# -ig- i -iĝ- en esperanto: verbs transitius i intransitius

Source: https://esperantopedia.org/ca/gramatica/transitivitat/
Language: ca
Updated: 2026-11-08

> Els verbs en esperanto són transitius o no: komenci i komenciĝi, fermi i fermiĝi. Fes servir -ig- per afegir un objecte i -iĝ- per treure’l. Més de 30 parells.

Tot verb en esperanto porta un objecte directe (transitiu) o no (intransitiu), i els sufixos *-ig-* i *-iĝ-* passen d’un a l’altre. *-Ig-* afegeix qui fa l’acció i un objecte: *sidi* – «estar assegut» → *sidigi* – «asseure (algú)». *-Iĝ-* treu l’objecte: *fermi* – «tancar (alguna cosa)» → *fermiĝi* – «tancar-se». Tots dos són sufixos oficials del Fundamento de 1905.

El català dissimula la diferència: verbs com «canviar», «continuar» o «acabar» serveixen tal qual per als dos usos («canvio el pla» i «el temps canvia»), i altres usen un pronom («obro la porta» i «la porta s’obre»). L’esperanto sempre necessita dues formes: *Mi malfermis la pordon.* i *La pordo malfermiĝis.* Un simple *La pordo malfermis* és un error. Pensa que *-iĝ-* sovint correspon al pronom reflexiu català: *tancar-se*, *obrir-se*, *despertar-se*.

Amb *-iĝ-* l’objecte es converteix en subjecte; amb *-ig-* el subjecte es converteix en objecte:

Mi malfermis la pordon. | Vaig obrir la porta.
La pordo malfermiĝis. | La porta es va obrir.

La infano dormas. | L’infant dorm.
Ŝi dormigas la infanon. | Ella fa dormir l’infant.

## Transitiu o intransitiu?

Un verb transitiu pot tenir un objecte directe, que porta *-n* (mira [l’acusatiu](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/acusatiu/)). Pregunta «a qui?» o «què?» després del verb. *Mi fermas la pordon* – «Tanco la porta»: la resposta és *la pordon*, de manera que *fermi* és transitiu. *Mi dormas* – «Dormo» no té resposta, de manera que *dormi* és intransitiu.

Una arrel verbal simple no indica de quin tipus és; depèn del significat, i els diccionaris ho registren. El ReVo, el diccionari lliure d’esperanto, marca la majoria dels verbs com a *tr* (transitiu), *ntr* (intransitiu) o *x* (tots dos). Tots els verbs d’arrel de les taules següents s’hi van comprovar, i se’n mostra l’etiqueta.

Alguns verbs van en tots dos sentits. El ReVo marca *paroli* amb *x*: *Ŝi parolas.* – «Ella parla.» i *Ŝi parolas Esperanton.* – «Ella parla esperanto.» Uns quants verbs intransitius accepten un objecte que només repeteix l’acció: *Mi dancis valson.* – «Vaig ballar un vals.»

## Arrels transitives: -iĝ- treu l’objecte

Afegeix *-iĝ-* quan l’objecte es converteix en subjecte i l’acció passa per si mateixa, o a ningú no li importa qui l’ha feta. Compara:

- *La infano rompis la glason.* – «L’infant va trencar el got.»
- *La glaso rompiĝis.* – «El got es va trencar.»

| Verb | ReVo | Significat | Amb -iĝ- | Significat |
|---|---|---|---|---|
| *komenci* | tr | començar (alguna cosa) | *komenciĝi* | començar (un esdeveniment) |
| *fini* | tr | acabar (alguna cosa) | *finiĝi* | acabar-se |
| *fermi* | tr | tancar | *fermiĝi* | tancar-se |
| *malfermi* | tr | obrir | *malfermiĝi* | obrir-se |
| *veki* | tr | despertar (algú) | *vekiĝi* | despertar-se |
| *movi* | tr | moure (alguna cosa) | *moviĝi* | moure’s |
| *turni* | tr | girar (alguna cosa) | *turniĝi* | girar-se, rotar |
| *ŝanĝi* | tr | canviar (alguna cosa) | *ŝanĝiĝi* | canviar, ser modificat |
| *rompi* | tr | trencar | *rompiĝi* | trencar-se |
| *levi* | tr | alçar | *leviĝi* | alçar-se, aixecar-se |
| *trovi* | tr | trobar | *troviĝi* | trobar-se, ser situat |
| *detrui* | tr | destruir | *detruiĝi* | esfondrar-se, arruïnar-se |
| *naski* | tr | donar a llum | *naskiĝi* | néixer |

## Arrels intransitives: -ig- afegeix un objecte

Afegeix *-ig-* per dir que algú o alguna cosa fa que l’acció passi. L’antic subjecte es converteix en objecte: *La infano dormas.* → *Ŝi dormigas la infanon.* – «Ella fa dormir l’infant.» Tot verb en *-ig-* porta objecte (PMEG).

| Verb | ReVo | Significat | Amb -ig- | Significat |
|---|---|---|---|---|
| *sidi* | ntr | estar assegut | *sidigi* | asseure (algú) |
| *stari* | ntr | estar dret | *starigi* | posar dret, alçar |
| *morti* | ntr | morir | *mortigi* | matar |
| *bruli* | ntr | cremar, estar en flames | *bruligi* | cremar (alguna cosa) |
| *daŭri* | ntr | durar | *daŭrigi* | continuar (alguna cosa) |
| *resti* | ntr | quedar-se | *restigi* | deixar (alguna cosa) enrere |
| *vivi* | ntr | viure | *vivigi* | donar vida |
| *fali* | ntr | caure | *faligi* | tirar a terra |
| *dormi* | ntr | dormir | *dormigi* | fer dormir |
| *kreski* | ntr | créixer | *kreskigi* | fer créixer, cultivar |
| *boli* | ntr | bullir | *boligi* | fer bullir (un líquid) |
| *okazi* | ntr | passar, tenir lloc | *okazigi* | celebrar, organitzar (un acte) |
| *ĉesi* | ntr | parar, cessar | *ĉesigi* | aturar (alguna cosa) |

Les arrels que ja porten objecte també poden afegir *-ig-*, amb el sentit de «fer que algú ho faci»: *kompreni* – «entendre» → *komprenigi* – «fer entendre»; *manĝi* – «menjar» → *manĝigi* – «donar de menjar»; *scii* – «saber» → *sciigi* – «informar». L’objecte és la persona o la cosa, mai les dues: *Mi sciigis lin pri la afero.* – «Vaig informar-lo de l’assumpte.»

## Sidi, sidiĝi, sidigi: tres verbs d’una arrel

Amb una arrel intransitiva poden unir-se tots dos sufixos.

| Verb | Significat | Exemple |
|---|---|---|
| *sidi* | estar assegut | *La infano sidas.* – «L’infant és assegut.» |
| *sidiĝi* | asseure’s | *La infano sidiĝis.* – «L’infant es va asseure.» |
| *sidigi* | asseure algú | *Ŝi sidigis la infanon.* – «Va asseure l’infant.» |

Després d’una arrel intransitiva, *-iĝ-* marca l’inici de l’acció, gairebé com el prefix *ek-* (mira els [prefixos](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/prefixos/)): *sidiĝi* ≈ *eksidi*. *Sidiĝi* anomena el moviment cap al seient, *sidi* la posició: *Bonvolu sidiĝi.* – «Si us plau, seieu.»

## Arrels d’adjectiu i de nom: tots dos sufixos

D’un adjectiu, *-ig-* vol dir «fer que sigui» i *-iĝ-* vol dir «esdevenir»: *pura* – «net» → *purigi* – «netejar», *puriĝi* – «netejar-se, quedar net». Els noms segueixen el mateix patró; mira la [formació de paraules](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/formacio-de-paraules/) per veure’n la lògica.

| Arrel | Amb -ig- | Amb -iĝ- |
|---|---|---|
| *pura* – net | *purigi* – netejar | *puriĝi* – quedar net |
| *ruĝa* – vermell | *ruĝigi* – posar vermell | *ruĝiĝi* – posar-se vermell, envermellir-se |
| *granda* – gran | *grandigi* – engrandir | *grandiĝi* – fer-se gran |
| *seka* – sec | *sekigi* – assecar | *sekiĝi* – assecar-se |
| *laca* – cansat | *lacigi* – cansar | *laciĝi* – cansar-se |
| *kolero* – ira | *kolerigi* – enfadar | *koleriĝi* – enfadar-se |
| *paco* – pau | *pacigi* – pacificar | *paciĝi* – fer les paus |
| *edzo* – marit | *edzigi* – casar (com a marit) | *edziĝi* – casar-se (un home) |
| *edzino* – esposa | *edzinigi* – casar (com a esposa) | *edziniĝi* – casar-se (una dona) |

Per a una parella, fes servir *geedziĝi*: *Ili geedziĝis en Majo.* – «Es van casar al maig.» Amb *amiko* – «amic», el verb útil és *amikiĝi*: *Mi amikiĝis kun ŝi.* – «Vaig fer amistat amb ella.»

## Errors que fan els parlants de català

L’error habitual és fer servir un verb transitiu sense objecte. Si no hi ha objecte i la cosa simplement passa, probablement cal *-iĝ-*. En català diem «la pel·lícula comença» sense problema; en esperanto cal *komenciĝas*.

| Incorrecte | Correcte | Per què |
|---|---|---|
| *La filmo komencas je la oka.* | *La filmo komenciĝas je la oka.* | No hi ha objecte: la pel·lícula comença per si sola. |
| *La leciono finis.* | *La leciono finiĝis.* | *Fini* necessita un objecte: *Ŝi finis la lecionon.* |
| *La pordo malfermas.* | *La pordo malfermiĝas.* | No hi ha objecte, per tant *-iĝ-*. |
| *La vetero ŝanĝis.* | *La vetero ŝanĝiĝis.* | *Ŝanĝi* necessita un objecte: *Mi ŝanĝis mian opinion.* |
| *Mi vekis je la sesa.* | *Mi vekiĝis je la sesa.* | *Veki* vol dir despertar algú altre. |
| *Li mortis la serpenton.* | *Li mortigis la serpenton.* | *Morti* no porta mai objecte. |
| *La libro vendas bone.* | *La libro vendiĝas bone.* | El llibre no és el venedor. |

*Komenci* amb un infinitiu és correcte, perquè l’infinitiu és l’objecte: *Komencis pluvi.* – «Va començar a ploure.»

## Esti fermita o fermiĝi?

Tots dos poden descriure una porta tancada, però diuen coses diferents.

| Forma | Focus | Exemple |
|---|---|---|
| Activa | qui fa l’acció | *La gardisto fermis la pordon.* – «El guardià va tancar la porta.» |
| Passiva: *esti* + *-ita* | la cosa; hi ha algú que ho fa, es nomeni o no | *La pordo estas fermita.* – «La porta està tancada.» |
| *-iĝ-* | el canvi de la cosa mateixa | *La pordo fermiĝis.* – «La porta es va tancar.» |

Una passiva té sempre algú al darrere, que es pot afegir amb *de*: *La pordo estis fermita de la gardisto.* Un verb en *-iĝ-* diu que l’acció passa més o menys per si sola, de manera que normalment no es nomena qui la fa. El PMEG contrasta *Li estis naskita en Januaro*, que accentua l’acte del naixement, amb *Li naskiĝis en Januaro*, que accentua el nounat. Igualment, *Li estas nomata Petro* vol dir que la gent l’anomena així, mentre que *Li nomiĝas Petro* només dona el seu nom. Més informació sobre la passiva: [participis](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/participis/).

## Quan no cal cap sufix

- Un verb que ja significa un canvi normalment no necessita *-iĝ-*. *Morti* ja vol dir «passar de la vida a la mort»; *mortiĝi* és rar i suggereix un accident (PMEG).
- El PMEG prefereix *ĉesi* o *ekĉesi* a *ĉesiĝi* i *ektimi* a *timiĝi*; per a «assabentar-se», assenyala que *ekscii* és ara més habitual que *sciiĝi*.
- Per dir que algú fa que passi una cosa que ja és un verb en *-iĝ-*, fes servir *igi* amb un infinitiu en lloc d’apilar sufixos: *La bruo igis ŝin vekiĝi.* – «El soroll la va fer despertar-se.» *Igi* – «fer que» i *iĝi* – «esdevenir» també són verbs per si mateixos.

## Exemples en frases

- *Mi fermis la pordon.* – «Vaig tancar la porta.»
- *La pordo fermiĝis pro la vento.* – «La porta es va tancar pel vent.»
- *La orkestro komencis la koncerton akurate.* – «L’orquestra va començar el concert puntualment.»
- *La koncerto komenciĝis je la oka.* – «El concert va començar a les vuit.»
- *La infano sidiĝis apud la fenestro.* – «L’infant es va asseure vora la finestra.»
- *La patro sidigis la bebon sur la seĝon.* – «El pare va asseure el nadó a la cadira.»
- *La akvo jam bolas.* – «L’aigua ja bull.»
- *Mi boligas akvon por teo.* – «Bullo aigua per al te.»
- *Liaj vortoj ĝojigis ĉiujn.* – «Les seves paraules van alegrar tothom.»
- *La prezoj altiĝis dum la jaro.* – «Els preus van pujar durant l’any.»

## Preguntes freqüents

### Quina diferència hi ha entre -ig- i -iĝ-?
*-Ig-* vol dir «fer que»: afegeix qui fa l’acció i un objecte (*bruli* → *bruligi*). *-Iĝ-* vol dir «esdevenir» o «passar per si mateix»: no porta mai objecte (*fermi* → *fermiĝi*). Tots els sufixos són a [sufixos](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/sufixos/).

### És transitiu komenci en esperanto?
Sí, el ReVo el marca *tr*. Porta allò que es comença (*Mi komencis la laboron*) o un infinitiu (*Li komencis paroli*). Per a un esdeveniment que comença per si sol, fes servir *komenciĝi*: *La koncerto komenciĝis.*

### Com es diu «la botiga obre a les nou»?
*La butiko malfermiĝas je la naŭa.* Si ho fa una persona, fes servir el verb simple: *La vendisto malfermas la butikon je la naŭa.*

### Com sé si un verb en esperanto és transitiu?
Consulta el ReVo, que marca els verbs *tr*, *ntr* o *x* (tots dos), o pregunta «a qui?» o «què?» després del verb. Els verbs acabats en *-ig-* són sempre transitius i els acabats en *-iĝ-* no ho són mai.

### Com escric -iĝ- sense la lletra amb accent circumflex?
Al sistema x escriu *igx*: *komencigxi* es converteix en *komenciĝi*.

### Sidi o sidiĝi per a «asseure’s»?
*Sidiĝi* anomena l’acte d’asseure’s: *Ŝi sidiĝis apud mi.* – «Es va asseure al meu costat.» *Sidi* és l’estat d’estar assegut: *Mi sidas.* – «Estic assegut.» *Sidigi* vol dir asseure algú altre.

## Fonts

- PMEG: [IG-verboj](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/verboj_frazroloj/ig.html), [IĜ-verboj](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/verboj_frazroloj/igh.html), [Objektaj verboj](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/verboj_frazroloj/objektaj.html), [Senobjektaj verboj](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/verboj_frazroloj/senobjektaj.html)
- PMEG: [IG](https://bertilow.com/pmeg/vortfarado/afiksoj/sufiksoj/ig.html) i [IĜ](https://bertilow.com/pmeg/vortfarado/afiksoj/sufiksoj/igh.html) (inclosa la comparació dels verbs en IĜ amb els passius)
- PMEG: [Pasivo – bazaj reguloj](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/pasivo/bazaj_reguloj.html), [Pasivigeblaj frazoj](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/pasivo/pasivigeblaj_frazoj.html)
- [Reta Vortaro](https://reta-vortaro.de/) (ReVo): [abreviatures *tr*, *ntr*, *x*](https://reta-vortaro.de/revo/dok/mallongigoj.html); entrades com ara [komenci](https://reta-vortaro.de/revo/art/komenc.html), [fini](https://reta-vortaro.de/revo/art/fin.html), [fermi](https://reta-vortaro.de/revo/art/ferm.html), [sidi](https://reta-vortaro.de/revo/art/sid.html), [morti](https://reta-vortaro.de/revo/art/mort.html), [veki](https://reta-vortaro.de/revo/art/vek.html), [bruli](https://reta-vortaro.de/revo/art/brul.html)
- [Fundamento de Esperanto](https://www.akademio-de-esperanto.org/fundamento/) – Akademio de Esperanto