# Cites de Zamenhof: les paraules del creador de l’esperanto

Source: https://esperantopedia.org/ca/sobre-lesperanto/citacions-de-zamenhof/
Language: ca
Updated: 2026-11-08

> 16 cites verificades de L. L. Zamenhof en esperanto, amb traducció al català: discursos de congressos (1905–1912), text d’homaranismo del 1913 i cartes.

**Les paraules més conegudes de L. L. Zamenhof provenen dels discursos d’obertura dels vuit primers Congressos Universals d’Esperanto (1905–1912), de la seva *Deklaracio pri Homaranismo* de 1913 i de les cartes.** A continuació en trobaràs 16, en esperanto, amb la nostra pròpia traducció al català i un enllaç a la font. Cadascuna s’ha comparat paraula per paraula amb els textos de Zamenhof, que són de domini públic (va morir el 1917); […] indica un tall. L’*Unua Libro* de 1887 era en rus, de manera que el seu pròleg es cita en la versió posterior en esperanto del mateix Zamenhof; quan el text en esperanto no és seu, ho diem. Sobre la seva vida, consulta [Zamenhof](https://esperantopedia.org/ca/sobre-lesperanto/zamenhof/).

## La llengua i la seva finalitat

> *La diferenco de la lingvoj prezentas la esencon de la diferenco kaj reciproka malamikeco de la nacioj […]*

– «La diferència de les llengües representa l’essència de la diferència i de l’enemistat recíproca de les nacions […]» Pròleg de l’[Unua Libro](https://esperantopedia.org/ca/sobre-lesperanto/unua-libro/), 1887 ([text](https://eo.wikisource.org/wiki/Originala_Verkaro/I/1)).

> *Por ke lingvo estu tutmonda, ne sufiĉas nomi ĝin tia.*

– «Perquè una llengua sigui mundial, no n’hi ha prou amb dir-ne així.» El lema de la portada del primer *Unua Libro*, Varsòvia, 1887. El llibre era en rus ([original](https://ru.wikisource.org/wiki/%D0%9C%D0%B5%D0%B6%D0%B4%D1%83%D0%BD%D0%B0%D1%80%D0%BE%D0%B4%D0%BD%D1%8B%D0%B9_%D1%8F%D0%B7%D1%8B%D0%BA_%28%D0%97%D0%B0%D0%BC%D0%B5%D0%BD%D0%B3%D0%BE%D1%84%29/%D0%A2%D0%B8%D1%82%D1%83%D0%BB%D1%8C%D0%BD%D1%8B%D0%B9_%D0%BB%D0%B8%D1%81%D1%82)); la redacció en esperanto és d’Adam Zakrzewski, *Universo*, 1910 ([text](https://eo.wikisource.org/wiki/Universo_1910-06/Historiaj_detaloj)). Algunes col·leccions imprimeixen *internacia* en lloc de *tutmonda*.

> *[…] estas plej necesa antaŭ ĉio unu kondiĉo: la ekzistado de klare difinita, neniam tuŝebla kaj neniam ŝanĝebla Fundamento de la lingvo.*

– «[…] una condició és la més necessària de totes: l’existència d’un Fundamento de la llengua clarament definit, que no es pugui tocar mai ni canviar mai.» Prefaci del *Fundamento de Esperanto*, juliol de 1905 ([text](https://eo.wikisource.org/wiki/Originala_Verkaro/I/7)).

## Neutralitat i igualtat dels pobles

> *[…] hodiaŭ inter la gastamaj muroj de Bulonjo-sur-Maro kunvenis ne francoj kun angloj, ne rusoj kun poloj, sed homoj kun homoj.*

– «[…] avui, entre les parets hospitalàries de Boulogne-sur-Mer, no s’han reunit francesos amb anglesos, ni russos amb polonesos, sinó persones amb persones.» Discurs d’obertura, primer Congrés Universal, agost de 1905 ([text](https://eo.wikisource.org/wiki/Originala_Verkaro/IV/2)). Se’n fa ressò el títol de la història dels congressos de Ziko van Dijk, *Sed homoj kun homoj* (UEA, 2005). Consulta el [Congrés Universal d’Esperanto](https://esperantopedia.org/ca/sobre-lesperanto/congres-universal/).

> *Rompu, rompu la murojn inter la popoloj, donu al ili la eblon libere konatiĝi kaj komunikiĝi sur neŭtrala fundamento […]*

– «Trenqueu, trenqueu els murs entre els pobles, doneu-los la possibilitat de conèixer-se i de comunicar-se lliurement sobre un fonament neutral […]» Ginebra, 1906, després de descriure la matança a la seva ciutat natal, Białystok ([text](https://eo.wikisource.org/wiki/Originala_Verkaro/IV/5)).

> *Sur neŭtrala lingva fundamento, / Komprenante unu la alian, / La popoloj faros en konsento / Unu grandan rondon familian.*

– «Sobre un fonament lingüístic neutral, / entenent-se els uns amb els altres, / els pobles faran, d’acord, / un gran cercle familiar.» Tercera estrofa del poema *La Espero*, 1890 ([text](https://eo.wikisource.org/wiki/Originala_Verkaro/VI/1)); el mateix Zamenhof el va citar en el discurs de Cambridge de 1907. El poema és l’himne no oficial, consulta la [bandera i els símbols](https://esperantopedia.org/ca/sobre-lesperanto/bandera-i-simbols/).

> *La interna ideo de Esperanto […] estas: sur neŭtrala lingva fundamento forigi la murojn inter la gentoj kaj alkutimigadi la homojn, ke ĉiu el ili vidu en sia proksimulo nur homon kaj fraton.*

– «La idea interna de l’esperanto […] és: sobre un fonament lingüístic neutral, eliminar els murs entre els pobles i acostumar les persones a veure cadascuna en el seu proïsme només una persona i un germà.» Cracòvia, 1912 ([text](https://eo.wikisource.org/wiki/Originala_Verkaro/IV/15)).

> *[…] forigi unu fojon por ĉiam la ĉefan kaŭzon de la militoj, la barbaran restaĵon el la plej antikva antaŭcivilizacia tempo, la regadon de unuj gentoj super aliaj gentoj.*

– «[…] eliminar d’una vegada per sempre la causa principal de les guerres, aquella relíquia bàrbara de l’època més antiga, anterior a la civilització: el domini d’uns pobles sobre uns altres.» Final de *Post la Granda Milito. Alvoko al la diplomatoj*, escrit el 1915, durant la Primera Guerra Mundial ([text](https://eo.wikisource.org/wiki/Originala_Verkaro/III/13)).

## Homaranismo

Zamenhof va publicar la seva *Deklaracio pri Homaranismo* el 1913 com a «la meva creença purament privada», separada de l’esperanto. S’obre amb *Mi estas homarano* – «Soc un *homarano*». Més informació a [Homaranismo](https://esperantopedia.org/ca/sobre-lesperanto/homaranisme/).

> *Mi estas homo, kaj la tutan homaron mi rigardas kiel unu familion.*

– «Soc un ésser humà, i considero tota la humanitat com una sola família.» Punt I ([text](https://eo.wikisource.org/wiki/Originala_Verkaro/III/9)).

> *Mi vidas en ĉiu homo nur homon, kaj mi taksas ĉiun homon nur laŭ lia persona valoro kaj agoj.*

– «En cada persona només hi veig una persona, i jutjo cadascú només pel seu valor personal i els seus actes.» Punt II (mateix text).

## Sobre ell mateix i el seu paper

> *Lingvo Internacia kiel ĉiu nacia estas komuna propraĵo; la aŭtoro forlasas por ĉiam ĉiujn personajn rajtojn al ĝi.*

– «La Llengua Internacional, com qualsevol llengua nacional, és propietat comuna; l’autor hi renuncia per sempre a tots els drets personals.» Nota de la pàgina 2 de l’*Unua Libro* (1887), en rus ([original](https://ru.wikisource.org/wiki/%D0%9C%D0%B5%D0%B6%D0%B4%D1%83%D0%BD%D0%B0%D1%80%D0%BE%D0%B4%D0%BD%D1%8B%D0%B9_%D1%8F%D0%B7%D1%8B%D0%BA_%28%D0%97%D0%B0%D0%BC%D0%B5%D0%BD%D0%B3%D0%BE%D1%84%29/%D0%A2%D0%B8%D1%82%D1%83%D0%BB%D1%8C%D0%BD%D1%8B%D0%B9_%D0%BB%D0%B8%D1%81%D1%82)); la redacció en esperanto és de Johannes Dietterle ([text](https://eo.wikisource.org/wiki/Originala_Verkaro/I/1)).

> *Mi ne volas esti kreinto de l’ lingvo, mi volas nur esti iniciatoro.*

– «No vull ser el creador de la llengua, només vull ser-ne l’iniciador.» Prefaci del *Dua Libro*, 1888 ([text](https://eo.wikisource.org/wiki/Originala_Verkaro/I/2)).

> *Memoru, ke Esperanto estas nenies propraĵo, ke la esperantistoj havas plenan rajton fari kun ĝi ĉion, kion ili volas, se ili nur faros ĝin singarde, lojale kaj interkonsente.*

– «Recordeu que l’esperanto no és propietat de ningú, que els esperantistes tenen ple dret de fer-ne tot el que vulguin, sempre que ho facin amb cura, amb lleialtat i de comú acord.» Dresden, agost de 1908 ([text](https://eo.wikisource.org/wiki/Originala_Verkaro/IV/8)).

> *Nomu min per mia nomo, nomu min fondinto de la lingvo, aŭ kiel vi volas, sed mi petas vin, ne nomu min plu „majstro“ […]*

– «Digueu-me pel meu nom, digueu-me fundador de la llengua, o com vulgueu, però us demano que no em digueu més “mestre” […]» Cracòvia, agost de 1912, el 25è aniversari ([text](https://eo.wikisource.org/wiki/Originala_Verkaro/IV/15)).

## Els vuit discursos dels congressos, 1905–1912

Zamenhof va obrir cadascun dels vuit primers congressos. La part IV de l’*Originala Verkaro* els conté tots vuit i nou xerrades més.

| Any | Lloc | Tema principal | Text |
|---|---|---|---|
| 1905 | Boulogne-sur-Mer | Terreny neutral; acaba amb una pregària | [IV/2](https://eo.wikisource.org/wiki/Originala_Verkaro/IV/2) |
| 1906 | Ginebra | La «idea interna» de l’esperanto | [IV/5](https://eo.wikisource.org/wiki/Originala_Verkaro/IV/5) |
| 1907 | Cambridge | Finalitat dels congressos | [IV/6](https://eo.wikisource.org/wiki/Originala_Verkaro/IV/6) |
| 1908 | Dresden | Estabilitat, després de l’escissió de l’ido | [IV/8](https://eo.wikisource.org/wiki/Originala_Verkaro/IV/8) |
| 1909 | Barcelona | Breu; el seu paper com a símbol | [IV/9](https://eo.wikisource.org/wiki/Originala_Verkaro/IV/9) |
| 1910 | Washington | Per què s’escolliria l’esperanto | [IV/11](https://eo.wikisource.org/wiki/Originala_Verkaro/IV/11) |
| 1911 | Anvers | Schleyer; les votacions als congressos | [IV/14](https://eo.wikisource.org/wiki/Originala_Verkaro/IV/14) |
| 1912 | Cracòvia | Jubileu; renuncia al títol de «mestre» | [IV/15](https://eo.wikisource.org/wiki/Originala_Verkaro/IV/15) |

## Cartes

> *Oni edukadis min kiel idealiston; oni min instruis, ke ĉiuj homoj estas fratoj, kaj dume sur la strato kaj sur la korto, ĉio ĉe ĉiu paŝo igis min senti, ke homoj ne ekzistas: ekzistas sole rusoj, poloj, germanoj, hebreoj k.t.p.*

– «M’educaven com a idealista; m’ensenyaven que tots els homes són germans, i mentrestant al carrer i al pati tot, a cada pas, em feia sentir que les persones no existien: només hi havia russos, polonesos, alemanys, jueus, etc.» Carta a N. Borovko, anys 1890, impresa el 1896; l’esperanto és la traducció del rus de V. Gernet ([text](https://eo.wikisource.org/wiki/Originala_Verkaro/V/3)).

> *Se mi ne estus hebreo el la ghetto, la ideo pri la unuigo de la homaro aŭ tute ne venus al mi en la kapon, aŭ ĝi neniam tenus min tiel obstine en la daŭro de mia tuta vivo.*

– «Si no fos un jueu del gueto, la idea de la unificació de la humanitat o no m’hauria vingut mai al cap, o no m’hauria retingut mai tan obstinadament durant tota la meva vida.» Carta privada a Alfred Michaux, 21 de febrer de 1905 ([text](https://eo.wikisource.org/wiki/Zamenhof_pri_sia_vivo_-_Letero_de_Zamenhof_al_Michaux_%2821-an_de_Februaro_de_1905%29)). En una postdata li demana que digui que ell es defineix com a *Ruslanda hebreo*, «un jueu de Rússia».

## Sovint atribuïdes, però que no es troben als seus textos

Vikicitaro les recull sota el nom de Zamenhof sense indicar cap text d’origen. Hem cercat a l’*Originala Verkaro* de 1929 (amb 140 cartes), a la *Fundamenta Krestomatio*, al *Dua Libro* i al text complet de Vikifontaro, i no hem trobat cap de les dues redaccions:

- *Kiam la popoloj povos interkompreniĝi, ili ĉesos malami unu la alian.* – «Quan els pobles puguin entendre’s, deixaran d’odiar-se.» El mateix Zamenhof va rebutjar aquesta visió simplista (mira més avall).
- *Mi forĝis, kiel forĝisto aŭ seruristo, la ŝlosilon de l’mondo.* – «He forjat, com un ferrer o un manyà, la clau del món.» El text més proper és la carta a Borovko, on dissenya la llengua com una «clau» (*ŝlosilo*) que permet a un lector que no l’ha après entendre una carta.

## Preguntes freqüents

### Quina és la cita més famosa de Zamenhof?

Probablement la frase de Boulogne-sur-Mer de 1905: no francesos amb anglesos, ni russos amb polonesos, «sinó persones amb persones» (*sed homoj kun homoj*).

### Què volia dir Zamenhof amb la «idea interna» de l’esperanto?

En el seu últim discurs oficial en un congrés (Cracòvia, 1912) la va definir com a eliminar els murs entre els pobles sobre un fonament lingüístic neutral, de manera que tothom vegi en el seu proïsme només una persona i un germà. Va dir que no obliga cap esperantista en particular.

### Pensava Zamenhof que una llengua comuna acabaria amb l’odi?

No. A Ginebra, el 1906, va dir: «no creiem que un fonament neutral faci àngels de les persones» (*ni ne kredas, ke neŭtrala fundamento faros el la homoj anĝelojn*, [text](https://eo.wikisource.org/wiki/Originala_Verkaro/IV/5)). El 1915 va escriure que és fàcil fer germans de persones lliures i iguals, però impossible quan algunes d’elles es consideren amos legítims de les altres (*Post la Granda Milito*, [text](https://eo.wikisource.org/wiki/Originala_Verkaro/III/13)).

## Fonts

- L. L. Zamenhof, [*Originala Verkaro*](https://eo.wikisource.org/wiki/Originala_Verkaro), ed. Johannes Dietterle, 1929, a Vikifontaro: prefacis (part I), articles i textos d’homaranismo (III), discursos (IV), cartes (V), poemes (VI)
- [*Fundamenta Krestomatio*](https://www.gutenberg.org/ebooks/8224) i [*Dua Libro de l' Lingvo Internacia*](https://www.gutenberg.org/ebooks/20006), Project Gutenberg
- Adam Zakrzewski, [*Historiaj detaloj*](https://eo.wikisource.org/wiki/Universo_1910-06/Historiaj_detaloj), *Universo* 1910 (lema de la portada); Д-ръ Эсперанто, *Международный языкъ*, 1887, [portada i pàgina 2](https://ru.wikisource.org/wiki/%D0%9C%D0%B5%D0%B6%D0%B4%D1%83%D0%BD%D0%B0%D1%80%D0%BE%D0%B4%D0%BD%D1%8B%D0%B9_%D1%8F%D0%B7%D1%8B%D0%BA_%28%D0%97%D0%B0%D0%BC%D0%B5%D0%BD%D0%B3%D0%BE%D1%84%29/%D0%A2%D0%B8%D1%82%D1%83%D0%BB%D1%8C%D0%BD%D1%8B%D0%B9_%D0%BB%D0%B8%D1%81%D1%82), Wikisource en rus
- Zamenhof, [carta a Alfred Michaux, 21 de febrer de 1905](https://eo.wikisource.org/wiki/Zamenhof_pri_sia_vivo_-_Letero_de_Zamenhof_al_Michaux_%2821-an_de_Februaro_de_1905%29), Vikifontaro, d’A. Korĵenkov, *Homarano*, 2011
- A. Korĵenkov, [*Zamenhof: The Life, Works and Ideas of the Author of Esperanto*](http://www.esperantic.org/wp-content/uploads/2016/06/LLZ-Bio-En.pdf), Esperantic Studies Foundation, 2009 (temes dels discursos)
- Vikipedio, [Universala Kongreso de Esperanto](https://eo.wikipedia.org/wiki/Universala_Kongreso_de_Esperanto) (Ziko van Dijk, *Sed homoj kun homoj*, UEA 2005); Vikicitaro, [Ludoviko Lazaro Zamenhof](https://eo.wikiquote.org/wiki/Ludoviko_Lazaro_Zamenhof)