# Sobre l’esperanto: història, parlants i cultura Source: https://esperantopedia.org/ca/sobre-lesperanto/ Language: ca Updated: 2026-11-08 > L. L. Zamenhof va publicar l’esperanto a Varsòvia el 1887. Avui el parlen entre unes 60.000 i 2 milions de persones, amb congressos i llibres propis. L’**esperanto** és una llengua internacional construïda, creada per l’oftalmòleg jueu polonès **Ludwik Lejzer Zamenhof** (1859–1917). El va publicar a Varsòvia el **26 de juliol de 1887** en un petit llibre conegut com a *Unua Libro* («Primer Llibre»), amb el pseudònim *Doktoro Esperanto*, «Doctor Esperançat». El pseudònim es va convertir en el nom de la llengua. Llegeix la [història de l’esperanto](https://esperantopedia.org/ca/sobre-lesperanto/historia/) completa o la [vida de Zamenhof](https://esperantopedia.org/ca/sobre-lesperanto/zamenhof/). ## Dades clau | Dada | Detall | |---|---| | Creador | L. L. Zamenhof (1859–1917) | | Primera publicació | 26 de juliol de 1887, Varsòvia | | Parlants | Entre uns 60.000 i 2 milions, segons la definició ([totes les estimacions](https://esperantopedia.org/ca/sobre-lesperanto/parlants/)) | | Parlants nadius | Uns 1.000–2.000 (*denaskuloj*) | | Estatus oficial | Cap país no l’usa com a llengua oficial | | Codis de llengua | ISO 639-1 `eo`, ISO 639-3 `epo` | | Organització més gran | Associació Universal d’Esperanto (UEA), fundada el 1908 | | Esdeveniment anual principal | Congrés Universal d’Esperanto, des de 1905 | | Viquipèdia | Uns 390.000 articles en esperanto (octubre de 2026) | | Símbol | Estrella verda; bandera verda adoptada el 1905 | ## Qui parla esperanto, i on? L’esperanto no té cap país d’origen. Els seus parlants viuen en més de 120 països, amb les comunitats més fortes a Europa, a l’Àsia oriental i al Brasil, i amb grups que creixen a l’Àfrica. Es troben als congressos, s’acullen mútuament a través de la xarxa *Pasporta Servo* i parlen en línia. Mira [on es parla l’esperanto](https://esperantopedia.org/ca/sobre-lesperanto/paisos/). ## Quina cultura té l’esperanto? Més d’un segle d’ús ha donat novel·les i poesia originals, traduccions de clàssics universals, música, pel·lícules, pòdcasts i revistes. El [Congrés Universal d’Esperanto](https://esperantopedia.org/ca/sobre-lesperanto/congres-universal/) s’ha celebrat gairebé cada any des de 1905, i el 15 de desembre, aniversari de Zamenhof, es celebra com a Dia de Zamenhof. ## L’esperanto és un èxit o un fracàs? Totes dues opinions tenen arguments seriosos. L’esperanto no ha arribat a ser la segona llengua del món, com esperava Zamenhof, i els crítics assenyalen el seu vocabulari europeu. Els defensors responen que és, amb diferència, la llengua construïda més usada i que després de gairebé 140 anys té una comunitat viva. Tractem amb franquesa les [crítiques a l’esperanto](https://esperantopedia.org/ca/sobre-lesperanto/critiques/) i com es [compara amb altres llengües construïdes](https://esperantopedia.org/ca/sobre-lesperanto/comparacio-amb-altres-llengues-construides/). Les pàgines següents responen amb detall, i amb fonts, les preguntes més habituals. Per a respostes ràpides, consulta les [preguntes freqüents sobre l’esperanto](https://esperantopedia.org/ca/preguntes-frequents/). ## Una dita entre els esperantistes

Amb l’anglès te’n sortiràs a qualsevol aeroport del món. Amb l’esperanto, algú t’hi estarà esperant.

Kun la angla vi interkompreniĝos en ĉiu flughaveno de la mondo. Kun Esperanto iu atendos vin tie.

Pasporta Servo: estades gratuïtes amb parlants d’esperanto →
## Fonts - Viquipèdia, [Esperanto](https://ca.wikipedia.org/wiki/Esperanto); Wikipedia (en anglès), [Esperanto](https://en.wikipedia.org/wiki/Esperanto) i [Unua Libro](https://en.wikipedia.org/wiki/Unua_Libro) - SIL International, [ISO 639-3: epo](https://iso639-3.sil.org/code/epo) - Associació Universal d’Esperanto, [sobre la UEA](https://uea.org/asocio) - Vikipedio, [estadístiques](https://eo.wikipedia.org/wiki/Special:Statistics): 389.655 articles l’11 d’octubre de 2026 - Les pàgines detallades enllaçades més amunt, cadascuna amb les seves fonts