# Verbs en esperanto: temps, conjugació i esti

Source: https://esperantopedia.org/ca/gramatica/verbs/
Language: ca
Updated: 2026-11-08

> Els verbs en esperanto tenen sis terminacions (-i, -as, -is, -os, -us, -u) i una forma per a totes les persones: mi estas, ili estas. Taules, -ig i -iĝ.

Els verbs en esperanto tenen sis terminacions i no canvien segons la persona ni el nombre. *Mi parolas, vi parolas, ŝi parolas, ili parolas* – «parlo, parles, parla, parlen»: una sola forma per a cada temps. No hi ha verbs irregulars, ni tan sols *esti* – «ser, estar».

Si parles català, ja saps el que costa aprendre les conjugacions (tres models regulars, més desenes de verbs irregulars com *anar*, *tenir* o *haver*). En esperanto això desapareix: només cal aprendre sis terminacions.

## Les sis terminacions verbals

| Terminació | Nom | Exemple | Traducció |
|---|---|---|---|
| -i | infinitiu | *paroli* | «parlar» |
| -as | present | *mi parolas* | «parlo, estic parlant» |
| -is | passat | *mi parolis* | «vaig parlar, parlava, he parlat» |
| -os | futur | *mi parolos* | «parlaré» |
| -us | condicional | *mi parolus* | «parlaria» |
| -u | volitiu (ordre, desig) | *parolu!* | «parla!» |

Les vocals segueixen un patró: *a* és present, *i* és passat, *o* és futur. Les mateixes vocals tornen als [participis](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/participis/) *-ant-*, *-int-* i *-ont-*.

## Conjugació completa de paroli – «parlar»

| Persona | Present | Passat | Futur | Condicional | Volitiu |
|---|---|---|---|---|---|
| jo | *mi parolas* | *mi parolis* | *mi parolos* | *mi parolus* | *mi parolu* |
| tu | *vi parolas* | *vi parolis* | *vi parolos* | *vi parolus* | *vi parolu* |
| ell, ella, allò | *li, ŝi, ĝi parolas* | *li, ŝi, ĝi parolis* | *li, ŝi, ĝi parolos* | *li, ŝi, ĝi parolus* | *li, ŝi, ĝi parolu* |
| nosaltres | *ni parolas* | *ni parolis* | *ni parolos* | *ni parolus* | *ni parolu* |
| vosaltres | *vi parolas* | *vi parolis* | *vi parolos* | *vi parolus* | *vi parolu* |
| ells, elles | *ili parolas* | *ili parolis* | *ili parolos* | *ili parolus* | *ili parolu* |
| hom, la gent | *oni parolas* | *oni parolis* | *oni parolos* | *oni parolus* | *oni parolu* |
| **Català** | parlo, parles, parla… | va parlar / parlava | parlarà | parlaria | que parli, parla |

Tots els verbs de la llengua segueixen aquesta taula. Només canvia el subjecte, de manera que cal el pronom: *parolas* sol no diu qui parla. A diferència del català, on la terminació ja indica la persona i el pronom subjecte es pot ometre (*parlem*), en esperanto el subjecte s’expressa sempre. Mira els [pronoms](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/pronoms/).

## Esti – «ser, estar»

| Forma | Esperanto | Català |
|---|---|---|
| infinitiu | *esti* | ser, estar |
| present | *estas* | soc, ets, és, som, sou, són; estic, estàs… |
| passat | *estis* | era, va ser, vaig estar… |
| futur | *estos* | seré, serà… |
| condicional | *estus* | seria… |
| volitiu | *estu* | sigues!, que sigui |
| participis | *estanta, estinta, estonta* | que és, que ha estat, que serà |

- *Mi estas feliĉa.* – «Soc feliç.»
- *Ili estis hejme.* – «Eren a casa.»
- *Estu trankvila!* – «Estigues tranquil·la!»
- *Estas tri katoj en la ĝardeno.* – «Hi ha tres gats al jardí.»

En català cal triar entre *ser* i *estar*; en esperanto només hi ha *esti*, i *Li estas malsana* val tant per a «és malalt» com per a «està malalt». La paraula després d’*esti* no porta mai la terminació d’objecte *-n*: *Mi estas instruisto* – «Soc mestre». Mira [l’acusatiu](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/acusatiu/).

## Present, passat i futur

**-as** cobreix el que passa ara, els hàbits i les veritats generals. També cobreix estats que van començar abans i continuen: *Mi loĝas ĉi tie tri jarojn.* – «Fa tres anys que visc aquí.»

**-is** cobreix tota mena de passat: *Mi jam manĝis.* – «Ja he menjat.» *Hieraŭ mi laboris.* – «Ahir vaig treballar.» Així, en lloc de distingir entre *vaig treballar*, *treballava*, *he treballat* i *havia treballat*, l’esperanto té només *-is*.

**-os** és el futur: *Morgaŭ mi vizitos vin.* – «Demà et visitaré.»

En el discurs indirecte el verb conserva el temps de les paraules originals: *Li diris, ke li volas manĝi.* – «Va dir que volia menjar» (literalment «vol»).

## Condicional -us

*-us* descriu allò imaginat o irreal, sense cap referència temporal. En les oracions condicionals sobre una cosa imaginada, les dues parts porten *-us*:

- *Se mi havus tempon, mi venus.* – «Si tingués temps, vindria.»
- *Mi ŝatus kafon.* – «M’agradaria un cafè.»
- *Ĉu vi povus helpi min?* – «Podries ajudar-me?»

Per a possibilitats reals, fes servir els temps normals: *Se pluvos, mi restos hejme.* – «Si plou, em quedaré a casa.» L’esperanto usa el futur a les dues parts (el català usa el present a la condició).

## Volitiu -u: ordres, desigs, «anem»

*-u* mostra el que algú vol, demana o ordena:

- *Venu!* – «Vine!»
- *Ni iru!* – «Anem!»
- *Li atendu.* – «Que esperi.»
- *Mi volas, ke vi venu.* – «Vull que vinguis.»
- *Ĉu ni iru?* – «Anem?»

El «si us plau» educat és *bonvolu* més un infinitiu: *Bonvolu sidiĝi.* – «Si us plau, seieu.» Fixa’t que el volitiu equival a molts usos del subjuntiu català (*vull que vinguis*, *que esperi*), però en esperanto sempre és *-u*.

## Temps compostos, breument

*Esti* més un participi dona distincions de temps més fines i la passiva:

| Forma | Exemple | Traducció |
|---|---|---|
| *estas* + *-inta* | *Mi estas manĝinta.* | «He menjat (he acabat de menjar).» |
| *estis* + *-inta* | *Mi estis manĝinta, kiam li venis.* | «Havia menjat quan va venir.» |
| *estas* + *-ita* | *La pordo estas fermita.* | «La porta està tancada.» |
| *estis* + *-ita* + *de* | *La letero estis skribita de Anna.* | «La carta va ser escrita per l’Anna.» |

El PMEG aconsella usar les formes simples en la majoria dels casos. Els detalls són a la pàgina dels [participis](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/participis/).

## Transitiu i intransitiu: -ig- i -iĝ-

Tota arrel verbal és transitiva (porta objecte) o intransitiva. *Fermi* – «tancar» és transitiva: *Mi fermas la pordon.* – «Tanco la porta.» Per dir «la porta es tanca», afegeix *-iĝ-*: *La pordo fermiĝas.*

*-ig-* fa el contrari i vol dir «fer que»: *morti* – «morir» → *mortigi* – «matar». Tots dos es poden unir a una arrel: *sidi* – «estar assegut», *sidiĝi* – «asseure’s», *sidigi* – «asseure (algú)». Més informació a [sufixos](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/sufixos/).

## Exemples en frases

- *Mi legas libron.* – «Llegeixo un llibre.»
- *Hieraŭ mi legis la tutan tagon.* – «Ahir vaig llegir tot el dia.»
- *Morgaŭ mi legos la novan ĉapitron.* – «Demà llegiré el capítol nou.»
- *Kiam vi telefonis, mi kuiris.* – «Quan vas trucar, estava cuinant.»
- *Mi ŝatus legi pli ofte.* – «M’agradaria llegir més sovint.»
- *Se mi estus vi, mi ne farus tion.* – «Si fos tu, no ho faria.»
- *Legu laŭte, mi petas!* – «Llegeix en veu alta, si us plau!»
- *Ni iru al la biblioteko!* – «Anem a la biblioteca!»
- *Mi deziras, ke vi estu feliĉa.* – «Desitjo que siguis feliç.»
- *Mi ne komprenas la demandon.* – «No entenc la pregunta.»

## Preguntes freqüents

### Quants temps té l’esperanto?
Tres temps simples: present *-as*, passat *-is* i futur *-os*. Afegeix-hi el condicional *-us*, el volitiu *-u* i l’infinitiu *-i* i tens les sis terminacions verbals.

### Hi ha verbs irregulars en esperanto?
No. Tots els verbs, també *esti* – «ser», *havi* – «tenir» i *iri* – «anar», usen les mateixes sis terminacions.

### Com es diu «anem» en esperanto?
Fes servir *ni* amb la forma en *-u*: *Ni iru!* – «Anem!», *Ni manĝu!* – «Mengem!».

### Com es fa negatiu un verb?
Posa *ne* davant del verb: *Mi ne komprenas.* – «No ho entenc.» Més informació a [preguntes i negació](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/preguntes-i-negacio/).

### Té l’esperanto un temps continu com «estic menjant»?
*Mi manĝas* vol dir tant «menjo» com «estic menjant». Existeix una forma composta com *mi estas manĝanta*, però rarament cal.

## Fonts

- [Fundamento de Esperanto, regla 6 (en anglès)](https://www.akademio-de-esperanto.org/fundamento/gramatiko_angla.html) – Akademio de Esperanto
- PMEG: [Verboj](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/verboj/index.html), [I-verboj](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/verboj/neutrala.html), [AS](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/verboj/reala/nun-tempo.html), [IS](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/verboj/reala/pasinta_tempo.html), [U](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/verboj/vola.html), [US](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/verboj/imaga.html)
- PMEG: [Kunmetitaj verboformoj](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/participoj/kunmetitaj_verboformoj/index.html), [Nerekta parolo: verboformoj](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/subfrazoj/nerekta_parolo/verboformoj.html)
- PMEG: [IG](https://bertilow.com/pmeg/vortfarado/afiksoj/sufiksoj/ig.html), [IĜ](https://bertilow.com/pmeg/vortfarado/afiksoj/sufiksoj/igh.html)
- [Esperanto grammar](https://en.wikipedia.org/wiki/Esperanto_grammar) – Wikipedia