# Crítiques a l’esperanto: arguments i respostes

Source: https://esperantopedia.org/ca/sobre-lesperanto/critiques/
Language: ca
Updated: 2026-11-08

> L’esperanto és eurocèntric, masclista o un fracàs? Les crítiques principals (lèxic, lletres ĉ ĝ ŝ, gènere, acusatiu) amb dades i respostes.

Les crítiques més habituals a l’esperanto són que el seu **lèxic és europeu**, que les seves **lletres amb accent** (ĉ, ĝ, ĥ, ĵ, ŝ, ŭ) són poc pràctiques, que el seu **sistema de gènere** tracta el masculí com a opció per defecte, que l’**acusatiu i la concordança de l’adjectiu** el fan més difícil del necessari, que és «artificial» i **no té cultura**, i que ha **fracassat** com a llengua mundial. Cada objecció té algun fonament. Els defensors hi responen amb dades pròpies, i en diversos punts la comunitat mateixa va canviant l’ús.

Aquesta pàgina presenta les dues posicions amb neutralitat. Per al recorregut de la llengua, mira la [història de l’esperanto](https://esperantopedia.org/ca/sobre-lesperanto/historia/) i [quanta gent la parla](https://esperantopedia.org/ca/sobre-lesperanto/parlants/).

## El lèxic és massa europeu?

**La crítica.** Les arrels de l’esperanto provenen sobretot de llengües europees. Les estimacions situen **entre el 75 % i el 90 % del vocabulari** en les llengües romàniques (la xifra de Pierre Janton, un 80 %, citada per Krunoslav Puškar el 2015, és la més habitual), i la major part de la resta en el germànic, el grec i l’eslau. Un parlant d’espanyol o d’italià reconeix de seguida moltes paraules; un parlant de xinès, d’àrab o de suahili, no. Fins i tot el sistema de sons i alguna part de la gramàtica mostren influència eslava, reflex de l’origen de Zamenhof.

**La resposta.** Els defensors fan tres observacions:

- **La gramàtica no és típicament europea.** L’esperanto forma les paraules unint parts invariables (*san·a* «sa», *mal·san·a* «malalt», *mal·san·ul·ej·o* «hospital»), de manera força semblant als mots compostos del turc, del suahili o del xinès. No hi ha verbs irregulars ni gènere gramatical per a les coses. Mira la [formació de paraules](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/formacio-de-paraules/).
- **Aprendre-la continua sent més fàcil per a tothom.** Fins i tot sense arrels conegudes, un conjunt petit d’arrels amb afixos regulars hi ha molt menys per memoritzar que en una llengua nacional.
- **Les dades no mostren cap avantatge europeu en l’adopció.** L’estadístic Svend Vendelbo Nielsen no va trobar cap correlació significativa entre el grau de semblança de la llengua d’un país amb l’esperanto i el nombre de parlants d’esperanto que hi ha. La popularitat es correlacionava més amb la riquesa i l’accés a internet. També hi ha comunitats considerables fora d’Europa, per exemple al Brasil i a l’Àsia oriental.

Un parlant de català hi té un punt de partida favorable: moltes arrels romàniques (per exemple *fenestro* «finestra», *amiko* «amic», *lingvo* «llengua», *ĉielo* «cel») li resulten familiars. Però l’avantatge és només lèxic: la gramàtica s’ha d’aprendre igualment.

## Les lletres amb accent són un problema?

**La crítica.** L’esperanto fa servir sis lletres amb signes diacrítics: **ĉ, ĝ, ĥ, ĵ, ŝ, ŭ**. Són rares en altres alfabets, no hi són als teclats habituals i, en el passat, faltaven a molts tipus de lletra i màquines d’escriure. El projecte de reforma de 1894 les hauria eliminat, i la llengua rival ido (1907) les va suprimir.

**La resposta.** Cada lletra té un sol so, de manera que l’ortografia continua sent del tot fonètica. Zamenhof va oferir una alternativa, el «sistema h» (*ch, gh, hh, jh, sh, u*), i la comunitat hi va afegir el «sistema x» (*cx, gx, hx, jx, sx, ux*) per als ordinadors. Els telèfons i els teclats moderns accepten les lletres directament.

## L’esperanto és masclista?

**La crítica.** Molts noms de persona són masculins o no marcats per defecte, i el femení es deriva amb el sufix *-in-*: *patro* «pare» → *patrino* «mare», *sinjoro* «senyor» → *sinjorino* «senyora». Els crítics diuen que això reflecteix la societat europea del segle XIX. A més, l’esperanto no té cap pronom comú per a «ell o ella» que tothom accepti.

**La resposta i el canvi.** El prefix *ge-* engloba els dos sexes (*gepatroj* «pares»). Molts parlants tracten ara paraules de professió com *instruisto* «docent» com a neutres quant al gènere. Un pronom neutre, ***ri***, documentat per primera vegada el 1976, s’ha difós des d’aproximadament el 2010, i un estudi de Marcos Cramer del 2020 va trobar que el seu ús creixia, sobretot entre els parlants més joves. L’Acadèmia d’Esperanto no ha avalat *ri*; el 2020 el seu servei de consulta va dir que la comunitat encara no s’havia posat d’acord en una forma.

## L’acusatiu i la concordança de l’adjectiu són innecessaris?

**La crítica.** L’esperanto marca el complement directe amb **-n** (*Mi vidas la hundon* «Veig el gos») i fa concordar els adjectius en nombre i cas (*belajn florojn* «flors boniques», complement). Per als aprenents les llengües dels quals no tenen casos (l’anglès, el francès, el xinès) és la part més difícil de la gramàtica. La reforma de 1894 i l’ido van intentar reduir-la.

**La resposta.** L’acusatiu permet que l’ordre de les paraules sigui lliure (*La hundon vidas mi* continua volent dir «Veig el gos») i distingeix la direcció (*en la domo* «dins la casa» enfront de *en la domon* «cap a dins de la casa»). És del tot regular. La investigació sobre infants parlants nadius dona resultats variats: alguns l’usen de manera coherent, altres l’ometen per influència de l’altra llengua. Mira [l’acusatiu](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/acusatiu/) i els [parlants nadius](https://esperantopedia.org/ca/sobre-lesperanto/parlants-nadius/).

## L’esperanto és «artificial» i no té cultura?

**La crítica.** Com a llengua dissenyada, se suposa que l’esperanto no té història, ni parlants nadius, ni literatura. El lingüista alemany Jürgen Trabant, per exemple, va argumentar el 2011 que, a diferència del llatí, no té una gran literatura. El lingüista Ken Miner va sostenir que, sense parlants nadius com a autoritat, una lingüística veritable de l’esperanto és impossible.

**La resposta.** L’esperanto té ara més de 135 anys d’ús continuat, uns 1.000–2.000 parlants nadius, novel·les i poesia originals, traduccions de clàssics universals, música i pel·lícules. Polònia el va afegir el 2014 a la seva llista nacional de patrimoni cultural immaterial, i Àustria hi va afegir la cultura de l’esperanto el 2026. Mira la [literatura](https://esperantopedia.org/ca/sobre-lesperanto/literatura/) i la [música i el cinema](https://esperantopedia.org/ca/sobre-lesperanto/musica-i-cinema/).

## L’esperanto ha fracassat?

**La crítica.** Zamenhof esperava que l’esperanto esdevingués la segona llengua de tothom. Després de gairebé 140 anys, el parlen potser entre 60.000 i 2 milions de persones, cap estat no l’usa oficialment i l’anglès s’ha convertit en la llengua mundial de fet. França el va bloquejar a la Societat de Nacions a principis dels anys vint, i les resolucions favorables de la UNESCO de 1954 i 1985 no van portar a cap adopció.

**La resposta.** Els defensors distingeixen entre l’objectiu de la «victòria final» (*fina venko*) i el valor actual de la llengua. Des del **Manifest de Rauma** (1980), molts parlants veuen l’esperanto com una cosa que val la pena usar ara, com a comunitat cultural, i no només com a futura llengua mundial. També sostenen que els fets polítics (la guerra, la persecució, el poder econòmic del món anglòfon), i no pas defectes de la llengua, expliquen que s’hagi difós poc.

## Quins arguments aporten els defensors?

A més de respondre als crítics, els defensors assenyalen tres menes de proves. Cadascuna té límits.

| Argument | Proves | Limitació |
|---|---|---|
| L’esperanto ajuda a aprendre altres llengües (efecte «propedèutic») | Al programa britànic *Springboard to Languages* (2006–2011), alumnes de primària van aprendre primer esperanto; l’avaluació va trobar bona consciència lingüística i actituds positives envers l’aprenentatge de llengües. Experiments anteriors a Paderborn, a Alemanya, van observar que els alumnes que aprenien esperanto abans de l’anglès igualaven i acabaven superant les classes només d’anglès. | L’avaluació (Amanda Barton i Joanna Bragg, Universitat de Manchester) va ser sobretot un estudi de cas d’una sola escola, i el resum adverteix que una altra llengua, o classes de consciència lingüística, podrien haver tingut el mateix efecte. Una revisió posterior d’estudis d’aula a Anglaterra, de Roehr-Brackin i Tellier (2018), no va trobar un èxit més gran en l’aprenentatge posterior d’una altra llengua. Molts estudis antics manquen de mètodes rigorosos. |
| L’esperanto estalviaria diners | L’**informe Grin** de 2005, elaborat per al consell francès d’avaluació de l’educació, va estimar que el predomini de l’anglès aporta al Regne Unit uns **17.000–18.000 milions d’euros l’any**, i que usar l’esperanto a la UE podria estalviar uns **25.000 milions d’euros l’any**. | Pressuposa una decisió política que cap govern no ha pres i un temps d’aprenentatge d’aproximadament un terç del d’altres llengües. |
| L’esperanto és lingüísticament just | Cap parlant no té l’avantatge del parlant nadiu, a diferència de l’anglès. | Els parlants nadius de llengües europees continuen trobant el vocabulari més fàcil. |

## Preguntes freqüents

### L’esperanto és eurocèntric?

El lèxic ho és en bona part: les estimacions situen entre el 75 % i el 90 % en llengües romàniques, i la major part de la resta en germànic, grec i eslau. La gramàtica, feta de parts invariables, s’assembla més a la de llengües aglutinants com el turc o el suahili, i els estudis no han trobat cap relació clara entre la llengua d’un país i la popularitat de l’esperanto en aquest país.

### Per què l’esperanto no va esdevenir la llengua mundial?

Sobretot per raons polítiques: cap govern no el va adoptar, França el va bloquejar a la Societat de Nacions, els règims nazi i soviètic el van perseguir i, després de 1945, l’anglès es va difondre amb el poder econòmic i cultural dels Estats Units.

### L’esperanto és una llengua masclista?

Molts noms de persona són masculins per defecte, amb formes femenines derivades amb *-in-*. L’ús va canviant: molts parlants tracten paraules com *instruisto* com a neutres, i el pronom neutre *ri* s’usa cada vegada més, tot i que no té avalament oficial.

### Per què l’esperanto té lletres com ĉ i ŝ?

Perquè cada so tingui exactament una lletra i l’ortografia sigui fonètica. Quan les lletres no es poden teclejar, els parlants usen el sistema x (cx, sx) o el sistema h de Zamenhof (ch, sh).

### L’esperanto és realment més fàcil d’aprendre?

Per a la majoria d’aprenents, sí: té ortografia fonètica, no té verbs irregulars i la formació de paraules és regular. Fins a quin punt és més fàcil depèn de la teva llengua materna; els parlants de llengües europees es beneficien més del vocabulari conegut.

## Fonts

- Krunoslav Puškar, ["Common criticism of Esperanto: facts and fallacies"](https://web.archive.org/web/20160418104515/http://jki.amu.edu.pl/files/JKI%20-%20tom%2010%20-%202015.pdf), *Język. Komunikacja. Informacja* 10 (2015)
- Svend Vendelbo Nielsen, ["Explaining the density of Esperanto speakers with language and politics"](https://svendvnielsen.wordpress.com/2017/09/24/explaining-the-density-of-esperanto-speakers-with-language-and-politics/), 2017
- Wikipedia, [Esperanto](https://en.wikipedia.org/wiki/Esperanto) i Wikipedia (de), [Esperanto – Kritik](https://de.wikipedia.org/wiki/Esperanto)
- Wikipedia, [Gender reform in Esperanto](https://en.wikipedia.org/wiki/Gender_reform_in_Esperanto) i [Ri (pronoun)](https://en.wikipedia.org/wiki/Ri_(pronoun)); Marcos Cramer, [study on gender-neutral pronouns](https://lingvakritiko.com/2020/05/12/la-efektiva-uzado-de-seksneutralaj-pronomoj-lau-empiria-esplorstudo/), 2020
- Wikipedia, [1894 Esperanto reform project](https://en.wikipedia.org/wiki/1894_Esperanto_reform_project) i [Substitutions of the Esperanto alphabet](https://en.wikipedia.org/wiki/Substitutions_of_the_Esperanto_alphabet)
- Karen Roehr-Brackin i Angela Tellier, ["Esperanto as a tool in classroom foreign language learning in England"](https://doi.org/10.1075/lplp.00013.roe), *Language Problems and Language Planning* 42(1), 2018
- Karen Roehr, [The Springboard to Languages evaluation project: a summary report](http://repository.essex.ac.uk/5991/1/Repository_Roehr_2012b_EAB.pdf), University of Essex, 2012 (resum de l’avaluació d’Amanda Barton i Joanna Bragg, University of Manchester); Wikipedia, [Paderborn method](https://en.wikipedia.org/wiki/Paderborn_method)
- Wikipedia (fr), [Rapport Grin](https://fr.wikipedia.org/wiki/Rapport_Grin) i Vikipedio, [Raporto Grin](https://eo.wikipedia.org/wiki/Raporto_Grin)
- Ken Miner, ["The impossibility of an Esperanto linguistics"](https://doi.org/10.13130/2037-4550/838), *InKoj* 2(1), 2011