# Esperanto i ido: diferències, història i parlants
Source: https://esperantopedia.org/ca/sobre-lesperanto/esperanto-i-ido/
Language: ca
Updated: 2026-11-08
> L’ido és l’esperanto reformat el 1907: sense accents, plural en -i i adjectius invariables. Compara gramàtica, escissió i parlants (1.000–5.000 vs 60.000+).
**L’ido és una llengua construïda presentada a París el 1907 com a «esperanto reformat».** Conserva les arrels i les terminacions fixes de l’esperanto, però elimina les lletres amb accent, forma el plural amb *-i*, no fa concordar els adjectius amb els noms i usa l’acusatiu *-n* només quan l’ordre de les paraules és inusual. El seu nom és la paraula esperanto *ido*, «descendent».
Un comitè de la Delegació per a l’Adopció d’una Llengua Auxiliar Internacional, impulsat pel filòsof i lògic Louis Couturat, va acceptar l’esperanto només «amb reformes» l’octubre del 1907. La majoria dels esperantistes no el van seguir. Fins i tot l’estimació central més baixa per a l’esperanto (uns 60.000 parlants) és més de deu vegades la xifra més alta que es cita per a l’ido (5.000).
Per al volapük, la interlingua i altres rivals, mira l’[esperanto comparat amb altres llengües construïdes](https://esperantopedia.org/ca/sobre-lesperanto/comparacio-amb-altres-llengues-construides/).
## Parlants: l’esperanto i l’ido en xifres
| Mesura | Esperanto | Ido |
|---|---|---|
| Parlants estimats | 60.000 a 2 milions ([totes les estimacions](https://esperantopedia.org/ca/sobre-lesperanto/parlants/)) | 100–200 (Blanke, 2000); 1.000–2.500 (Viquipèdia en alemany); 1.000–5.000 (Ido Foundation) |
| Parlants nadius | 1.000–2.000 | Sense xifra mundial; el registre de Finlàndia en recull 25 (finals de 2025) |
| Articles a la Viquipèdia, 8 oct. 2026 | 389.591 | 64.732 |
| Editors actius de la Viquipèdia, 8 oct. 2026 | 359 | 62 |
| Grans trobades | [Congrés Universal](https://esperantopedia.org/ca/sobre-lesperanto/congres-universal/), Graz 2026: 1.138 participants | Conferència d’ido, Echternach 2011: 24 participants |
Cap cens no compta els parlants de cap de les dues llengües a tot el món, de manera que totes les xifres de parlants són estimacions, i l’última fila compara anys diferents. Els «editors actius» són els que han fet alguna edició en els 30 dies anteriors.
## Història: el comitè del 1907 i l’escissió
La Delegació la van fundar el gener del 1901 Léopold Leau i Couturat perquè uns especialistes triessin una llengua internacional. El 1907 tenia el suport de 310 societats i d’uns 1.250 acadèmics. El maig del 1907 l’Associació Internacional d’Acadèmies, a Viena, es va declarar incompetent, i la Delegació va nomenar un comitè propi.
El comitè es va reunir a París del 15 al 24 d’octubre del 1907. Louis de Beaufront, un esperantista francès destacat, hi va presentar l’esperanto, perquè les normes impedien de fer-ho al seu autor, [Zamenhof](https://esperantopedia.org/ca/sobre-lesperanto/zamenhof/). Cap al final va aparèixer un projecte anònim signat «Ido», i el comitè va acceptar l’esperanto en principi, amb canvis que havia de fixar una comissió permanent.
Beaufront va admetre el 1908 que era «Ido». L’*Enciklopedio de Esperanto* (1934) diu que Beaufront «va resultar ser-ne l’autor principal, o va ser proclamat com a tal»; autors posteriors, com Detlev Blanke, hi veuen sobretot l’obra de Couturat, amb Beaufront com a cara pública. Les fonts difereixen sobre com es va repartir la feina.
Zamenhof havia proposat reformes semblants el 1894, i els seus lectors les havien rebutjat en una votació; el 1907 va advertir que el comitè no tenia cap autoritat. La Viquipèdia en anglès diu que la comissió va donar un mes al Comitè Lingüístic de l’esperanto per acceptar les reformes i va trencar les relacions quan no va arribar cap resposta. El *Fundamento* de 1905 havia fet vinculant el nucli de la llengua (mira la [història](https://esperantopedia.org/ca/sobre-lesperanto/historia/)).
L’*Enciklopedio* diu que un 20 % dels dirigents de l’esperanto, però només un 3–4 % dels esperantistes corrents, van passar a l’ido. Els esperantistes discuteixen la legitimitat del comitè: dels seus 12 membres, diuen, només quatre hi van participar. La gramàtica de l’ido respon que la votació per adoptar l’esperanto amb canvis va ser unànime i atribueix l’escissió als qui van oblidar les seves promeses.
## L’ido després del 1907
Els partidaris de l’ido van formar una Acadèmia i el 1908 van llançar el mensual *Progreso*. La Delegació es va dissoldre el 31 de juliol del 1910 després de fundar la Unió per a la Llengua Internacional Ido (ULI), que encara és el seu organisme oficial.
Couturat va morir el 3 d’agost del 1914 en un xoc de cotxes, a l’inici de la Primera Guerra Mundial. El 1928 Otto Jespersen va deixar l’ido per la seva pròpia llengua, el novial. L’ido ha canviat poc des del 1922.
## Diferències principals en gramàtica i vocabulari
| Tret | Esperanto | Ido | Exemple (esperanto / ido) |
|---|---|---|---|
| Alfabet | 28 lletres, incloses *ĉ ĝ ĥ ĵ ŝ ŭ* | 26 lletres, sense signes diacrítics; *ch*, *sh*, *qu* | *ĉambro*, *ŝuo*, *kvadrato* / *chambro*, *shuo*, *quadrato* |
| Plural | S’afegeix *-j* | *-o* es canvia per *-i* | «cases»: *domoj* / *domi* |
| Adjectius | Concorden amb el nom | Mai no canvien | «gossos grans»: *grandaj hundoj* / *granda hundi* |
| Acusatiu *-n* | Marca sempre el complement | Només quan el complement no és clar, per exemple si va primer | «Bec llet»: *Mi trinkas lakton* / *Me drinkas lakto* |
| Verbs | Infinitiu *-i*, imperatiu *-u* | Infinitiu *-ar*, imperatiu *-ez* | «anar», «ves!»: *iri*, *iru!* / *irar*, *irez!* |
| Pronoms | *mi*; *li*, *ŝi*, *ĝi* | *me*; *il(u)*, *el(u)*, *ol(u)*, més el comú *lu* | «Soc»: *Mi estas* / *Me esas* |
| Gènere | Moltes paraules de persona són masculines per defecte; *-in-* fa el femení | Arrels neutres; *-ul-* masculí, *-in-* femení | «germà», «germana»: *frato*, *fratino* / *fratulo*, *fratino* |
| Formació de paraules | Cal aprendre la classe de paraula d’una arrel | Reversible, amb sufixos addicionals | «coronar»: *kroni* / *kronizar* |
| Paraules interrogatives | Taula: *kie*, *tie*, *kiu* | D’origen llatí: *ube*, *ibe*, *qua* | «on»: *kie* / *ube* |
| Vocabulari | Romànic, germànic, eslau | Contrastat amb sis llengües, més romànic | «i», «escola»: *kaj*, *lernejo* / *e(d)*, *skolo* |
Mira [l’acusatiu](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/acusatiu/) i [els noms i els adjectius](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/noms-i-adjectius/) per al costat de l’esperanto. En ido, *frato* tot sol vol dir «germà o germana».
Les llengües són properes: la Viquipèdia en alemany, seguint Detlev Blanke, situa la diferència de gramàtica i de vocabulari en no més d’un 15 %. Hi ha falsos amics: *grava* vol dir «important» en esperanto però «pesat» en ido, i *legi* vol dir «llegir» però «lleis». La Viquipèdia en esperanto fa remuntar el sufix *-end-*, oficial en esperanto des del 1953, a l’ido.
## El parenostre en les dues llengües
El començament del parenostre: la redacció de Zamenhof del primer manual d’esperanto (1887) i la traducció a l’ido de Beaufront, impresa el 1924. Zamenhof va morir el 1917, Beaufront el 1935.
**Esperanto:**
Patro nia, kiu estas en la ĉielo, sankta estu Via nomo, venu reĝeco Via, estu volo Via, kiel en la ĉielo, tiel ankaŭ sur la tero.
**Ido:**
Patro nia qua esas en la cieli, Vua nomo santigesez; Vua regno arivez; Vua volo esez obediata, quale en la cielo, anke (tale) sur la tero.
**Català (traducció literal de l’esperanto; no és el text litúrgic):** Pare nostre, que ets al cel, sant sigui el teu nom; vingui el teu regne; sigui la teva voluntat, com al cel, així també a la terra.
Compara *kiu estas* i *qua esas* «que és», *kiel* i *quale* «com», *ankaŭ* i *anke* «també». L’imperatiu en esperanto és *estu*; en ido, *esez*. Més a la nostra pàgina de [textos d’exemple](https://esperantopedia.org/ca/aprendre/textos-en-esperanto/).
## Què has d’aprendre: esperanto o ido?
**Aprèn esperanto si vols tenir gent amb qui parlar, i considera l’ido si les seves regles t’atrauen.**
L’ido va bé per a un aprenent a qui no agraden les lletres amb accent ni les terminacions de cas, o que coneix bé les llengües romàniques. Té traduccions d’*El Petit Príncep*, dels Salms i de l’Evangeli de Lluc, i revistes com *Progreso*, però la comunitat és petita, de manera que hi ha pocs interlocutors, cursos i llibres.
L’esperanto té la mateixa gramàtica bàsica i, a més, parlants nadius, congressos anuals, una Viquipèdia gran, un [curs](https://esperantopedia.org/ca/aprendre/curs/) gratuït i una llarga tradició literària. Els accents i l’acusatiu són les objeccions habituals ([crítiques a l’esperanto](https://esperantopedia.org/ca/sobre-lesperanto/critiques/)). Les llengües són properes, de manera que aprendre’n una ja et fa avançar molt per llegir l’altra.
## Preguntes freqüents
### Quina és la diferència entre l’esperanto i l’ido?
L’ido és l’esperanto reformat el 1907. No té lletres amb accent, el plural és en *-i*, els adjectius són invariables, l’acusatiu s’usa només quan cal, les arrels són neutres quant al gènere i el vocabulari és més romànic.
### L’ido és més fàcil que l’esperanto?
L’ido elimina algunes terminacions i les lletres amb accent, cosa que a molts aprenents els agrada. Hi afegeix sufixos addicionals, paraules interrogatives menys regulars i una ortografia amb dígrafs. No hem trobat cap experiment publicat que compari els temps d’aprenentatge, de manera que «més fàcil» depèn de les teves llengües i dels teus objectius.
### Quanta gent parla ido?
Les estimacions publicades van de 100–200 (2000) a 1.000–5.000 (Ido Foundation). Ningú no els ha comptat; el registre de Finlàndia recull 25 persones amb l’ido com a llengua materna. Les estimacions per a l’esperanto parteixen d’uns 60.000 parlants.
### Per què es va escindir l’ido de l’esperanto?
Couturat i Beaufront volien eliminar el que consideraven defectes de l’esperanto, i un comitè de la Delegació va avalar el seu projecte l’octubre del 1907. La majoria dels esperantistes es van negar a canviar una llengua ja fixada pel *Fundamento* de 1905.
### S’usa encara l’ido?
A petita escala. L’ULI celebra convencions anuals, *Progreso* continua sortint i la Viquipèdia en ido té 64.732 articles. L’ús quotidià és molt menor que el de l’esperanto.
## Fonts
- Wikipedia, [Ido](https://en.wikipedia.org/wiki/Ido), [Comparison between Esperanto and Ido](https://en.wikipedia.org/wiki/Comparison_between_Esperanto_and_Ido), [Delegation for the Adoption of an International Auxiliary Language](https://en.wikipedia.org/wiki/Delegation_for_the_Adoption_of_an_International_Auxiliary_Language), [Louis de Beaufront](https://en.wikipedia.org/wiki/Louis_de_Beaufront), [1894 Esperanto reform project](https://en.wikipedia.org/wiki/1894_Esperanto_reform_project), [Union for the International Language Ido](https://en.wikipedia.org/wiki/Union_for_the_International_Language_Ido)
- Wikipedia (fr), [Délégation pour l'adoption d'une langue auxiliaire internationale](https://fr.wikipedia.org/wiki/D%C3%A9l%C3%A9gation_pour_l%27adoption_d%27une_langue_auxiliaire_internationale); Wikipedia (de), [Ido (Sprache)](https://de.wikipedia.org/wiki/Ido_(Sprache))
- Vikipedio, [Esperanto kaj Ido komparataj](https://eo.wikipedia.org/wiki/Esperanto_kaj_Ido_komparataj) (cita l’*Enciklopedio de Esperanto*), [Louis Couturat](https://eo.wikipedia.org/wiki/Louis_Couturat), [Patro nia](https://eo.wikipedia.org/wiki/Patro_nia) (text de Zamenhof de 1887, *Unua Libro* p. 19)
- *Enciklopedio de Esperanto* (Budapest, 1934), articles «Ido» i «Reformoj en E», còpies: [part 1](http://miresperanto.com/konsultoj/enciklopedio-1.htm) i [part 3](http://miresperanto.com/konsultoj/enciklopedio-3.htm); Otto Jespersen, [History of our language (Ido)](https://www.oocities.org/idojc/Hist.html) (1912, traducció anglesa); Henry Jacob, [*A Planned Auxiliary Language*](https://web.archive.org/web/20120321170702/http://interlanguages.net/PALih.html), capítol sobre l’ido (1947); Léopold Leau, [The Truth about the Delegation in 1907](https://web.archive.org/web/20220327235950/http://interlanguages.net/truth.html), *Progreso*, agost del 1933; Detlev Blanke, *Internationale Plansprachen* (Berlín, 1985), p. 187, i Ivo Lapenna, Ulrich Lins, Tazio Carlevaro, *Esperanto en perspektivo* (Rotterdam, 1974), p. 423, ambdós segons la Viquipèdia en alemany: [Ido (Sprache)](https://de.wikipedia.org/wiki/Ido_(Sprache)) i [Wilhelm Ostwald](https://de.wikipedia.org/wiki/Wilhelm_Ostwald)
- MacTutor, [Louis Couturat](https://mathshistory.st-andrews.ac.uk/Biographies/Couturat/); Encyclopedia.com, [Couturat, Louis](https://www.encyclopedia.com/history/historians-and-chronicles/historians-miscellaneous-biographies/louis-couturat)
- Wikipedio, [Ido](https://io.wikipedia.org/wiki/Ido) (*Patro nia* de Beaufront, del *Bulletin Français-Ido*, nov.–des. del 1924, p. 288), [Historio di Ido](https://io.wikipedia.org/wiki/Historio_di_Ido)
- Beaufront, *Kompleta Gramatiko Detaloza di la Linguo Internaciona Ido* (1925), [Quo esas Ido?](https://wikisource.org/wiki/KGD/Quo_esas_Ido%3F) i [Substantivo](https://wikisource.org/wiki/KGD/Substantivo) a Wikisource
- PMEG, [O-vortoj](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/o-vortoj/bazaj_reguloj.html), [A-vortoj](https://bertilow.com/pmeg/gramatiko/a-vortoj/bazaj_reguloj.html), [-in-](https://bertilow.com/pmeg/vortfarado/afiksoj/sufiksoj/in.html), [-end-](https://bertilow.com/pmeg/vortfarado/afiksoj/sufiksoj/end.html); Wiktionary, [grava](https://en.wiktionary.org/wiki/grava), [lego](https://en.wiktionary.org/wiki/lego)
- Ido Foundation, [IDO](https://idofonduro.org/wp/index.php/en/ido/); Detlev Blanke (2000), citat a Sabine Fiedler, [Phraseology in planned languages](https://books.google.com/books?id=CAIZ9BHOkBwC&pg=PA779), De Gruyter, 2007, p. 779
- Statistics Finland, [Population by language, table 11rm](https://pxdata.stat.fi/PXWeb/pxweb/en/StatFin/StatFin__vaerak/11rm.px), i estadístiques de Wikimedia de la Viquipèdia en [esperanto](https://eo.wikipedia.org/wiki/Special:Statistics) i en [ido](https://io.wikipedia.org/wiki/Special:Statistics) (totes consultades el 8 d’octubre de 2026)