# Esperanto, castellà i anglès: quin és més fàcil?

Source: https://esperantopedia.org/ca/sobre-lesperanto/esperanto-castella-angles/
Language: ca
Updated: 2026-11-08

> En esperanto el verb té una sola forma per a totes les persones; un de castellà en té unes 50. Compara ortografia, gramàtica, paraules i temps d’estudi.

**L’esperanto és més fàcil que el castellà i l’anglès pel que fa a ortografia, gramàtica i formació de paraules, però molta menys gent el parla.** Té un so per lletra, cap verb irregular i una sola forma verbal per a totes les persones. Un verb castellà té unes 50 formes, i l’ortografia anglesa segueix poques regles.

Quant de temps estalvia això a un adult no s’ha mesurat bé. Les proves són uns quants experiments escolars antics i una revisió d’estudis amb infants del 2018. El castellà té uns 560–635 milions de parlants i l’anglès uns 1.500 milions; l’esperanto, entre 60.000 i 2 milions.

## Com es comparen l’esperanto, el castellà i l’anglès?

### Sons i ortografia

| | Esperanto | Castellà | Anglès |
|---|---|---|---|
| Lletres | 28 (5 vocals, 23 consonants) | 27 | 26 |
| Ortografia | Una lletra, un so; cap lletra muda | En general regular; la *h* és muda, *b* i *v* sonen igual, *c* i *g* canvien davant d’*e* i *i* | Irregular: 26 lletres per a 24–27 consonants i 13–25 vocals; *ough* té almenys deu pronúncies |
| Accent tònic | Sempre a la penúltima vocal | Penúltima síl·laba en un 80 % de les paraules; accent gràfic per a les excepcions | No es pot predir; s’ha d’aprendre paraula per paraula |

### Gramàtica

| | Esperanto | Castellà | Anglès |
|---|---|---|---|
| Gènere gramatical | Cap; *-in-* marca el femení: *patro* – *patrino* | Dos gèneres, en tots els noms | Cap; només *he*, *she*, *it* |
| Articles | Només *la*; no hi ha «un» | *el, la, los, las*; *un, una, unos, unas* | *the*; *a* o *an* |
| Plural | Sempre *-j*: *hundoj* | *-s* o *-es* | *-s* o *-es*, més els irregulars: *feet*, *sheep* |
| Adjectius | Concorden en nombre i cas: *grandajn hundojn* | Concorden en gènere i nombre | Sense concordança |
| Cas del complement | Acusatiu *-n* | Cap en els noms | Només en els pronoms (*I* – *me*) |
| Formes verbals | 6 per a cada verb: *esti, estas, estis, estos, estus, estu*, més els participis | Unes 50 formes simples; *ser* en té 53 | 4–5 per a un verb regular; *be* en té 8 |
| Verbs irregulars | Cap | Molts, com *ser*, *ir*, *tener* | Molts, com *be*, *go*, *have* |

El castellà té 16 temps verbals, 8 de simples i 8 de compostos, i cada temps simple té formes separades per a la persona i el nombre. Comptant totes les formes simples de les taules estàndard, en surten 51 de diferents per al verb regular *hablar* i 53 per a *ser* (Wiktionary); sense el futur de subjuntiu, que és rar, 46 i 48. La forma única per temps de l’esperanto és la diferència més gran. Mira els [verbs en esperanto](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/verbs/).

### Formació de paraules i parlants

| | Esperanto | Castellà | Anglès |
|---|---|---|---|
| Formació de paraules | 10 prefixos i 31 sufixos, cadascun amb un sol significat fix | Sufixos com *-ito*, *-ción*, *-mente*; menys sistemàtic | Prefixos i sufixos d’origen germànic, llatí i grec |
| Total de parlants | 60.000–2 milions (estimacions) | 561 milions (Ethnologue, 2026) fins a 635 milions (Instituto Cervantes, 2025) | Uns 1.500 milions (Ethnologue) |
| Parlants nadius | 1.000–2.000 | 487–520 milions | 372–380 milions |
| Aprenents o parlants de segona llengua | 2,8 milions d’inicis de curs (Duolingo, 2020) | 24 milions d’aprenents actius | Uns 1.100 milions de parlants de segona llengua |

Les xifres de l’esperanto són estimacions: mira [quanta gent parla esperanto](https://esperantopedia.org/ca/sobre-lesperanto/parlants/). El castellà és llengua oficial en 21 països.

El prefix *mal-* mostra la diferència en la formació de paraules. Inverteix qualsevol adjectiu: *bona* – *malbona*, *varma* – *malvarma*, *alta* – *malalta*. El castellà i l’anglès usen paraules separades: *bueno* – *malo*, *caliente* – *frío*, *alto* – *bajo*; «good» – «bad», «hot» – «cold», «high» – «low».

## Com es veu la mateixa frase en les tres llengües?

| Català | Esperanto | Castellà | Què canvia |
|---|---|---|---|
| Tinc dos gossos grans. | *Mi havas du grandajn hundojn.* | *Tengo dos perros grandes.* | L’esperanto marca el plural i l’objecte també a l’adjectiu; el castellà omet *yo* i posa l’adjectiu darrere del nom |
| Ahir vaig treballar, avui treballo, demà treballaré. | *Hieraŭ mi laboris, hodiaŭ mi laboras, morgaŭ mi laboros.* | *Ayer trabajé, hoy trabajo, mañana trabajaré.* | L’esperanto canvia la terminació només segons el temps; el castellà la canvia també segons la persona |
| Estàvem cansats, però feliços. | *Ni estis lacaj, sed feliĉaj.* | *Estábamos cansados, pero felices.* | El castellà ha de triar entre *estar* i *ser* i fer concordar el gènere (*cansadas* si són dones) |
| Parles esperanto? No, però l’estic aprenent. | *Ĉu vi parolas Esperanton? Ne, sed mi lernas.* | *¿Hablas esperanto? No, pero estoy aprendiendo.* | L’esperanto converteix qualsevol afirmació en pregunta amb *ĉu* |

## Què tenen en comú l’esperanto i el català?

Si el català és la teva llengua, comparteixes amb l’esperanto una bona part de les arrels romàniques i, a més, ja coneixes la concordança i els articles. Algunes arrels es reconeixen d’una ullada: *libro* «llibre», *amiko* «amic», *fenestro* «finestra», *familio* «família», *ĉambro* «cambra», *lingvo* «llengua», *ĉielo* «cel», *manĝi* «menjar», *akvo* «aigua». Altres, en canvi, no s’assemblen gens al català: *hundo* «gos», *birdo* «ocell», *vintro* «hivern».

També hi ha diferències que val la pena tenir presents: l’esperanto no té gènere gramatical (només hi ha un article, *la*, per a tots els noms), no conjuga el verb segons la persona (*mi estas*, *vi estas*, *ni estas*) i la seva ortografia és totalment fonètica. A canvi, has d’aprendre l’acusatiu *-n* i la concordança de l’adjectiu també en cas (*-n*), que el català no té.

### Pronunciació: les lletres amb accent i el català

Moltes lletres tenen un equivalent directe en català, i això t’ajuda:

| Esperanto | So | Català (exemple) |
|---|---|---|
| *ĉ* | [t͡ʃ] | *tx* de *cotxe* |
| *ŝ* | [ʃ] | *x* de *caixa* |
| *ĵ* | [ʒ] | *j* de *jove* i *g* de *gent* (català central) |
| *ŭ* | [w], semivocal, només després de vocal | *u* de *pau* o *Europa* |

I algunes són una trampa:

- **La *j* de l’esperanto no és la *j* catalana.** En esperanto sona [j], com la *i* de *iode* o de *iogurt*. El so de la *j* de *jove* s’escriu *ĵ* en esperanto.
- **La *ĥ*** és un so que el català no té (s’assembla a la *j* castellana de *jamón* o a la *ch* alemanya de *Bach*); es troba en poques paraules, com *ĥoro* «cor, coral».
- **La *c* de l’esperanto** sona [ts], com la *ts* de *gots*, no [k] ni [s]: *cent* es pronuncia «tsent».
- **La *ĝ*** sona [d͡ʒ], com la *j* de l’anglès *job* o el *tg* de *metge* en català central; a l’inici de paraula convé practicar-la.
- **La *g* i la *s*:** *g* sempre és [ɡ] (com *gat*) i *s* sempre és [s] (com *sol*); mai no sonen [ʒ] ni [z].
- **Les vocals:** l’esperanto en té només cinc, sempre clares; no hi ha *e* ni *o* obertes o tancades que calgui distingir.

## Quantes paraules comparteix l’esperanto amb el castellà i l’anglès?

La majoria d’arrels comunes de l’esperanto provenen de llengües romàniques, però el castellà rarament és la font esmentada. En la nostra anàlisi de les 1.000 arrels més freqüents (843 amb dades d’etimologia; 7 d’octubre de 2026), el 69 % són romàniques i el 24 % germàniques. Les taules completes són a [en què es basa l’esperanto](https://esperantopedia.org/ca/sobre-lesperanto/origen-de-les-paraules/).

| Font esmentada a Wiktionary | Proporció de les 843 arrels comunes |
|---|---|
| Qualsevol llengua romànica | 82 % (693 arrels) |
| Llatí | 45 % |
| Francès | 42 % |
| Italià | 28 % |
| Qualsevol llengua germànica | 37 % (310 arrels) |
| Anglès | 25 % (210 arrels) |
| Alemany | 21 % |
| Castellà | 3,6 % (30 arrels) |

Els percentatges sumen més del 100 %, perquè una arrel pot esmentar diverses llengües. En text corregut, el 74 % de les aparicions d’arrels tenen fonts romàniques i el 21 % germàniques.

Aquestes xifres mostren l’**origen, no el grau de reconeixement**. No hem trobat cap mesura publicada de quantes paraules d’esperanto reconeix un parlant de castellà o d’anglès, i per això no en donem cap percentatge. Alguns exemples mostren el patró:

| Esperanto | Castellà | Anglès | Font a Wiktionary |
|---|---|---|---|
| *libro* | *libro* | book | francès *livre*, italià i castellà *libro*, llatí *liber* |
| *amiko* | *amigo* | friend | llatí *amicus* |
| *akvo* | *agua* | water | italià *acqua*, llatí *aqua* |
| *familio* | *familia* | family | alemany, francès, italià i anglès |
| *birdo* | *pájaro* | bird | anglès *bird* |
| *vintro* | *invierno* | winter | alemany *Winter*, anglès *winter* |
| *hundo* | *perro* | dog | alemany *Hund* |
| *manĝi* | *comer* | to eat | francès *manger*, italià *mangiare* |
| *fenestro* | *ventana* | window | llatí *fenestra* |

Un parlant de castellà reconeix *libro*, *amiko* i *akvo* d’una ullada; un d’anglès, *birdo* i *vintro*. Cap dels dos no reconeix *hundo* ni *manĝi* sense aprendre’ls. Les 1.000 paraules més freqüents formen el 78,4 % de totes les paraules d’una col·lecció gran de frases quotidianes en esperanto ([paraules comunes](https://esperantopedia.org/ca/aprendre/1000-paraules/)).

## L’esperanto s’aprèn més de pressa que el castellà o l’anglès?

Probablement, però només n’hi ha proves indirectes. El Foreign Service Institute dels Estats Units situa el castellà a la Categoria I, el grup més fàcil per als parlants d’anglès, i hi enumera 24–30 setmanes d’estudi a temps complet (552–690 hores de classe a la taula actual; versions anteriors deien 600–750) per assolir una competència professional en expressió oral i lectura. El Defense Language Institute ensenya set hores al dia i, el 2022, 36 setmanes per a la Categoria I, que inclou el castellà. Tots dos són cursos intensius per a personal del govern, de manera que els aprenents a temps parcial en solen necessitar molt més.

Per a l’esperanto no hi ha cap mesura comparable. Tres estudis s’hi acosten més:

- **Thorndike, Universitat de Colúmbia (1925–1931).** Segons resums posteriors: un estudiant mitjà entenia l’esperanto escrit després de 20 hores millor que el francès, l’alemany, l’italià o el castellà després de 100 hores.
- **Helmar Frank, Paderborn (anys setanta i vuitanta).** Una classe que va aprendre esperanto durant 160 hores als cursos escolars 3–4 i després va començar l’anglès al curs 5 va arribar al mateix nivell d’anglès al curs 7 que una classe que havia començat l’anglès al curs 3.
- **Roehr-Brackin i Tellier, Essex (revisió d’estudis del 2006–2016, publicada el 2018).** Els infants de 6 a 12 anys van trobar l’esperanto més fàcil que el francès, però no van mostrar cap millora mesurable de la consciència lingüística ni de l’aprenentatge posterior d’idiomes.

Les revisions diuen que molts estudis antics tenien objectius poc clars, informes breus i mètodes febles. Cap no va comparar adults que aprenien esperanto i castellà amb el mateix criteri. La xifra aproximada de «unes 150 hores» i totes les proves són a [quant es triga a aprendre esperanto](https://esperantopedia.org/ca/aprendre/quant-es-triga/).

## Què no és més fàcil en esperanto?

- **L’acusatiu i la concordança.** Cada complement directe acaba en *-n* i cada adjectiu copia el nombre i el cas del nom: *Mi vidas grandajn hundojn.* Els parlants de castellà i de català coneixen la concordança; els d’anglès, no. Mira els [arguments sobre aquestes regles](https://esperantopedia.org/ca/sobre-lesperanto/critiques/).
- **Els correlatius.** Una taula de 45 paraules (*kiu, tiu, ĉiu, neniu, kie, tie…*) s’ha d’aprendre com a sistema.
- **El vocabulari.** La formació de paraules redueix la memorització, però no l’elimina. El vocabulari oficial té 4.953 elements fins al 2007, més 420 arrels afegides el 2023.
- **La pràctica.** Els parlants de castellà són centenars de milions, de manera que pel·lícules, música i converses hi són arreu. Practicar l’esperanto vol dir grups en línia, esdeveniments i viatges.
- **La utilitat.** Cap país no usa l’esperanto, i gairebé cap empresa no el demana.

## Quina llengua has d’aprendre?

| El teu objectiu | Millor opció | Per què |
|---|---|---|
| Viatjar per Espanya o per Amèrica Llatina | Castellà | Oficial en 21 països; la gent local rarament parla esperanto |
| Feina i estudis | Anglès, després castellà | El nombre més gran de parlants i d’aprenents; l’esperanto rarament és un requisit |
| Fer amics en molts països | Esperanto o anglès | L’esperanto té una comunitat unida i la xarxa gratuïta d’allotjament [Pasporta Servo](https://esperantopedia.org/ca/sobre-lesperanto/pasporta-servo/) |
| Una primera llengua ràpida i de baix risc | Esperanto | Regles regulars; un curs de 12 lliçons cobreix la gramàtica bàsica |
| Pel·lícules, música, notícies, llibres | Castellà o anglès | Una producció molt més gran; la literatura en esperanto té uns 10.000–25.000 títols |
| Curiositat per les llengües | Esperanto | Veus com funciona una gramàtica completa sense excepcions |

També les pots combinar. Moltes arrels d’esperanto tenen parents en castellà, però no s’ha mesurat quant ajuda. Per triar entre l’esperanto i altres llengües construïdes, mira [l’esperanto comparat amb l’ido, l’interlingua i d’altres](https://esperantopedia.org/ca/sobre-lesperanto/comparacio-amb-altres-llengues-construides/).

## Preguntes freqüents

### L’esperanto és més fàcil que el castellà?

En ortografia, verbs i gènere, sí: l’esperanto no té verbs irregulars ni gènere, mentre que un verb castellà té unes 50 formes. Pel que fa al temps total d’aprenentatge, no hi ha cap estudi directe amb adults, només experiments escolars antics i una revisió d’estudis amb infants del 2018.

### L’esperanto és més fàcil que l’anglès?

L’ortografia i l’accent tònic són molt més fàcils, perquè l’anglès té 26 lletres per a desenes de sons i no té cap regla d’accentuació. La gramàtica anglesa és senzilla en alguns aspectes: no té gènere, ni concordança d’adjectius, ni acusatiu. Per tant, la diferència és més petita en la gramàtica que en la pronunciació.

### L’esperanto s’assembla al castellà?

En part. Totes dues llengües tenen cinc vocals clares i moltes arrels d’origen llatí, però la gramàtica de l’esperanto és diferent, i el castellà només és la font esmentada d’un 4 % de les arrels comunes.

### He d’aprendre primer esperanto o castellà?

Aprèn castellà si vols parlar amb gent en la vida quotidiana, viatjar o treballar. Aprèn esperanto si vols un inici ràpid, una prova fàcil de l’aprenentatge de llengües o la seva comunitat. Molta gent fa les dues coses.

### Aprendre esperanto pot ajudar-me a aprendre castellà?

Alguns experiments escolars, com l’estudi de Paderborn, informen d’un efecte preparatori. Les millors proves recents, una revisió del 2018 d’estudis d’aula en anglès (Essex), no van trobar cap millora mesurable en l’aprenentatge posterior d’idiomes, de manera que convé prendre l’afirmació amb cautela.

## Fonts

- Akademio de Esperanto, [Fundamento de Esperanto (English grammar)](https://www.akademio-de-esperanto.org/fundamento/gramatiko_angla.html); PMEG, [basic pronunciation rules](https://bertilow.com/pmeg/skribo_elparolo/elparolo/bazaj_reguloj.html) i [Verboj](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/verboj/index.html)
- Wikipedia, [Spanish grammar](https://en.wikipedia.org/wiki/Spanish_grammar), [Spanish verbs](https://en.wikipedia.org/wiki/Spanish_verbs), [Spanish orthography](https://en.wikipedia.org/wiki/Spanish_orthography), [Spanish phonology](https://en.wikipedia.org/wiki/Spanish_phonology); Wiktionary, [ser](https://en.wiktionary.org/wiki/ser) (taula de conjugació; el recompte de formes és nostre)
- Wikipedia, [English grammar](https://en.wikipedia.org/wiki/English_grammar), [English phonology](https://en.wikipedia.org/wiki/English_phonology), [English orthography](https://en.wikipedia.org/wiki/English_orthography)
- Parlants: Instituto Cervantes, *El español en el mundo 2025*, segons [RTVC (28 d’octubre de 2025)](https://rtvc.es/espanol-hablantes-28-octubre-2025/); Wikipedia, [Spanish language](https://en.wikipedia.org/wiki/Spanish_language), [English language](https://en.wikipedia.org/wiki/English_language), [List of languages by total number of speakers](https://en.wikipedia.org/wiki/List_of_languages_by_total_number_of_speakers) (xifres d’Ethnologue)
- La nostra anàlisi d’etimologies de Wiktionary, ReVo i Tatoeba, 7 d’octubre de 2026: [en què es basa l’esperanto](https://esperantopedia.org/ca/sobre-lesperanto/origen-de-les-paraules/); entrades de Wiktionary (CC BY-SA) de les paraules d’exemple, via [Kaikki.org](https://kaikki.org/dictionary/Esperanto/)
- Temps d’aprenentatge: U.S. Department of State, [Foreign Language Training (FSI)](https://www.state.gov/foreign-language-training/) i [Wikibooks: Language Learning Difficulty for English Speakers](https://en.wikibooks.org/wiki/Wikibooks:Language_Learning_Difficulty_for_English_Speakers); [DLIFLC: About](https://www.dliflc.edu/about/) i Wikipedia, [Defense Language Aptitude Battery](https://en.wikipedia.org/wiki/Defense_Language_Aptitude_Battery)
- Estudis sobre l’esperanto: Wikipedia, [Paderborn method](https://en.wikipedia.org/wiki/Paderborn_method) i [Helmar Frank](https://en.wikipedia.org/wiki/Helmar_Frank); Wikipédia (francès), [Valeur propédeutique de l'espéranto](https://fr.wikipedia.org/wiki/Valeur_prop%C3%A9deutique_de_l%27esp%C3%A9ranto) (Thorndike); [Roehr-Brackin i Tellier (2018), repositori de la University of Essex](http://repository.essex.ac.uk/24243/)
- Xifres de l’esperanto: [quanta gent parla esperanto](https://esperantopedia.org/ca/sobre-lesperanto/parlants/); [Pasporta Servo](https://esperantopedia.org/ca/sobre-lesperanto/pasporta-servo/); [literatura en esperanto](https://esperantopedia.org/ca/sobre-lesperanto/literatura/)