# Esperanto, ido, volapük, interlingua i altres llengües

Source: https://esperantopedia.org/ca/sobre-lesperanto/comparacio-amb-altres-llengues-construides/
Language: ca
Updated: 2026-11-08

> L’esperanto comparat amb el volapük, l’ido, l’interlingua, el novial, el lojban, el klingon, el toki pona i l’interslau: any, creador, parlants i trets.

L’esperanto (1887) és, **de llarg, la llengua construïda més parlada**. Els seus parlants s’estimen entre 60.000 i 2 milions, enfront d’unes quantes centenes o uns quants milers per als rivals més propers (l’ido, l’interlingua o el toki pona) i d’unes poques desenes per al volapük i el klingon. També té la Viquipèdia més gran de totes les llengües construïdes (uns 390.000 articles, enfront d’uns 65.000 de l’ido) i és l’única amb uns 1.000–2.000 parlants nadius.

Les llengües construïdes es reparteixen en alguns grups: les **llengües auxiliars internacionals**, pensades per a la comunicació entre nacions (volapük, esperanto, ido, interlingua, novial); les **llengües lògiques o filosòfiques** (lojban, toki pona) i les **llengües de ficció**, fetes per a llibres o pel·lícules (klingon). També hi ha **llengües zonals**, destinades a una sola família lingüística, com l’interslau.

## Taula comparativa

Les xifres de parlants són estimacions aproximades a partir de les fonts citades; poques vegades es mesuren i sovint se’n discuteix.

| Llengua | Any | Creador | Finalitat i base | Parlants estimats | Articles a la Viquipèdia (oct. 2026) | ISO 639-3 |
|---|---|---|---|---|---|---|
| **Esperanto** | 1887 | L. L. Zamenhof | Auxiliar internacional; arrels sobretot romàniques i germàniques, gramàtica aglutinant | 60.000–2 milions; 1.000–2.000 de nadius | 389.589 | epo |
| Volapük | 1879–80 | Johann Martin Schleyer | Auxiliar internacional; arrels sobretot germàniques, molt alterades | Unes 20–30 avui | 56.561 (en bona part creats per bots) | vol |
| Ido | 1907 | Comitè de la Delegació (Louis de Beaufront, Louis Couturat) | Esperanto reformat, sense lletres amb signes diacrítics | De 100–200 a uns quants milers (les estimacions difereixen) | 64.640 | ido |
| Occidental (interlingue) | 1922 | Edgar de Wahl | Auxiliar naturalista, d’aspecte semblant a les llengües romàniques | Unes poques desenes | 13.798 | ile |
| Novial | 1928 | Otto Jespersen | Auxiliar que barreja elements romànics i germànics | Molt pocs | 2.067 | nov |
| Interlingua | 1951 | IALA, Alexander Gode | Naturalista; vocabulari de cinc llengües de control | De unes quantes centenes a uns 1.500 | 30.291 | ina |
| Lojban | 1987 (gramàtica de referència 1997) | Logical Language Group, a partir del loglan (1955) | Llengua lògica de gramàtica sense ambigüitats | Uns 100 escriptors actius | 1.364 | jbo |
| Klingon | 1984–85 | Marc Okrand | Llengua de ficció per a *Star Trek* | Unes 20–30 persones amb fluïdesa | cap | tlh |
| Toki pona | 2001 (llibre 2014) | Sonja Lang | Minimalista; unes 120–137 paraules bàsiques | De centenars a uns quants milers | 4.688 | tok |
| Interslau | 2006–2011 | Jan van Steenbergen, Vojtěch Merunka i altres | Llengua zonal que entenen els parlants de llengües eslaves | 7.000–20.000 (segons el que s’afirma) | 1.738 | isv |

## En què es diferencia l’esperanto del volapük?

El **volapük** va ser el primer. El sacerdot alemany Johann Martin Schleyer en va publicar un esbós el 1879 i un llibre el 1880. Es va estendre de pressa, amb centenars de clubs i tres congressos internacionals fins al 1889, l’últim a París. Els seus partidaris afirmaven tenir prop d’un milió d’adeptes.

Es va ensorrar gairebé tan de pressa. Schleyer havia alterat les arrels fins que costava de reconèixer-les (*vol* «món» + *pük* «parla»), la gramàtica tenia moltes formes, i ell es resistia als canvis proposats per altres persones. Quan va aparèixer l’esperanto, el 1887, molts clubs de volapük hi van passar; el de Nuremberg, el 1888. L’estabilitat de l’esperanto va venir de l’enfocament contrari: Zamenhof va renunciar al control personal i la comunitat va fixar el nucli al *Fundamento* de 1905. Mira la [història de l’esperanto](https://esperantopedia.org/ca/sobre-lesperanto/historia/).

## En què es diferencia l’esperanto de l’ido?

L’**ido** («descendent» en esperanto) és un esperanto reformat, presentat a París el 1907 per un comitè de la Delegació per a l’Adopció d’una Llengua Auxiliar Internacional. El seu autor, que signava «Ido», va ser revelat el 1908 com a Louis de Beaufront, abans un esperantista destacat; més tard els historiadors hi veuen sobretot l’obra del filòsof Louis Couturat, que en va ser també el principal promotor.

| Tret | Esperanto | Ido |
|---|---|---|
| Lletres amb signes diacrítics | ĉ, ĝ, ĥ, ĵ, ŝ, ŭ | Cap (usa ch, sh, etc.) |
| Plural | *-j*: *hundoj* «gossos» | *-i*: *hundi* «gossos» |
| Concordança de l’adjectiu | Sí: *grandaj hundoj* | No: *granda hundi* |
| Acusatiu *-n* | Obligatori per al complement directe | Només quan l’ordre de les paraules és inusual |
| Vocabulari | Romànic, germànic, eslau | Basat de manera més estricta en el romànic |

Molts d’aquests canvis ja s’havien proposat a la votació de reforma de Zamenhof de 1894, que els esperantistes van rebutjar. L’ido es va endur alguns dirigents del moviment esperantista, però la majoria dels parlants corrents es van quedar, i l’ido ha continuat sent petit. Per a la història completa, una comparació gramatical més llarga i les xifres de parlants, mira [esperanto i ido](https://esperantopedia.org/ca/sobre-lesperanto/esperanto-i-ido/).

## En què es diferencia l’esperanto de l’interlingua?

L’**interlingua**, publicada el 1951 per la International Auxiliary Language Association (IALA) sota la direcció d’Alexander Gode, segueix un camí diferent. En comptes d’un sistema regular i inventat, pren les paraules internacionals que comparteixen les seves llengües de control (sobretot l’anglès, el francès, l’italià i l’espanyol-portuguès, amb l’alemany i el rus com a referències secundàries) en les seves formes naturals. Un parlant d’una llengua romànica sovint pot llegir l’interlingua a primera vista.

La contrapartida: l’interlingua és fàcil de **llegir** per a un europeu, però més difícil de **parlar** correctament, perquè conserva irregularitats de les llengües d’origen. L’esperanto, al principi, és menys conegut a primera vista, però és del tot regular, i per això és més fàcil de produir.

## I el klingon, el lojban i el toki pona?

Aquestes llengües no es van dissenyar per a la comunicació mundial:

- El **klingon** el va crear el lingüista Marc Okrand per a la pel·lícula *Star Trek III* (1984) i es descriu a *The Klingon Dictionary* (1985). És deliberadament estrany en so i gramàtica. Només unes quantes desenes de persones el parlen amb fluïdesa, tot i que molts fans en coneixen frases.
- El **lojban**, desenvolupat des de 1987 pel Logical Language Group a partir del loglan de James Cooke Brown, vol tenir una gramàtica sense cap ambigüitat, basada en la lògica de predicats.
- El **toki pona**, creat per la lingüista canadenca Sonja Lang (a internet des del 2001, llibre el 2014), només té unes 120–137 paraules bàsiques i expressa idees complexes combinant-ne de simples. El 2022 va rebre el codi ISO *tok*.

## I l’interslau?

L’**interslau** (*Medžuslovjansky*) és una llengua zonal pensada perquè l’entenguin sense estudi els parlants de totes les llengües eslaves. Va néixer de projectes iniciats el 2006 i fusionats el 2011, dirigits per Jan van Steenbergen i Vojtěch Merunka, i va rebre el codi ISO *isv* el 2024. A diferència de l’esperanto, no s’adreça a tot el món.

## Per què l’esperanto va reeixir allà on les altres no?

Els investigadors solen assenyalar una combinació de factors:

1. **Estabilitat.** El *Fundamento* de 1905 va fixar el nucli, i els aprenents no van veure canviar la llengua sota els peus, a diferència del volapük o de l’ido, els creadors dels quals la van continuar revisant.
2. **Propietat de la comunitat.** Zamenhof va renunciar als drets personals sobre la llengua i va deixar que els parlants la desenvolupessin.
3. **Facilitat d’aprenentatge.** Una gramàtica regular, una ortografia fonètica i una [formació de paraules](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/formacio-de-paraules/) productiva permeten d’arribar de pressa a una conversa real.
4. **Cultura i institucions.** Els congressos des de 1905, l’[Associació Universal d’Esperanto](https://esperantopedia.org/ca/sobre-lesperanto/organitzacions/), la [literatura](https://esperantopedia.org/ca/sobre-lesperanto/literatura/) original i, més tard, els parlants nadius van crear una comunitat viva, no només un projecte.

Els crítics responen que l’èxit de l’esperanto és relatiu: continua sent una llengua petita i sense cap estatus oficial. Mira les [crítiques a l’esperanto](https://esperantopedia.org/ca/sobre-lesperanto/critiques/).

## Preguntes freqüents

### Quina és la llengua construïda més parlada?

L’esperanto. Els seus parlants s’estimen entre 60.000 i 2 milions, molts més que els de qualsevol altra llengua construïda; les comunitats següents en nombre són de centenars o d’uns quants milers.

### L’ido és millor que l’esperanto?

L’ido va eliminar les lletres amb accent de l’esperanto, la concordança de l’adjectiu i la majoria dels usos de l’acusatiu, cosa que alguns troben més senzilla. Però té molts menys parlants, llibres i esdeveniments, de manera que per a l’ús pràctic l’esperanto és l’opció més sòlida.

### El klingon és més popular que l’esperanto?

No. El klingon és famós gràcies a *Star Trek*, i unes 250.000 persones usuàries de Facebook van arribar a dir que el parlaven, però només unes quantes desenes el dominen. L’esperanto té desenes de milers de parlants actius i els seus propis parlants nadius.

### Quina llengua construïda és la més fàcil d’aprendre?

El toki pona té el vocabulari més reduït, però no permet d’expressar-se amb precisió. Entre les llengües fetes per a la comunicació plena, l’esperanto i l’interlingua es consideren en general les més fàcils per als parlants de llengües europees.

### L’esperanto va substituir el volapük?

En bona part, sí. El volapük va tenir el punt àlgid a finals de la dècada de 1880, i molts dels seus clubs i partidaris, començant pel de Nuremberg el 1888, van passar a l’esperanto.

## Fonts

- Wikipedia, [Volapük](https://en.wikipedia.org/wiki/Volap%C3%BCk), [Ido](https://en.wikipedia.org/wiki/Ido), [Interlingue](https://en.wikipedia.org/wiki/Interlingue), [Novial](https://en.wikipedia.org/wiki/Novial), [Interlingua](https://en.wikipedia.org/wiki/Interlingua), [Lojban](https://en.wikipedia.org/wiki/Lojban), [Klingon language](https://en.wikipedia.org/wiki/Klingon_language), [Toki Pona](https://en.wikipedia.org/wiki/Toki_Pona), [Interslavic](https://en.wikipedia.org/wiki/Interslavic)
- Wikipedia (de), [Volapük](https://de.wikipedia.org/wiki/Volap%C3%BCk), [Ido](https://de.wikipedia.org/wiki/Ido_(Sprache)), [Interlingua](https://de.wikipedia.org/wiki/Interlingua), [Klingonische Sprache](https://de.wikipedia.org/wiki/Klingonische_Sprache), [Toki Pona](https://de.wikipedia.org/wiki/Toki_Pona); Wikipedia (pl), [Volapük](https://pl.wikipedia.org/wiki/Volap%C3%BCk), [Interlingua](https://pl.wikipedia.org/wiki/Interlingua)
- SIL International, pàgines dels codis ISO 639-3: [epo](https://iso639-3.sil.org/code/epo), [vol](https://iso639-3.sil.org/code/vol), [ido](https://iso639-3.sil.org/code/ido), [ina](https://iso639-3.sil.org/code/ina), [jbo](https://iso639-3.sil.org/code/jbo), [tlh](https://iso639-3.sil.org/code/tlh), [tok](https://iso639-3.sil.org/code/tok), [isv](https://iso639-3.sil.org/code/isv)
- Estadístiques de cada edició de la Viquipèdia a Wikimedia (consultades el 7 d’octubre de 2026; interlingua revisada l’11 d’octubre de 2026)
- Wikipedia, [Comparison between Esperanto and Ido](https://en.wikipedia.org/wiki/Comparison_between_Esperanto_and_Ido) i [1894 Esperanto reform project](https://en.wikipedia.org/wiki/1894_Esperanto_reform_project)
- Amri Wandel, ["How many people speak Esperanto?"](https://doi.org/10.7906/indecs.13.2.9), 2015 (xifra de Facebook sobre el klingon)