Frases
Hola en esperanto és Saluton: adeu i altres salutacions
Saluton! serveix a qualsevol hora i amb qualsevol persona; Ĝis! és com s’acomiaden la majoria d’esperantistes.
«Hola» en esperanto és Saluton! (sa-LU-ton), i «adeu» és Ĝis revido! (ĝis re-VI-do) o simplement Ĝis! (ĝis). Totes dues expressions serveixen a qualsevol hora del dia i amb qualsevol persona, d’un amic a un desconegut. Les guies de pronunciació d’aquesta pàgina divideixen les paraules en síl·labes i mostren la síl·laba tònica en majúscules.
Com saludar
| Esperanto | Pronunciació | Català | Quan |
|---|---|---|---|
| Saluton! | sa-LU-ton | Hola! | A qualsevol hora, en qualsevol situació |
| Sal! | sal | Ei! / Hola! | Molt informal, abreviatura de Saluton |
| Bonan matenon! | BO-nan ma-TE-non | Bon dia! | Al matí |
| Bonan tagon! | BO-nan TA-gon | Bon dia! / Bona tarda! | Durant el dia |
| Bonan vesperon! | BO-nan ves-PE-ron | Bona tarda! / Bon vespre! | Al vespre |
| Bonvenon! | bon-VE-non | Benvingut! | En rebre convidats |
| Saluton al ĉiuj! | sa-LU-ton al ĈI-uj | Hola a tothom! | En saludar un grup |
| Karaj geamikoj! | KA-raj ge-a-MI-koj | Estimats amics! | Per començar un discurs o una carta |
Salutacions com Bonan matenon! acaben en l’acusatiu -n perquè són abreviatures d’oracions completes: Bonan matenon! vol dir (Mi deziras al vi) bonan matenon!, és a dir, «(et desitjo) un bon matí». La gramàtica de referència PMEG explica que aquesta -n es va convertir en la forma habitual d’aquestes expressions tradicionals. Bonan matenon i desitjos semblants ja apareixen al Fundamento de 1905.
Com acomiadar-se
| Esperanto | Pronunciació | Català | Quan |
|---|---|---|---|
| Ĝis! | ĝis | Adeu! / Fins aviat! | Cada dia, molt freqüent |
| Ĝis revido! / Ĝis la revido! | ĝis (la) re-VI-do | Adeu! / Fins a la vista! (literalment «fins a tornar-nos a veure») | Neutre |
| Ĝis baldaŭ! | ĝis BAL-daŭ | Fins aviat! | Us veureu aviat |
| Ĝis poste! | ĝis POS-te | Fins després! | Més tard el mateix dia |
| Ĝis morgaŭ! | ĝis MOR-gaŭ | Fins demà! | L’endemà |
| Ĝis la venonta fojo! | ĝis la ve-NON-ta FO-jo | Fins a la propera! | La propera trobada |
| Bonan nokton! | BO-nan NOK-ton | Bona nit! | En anar a dormir o en marxar tard |
| Fartu bone! | FAR-tu BO-ne | Cuida’t! (literalment «que et vagi bé») | Comiat càlid |
| Bonan vojaĝon! | BO-nan vo-JA-ĝon | Bon viatge! | Algú se’n va de viatge |
| Adiaŭ! | a-DI-aŭ | Adeu-siau! | Separació llarga o per sempre |
Ĝis és una preposició que vol dir «fins», de manera que Ĝis! és literalment «Fins…!»: la resta de la frase se sobreentén, com en el nostre «Fins aviat!». PMEG assenyala que Adiaŭ! s’usa molt poc en la parla quotidiana; la gent prefereix Ĝis revido! o Ĝis!, que suggereixen que us tornareu a veure. Digues Adiaŭ! només quan realment no esperes veure algú durant molt de temps.
«Com estàs?» i com respondre
| Esperanto | Pronunciació | Català |
|---|---|---|
| Kiel vi fartas? | KI-el vi FAR-tas | Com estàs? / Com va? |
| Kiel vi? | KI-el vi | Com estàs? (informal) |
| Kio nova? | KI-o NO-va | Què hi ha de nou? |
| Bone, dankon. Kaj vi? | BO-ne, DAN-kon. kaj vi | Bé, gràcies. I tu? |
| Tre bone! | tre BO-ne | Molt bé! |
| Bonege! | bo-NE-ge | Genial! |
| Ne malbone. | ne mal-BO-ne | No va malament. |
| Tiel-tiel. | TI-el TI-el | Així així. (col·loquial) |
| Malbone. | mal-BO-ne | Malament. / No gaire bé. |
| Nenio speciala. | ne-NI-o spe-ci-A-la | Res d’especial. |
Farti vol dir «trobar-se en un cert estat de salut o de benestar»: Mi fartas bone – «Estic bé». La resposta usa un adverbi en -e (bone, no bona) perquè descriu com et va.
Formal o informal?
L’esperanto usa vi per a tothom, una persona o moltes, un infant o un ministre (mira els pronoms). Existeix en teoria un «tu» singular, ci, però PMEG assenyala que normalment no s’usa. Així doncs, no hi ha una distinció «tu»/«vostè» com en català: la formalitat ve d’altres paraules:
- Tractaments: sinjoro «senyor», sinjorino «senyora», gesinjoroj «senyores i senyors».
- Cartes: Estimata sinjoro Novak – «Estimat senyor Novak», literalment «apreciat» (formal); Kara Maria – «Estimada Maria» (amistós).
- Comiat: Amike – «amistosament» o Kore – «cordialment» en cartes amistoses; Ĝis! en un missatge ràpid.
Costums de salutació en esperanto
- «Ĝis!» a tot arreu. PMEG assenyala que ĝis i ĝis revido són els comiats habituals; veuràs Ĝis! en converses, xats i correus per igual.
- Samideano. Alguns esperantistes es diuen samideano – literalment «persona de la mateixa idea», és a dir, company esperantista.
- No «facis el cocodril». En els esdeveniments d’esperanto, passar a la teva llengua materna amb els compatriotes s’anomena krokodili «fer el cocodril» i normalment es desaconsella.
- Formes breus informals. En línia veuràs Sal! per a Saluton! i Ĉaŭ! (de l’italià ciao, que també coneixem en català).
Per a més frases quotidianes, mira Frases bàsiques en esperanto. Per dir l’hora del dia, mira dies, mesos i temps.
Preguntes freqüents
Com es diu hola en esperanto?
Saluton! (sa-LU-ton). Serveix a qualsevol hora i en qualsevol situació. Al matí també pots dir Bonan matenon!, i durant el dia Bonan tagon!
Com es diu adeu en esperanto?
Ĝis revido! o simplement Ĝis! – literalment «fins a tornar-nos a veure» i «fins». Ĝis morgaŭ! vol dir «Fins demà!» i Ĝis baldaŭ! «Fins aviat!»
Per què les salutacions en esperanto acaben en -n?
Són oracions abreujades: Bonan tagon! equival a «et desitjo un bon dia», on tagon és l’objecte de «desitjar». La terminació d’acusatiu -n es va mantenir després d’ometre el verb.
Quina diferència hi ha entre Ĝis i Adiaŭ?
Ĝis espera una altra trobada; Adiaŭ és per a una separació llarga o definitiva. A la vida quotidiana gairebé tothom diu Ĝis!
Com es respon a «Kiel vi fartas?»?
Bone, dankon. Kaj vi? – «Bé, gràcies. I tu?» Altres respostes són Tre bone! «Molt bé!», Ne malbone «No va malament» i Tiel-tiel «Així així».
Fonts
Si Esperantopedia t’ha ajudat, pots donar-hi suport.