# Sufixos de l’esperanto: els 31 oficials amb exemples

Source: https://esperantopedia.org/ca/gramatica/sufixos/
Language: ca
Updated: 2026-11-08

> Els 31 sufixos oficials de l’esperanto, de -aĉ- a -um-, amb significat i exemples. 28 són del Fundamento de 1905; -aĉ-, -ism- i -end- van arribar després.

L’esperanto té **31 sufixos oficials**. Cadascun va entre l’arrel i la terminació i afegeix un significat: *lern·ej·o* «escola» és «aprendre + lloc». Vint-i-vuit venen del *Fundamento de Esperanto* (1905); *-aĉ-* es va afegir el 1909, *-ism-* el 1919 i *-end-* el 1953.

Sis sufixos més formen [participis](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/participis/) (*-ant-, -int-, -ont-, -at-, -it-, -ot-*). Amb els 10 [prefixos](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/prefixos/), això fa 47 afixos oficials.

## Els 31 sufixos oficials

| Sufix | Significat | Exemples | Traducció |
|---|---|---|---|
| *-aĉ-* | mala qualitat, menyspreu | *domaĉo, babilaĉi* | «barraca, xerrar sense seny» |
| *-ad-* | acció contínua o repetida | *martelado, legadi* | «martellejar, llegir contínuament» |
| *-aĵ-* | cosa concreta; carn d’un animal | *trinkaĵo, dolĉaĵo, porkaĵo* | «beguda, dolç, carn de porc» |
| *-an-* | membre, habitant, seguidor | *klubano, vilaĝano* | «soci d’un club, vilatà» |
| *-ar-* | col·lecció de coses iguals | *arbaro, vortaro* | «bosc, diccionari» |
| *-ĉj-* | hipocorístic masculí | *Joĉjo* (de *Johano*), *paĉjo* | «Joanet, papà» |
| *-ebl-* | que es pot fer | *manĝebla, videbla* | «comestible, visible» |
| *-ec-* | qualitat, estat abstracte | *beleco, infaneco* | «bellesa, infantesa» |
| *-eg-* | més gran, més intens | *domego, varmega* | «casalot, molt calent» |
| *-ej-* | lloc per a | *lernejo, kuirejo* | «escola, cuina» |
| *-em-* | tendència, inclinació | *timema, laborema* | «tímid, treballador» |
| *-end-* | que s’ha de fer | *pagenda* | «que cal pagar» |
| *-er-* | una unitat d’una massa | *neĝero, monero* | «floc de neu, moneda» |
| *-estr-* | cap, dirigent | *urbestro, ŝipestro* | «alcalde, capità de vaixell» |
| *-et-* | més petit, més feble | *dometo, rideti* | «caseta, somriure» |
| *-id-* | descendent, cria | *katido, reĝido* | «gatet, príncep» |
| *-ig-* | fer, causar | *purigi, sidigi* | «netejar, asseure (algú)» |
| *-iĝ-* | esdevenir, tornar-se | *ruĝiĝi, sidiĝi* | «envermellir-se, asseure’s» |
| *-il-* | eina, mitjà | *tranĉilo, ŝlosilo* | «ganivet, clau» |
| *-in-* | femení | *patrino, reĝino* | «mare, reina» |
| *-ind-* | digne de | *leginda, fidinda* | «que val la pena llegir, de confiança» |
| *-ing-* | suport en el qual s’introdueix en part una cosa | *kandelingo, glavingo* | «canelobre, beina» |
| *-ism-* | doctrina, sistema, moviment | *komunismo, anglismo* | «comunisme, anglicisme» |
| *-ist-* | professional, adepte | *instruisto, esperantisto* | «mestre, esperantista» |
| *-nj-* | hipocorístic femení | *Manjo* (de *Mario*), *panjo* | «Maria (forma afectiva), mamà» |
| *-obl-* | múltiple | *duobla, trioble* | «doble, triple» |
| *-on-* | fracció | *duono, kvarono* | «meitat, quart» |
| *-op-* | grup de | *duope, triopo* | «de dos en dos, trio» |
| *-uj-* | recipient | *monujo, sukerujo* | «moneder, sucrera» |
| *-ul-* | persona amb una qualitat | *junulo, riĉulo* | «jove, persona rica» |
| *-um-* | sense sentit fix | *kolumo, plenumi* | «coll de camisa, complir» |

## Sufixos agrupats per significat

Aprendre els sufixos per grups els fa més fàcils de recordar:

- **Persones:** *-an-* (membre), *-ist-* (professional), *-ul-* (persona amb una qualitat), *-estr-* (cap), *-id-* (descendent), *-in-* (femení), *-ĉj-* i *-nj-* (hipocorístics)
- **Llocs i recipients:** *-ej-* (lloc), *-uj-* (recipient), *-ing-* (suport)
- **Coses i conjunts:** *-aĵ-* (cosa concreta), *-il-* (eina), *-er-* (una peça), *-ar-* (col·lecció)
- **Grau i actitud:** *-et-* (petit), *-eg-* (gran), *-aĉ-* (dolent), *-ec-* (qualitat), *-em-* (tendència)
- **Acció:** *-ad-* (contínua), *-ig-* (causar), *-iĝ-* (esdevenir), *-ebl-* (possible), *-ind-* (digne), *-end-* (obligatori)
- **Números:** *-obl-, -on-, -op-* (mira els [numerals](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/numerals/))
- **Altres:** *-ism-* (doctrina), *-um-* (sense sentit fix)

## Els sufixos també són paraules

Tot sufix pot prendre una terminació i funcionar com una arrel ordinària: *ejo* «lloc», *ilo* «eina», *ano* «membre», *aro* «grup», *ero* «partícula», *estro* «cap», *eta* «minúscul», *ega* «enorme», *ege* «molt», *ebla* «possible», *inda* «digne», *aĉa* «dolent», *igi* «causar», *iĝi* «esdevenir».

## Apilar sufixos

Diversos sufixos poden seguir una arrel, que és el nucli de la [formació de paraules](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/formacio-de-paraules/) en esperanto. Cadascun s’aplica a tot el que té al davant:

| Paraula | Parts | Significat |
|---|---|---|
| *malsanulejo* | mal·san·ul·ej·o | malalt + persona + lloc = «hospital» |
| *lernejestro* | lern·ej·estr·o | aprendre + lloc + cap = «director d’escola» |
| *nekredebla* | ne·kred·ebl·a | no + creure + possible = «increïble» |
| *bopatrino* | bo·patr·in·o | parentiu polític + pare + femení = «sogra» |

lernejestro = director d’escola | lern = aprendre
malsanulejo = hospital | san = sa

## Notes sobre sufixos delicats

**-ig- i -iĝ-.** *-Ig-* fa un verb que porta objecte; *-iĝ-* en fa un que no en porta. El resultat depèn de l’arrel: *morti* «morir» → *mortigi* «matar»; *fermi* «tancar (alguna cosa)» → *fermiĝi* «tancar-se». Més informació a [verbs](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/verbs/) i a [-ig- i -iĝ-](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/transitivitat/).

**-et- i -eg- amb sentits fixos.** Algunes paraules tenen un sentit establert que va més enllà de «petit» o «gran»: *rideti* «somriure» (no només «riure una mica»), *pordego* «portalada», *ŝtrumpeto* «mitjó». *-Et-* s’assembla als diminutius catalans en *-et/-eta* (*casa* → *caseta*), però és més sistemàtic.

**-in- i el gènere.** *-In-* s’usa només per a éssers vius. Moltes arrels són neutres (*amiko* «amic o amiga», *instruisto* «mestre o mestra»), però algunes són masculines per defecte (*patro* «pare», *frato* «germà»). El PMEG descriu un sufix masculí no oficial *-iĉ-* (*katiĉo* «gat mascle»), proposat als anys setanta i usat per alguns parlants.

**-ĉj- i -nj- escurcen l’arrel.** Es conserven d’una a cinc lletres d’un nom: *Johano* → *Joĉjo*, *Mario* → *Manjo*, *patrino* → *panjo*. Són els únics afixos que tallen l’arrel.

**-uj- i els noms de països.** El Fundamento també va usar *-uj-* per als arbres fruiters (*pomujo* «pomera») i els països (*Francujo* «França»). Avui és més habitual *pomarbo*, i molts parlants diuen *Francio* amb el sufix no oficial *-i-*. L’Akademio va confirmar el 2023 que *-i-* continua no sent oficial.

**-um-** no té significat propi. Aprèn cada paraula per separat: *kolumo* «coll de camisa», *aerumi* «airejar», *plenumi* «complir».

## Sufixos no oficials

Aquests sufixos **no són afixos oficials**. No venen del *Fundamento* ni d’una decisió de l’Akademio, però les paraules fetes amb ells són habituals en medicina, ciència i textos de cada dia, i moltes són als diccionaris. El PMEG en descriu 36. La taula segueix l’ordre alfabètic del PMEG. El PMEG marca els més rars, sobretot experimentals, com *-ab-*, *-iĉ-*, *-ip-* i *-uk-*, com a absents del diccionari PIV.

No els confonguis amb els sufixos oficials. *-ism-* (Segona Addició Oficial, 1919), *-end-* (decisió de l’Akademio, 1953) i *-aĉ-* (Primera Addició Oficial, 1909) són oficials. *-i-*, *-iv-* i *-oz-* no ho són.

Diversos sufixos no oficials comparteixen forma amb elements oficials, de manera que cal mirar el context:

- el mèdic *-it-* «inflamació» i el participi *-it-*
- *-al-* i *-en-* en biologia, i les preposicions *al* i *en*
- *-ol-* en música i la conjunció *ol* «que»
- *-e-* i la terminació d’adverbi, *-i-* i la terminació d’infinitiu, *-j-* i la terminació de plural

| Sufix | Significat | Exemple | Nota |
|---|---|---|---|
| *-ab-* | instal·lació fixa | *trinkabo* «font per beure» | Experimental. El PMEG recomana evitar-lo: fes servir *trinkilo* o *trinkfontano*. |
| *-ac-* | família de plantes (llatí *-aceae*) | *rozacoj* «les rosàcies» | Només noms botànics. |
| *-al-* | ordre de plantes (llatí *-ales*) | *rozaloj* «l’ordre de les rosals» | Només noms botànics. Paraules com *speciala* «especial» són arrels úniques. |
| *-anc-* | magnitud física | *impedanco* «impedància» | El PMEG prefereix veure aquestes paraules com a arrels úniques, com *substanco* «substància». |
| *-ari-* | sistema de numeració | *duaria* «binari» | No s’usa a la pràctica. La forma habitual és *duuma*, amb *-um-*. |
| *-ator-*, *-ador-* | aparell | *kalkulatoro* «calculadora» | Les paraules en *-ator-* són sobretot arrels úniques manllevades. El PMEG prefereix *-il-* o *aparato*. *-Ador-* xoca amb *adori* «adorar». |
| *-e-* | tribu de plantes (llatí *-eae*); proposat: color | *asklepiadeoj* «la tribu de les asclèpies», *rozea* «de color rosa» | El sentit de color es va proposar el 1986 i gairebé no s’usa. Digues *rozkolora*. |
| *-ed-* | família d’animals (llatí *-idae*) | *cervedoj* «els cèrvids» | Només noms zoològics. |
| *-en-* | subfamília d’animals (llatí *-inae*) | *lutrenoj* «els lutrins» | Només noms zoològics. |
| *-enz-* | substància que actua | *solvenzo* «dissolvent» | Experimental, sobretot en química. Normalment *-il-* o *-aĵ-*. |
| *-esk-* | semblant a, a la manera de | *japaneska* «d’estil japonès» | Rar. *-ec-*, *ŝajn-* o *simil-* són més habituals. |
| *-i-* | país (del nom del poble) | *Francio* «França», *Japanio* «Japó» | Molt comú, paral·lel a l’oficial *-uj-* (*Francujo*). Encara no oficial; mira la nota sobre *-uj-* més amunt. |
| *-iĉ-* | masculí | *katiĉo* «gat mascle», *najbariĉo* «veí (home)» | La proposta d’aquest tipus més popular (des d’aproximadament el 1976). La majoria de parlants encara fan servir *vira* o *vir-*. |
| *-if-* | convertir-se en | *varmifi* «convertir-se en calor» | Sufix tècnic proposat, gairebé no usat. *-Ig-* és el normal. |
| *-ik-* | camp, ciència, ofici | *matematiko* «matemàtiques», *fiziko* «física» | El PMEG tracta sobretot aquestes paraules com a arrels úniques. |
| *-ilion-* | nombres molt grans | *duiliono* «10¹², un milió de milions» | Usat sobretot pels matemàtics. La parla quotidiana només necessita *miliono* i *miliardo*. |
| *-iliard-* | mil vegades el nombre en *-ilion-* | *duiliardo* «10¹⁵» | El mateix ús que *-ilion-*. |
| *-ip-* | persona no binària | *amikipo* «amic no binari» | Proposat el 2019 i només experimental. |
| *-istan-* | país (de l’internacional *-stan*) | *Afganistano* «Afganistan» | Usa’l només on existeix una forma internacional en *-stan*. El PMEG prefereix *Afganujo* o *Afganio*. |
| *-it-* | inflamació | *bronkito* «bronquitis», *nefrito* «nefritis» | Medicina. Fora d’aquest àmbit, el PMEG aconsella la paraula separada *inflamo*. |
| *-iv-* | capaç de | *produktiva* «productiu», *kreiva* «creatiu» | Força comú. Vol dir capacitat activa, a diferència de *-ebl-*. El PMEG suggereix *-em-*, *-pov-* o *-kapabl-* on la claredat importi. |
| *-iz-* | cobrir amb; tractar amb un mètode | *kuprizi* «recobrir de coure», *pasteŭrizi* «pasteuritzar» | El PMEG tracta la majoria d’aquestes paraules com a arrels úniques. Sovint són millors els verbs simples. |
| *-j-*, *-pj-* | hipocorístic sense gènere; hipocorístic per a una persona no binària | *Alejo*, *Alepjo* (de *Alekso*) | Experimentals. Funcionen com els oficials *-ĉj-* i *-nj-*. *-J-* data del 1932 i es va recuperar cap al 2010; *-pj-* del 2019. |
| *-nomial-* | expressió amb n termes | *dunomialo* «binomi» | Evita’l. Digues *dutermo*. |
| *-ofon-* | parlant d’una llengua | *esperantofono* «parlant d’esperanto» | Supèrflua. La paraula és *esperantisto*. |
| *-oid-*, *-ojd-* | semblant a | *asteroido* «asteroide», *elipsoido* «el·lipsoide» | Ciència. La majoria d’aquestes paraules són arrels úniques. |
| *-ol-* | grup rítmic musical | *triolo* «tresillo» | Només música. |
| *-olog-* | especialista | *psikologo* «psicòleg» | Només quan existeix una paraula internacional corresponent. Si no, *-ist-*. |
| *-ologi-* | ciència, camp d’estudi | *psikologio* «psicologia», *kancerologio* «oncologia» | La mateixa regla que *-olog-*. |
| *-ometr-* | instrument de mesura | *barometro* «baròmetre» | Sovint són arrels úniques. Les paraules noves poden xocar amb *metro*, de manera que el PMEG prefereix *mezurilo*: *pluvomezurilo* «pluviòmetre». |
| *-ometri-* | mesura científica | *fotometrio* «fotometria» | Per a paraules noves el PMEG prefereix *mezurado*: *altomezurado* «mesura de l’alçada». |
| *-otek-* | col·lecció, lloc per a una col·lecció | *biblioteko* «biblioteca» | Les paraules reals d’aquest tipus són arrels úniques, i *biblioteko* no té res a veure amb *Biblio*. Per a paraules noves digues *kolekto*: *librokolekto*. |
| *-oz-* | malaltia, trastorn; «ple de» | *sklerozo* «esclerosi», *mikozo* «micosi» | Medicina i botànica. El sentit «ple de» és menys estàndard. El PMEG prefereix compostos amb *malsano* com *virusmalsano*. |
| *-t-* | interval musical | *kvinto* «quinta», *okto* «octava» | Música. Segueix un numeral. |
| *-tet-* | peça per a n músics | *kvarteto* «quartet» | Moltes paraules d’aquest tipus existeixen com a arrels úniques. El PMEG prefereix *-op-* per al grup (*kvaropo*) i *-aĵ-* per a la peça (*kvaropaĵo*). |
| *-uk-* | animal mascle castrat | *bovuko* «bou» | Poc usat. Normalment *eks-*: *eksvirkato* «gat mascle castrat». |

## Exemples en frases

- *La lernejo troviĝas apud la preĝejo.* – «L’escola és al costat de l’església.»
- *Mia fratino estas instruistino.* – «La meva germana és mestra.»
- *Tio estis vera domego!* – «Allò sí que era un casalot!»
- *Ni loĝas en dometo apud la lago.* – «Vivim en una caseta vora el llac.»
- *Ĉi tiu akvo ne estas trinkebla.* – «Aquesta aigua no és potable.»
- *Mi ne manĝas dolĉaĵojn.* – «No menjo dolços.»
- *La pluvo malsekigis niajn vestojn.* – «La pluja ens va mullar la roba.»
- *La akvo varmiĝas.* – «L’aigua s’escalfa.»
- *Ŝia beleco surprizis ĉiujn.* – «La seva bellesa va sorprendre tothom.»
- *La kantado de la birdoj vekis min.* – «El cant dels ocells em va despertar.»

## Preguntes freqüents

### Quants sufixos té l’esperanto?
31 sufixos oficials, més sis sufixos de participi (*-ant-, -int-, -ont-, -at-, -it-, -ot-*). El PMEG també en descriu 36 de no oficials.

### Què vol dir -ej- en esperanto?
*-Ej-* vol dir «un lloc per a»: *lernejo* «escola», *kuirejo* «cuina», *preĝejo* «església» (lloc de pregària).

### Quina diferència hi ha entre -ig- i -iĝ-?
*-Ig-* vol dir «fer que passi alguna cosa a alguna cosa»: *purigi la ĉambron* «netejar l’habitació». *-Iĝ-* vol dir «esdevenir»: *la ĉambro puriĝis* «l’habitació va quedar neta».

### Quins sufixos es van afegir després del 1905?
Tres: *-aĉ-* (Primera Addició Oficial, 1909), *-ism-* (Segona Addició Oficial, 1919) i *-end-* (decisió de l’Akademio, 1953).

### És oficial el sufix -i- de Francio?
No. S’usa molt per als noms de països, però l’Akademio no l’ha fet oficial i ho va repetir el 2023.

### És -iv- un sufix oficial de l’esperanto?
No. *-iv-* «capaç de» (*produktiva* «productiu», *kreiva* «creatiu») no és oficial però és força comú. El PMEG suggereix *-em-*, *-pov-* o *-kapabl-* on la claredat importi.

### Què volen dir -oz- i -it- en paraules mèdiques?
*-oz-* marca una malaltia o trastorn (*sklerozo* «esclerosi») i *-it-* una inflamació (*bronkito* «bronquitis»). Tots dos són no oficials i s’usen sobretot en llenguatge tècnic. El *-it-* mèdic no és el participi *-it-*.

## Fonts

- [PMEG – Sufiksoj (llista dels 31)](https://bertilow.com/pmeg/vortfarado/afiksoj/sufiksoj/index.html)
- [PMEG – AĈ (oficial des del 1909)](https://bertilow.com/pmeg/vortfarado/afiksoj/sufiksoj/ach.html)
- [PMEG – ISM (oficial des del 1919)](https://bertilow.com/pmeg/vortfarado/afiksoj/sufiksoj/ism.html)
- [PMEG – END](https://bertilow.com/pmeg/vortfarado/afiksoj/sufiksoj/end.html)
- [PMEG – IG](https://bertilow.com/pmeg/vortfarado/afiksoj/sufiksoj/ig.html) i [IĜ](https://bertilow.com/pmeg/vortfarado/afiksoj/sufiksoj/igh.html)
- [PMEG – Neoficialaj afiksoj](https://bertilow.com/pmeg/vortfarado/neoficialaj_afiksoj/index.html)
- [PMEG – Neoficialaj sufiksoj (llista dels 36)](https://bertilow.com/pmeg/vortfarado/neoficialaj_afiksoj/sufiksoj/index.html)
- [PMEG – IV](https://bertilow.com/pmeg/vortfarado/neoficialaj_afiksoj/sufiksoj/iv.html), [OZ](https://bertilow.com/pmeg/vortfarado/neoficialaj_afiksoj/sufiksoj/oz.html), [IT](https://bertilow.com/pmeg/vortfarado/neoficialaj_afiksoj/sufiksoj/it.html) i [IĈ](https://bertilow.com/pmeg/vortfarado/neoficialaj_afiksoj/sufiksoj/ich.html)
- [ReVo – -iv-](https://reta-vortaro.de/revo/art/iv.html)
- [Equip del ReVo – Afixos oficials i no oficials](https://revuloj.github.io/temoj/afiksoj.html)
- [Akademio de Esperanto – Akademia Vortaro: Klarigoj (END 1953)](https://www.akademio-de-esperanto.org/akademia_vortaro/klarigoj.html)
- [Akademio de Esperanto – Deka Oficiala Aldono (sobre -io i -ujo)](https://www.akademio-de-esperanto.org/decidoj/10oa.html)
- [Universala Vortaro (Fundamento)](https://www.akademio-de-esperanto.org/fundamento/universala_vortaro.html)
- [lernu – Sufiksoj](https://lernu.net/gramatiko/sufiksoj)