Val la pena aprendre esperanto? Motius, proves i límits

Val la pena aprendre esperanto si vols una llengua que puguis començar a fer servir en unes setmanes, amfitrions i amics en altres països, o una primera mirada fàcil a com funcionen les llengües. No val la pena per a una carrera professional ni per establir-te en un país concret. Els motius més sòlids són una gramàtica regular (les 16 regles) i una comunitat viva. La idea que facilita l’aprenentatge d’altres llengües és plausible, però no està demostrada.

#Quins són els motius i quina força tenen les proves?

#L’esperanto s’aprèn de pressa?

Sí, en l’etapa de principiant. Tres característiques estalvien temps. L’ortografia té un so per lletra, amb l’accent a la penúltima síl·laba. Cada verb té una sola forma per a totes les persones, i no hi ha verbs irregulars. I la formació de paraules converteix una arrel en tota una família: san·a «sa» dona mal·san·a «malalt» i mal·san·ul·ej·o «hospital».

Les proves són escasses, però apunten en una mateixa direcció. Una revisió del 2018 d’estudis amb alumnes anglesos de primària de 6 a 12 anys va trobar que l’esperanto és més fàcil d’aprendre que el francès per a principiants. L’estimació més citada són unes 150 hores per a un nivell que en una llengua nacional en requereix entre 1.000 i 2.000, però la font és feble: llegeix-ho com a «mesos, no anys». Cap estudi modern no ha seguit adults fins a un nivell estàndard. Mira quant es triga.

Algunes parts costen més que la resta: la terminació d’acusatiu -n, la taula de correlatius i entendre la parla ràpida.

#Aprendre esperanto ajuda a aprendre altres llengües?

Potser, però no està demostrat. La idea s’anomena efecte «propedèutic» (preparatori): un inici breu en esperanto facilita la llengua següent. Se sol acceptar que qualsevol llengua ajuda amb la següent. La qüestió oberta és si l’esperanto ajuda més que no pas una llengua nacional.

Els revisors observen que molts dels primers experiments tenien objectius poc clars, informes anecdòtics i mètodes febles. L’educador Duncan Charters va escriure el 2015 que encara s’esperava un estudi controlat definitiu amb diversos centenars d’estudiants durant diversos anys. La nostra lectura: l’esperanto és una primera llengua assequible, però «ajuda amb el francès» no està establert. El mateix debat apareix a les crítiques a l’esperanto.

#Què ofereixen la comunitat i els viatges?

La xarxa d’hostalatge Pasporta Servo, dirigida per l’organització juvenil TEJO des del 1974, llista més de 2.400 amfitrions en 121 països que ofereixen un llit gratuït als parlants que viatgen. Cal tenir almenys 16 anys i saber esperanto. Els detalls són a Pasporta Servo.

El Congrés Universal d’Esperanto se celebra des del 1905: se n’han numerat 111 fins a Graz 2026, i se n’han fet 108. Graz va tenir 1.138 participants. Les conferències, els concerts i les excursions són tots en esperanto, sense intèrprets. Els propers estan previstos a Melbourne (2027) i Kaunas (2028).

Quanta gent hi participa? Les estimacions van d’uns 60.000 a 2 milions, segons com es defineixi «parlant» (totes les estimacions). Unes 1.000–2.000 persones han crescut parlant-lo. L’Associació Universal d’Esperanto tenia 4.700 membres individuals en 130 països el 2023.

Si vius a Catalunya, tens la comunitat a prop: l’Associació Catalana d’Esperanto (Kataluna Esperanto-Asocio, KEA) té la seu a Sabadell, i Barcelona va acollir el Congrés Universal el 1909. Més informació a Organitzacions d’esperanto.

#Quina cultura hi ha?

L’esperanto té poesia i novel·les originals d’autors com Kálmán Kalocsay, Julio Baghy i William Auld, i traduccions des de Hamlet (1894) fins a El Senyor dels Anells (1995–97). Ningú no ha comptat els llibres; les estimacions van d’uns 10.000 a més de 25.000 títols (literatura).

La seva Viquipèdia, la Vikipedio, tenia 389.591 articles el 8 d’octubre de 2026, la més gran de qualsevol llengua construïda. El segell Vinilkosmo publica àlbums en esperanto des del 1990, i la pel·lícula de terror Incubus (1966), amb William Shatner, es va rodar íntegrament en esperanto.

#L’esperanto és una llengua neutral?

En un sentit, sí. L’esperanto no pertany a cap país, i només unes 1.000–2.000 persones el parlen com a llengua materna. En una conversa entre dos aprenents, cap dels dos no té l’avantatge del parlant natiu que tenen els anglòfons en anglès.

Cal tenir en compte dues coses. El vocabulari és europeu: en la nostra anàlisi de les 1.000 arrels més freqüents, el 69 % eren romàniques i el 24 % germàniques (origen de les paraules). Els parlants de xinès, japonès o àrab, per tant, reconeixen menys paraules al principi. Els crítics també qüestionen les formes de les paraules marcades pel gènere i les lletres accentuades.

#Quins són els límits?

• Pocs parlants. Rarament en trobaràs un per casualitat. La majoria de la pràctica es fa en línia, en esdeveniments o viatjant. L’Associació Universal d’Esperanto, amb les associacions afiliades, tenia uns 12.800 membres el 2023.
• Cap estatut oficial. Cap país no fa servir l’esperanto oficialment, i gairebé cap empresa no l’exigeix. Si és encara viu és una altra qüestió: ho és, però és petit.
• Menys materials. La Vikipedio té uns 390.000 articles, davant de més de 7,2 milions en anglès. Les pel·lícules, les notícies i els llibres són molt menys nombrosos que en una llengua gran.
• Els aprenents no són parlants. 2,8 milions de persones havien començat els cursos d’esperanto de Duolingo el març de 2020; no se sap quantes van continuar fins a parlar la llengua.
• Queden parts difícils. L’acusatiu -n, els correlatius i un vocabulari ampli continuen requerint pràctica, com en qualsevol llengua.

#Per a qui és l’esperanto?

Per a una comparació directa, mira esperanto, castellà i anglès.

#Com començo?

1. Prova unes quantes lliçons abans de decidir. El nostre curs gratuït de 12 lliçons dura entre 6 i 9 hores en total.
2. Llegeix els textos d’exemple i cerca les paraules desconegudes al diccionari, que mostra l’arrel i les terminacions de cada paraula.
3. Segueix el pla de 30 dies i parla amb persones reals tan aviat com puguis.

#Preguntes freqüents

#Val la pena aprendre esperanto?

Sí, per començar de pressa amb les llengües, per fer contactes en viatge i per tenir una afició amb comunitat. No, per fer carrera ni per viure en un país concret, perquè gairebé cap empresa no l’exigeix i cap estat no el fa servir oficialment.

#L’esperanto ajuda a aprendre altres llengües?

Potser. Diversos experiments escolars en van comunicar beneficis. La millor prova recent, una revisió del 2018 d’estudis d’aula a Anglaterra, no va trobar cap millora mesurable en l’aprenentatge posterior de llengües, de manera que considera l’afirmació no demostrada.

#Quant es triga a aprendre esperanto?

L’estimació aproximada més citada són unes 150 hores per a un nivell de treball sòlid, diverses vegades menys que per a una llengua nacional. Cap estudi modern no ha seguit adults, i un curs gratuït per a principiants cobreix la gramàtica bàsica en 12 lliçons.

#L’esperanto és útil per viatjar?

Per a un tipus de viatge, sí: els amfitrions de Pasporta Servo ofereixen llits gratuïts en 121 països. Per al turisme corrent, no, perquè la majoria de les persones que coneixeràs no el parlen.

#Trobaré algú amb qui parlar esperanto?

Sí, però rarament per casualitat. Els parlants es troben en línia, en clubs locals i en esdeveniments com el Congrés Universal, que va tenir 1.138 participants a Graz el 2026.

#Fonts

• Duncan Charters, «The teaching and learning of Esperanto», Interdisciplinary Description of Complex Systems 13(2), 2015 (Williams, Halloran i la crida a un estudi controlat)
• Karen Roehr-Brackin i Angela Tellier, «Esperanto as a tool in classroom foreign language learning in England», Language Problems and Language Planning 42(1), 2018; repositori de la Universitat d’Essex
• Karen Roehr, The Springboard to Languages evaluation project: a summary report, Universitat d’Essex, 2012; Amanda Barton i Joanna Bragg, 'Springboard to Languages' project evaluation (Phase 5), Universitat de Manchester, 2011
• Norman Williams, «A language teaching experiment», Canadian Modern Language Review 22(1), 1965
• Wikipedia (en), Paderborn method i Wikipedia (de), Helmar Frank (experiment de Paderborn, 1975–1982)
• Wikimedia, estadístiques de la Wikipedia en esperanto (eo) (8 d’octubre de 2026) i List of Wikipedias
• Pasporta Servo (nombre d’amfitrions, 2026); UEA, llista dels Congressos Universals d’Esperanto; UEA, Estrara Raporto 2023
• Libera Folio, «Kie estas la Duolinganoj?», 31 de març de 2020
• Les nostres pàgines amb les xifres de base: quanta gent parla esperanto, quant es triga, crítiques a l’esperanto i literatura en esperanto