# Fundamento de Esperanto: el text complet de 1905 en línia

Source: https://esperantopedia.org/ca/sobre-lesperanto/fundamento/
Language: ca
Updated: 2026-11-08

> El Fundamento de Esperanto (1905) és la base immutable de la llengua. Llegeix-ne el pròleg, les 16 regles, els 42 exercicis i el diccionari complets.

El *Fundamento de Esperanto* («Fonament de l’esperanto») és el llibre de 1905 en què L. L. Zamenhof va fixar el nucli de la llengua. Té quatre parts: un pròleg, una gramàtica amb les [16 regles](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/16-regles/), 42 exercicis i el diccionari *Universala Vortaro*. El primer Congrés Universal d’Esperanto el va declarar obligatori l’agost de 1905, i ningú no el pot canviar.

Aquesta secció conté el text sencer, copiat sense canvis de l’edició de l’Acadèmia d’Esperanto (*Akademio de Esperanto*).

<!--fundamento-->

## Per què és obligatori el Fundamento?

El punt 4 de la Declaració de Boulogne, adoptada al primer congrés el 9 d’agost de 1905, designa el llibre com l’única base fixa de la llengua: *La sola unu fojon por ĉiam deviga por ĉiuj Esperantistoj fundamento de la lingvo Esperanto estas la verketo "Fundamento de Esperanto", en kiu neniu havas la rajton fari ŝanĝon.* – «L’únic fonament de la llengua esperanto, obligatori d’una vegada per sempre per a tots els esperantistes, és l’obreta *Fundamento de Esperanto*, en la qual ningú no té dret a fer cap canvi.»

El mateix punt diu que l’esperanto no té cap legislador personal. Les opinions i les obres posteriors de Zamenhof són privades i no obliguen ningú, igual que les de qualsevol altre parlant.

La base pot créixer, però només per addició. L’[Acadèmia d’Esperanto](https://esperantopedia.org/ca/sobre-lesperanto/academia-desperanto/) hi afegeix arrels oficials mitjançant les Addicions Oficials; no pot alterar el llibre. Els nivells d’autoritat s’expliquen a [esperanto oficial](https://esperantopedia.org/ca/sobre-lesperanto/esperanto-oficial/).

## Què hi ha al Fundamento?

| Part | Què conté | Llengües |
|---|---|---|
| [Antaŭparolo](https://esperantopedia.org/ca/sobre-lesperanto/fundamento/prolec/) | El pròleg de Zamenhof, datat a Varsòvia el juliol de 1905: per què la base ha de ser intocable i com pot créixer igualment la llengua | esperanto |
| [Gramatiko](https://esperantopedia.org/ca/sobre-lesperanto/fundamento/gramatica/) | L’alfabet amb indicacions de pronunciació i les 16 regles | francès, anglès, alemany, rus, polonès |
| [Ekzercaro](https://esperantopedia.org/ca/sobre-lesperanto/fundamento/exercicis/) | 42 exercicis numerats (§1–§42), de l’alfabet a la formació de paraules, cadascun seguit de les seves paraules noves | esperanto, paraules noves en 5 llengües |
| [Universala Vortaro](https://esperantopedia.org/ca/sobre-lesperanto/fundamento/diccionari-universal/) | 2.635 arrels, afixos i paraules petites més 298 paraules derivades, cadascuna amb cinc traduccions | esperanto amb 5 llengües |

Les xifres d’entrades són un recompte propi de l’edició de l’Acadèmia. L’Acadèmia mateixa compta 2.768 «elements fonamentals» en tot el llibre, perquè hi comptabilitza arrels, afixos i terminacions de les quatre parts.

Tret del pròleg, el material és anterior al llibre. La gramàtica prové de l’[*Unua Libro*](https://esperantopedia.org/ca/sobre-lesperanto/unua-libro/) de 1887; el diccionari i els exercicis havien aparegut per separat el 1893–1894. L’editorial Hachette va publicar el llibre reunit a París el 1905.

## Com el llegeixo aquí?

- **Primer el pròleg**, si vols saber per què l’esperanto té una base fixa; **primer la gramàtica**, si vols les regles mateixes.
- **Toca qualsevol paraula** del pròleg o dels exercicis. Un quadre mostra, en color, les parts de la paraula (arrel, prefix, sufix, terminació), amb el significat i un enllaç al nostre [diccionari](https://esperantopedia.org/ca/diccionari/).
- **Enllaça un exercici concret**: cada § té la seva àncora, per exemple el §11, on comença el conte *La feino*.
- **Cerca una arrel**: l’*Universala Vortaro* té una pàgina per lletra, i cada entrada enllaça amb l’entrada del diccionari actual quan en tenim.

Les grafies antigues i els errors de traducció de 1905 es queden al text, com volia Zamenhof. El seu pròleg diu: *La fundamento devas resti severe netuŝebla eĉ kune kun siaj eraroj* – «El fonament ha de romandre estrictament intocable, fins i tot amb els seus errors.»

## És el Fundamento un bon manual?

No, i el mateix Zamenhof ho va dir. El pròleg afirma que el llibre «no s’ha de considerar de cap manera el millor manual i diccionari d’esperanto». Recomanava manuals més complets per aprendre i el Fundamento com a guia del que és oficial.

Per aprendre la llengua, comença pel nostre [curs](https://esperantopedia.org/ca/aprendre/curs/) i les [16 regles explicades en llenguatge senzill](https://esperantopedia.org/ca/gramatica/16-regles/). Torna al Fundamento quan vulguis comprovar la redacció original.

## Fonts

- [Akademio de Esperanto – Fundamento de Esperanto (online edition)](https://www.akademio-de-esperanto.org/fundamento/)
- [David K. Jordan – The Boulogne Declaration (Esperanto text with English translation)](https://pages.ucsd.edu/~dkjordan/eo/teko/BulonjaDeklaracio.html)
- [Wikipedia – Declaration of Boulogne](https://en.wikipedia.org/wiki/Declaration_of_Boulogne)
- [Wikipedia – Fundamento de Esperanto](https://en.wikipedia.org/wiki/Fundamento_de_Esperanto)
- [Vikipedio – Fundamento de Esperanto](https://eo.wikipedia.org/wiki/Fundamento_de_Esperanto)
- [Akademio de Esperanto – Akademia Vortaro: Klarigoj](https://www.akademio-de-esperanto.org/akademia_vortaro/klarigoj.html)