»: *kiu ajn* «qui sigui, qualsevol que». **da** va després de les quantitats: *kiom da mono* «quants diners».

**Més informació:** [els 45 correlatius](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/correlatius/).

## Numerals

Hi ha tretze paraules bàsiques, que no porten *-j* ni *-n* (excepte *unu* amb el sentit d’«alguns»: *unuj … aliaj*): *nul* 0, *unu* 1, *du* 2, *tri* 3, *kvar* 4, *kvin* 5, *ses* 6, *sep* 7, *ok* 8, *naŭ* 9, *dek* 10, *cent* 100, *mil* 1.000. Els números escrits junts es multipliquen, els escrits separats se sumen.

| Número | Esperanto | Lògica |
|---|---|---|
| 12 | *dek du* | 10 + 2 |
| 20 | *dudek* | 2 × 10 |
| 23 | *dudek tri* | 2 × 10 + 3 |
| 1987 | *mil naŭcent okdek sep* | 1.000 + 9 × 100 + 8 × 10 + 7 |
| 2000 | *du mil* | els milers van separats |
| 1.000.000 | *unu miliono* | és un nom; *miliardo* és 10⁹ |

| Forma | Significat | Exemple |
|---|---|---|
| *-a* | ordinal | *unua* «primer», *tria* «tercer», *dudek-unua* «vint-i-unè» |
| *-e* | adverbi | *unue* «primer, en primer lloc» |
| *-obl-* | múltiple | *duobla* «doble» |
| *-on-* | fracció | *duono* «meitat», *kvarono* «quart» |
| *-op-* | grup | *duope* «de dos en dos» |
| *po* | cada | *po tri* «tres per cap» |
| *fojo* | vegades | *dufoje* «dues vegades» |

La marca decimal és la coma: 3,5 és *tri komo kvin*.

**Més informació:** [numerals](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/numerals/), [conversor de números](https://esperantopedia.org/ca/eines/convertidor-de-numeros/).

## Preposicions i conjuncions

L’esperanto té 33 preposicions. Mai no canvien, i el nom que les segueix conserva la forma bàsica: *kun mi* «amb mi».

| Grup | Preposicions |
|---|---|
| Lloc | *en* dins de, *sur* sobre, *sub* sota, *super* per sobre de, *antaŭ* davant de, *apud* al costat de, *inter* entre, *ekster* fora de, *ĉe* a, a casa de, *ĉirkaŭ* al voltant de, *tra* a través de, *trans* a l’altra banda de, *preter* per davant de (passant), *kontraŭ* contra |
| Direcció, origen | *al* a, *el* de dins de, *de* de, *ĝis* fins a |
| Temps | *antaŭ* abans de, *post* després de, *dum* durant, *ĝis* fins a |
| Relació | *kun* amb, *per* per mitjà de, *sen* sense, *por* per a, *pro* a causa de, *pri* sobre, *laŭ* segons, *krom* tret de, *malgraŭ* malgrat, *anstataŭ* en lloc de, *de* de, per |
| Quantitat | *da* de, després d’una quantitat: *glaso da akvo* «un got d’aigua»; *po* cada |
| Sense sentit fix | *je*, només quan no n’hi ha cap altra: *je la tria* «a les tres» |

Les conjuncions tampoc no canvien:

| Tipus | Paraules |
|---|---|
| Uneixen elements iguals | *kaj* i, *aŭ* o, *sed* però, *nek* ni |
| Obren una oració | *ke* que, *ĉu* si (pregunta), *se* si (condició), *ĉar* perquè, *kvankam* encara que, *dum* mentre, *ĝis* fins que, *kvazaŭ* com si, *apenaŭ* tan bon punt, *ol* que |

**Més informació:** [preposicions](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/preposicions/), [conjuncions](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/conjuncions/).

## Formació de paraules

Una paraula és (prefix) + arrel + (sufix) + terminació: *mal·san·ul·ej·o* «hospital» (contrari + sa + persona + lloc + nom). En els mots compostos la paraula principal va al final: *vapor·ŝip·o* «vaixell de vapor» és una mena de vaixell. Tot afix és també una arrel: *ejo* «lloc», *ilo* «eina».

### Prefixos oficials

| Prefix | Significat | Exemple |
|---|---|---|
| *bo-* | polític (parentiu per matrimoni) | *bopatro* «sogre» |
| *ĉef-* | principal | *ĉefurbo* «capital» |
| *dis-* | dispersió | *disdoni* «repartir» |
| *ek-* | inici, acció sobtada | *ekdormi* «adormir-se» |
| *eks-* | antic | *eksedzo* «exmarit» |
| *ge-* | tots dos sexes | *gepatroj* «pares (pare i mare)» |
| *mal-* | contrari exacte | *malbona* «dolent» |
| *mis-* | erròniament | *miskompreni* «entendre malament» |
| *pra-* | primitiu; una generació més enllà | *praavo* «besavi» |
| *re-* | de nou; enrere | *relegi* «rellegir» |

El PMEG compta deu prefixos oficials; algunes llistes hi afegeixen *fi-*.

### Sufixos oficials

| Sufix | Significat | Exemple |
|---|---|---|
| *-aĉ-* | menyspreu | *domaĉo* «barraca» |
| *-ad-* | acció durativa o repetida | *legadi* «llegir contínuament» |
| *-aĵ-* | cosa concreta | *trinkaĵo* «beguda» |
| *-an-* | membre, habitant | *klubano* «soci d’un club» |
| *-ar-* | col·lecció | *vortaro* «diccionari» |
| *-ĉj-* | hipocorístic masculí | *Joĉjo* «Joanet» |
| *-ebl-* | que es pot fer | *manĝebla* «comestible» |
| *-ec-* | qualitat | *beleco* «bellesa» |
| *-eg-* | més gran, més fort | *domego* «casa gran, casalot» |
| *-ej-* | lloc per a | *lernejo* «escola» |
| *-em-* | tendència | *timema* «tímid» |
| *-end-* | que s’ha de fer | *pagenda* «que cal pagar» |
| *-er-* | una unitat d’un conjunt | *monero* «moneda» |
| *-estr-* | cap, dirigent | *urbestro* «alcalde» |
| *-et-* | més petit, més feble | *dometo* «caseta» |
| *-id-* | descendent | *katido* «gatet» |
| *-ig-* | fer, causar | *purigi* «netejar» |
| *-iĝ-* | esdevenir | *ruĝiĝi* «envermellir-se» |
| *-il-* | eina | *tranĉilo* «ganivet» |
| *-in-* | femení | *patrino* «mare» |
| *-ind-* | digne de | *leginda* «que val la pena llegir» |
| *-ing-* | suport, receptacle | *kandelingo* «candeler» |
| *-ism-* | doctrina, sistema | *komunismo* «comunisme» |
| *-ist-* | professional, adepte | *instruisto* «mestre» |
| *-nj-* | hipocorístic femení | *panjo* «mamà» |
| *-obl-* | múltiple | *duobla* «doble» |
| *-on-* | fracció | *duono* «meitat» |
| *-op-* | grup | *duope* «de dos en dos» |
| *-uj-* | recipient | *sukerujo* «sucrera» |
| *-ul-* | persona amb una qualitat | *riĉulo* «persona rica» |
| *-um-* | sense sentit fix | *plenumi* «complir» |

Amb els sis sufixos de participi, els afixos oficials sumen 47. Els altres, com *kilo-*, *tele-* i el *-i-* de *Francio*, no són oficials.

**Més informació:** [formació de paraules](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/formacio-de-paraules/), [prefixos](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/prefixos/), [sufixos](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/sufixos/).

## Preguntes i negació

| Tipus | Esquema | Exemple |
|---|---|---|
| Pregunta de sí o no | *ĉu* + l’oració | *Ĉu vi parolas Esperanton?* «Parles esperanto?» |
| Pregunta de detall | paraula en ki- al davant | *Kie vi loĝas?* «On vius?» |
| Negació | *ne* davant de la paraula negada | *Mi ne komprenas.* «No ho entenc.» |
| Paraula negativa | paraula en neni- | *Neniu venis.* «No ha vingut ningú.» |
| Ni… ni | *nek … nek* | *Mi volas nek kafon, nek teon.* «No vull ni cafè ni te.» |

- Les respostes són *jes* «sí» i *ne* «no». El verb no es mou mai, i no hi ha cap «do» com en anglès.
- Una sola negació per oració: *Mi vidis nenion.* «No he vist res.» Dues s’anul·len: *Mi ne vidis nenion* vol dir «he vist alguna cosa». Això és diferent del català, on *no… res* és una negació doble normal.

**Més informació:** [preguntes i negació](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/preguntes-i-negacio/).

## Ordre de les paraules

L’ordre habitual és subjecte, verb, objecte. Com que l’objecte porta *-n*, l’ordre pot canviar: *La hundo mordis la katon* i *La katon mordis la hundo* volen dir tots dos «El gos va mossegar el gat».

| Element | Regla | Exemple |
|---|---|---|
| Preposició | davant del seu nom | *sur la tablo* «sobre la taula» |
| Adjectiu | davant o darrere del nom | *bela domo* o *domo bela* |
| *ne, nur, eĉ, ankaŭ* | davant de la paraula a què es refereixen | *Nur mi vidis lin.* «Només jo el vaig veure.» |
| *ĉu*, paraules en ki- | principi de la pregunta | *Ĉu vi venos?* «Vindràs?» |
| *ajn* | just després del seu correlatiu | *kiu ajn* «qualsevol» |

**Més informació:** [ordre de les paraules](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/ordre-de-les-paraules/).

## Les 16 regles en una frase cadascuna

Les 16 regles del *Fundamento* (1905) són el nucli oficial de la gramàtica.

1. **Article.** Només existeix el definit *la*; no hi ha article indefinit.
2. **Noms.** Acaben en *-o*, porten *-j* al plural i *-n* a l’objecte; les preposicions substitueixen els altres casos.
3. **Adjectius.** Acaben en *-a*, concorden amb el seu nom i es comparen amb *pli, plej, ol*.
4. **Numerals.** Els números bàsics no canvien mai; els altres es formen unint-los, amb *-a, -obl-, -on-, -op-* i *po*.
5. **Pronoms.** *Mi, vi, li, ŝi, ĝi, si, ni, ili, oni*; *-a* dona els possessius, *-n* l’objecte.
6. **Verbs.** No canvien mai segons la persona ni el nombre: *-as, -is, -os, -us, -u, -i*, sis participis, passiva amb *esti*.
7. **Adverbis.** Acaben en *-e* i es comparen com els adjectius.
8. **Preposicions.** Porten la forma bàsica del nom.
9. **Lectura.** Cada paraula es llegeix tal com s’escriu.
10. **Accent.** Cau a la penúltima síl·laba.
11. **Mots compostos.** S’uneixen les arrels; la paraula principal va al final.
12. **Negació.** N’hi ha prou amb una sola paraula negativa per oració.
13. **Direcció.** *-n* indica moviment cap a un lloc: *kie* – *kien*.
14. **Je.** Quan cap preposició no encaixa, fes servir *je*, que no té cap sentit propi.
15. **Paraules estrangeres.** Les paraules internacionals conserven una sola forma amb ortografia de l’esperanto, i les paraules emparentades es formen amb terminacions de l’esperanto.
16. **Apòstrof.** Es poden ometre la *-o* final i la *-a* de *la*: *de l' mondo*.

**Més informació:** [les 16 regles explicades](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/16-regles/).

## Preguntes freqüents

### Com puc imprimir aquest resum o desar-lo en PDF?
Prem Ctrl+P (Windows, Linux) o Cmd+P (Mac) i tria una impressora o «Desa com a PDF». El menú i el peu de pàgina s’amaguen a la versió impresa.

### Quantes terminacions, correlatius i afixos té l’esperanto?
Hi ha 11 terminacions gramaticals, 45 correlatius, 33 preposicions, 10 prefixos oficials, 31 sufixos oficials i 6 sufixos de participi.

### La gramàtica de l’esperanto és realment regular?
Sí. No hi ha verbs irregulars (ni tan sols *esti* se surt de la taula), ni plurals irregulars, ni gènere gramatical, i només hi ha dos casos: la forma bàsica i l’acusatiu.

### Què deixa fora aquest resum?
Les interjeccions, els afixos no oficials, les dates, l’hora del rellotge i els matisos dels temps compostos. Mira [interjeccions](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/interjeccions/), [prefixos](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/prefixos/), [sufixos](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/sufixos/) i [numerals](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/numerals/).

## Fonts

- [Fundamento de Esperanto – gramàtica en anglès (les 16 regles)](https://www.akademio-de-esperanto.org/fundamento/gramatiko_angla.html) – Akademio de Esperanto
- [Akademia Vortaro: explicacions i estadístiques](https://www.akademio-de-esperanto.org/akademia_vortaro/klarigoj.html) – Akademio de Esperanto (11 terminacions)
- PMEG: [Tabelvortoj – bazaj reguloj](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/tabelvortoj/bazaj_reguloj.html), [Personaj pronomoj](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/pronomoj/personaj.html), [Participoj](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/participoj/index.html), [Nombroj](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/nombroj/index.html), [N-finaĵo](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/rolmontriloj/n/index.html), [Vortordo](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/vortordo/index.html), [Neado](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/neado.html)
- PMEG: [Prefixos](https://bertilow.com/pmeg/vortfarado/afiksoj/prefiksoj/index.html), [Sufixos](https://bertilow.com/pmeg/vortfarado/afiksoj/sufiksoj/index.html), [Rolvortetoj (preposicions)](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/rolmontriloj/rolvortetoj/index.html)
- [Esperanto grammar](https://en.wikipedia.org/wiki/Esperanto_grammar) – Viquipèdia en anglès